L’ENFOCAMENT COMPETENCIAL DE LA NOVA EBAU Com déiem més amunt, les primeres pàgines del llibre, les dediquem a oferir una sèrie d’indicacions per a enfrontar-se amb èxit a l’enfocament competencial que planteja la nova EBAU. En efecte, la nova proposta d’examen d’accés a la universitat proposa tasques ja conegudes i treballades des de sempre en les nostres classes juntament amb unes altres que no són tan habituals, que es resumeixen en: • Tasques d’anàlisi contextualitzada, tant de textos filosòfics com d’imatges. • Tasques de síntesis comparatives, això és, relacions entre propostes filosòfiques. • Producció de textos propis argumentats, coherents i rigorosos. • Dins de la producció de textos, cal fer esment especialment a aquells que reflexionen sobre reptes del s. xxi, la qual cosa coneixem com a actualització del problema filosòfic. Així doncs, concretem les situacions d’aprenentatge que es treballaran a partir de les tasques anteriors: • El comentari de textos filosòfics, que atendrà tant l’anàlisi d’aquests (tema, problema, estructura…) com el desenvolupament posterior en forma de dissertació del problema tractat. • La dissertació, seguint el model de la nova llei, centrarà la seua reflexió des d’un enfocament sincrònic (atenent el seu contingut històric) o diacrònic (atenent el desenvolupament històric dels problemes tractats). • La reflexió a partir de l’anàlisi d’imatges de diferent tipus: vinyetes, obres d’art, mems, fotografies, etc., procurant analitzar les qüestions filosòfiques implícites i relacionant aquesta anàlisi tant amb el seu tractament al llarg de la història de la filosofia com amb la seua actualitat. • L’actualització dels problemes filosòfics clàssics, a partir tant de textos com d’imatges, la vigència dels quals apareix després de la nostra anàlisi i reflexió. En el desenvolupament d’aquesta part pràctica que proposem al llarg de les diferents seqüències didàctiques, plantegem així mateix altres situacions d’aprenentatge que, malgrat no estar directament dirigides a les proves, contribueixen a la consecució de les competències clau i específiques marcades pel decret. Per exemple: • Anàlisi d’altres documents i manifestacions historicofilosòfiques. • Elaboració d’esquemes, mapes conceptuals i quadres cronològics. • Tertúlies crítiques, debats i exposicions orals. • Recerca d’informació. • Diàleg sobre informacions d’actualitat, situacions quotidianes de l’alumnat. • Dilemes morals. • Produccions textuals orals. • Anàlisi de situacions lúdiques i de convivència. • Aportacions de les dones a la història de la filosofia. • Elaboració de textos en format analògic o digital i exposició oral. • Treballs en equip.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=