L’origen i el fonament de la societat i el poder A pesar que acabem d’esmentar el concepte de democràcia assembleària, cal assenyalar que Rousseau excloïa de les seues postures les dones, a qui considerava ciutadanes de segona categoria, per davall dels homes. Aquesta exclusió s’estén també als conceptes d’educació i, per descomptat, d’igualtat: l’educació és per als homes i la igualtat es limita únicament a ells. En el llibre 5 de la seua obra titulada Emili, o de l’educació (1762), Rousseau afirma que «la dona està feta especialment per a agradar a l’home. Si recíprocament l’home li ha d’agradar a ella, és una necessitat menys directa». I, respecte a l’educació de les dones, diu que «agradar-los, ser-los útils, fer-se estimar i honorar per ells, educar-los de menuts, cuidar-los de grans, aconsellar-los, consolar-los, fer-los grata i suau la vida són les obligacions de les dones de tots els temps, i això és el que des de la seua infantesa se’ls ha d’ensenyar». L’escriptora i filòsofa Mary Wollstonecraft (1759-1797), en un assaig que porta per títol Vindicació dels drets de la dona (1792), arremetrà precisament contra moltes de les afirmacions fetes per Rousseau. TREBALL D’INVESTIGACIÓ I ACTUALITZACIÓ Les idees de Rousseau sobre l’educació de les dones no són molt diferents de les promulgades a Espanya fa unes poques dècades. Investigueu quina educació es proposava per a les dones durant el franquisme, especialment en les dècades dels 40, 50 i 60. Busqueu algun manual de «bona educació» per a les dones d’aquella època; segur que us sorprendrà. Respecte a la voluntat general, Rousseau assenyala que és inalienable i indivisible, i el problema ve quan aquesta deixa d’atendre el bé comú, perquè en aquest cas deixarà de ser una voluntat general i passarà a convertir-se en voluntat de tots, que és una forma perversa o alienada de l’anterior. La voluntat de tots pot ser definida com la unió de diferents interessos particulars que s’encaminen cap a un mateix objectiu, però no necessàriament cap al bé comú. És important remarcar que, per a Rousseau, la voluntat general no té res a veure amb un sistema de decisió per majoria, sinó més prompte amb la unió d’uns punts generals en què tots coincideixen. En establir aquesta diferència entre voluntat general i voluntat de tots, Rousseau ens està donant a entendre que la voluntat general no pot errar, sinó que és sempre recta, i ho continua sent fins i tot encara que no sempre el poble siga capaç de veure-la. Precisament per aquest motiu, en el fons podríem dir que la voluntat general és un concepte idealista i poc realista, que indica més prompte «el que ha de ser». De fet, pot passar que no sempre emane del poble la voluntat general, ja que a vegades no superem l’estadi de la voluntat de tots. Per això és important que el poble estiga ben informat i educat, ja que cada individu ha de ser capaç de deliberar per si mateix. Si l’origen dels mals socials i de la desigualtat entre les persones es troba en la propietat privada, la gran tasca de Rousseau amb aquesta teoria serà la de tractar de desmuntar la legitimació de la propietat privada proposada per Locke per a establir una igualtat que siga real. Això és una cosa que només pot passar si, després de la signatura del pacte, se segueixen sempre els preceptes de la voluntat general, no s’estableix una autoritat que ostente el poder de manera absoluta i els valors ètics acaben dominant sobre els mercantils. Al final, el que Rousseau està defenent com a forma òptima de govern és un sistema de democràcia directa en què la sobirania estiga en mans del poble, que haurà de governar d’acord amb la voluntat general. Quan els ciutadans se sotmeten a la voluntat general, en realitat s’estan sotmetent a si mateixos, i, en cas que el poder recaiga en mans d’uns representants del poble, aquests han d’obeir sempre a la voluntat general, perquè encara que es pot transmetre el poder, no es transmet la sobirania: aquesta és inalienable i sempre ha de recaure sobre el poble, que tindrà l’obligació d’expulsar els seus representants en el cas que no actuen d’acord amb la voluntat general. En aquest sentit, Rousseau, igual que Locke, també pensa que el contracte és revocable i que el dret de rebel·lió és un mecanisme legítim si s’incompleixen els principis del pacte. 21 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=