ÍNDEX DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS BLOC 2: MEDIEVAL Seqüència 7 - Qüestions fonamentals en la filosofia medieval. Entre la llum i la foscor 1. Context històric i religiós. 2. Períodes de la filosofia medieval. 3. Qüestions filosòfiques de la filosofia medieval. 4. L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. Quan Jesús «va conéixer» Sòcrates. 4.1. El problema de la relació entre fe i raó. 4.2. Entre la llum i la foscor: Hipàtia d’Alexandria i Agustí d’Hipona. Seqüència 8 - De la teologia a la ciència 1. Context històric. 2. El problema dels universals. 3. Mística i filosofia. 3.1. Anselm de Canterbury (1033-1109). 3.2. Hildegard von Bingen (1098-1179). 4. La irrupció de la filosofia àrab i jueva. 5. Auge i declivi de l’escolàstica. 5.1. Tomàs d’Aquino (1224-1274). 5.2. Guillem d’Ockham (1285-1347). BLOC 3: MODERNA Seqüència 9 - La modernitat: el problema del coneixement 1. El naixement de la modernitat europea. 2. La necessitat d’un fonament segur per al coneixement. 2.1. Principals figures del racionalisme. 2.1.1. Descartes, el filòsof del dubte. 2.1.2. Spinoza i el panteisme. 2.1.3. Leibniz, les mònades i el millor dels mons possibles. 2.2. Principals figures de l’empirisme. 2.2.1. Margaret Cavendish, una pensadora epistemològicament inclassificable. 2.2.2. John Locke i l’empirisme anglés. 2.2.3. George Berkeley i la percepció. 2.2.4. David Hume i el descrèdit de la metafísica. Seqüència 10 - L’origen i el fonament de la societat i el poder 1. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social. 2. L’estat de naturalesa i el contractualisme clàssic. 3. Principals figures del contractualisme clàssic. 3.1. Thomas Hobbes i l’absolutisme. 3.2. John Locke i els drets naturals. 3.3. Jean-Jacques Rousseau i la voluntat general.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=