ÍNDEX DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS BLOC 1: ANTIGA INTRODUCCIÓ - Historicitat dels problemes i concepcions de la filosofia 1. Els éssers humans ens hem fet sempre les mateixes preguntes? 2. La dificultat i l’interés de dialogar amb les idees del passat. Seqüència 1 - Del mite al logos: els presocràtics 1. Cosmovisió mítica i explicació filosòfica. 1.1. Un temps sense escriptura: 1200-700 aC a Grècia. 1.2. En quines històries orals creien els grecs? 1.3. Els mites són coneixement? 1.4. El naixement del fet de preguntar: l’explicació filosòfica. 2. El problema de la realitat en els presocràtics. 2.1. De què estan formades totes les coses? 2.2. La geometria, la música i la purificació de l’ànima. 2.3. Què volem dir quan diem que alguna cosa «és»? 2.4. Som nosaltres els que inventem els nostres déus? Seqüència 2 - Filosofia i ciutadania en la il·lustració grega 1. La ciutat d’Atenes i la il·lustració grega. 2. El paper de la dona en la cultura i la filosofia grega: el cas d’Aspàsia de Milet. 3. Qui eren els sofistes i qui era Sòcrates? 4. Temes principals de reflexió en la il·lustració grega. 4.1. Estats diferents, lleis diferents... són totes justes? 4.2. El paper de la religió. 4.3. És relatiu el que és bo i el que és dolent? 4.4. L’ésser humà pot tindre respostes definitives a totes les preguntes que es fa? 4.5. El poder de l’educació. 5. El judici a Sòcrates i l’originalitat del seu pensament. Seqüència 3 - L’antropologia en la filosofia clàssica 1. Sòcrates i el coneixement d’u mateix. 1.1. La importància de Sòcrates: de la filosofia de la naturalesa a les qüestions ètiques. 1.2. Sòcrates i el coneixement d’u mateix. 1.3. Una nova visió del jo: jo soc la meua ànima racional. 1.4. Coneixement d’u mateix i examen d’u mateix. 1.5. Coneixement d’u mateix, cura d’u mateix i autogovern. 1.6. Una nova forma d’entendre l’educació. 1.7. El mètode socràtic: la dialèctica. 1.8. El coneixement d’u mateix és la saviesa. 2. La psique (ànima) en Plató. 2.1. L’ésser humà: una ànima immortal «que habita» un cos mortal. 2.2. El coneixement, principal funció de l’ànima. La teoria de la reminiscència. 2.3. L’estructura interna de l’ànima. 3. La psique en Aristòtil. 3.1. Una visió naturalista de l’ànima. 3.2. L’ànima és la forma d’un cos viu. 3.3. L’ordre dels éssers vius. 3.4. Raó i coneixement en l’ésser humà. 3.5. Raó i acció (praxis) en l’ésser humà.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=