10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ÍNDEX 1 Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social 2 L’estat de naturalesa i el contractualisme clàssic 3 Principals figures del contractualisme clàssic 3.1. Thomas Hobbes i l’absolutisme 3.2. John Locke i els drets naturals 3.3. Jean-Jacques Rousseau i la voluntat general 1 DEL PENSAMENT POLÍTIC MEDIEVAL A LA TEORIA DEL CONTRACTE SOCIAL Com vam veure en la seqüència 7, durant l’edat mitjana fe i raó estaven estretament relacionades. La filosofia no servia tan sols per a tractar de demostrar l’existència de Déu, sinó que, en el pla de la política, les reflexions anaven encaminades a justificar una forma d’organització social en la qual Església i Estat eren dependents entre si. Els governants ho eren per mandat diví i, en moltes ocasions, les seues lleis estaven supeditades als dogmes religiosos, ja que aquests obeïen als dictats de l’Església, que al cap i a la fi era la institució que representava a Déu en la Terra. En Occident, en aquells anys previs a l’època moderna, convivien en la societat dos ordes —Agustí d’Hipona n’hauria dit dos braços— diferents: l’espiritual, representat per l’Església, el màxim exponent de la qual era el Papa, i el terrenal o temporal, que s’ocupava dels assumptes mundans, més vinculats amb qüestions com ara imposar justícia o sancionar aquelles conductes contràries als codis escrits. No obstant això, el primer d’aquests braços, l’espiritual, era sempre superior al segon, que s’hi havia de subordinar, especialment en cas de conflicte entre tots dos. L’Església, per tant, gaudia d’un enorme poder en el desenvolupament de la política occidental, i perseguia aquelles persones que s’oposaven als seus dogmes. Tanmateix, de forma paral·lela al desenvolupament d’un nou corrent epistemològic, al llarg de l’edat moderna es du a terme una espècie de revolució dins de l’àmbit del pensament polític, propiciada en gran manera per la posada en dubte d’aquesta «necessària» relació entre la política i la religió, és a dir, entre l’Estat i l’Església. A mesura que la teoria del coneixement es va allunyant cada vegada més de la vinculació amb la fe, també el pensament polític comença a distanciar-se de la religió, i comença a qüestionar-se que l’orde espiritual i el terrenal hagen d’anar de la mà. És durant aquest últim període que sorgeixen les denominades teories contractualistes, les quals plantegen nous escenaris polítics i formes de govern, no en funció dels mandats divins, sinó de com es pressuposa que som i ens comportem, per naturalesa, els éssers humans. 2 L’ESTAT DE NATURALESA I EL CONTRACTUALISME CLÀSSIC Una de les principals preocupacions del pensament polític modern gira al voltant de quina és la millor forma en què els éssers humans han d’organitzar-se per a poder viure i conviure en societat. No obstant això, aquesta reflexió, que s’ha anat fent des dels orígens de la filosofia —recordem la República de Plató—, pren ací un nou sentit, i ho fa a partir de tres conceptes essencials en la història del pensament polític: el concepte d’estat de naturalesa, el de pacte o contracte social i el de societat civil. No es tracta d’analitzar tan sols quina és la millor forma de govern, sinó també d’intentar establir d’on venim i, a partir d’ací, veure cap a on hem de caminar. De la unió d’aquests tres conceptes sorgeixen les teories contractualistes. Quan es parla d’estat de naturalesa o d’estat primitiu, ens estem referint a la situació suposada en què es trobaven els éssers humans abans d’unir-se en societat, abans fins i tot d’establir qualsevol tipus de norma o sistema de lleis que delimite i condicione el nostre comportament. Parlem d’una hipòtesi que serveix per a imaginar com vivíem i ens comportàvem els éssers humans de manera natural, abans de la instauració de l’estat civil, abans que les normes polítiques, culturals o morals que tenim ara regiren les nostres vides. Com és l’ésser humà per naturalesa? Quins són els nostres comportaments innats? Som éssers socials, solitaris, egoistes, malvats, bondadosos? Davant l’absència de coneixements segurs sobre aquell presumpte estat primitiu en el qual, alguna vegada, hauríem d’haver viscut, nombrosos autors van elaborar diferents hipòtesis sobre com podria haver sigut. Es tracta d’un exercici imaginatiu, purament especulatiu, que mai va succeir, però que ens porta a conjecturar com vam ser per a, immediatament després, tractar d’establir quina és la millor manera d’organitzar-nos políticament per a poder conviure en pau. I ací és on apareix el segon dels conceptes clau: el concepte de pacte o contracte social. Leviatan, de Giacomo Rossignolo. Pastoral, d’Henri Matisse. 13 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder DEBAT Dividiu la classe en dos grups: un defendrà que l’ésser humà és bo per naturalesa; l’altre argumentarà justament el contrari. Mireu de construir una sèrie d’arguments que servisquen per a justificar la vostra postura i, a continuació, organitzeu un debat a classe en què la defengueu. LECTURA I DISSERTACIÓ Són moltes les obres literàries, cinematogràfiques, pictòriques, etc. que tracten el tema de la naturalesa moral de l’ésser humà. Suggerim la lectura d’una breu i famosa novel·la de Robert Louis Stevenson, El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde. Després de la lectura, proposem una dissertació: «La naturalesa moral de l’ésser humà». Les preguntes següents us ajudaran a reflexionar sobre el tema: Com es constitueix la nostra personalitat moral? Hi ha una bondat o maldat innata en la naturalesa humana? Són els nostres actes els que la configuren? Són maneres de ser totalment apreses i desenvolupades a força d’exercitar-les en la nostra vida social quotidiana? Què determina les nostres accions morals: la nostra naturalesa o el nostre entorn? Llavors, som lliures a l’hora d’actuar moralment? Igual que l’estat de naturalesa, el contracte o pacte social és una hipòtesi mitjançant la qual diversos autors tracten d’explicar quin és el tipus d’acord a què els éssers humans es van veure obligats a arribar per a eixir de l’estat primitiu en què es trobaven. El pacte social és l’acord fundacional que permet als éssers humans eixir de l’estat de naturalesa i constituir una societat civil a partir de l’establiment d’una sèrie de regles que serviran per a regular la vida i el comportament de totes aquelles persones que s’hagen sotmés a la signatura del pacte. Es tracta, per tant, d’un acord realitzat en l’interior d’un grup per part dels seus integrants, i que parteix sempre de la idea que tots els membres del grup estan d’acord amb la signatura, lliure i per voluntat pròpia, d’aquest contracte social. Es tracta d’un contracte que obliga a totes les parts i que ens permet establir l’existència d’una autoritat, una forma de govern i unes normes i lleis a les quals sotmetre’ns. Una vegada signat el contracte social, arribem per fi al tercer element: la societat civil, que és la forma d’organització social i política que resulta de la concreció del contracte. Parlem, per tant, d’una societat regida per una sèrie de lleis, drets i obligacions als quals han de sotmetre’s tots els membres, perquè són ells els qui, lliurement, han accedit a formar-ne part. 3 PRINCIPALS FIGURES DEL CONTRACTUALISME CLÀSSIC 3.1. THOMAS HOBBES I L’ABSOLUTISME La teoria política de Thomas Hobbes (1588-1679) s’arreplega en el llibre titulat Leviatà (1651), nom que fa referència a un monstre bíblic capaç d’infondre un terror desmesurat als qui es troben amb ell. En la teoria de Hobbes, el Leviatà és l’Estat, i no podem parlar de ciutadans, sinó de súbdits sotmesos a aquella bèstia poderosa i temible. Hobbes concep l’ésser humà com un ésser malvat i egoista, la qual cosa el porta a pressuposar que l’estat de naturalesa és un estat problemàtic, un estat de guerra de tots contra tots en què regna el caos, la violència i l’anarquia. En aquesta situació, no hi ha més que una por contínua i una inseguretat constant, atés que no existeixen les nocions de justícia, dret o moral, ja que aquests conceptes, lluny de ser naturals, obeeixen a un acord que encara no s’ha produït. Segons Hobbes, en l’estat de naturalesa els éssers humans són iguals entre si i gaudeixen de tots els drets, però això inclou també el dret a fer i aconseguir el que es desitge fins i tot en perjudici dels altres. Per tant, podríem dir que és cert que en aquell estat previ a la instauració de la societat civil els éssers humans viuen en llibertat, però es tracta d’una llibertat que ve acompanyada de la por a una mort violenta i la necessitat de lluitar per la pròpia conservació, fruit precisament del caràcter malvat que ens caracteritza. No obstant això, l’ésser humà és també un ésser racional, algú capaç d’analitzar les conseqüències dels seus actes, modificar-los i buscar solucions. És això el que l’acabarà portant a aliar-se amb els altres i a signar un pacte social, un pacte necessari a fi de garantir la seguretat física de tots els signants. L’objectiu del pacte, per tant, serà el d’aconseguir la pau i la seguretat col·lectiva. Cal tindre en compte que Hobbes va viure la guerra civil de 1642 a Anglaterra, que va debilitar el poder de l’Estat i que va portar a una situació de caos i desordre indesitjable, paregut al que després va entendre que podia ser l’estat de naturalesa. Homo homini lupus, ‘l’home és un llop per a l’home’. Aquesta frase es va popularitzar gràcies a Thomas Hobbes, qui la va utilitzar per a referir-se a la naturalesa malvada que ell pressuposava en els éssers humans i que els portava a enfrontar-se contínuament amb els seus semblants. Tanmateix, la frase és del dramaturg romà Plaute, d’una obra titulada Asinaria, escrita al voltant de l’any 211 aC. En poques paraules, podríem dir que les teories polítiques contractualistes el que fan és formular la hipòtesi que va existir un estat de naturalesa en el qual els éssers humans es trobaven abans de viure en societat, un estat previ al naixement de la societat civil; i, en funció de com s’imagine aquest estat, hi haurà diferents tipus de contractes i diferents tipus de societats resultants. Després d’imaginar aquest estat primitiu, els autors contractualistes busquen raons per les quals els individus volen abandonar-lo i fundar una societat civil. En definitiva, podríem dir que la teoria política del contracte social intenta explicar l’origen i el propòsit de l’Estat. No obstant això, no tots els pensadors han imaginat l’estat de naturalesa de la mateixa manera. Quan parlem del contractualisme clàssic, els tres autors més rellevants són Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau. Cada un té una visió diferent sobre el comportament natural dels éssers humans. Analitzarem la teoria de tots tres d’una forma un poc més completa. ESTAT DE NATURALESA Com es comportaven els éssers humans abans de viure en societat? CONTRACTE SOCIAL Quin pacte firmen els individus per a eixir de l’estat de naturalesa i amb quina finalitat? SOCIETAT CIVIL Quines normes de convivència i formes de govern s’estableixen una vegada firmat el pacte? Portada del llibre Leviatà, per Abraham Bosse. LECTURA I DEBAT Proposem la lectura de la novel·la El senyor de les mosques, de William Golding (també podem mirar alguna de les versions cinematogràfiques). El debat, a partir de les situacions de la trama de la novel·la, i també d’exemples de l’actualitat i de la vida quotidiana de l’alumnat, discutirà l’abast de la frase «L’home és un llop per a l’home». 14 15 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder Aquesta naturalesa malvada de l’ésser humà porta Hobbes a postular que l’única forma possible d’unir-nos en societat i garantir la nostra seguretat és mitjançant la instauració d’un sobirà amb poder absolut. Necessitem una autoritat el poder de la qual s’estenga sobre tots els seus súbdits i que siga capaç de posar ordre. Més encara: el sobirà no ha d’estar ni tan sols sotmés a les obligacions que la resta de persones assumeixen una vegada signat el pacte, sinó que en queda fora. Després d’haver signat, els individus cedeixen els seus drets al sobirà únic amb la finalitat que aquest s’encarregue de garantir la seua seguretat física i la seua vida. No obstant això, encara que hàgem de cedir tots els nostres drets i llibertats al sobirà absolut, Hobbes sí que estableix un límit: el dret d’autoconservació, és a dir, la llibertat de defendre el propi cos. Si els éssers humans han pactat eixir de l’estat de naturalesa precisament per a assegurar la supervivència, llavors l’Estat, a pesar que ostenta el dret de matar, no tindrà mai el dret d’exigir als súbdits que siguen ells mateixos els qui posen fi a la pròpia vida, perquè això seria un acte antinatural: «Si el sobirà ordena a un home (...) que es mate, es ferisca o es mutile a si mateix o que no es resistisca als qui l’ataquen, o que s’abstinga de l’ús d’aliments, (...) o de qualsevol altra cosa, sense la qual no pot viure, aquest home té llibertat per a desobeir». En la pràctica, podríem dir que el sistema de govern proposat per Hobbes s’assemblaria a una dictadura, ja que estem davant un contracte de submissió, un contracte entre desiguals, ja que la persona que rep el poder roman fora del pacte, mentre que s’obliga la resta a sotmetre’s a ell. No es tracta d’una sobirania compartida, sinó que només l’ostenta el sobirà, que és qui dicta les lleis i qui posseeix el poder absolut. A més, als signants del pacte no els està permés el dret de rebel·lió o de sublevació —a diferència del que passarà amb el contracte social defés per Locke—, ja que qualsevol revocació del pacte comporta el risc de caure de nou en aquell estat de guerra de tots contra tots, que és precisament del que intentàvem fugir. Sí que els estaria permés, no obstant això, la llibertat de desobeir al sobirà quan aquest els obligue a dur a terme alguna acció que tinga a veure amb l’anihilació o mutilació del propi cos, atés que, com hem dit més amunt, aquest és precisament l’únic límit de l’Estat COMENTARI DE TEXT «(…) la multitud així unida en una persona es denomina Estat, en llatí, Civitas. Aquesta és la generació d’aquell gran Leviatà, o més prompte (parlant amb més reverència), d’aquell déu mortal, al qual devem, sota el déu immortal, la nostra pau i la nostra defensa. Perquè en virtut d’aquesta autoritat que se li confereix per cada home particular en l’Estat, posseeix i utilitza tant de poder i fortalesa, que pel terror que inspira és capaç de conformar les voluntats de tots ells per a la pau, en el seu propi país, i per a la mútua ajuda contra els seus enemics, a l’estranger. I en això consisteix l’essència de l’Estat, que podem definir així: una persona dels actes de la qual una gran multitud, per pactes mutus realitzats entre si, ha sigut instituïda per cada un com a autor, a fi que puga utilitzar la fortalesa i els mitjans de tothom, com ho jutge oportú, per a assegurar la pau i la defensa comunes. El titular d’aquesta persona s’anomena sobirà, i es diu que té poder sobirà; tothom que l’envolta és súbdit seu». T. Hobbes. Leviatà Fondo de Cultura Económica (traducció) Recerca d’informació i taula comparativa Thomas Hobbes no és l’únic autor que considera que l’ésser humà no és bo per naturalesa. Dins d’aquesta postura trobem, per exemple, Nicolau Maquiavel (1469-1527). Busca informació sobre el pensament polític d’aquest autor i fes una taula de pareguts i diferències respecte a les idees proposades per Hobbes. ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa detingudament aquest mural de la Universitat Nacional de San Agustín de Arequipa (el Perú) i respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: personatges, composició, colors, situacions, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte el que acabes d’aprendre sobre les teories de Hobbes. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Justifica la resposta. 3. Dissertació: compara la imatge amb la situació de les nostres societats contemporànies en aquest món globalitzat. 4. Quina funció pot tindre un mural com aquest? Tingues en compte el context. 3.2. JOHN LOCKE I ELS DRETS NATURALS A diferència de la teoria proposada per Thomas Hobbes, John Locke concep l’estat de naturalesa com un estat d’harmonia i llibertat entre els individus, un estat amb un cert ordre natural. En aquest estat, les persones no sols són capaces de reconéixer les seues obligacions respecte a la resta, sinó que a més gaudeixen de tres drets naturals que els han sigut atorgats per Déu: la vida, la llibertat i la propietat privada. El problema és que els individus, malgrat no ser malvats per naturalesa, tenen una certa tendència a l’egoisme, a buscar el benefici propi. En no existir jutges ni govern en l’estat de naturalesa, cada individu es converteix en intèrpret, jutge i executor de les infraccions contra la llei o el dret natural: en l’estat de naturalesa «tots són reis». Aquesta tendència a l’egoisme provoca que els tres drets naturals es vegen amenaçats. En aquest context, la signatura d’un contracte social es veu com l’única solució possible, i els éssers humans acorden cedir part de les seues llibertats a canvi de la protecció d’aquests drets. Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Desenvolupa una altra possible resposta a la pregunta que has formulat en el punt anterior. 4. Desenvolupa una breu dissertació en la qual intentes continuar amb la reflexió que es planteja en el text, mirant d’aportar exemples que justifiquen que aquesta reflexió continua sent necessària. 16 17 10 10 Cada seqüència didàctica comença amb un índex de continguts detallat, a partir dels sabers bàsics del decret. ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES S’exposen els problemes, les preguntes i les respostes de les diferents escoles, autors i autores que s’hi tracten. A l’inici del llibre s’inclou un apèndix amb recomanacions per a abordar tant el comentari de text com l’anàlisi filosòfica d’imatges, una eina fonamental per a afrontar amb èxit la nova EBAU. S’intercalen esquemes, biografies, aclariments de conceptes i uns altres aspectes rellevants per a la reflexió sobre els continguts i la comprensió dels diversos contextos en què es van generar.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=