L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa la fotografia: la líder sufragista Emmeline Pankhurst és detinguda durant una manifestació pel dret al vot de la dona. Respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: context, personatges, composició, ambient, situació, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte els drets del poble que proposa Locke. Justifica la resposta. 3. Creus que és legítima la desobediència civil? En qualsevol cas? Raona en quines circumstàncies i de quina manera la veuries justificable. 4. Creus que algunes fotografies poden tindre incidència en la millora de les nostres societats? Explica quines, en quins contextos i de quina manera poden contribuir a aquesta millora. 3.3. JEAN-JACQUES ROUSSEAU I LA VOLUNTAT GENERAL El tercer gran autor del contractualisme clàssic és Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), la postura del qual no solament és diferent de les dues anteriors, sinó també més optimista antropològicament parlant. Segons Rousseau, els individus són bons, lliures i iguals per naturalesa, i serà la societat la que els pervertisca. Podríem dir que la hipòtesi plantejada per Rousseau s’oposa a la visió de Hobbes, i que servirà per a definir una proposta democràtica que difereix totalment de la monarquia absoluta defesa pel pensador anglés. La filosofia contractualista de Rousseau pot ser resumida en les tres idees següents: i) L’ésser humà és bo per naturalesa. Són les institucions i les organitzacions socials, especialment l’aparició de la propietat privada, que el fan malvat i egoista. ii) L’única manera de reconciliar la naturalesa i la civilització és a través de l’educació: és necessari educar els ciutadans, no perquè tornen a un estat de naturalesa originari, sinó perquè formen organitzacions polítiques legítimes. iii) El fi últim de tot poder legítim és instaurar la llibertat i la igualtat dels éssers humans, que han d’estar representades i contingudes en la voluntat general. Eixa bondat natural de l’ésser humà es basa en dos sentiments que, tal com apunta, són innats en totes les persones: l’amor de si mateix i la pietat. L’amor de si mateix és similar a l’instint de supervivència, conservació o autoprotecció, que ens porta a tractar de protegir la pròpia vida en tot moment. No obstant això, aquest instint natural no implica egoisme ni maldat amb la resta d’individus, ja que sempre va unit a la pietat, que fa referència a la capacitat, també innata, que tenim els éssers humans d’identificar-nos amb el patiment i el dolor aliens. Podríem dir que la pietat és com una espècie de sentiment de compassió o empatia que tots els éssers humans posseïm de manera natural i intrínseca. A més, Rousseau distingeix entre l’amor de si mateix i l’amor propi. El primer el posseïm per naturalesa; el segon, en canvi, és el que apareix en el si d’una societat i té una tendència a l’egoisme, ja que implica la recerca del bé propi fins i tot quan s’aconsegueix a costa del bé d’altri. A pesar que, en principi, la teoria de Rousseau puga semblar un poc ingènua, en el fons d’aquestes idees hi ha una forta crítica a una societat que ell considerava corrupta. De fet, podríem assenyalar que el que Rousseau pretén és advertir-nos del perill de l’exaltació del progrés, la ciència i la raó. L’ésser humà en l’estat de naturalesa imaginat per Rousseau va ajudar a consolidar el mite del «bon salvatge», un ésser pur, pacífic, innocent i bondadós, que viu en perfecta harmonia amb la naturalesa. Eixa imatge havia sigut defesa amb anterioritat per alguns autors que van assistir al «descobriment» de les poblacions indígenes d’Amèrica i d’Àfrica. Una imatge que servia més per a criticar la mateixa civilització occidental que per a descriure aquells éssers humans. Nave nave moe, de Paul Gauguin. 19 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=