3r Valencià: llengua i literatura Lengua castellana y literatura Geografia i història àmbit lingüístic i social ESO
1 Què treballarem? Geografia i història Fitxa 1 Els períodes de la història (repàs de coneixements previs) Fitxa 3 De l’Imperi romà als regnes germànics (repàs de coneixements previs) Fitxa 5 Al-Àndalus (repàs de coneixements previs) Fitxa 7 Del califat de Còrdova a les taifes (repàs de coneixements previs) Fitxa 9 Els regnes cristians (repàs de coneixements previs) Valencià / Castellà Fitxa 2 Els camps semàntics (lèxic) Fitxa 4 La crònica periodística (tipus de textos) Fitxa 6 Les classes de paraules (gramàtica) Fitxa 8 Els dígrafs i les lletres compostes (fonètica i ortografia) Fitxa 10 Les quatre grans cròniques (literatura) Fitxa 11 Los cantares de gesta (literatura) Fitxa 12 Repassem La nostra història 7
L’estudi de la història La història és la ciència que estudia i reconstrueix el passat mitjançant l’ús de fonts històriques. Una font històrica és qualsevol resta material que done informació sobre l’activitat humana i permeta interpretar el passat. Poden ser objectes quotidians (vestits, joies, recipients de ceràmica, armes...), documents escrits (cartes, testaments, sentències judicials...), orals (entrevistes, discursos...), gràfics (pintures, gravats, fotografies) o audiovisuals (pel·lícula). Segons l’origen, les fonts poden ser: Primàries Restes de primera mà pertanyents al període que es vol estudiar. És el material que va existir en eixe període: una moneda, una arma, una inscripció, un escrit de l’època, una gerra... Secundàries Fonts elaborades posteriorment a partir de les primàries, com un llibre d’història, un mapa, la descripció d’una troballa... El nostre passat es divideix en dos etapes: una de molt extensa anomenada prehistòria i una altra de més curta coneguda com a història. 1. Classifica les fonts històriques segons el format. vestit pel·lícula carta sentència judicial gravat entrevista a una persona major anell discurs gerra ceràmica arma testament pintura fotografia • Objecte quotidià Ü ..................................................................................................................................................................................................................................................... • Document escrit Ü ..................................................................................................................................................................................................................................................... • Document oral Ü .......................................................................................................................................................................................................................................................... • Document gràfic Ü ..................................................................................................................................................................................................................................................... • Document audiovisual Ü .................................................................................................................................................................................................................................... 2. Marca verdader o fals. V F Una moneda de l’Edat Mitjana és una font històrica primària. V F La descripció d’una mòmia trobada a l’Egipte és una font històrica primària. V F Una inscripció jeroglífica en una piràmide és una font històrica secundària. V F Un article sobre l’Edat Moderna és una font històrica secundària. FITXA 1 Els períodes de la història 8
UNITAT 1 Les etapes de la prehistòria La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans (fa més de sis milions d’anys) i acaba amb la invenció de l’escriptura. En la prehistòria distingim diversos períodes: Edat de Pedra Edat dels Metalls Paleolític Neolític Edat del Bronze Edat del Coure Edat del Ferro Nomadisme Caça, pesca i recol·lecció Ús del foc Sedentarisme, Agricultura i ramaderia Intercanvis comercials Aparició de les primeres ciutats 3. Completa el text perquè tinga sentit. Neolític Edat dels Metalls Paleolític Durant el ...................................................., els grups humans eren nòmades, és a dir, es desplaçaven d’uns llocs a uns altres en busca d’aliments. Per a sobreviure, caçaven, pescaven i recol·lectaven els fruits que la natura oferia. Més tard, durant el ...................................................., la invenció de l’agricultura i la ramaderia va permetre la creació d’assentaments estables. Amb l’ús de nous materials com el bronze, el coure i el ferro, el treball es va especialitzar i es va desenvolupar el comerç. Això va ocórrer durant l’..................................................... Les etapes de la història La història comença amb la invenció de l’escriptura (fa uns cinc mil anys), i arriba fins als nostres dies. Es divideix en quatre grans períodes: l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Pel que sembla, van ser els sumeris, a Mesopotàmia, els primers a desenvolupar l’escriptura per a representar el seu idioma, encara que hi ha formes d’escriptura anteriors a aquest període. 4. Relaciona cada edat de la història amb els fets que l’emmarquen. Edat Antiga • Edat Mitjana • Edat Moderna • Edat Contemporània • • Comença amb l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica i acaba amb la Revolució Francesa. • Va des de la invenció de l’escriptura fins a la caiguda de l’Imperi romà. • Comprén des de la Revolució Francesa fins als nostres dies. • Va de la caiguda de l’Imperi romà a l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Edat Antiga Suposa l’inici de grans civilitzacions com la mesopotàmica, l’egípcia, la grega i la romana. Edat Mitjana Comprén des de la caiguda de l’Imperi romà fins al descobriment del continent americà. Edat Moderna És l’època dels descobriments, les grans expedicions al llarg del món i l’expansió del comerç. Edat Contemporània Comença amb la Revolució Francesa i continua fins als nostres dies. Caiguda de l’Imperi romà (476 dC) Descobriment d’Amèrica (1492 dC) Revolució Francesa (1789 dC) Invenció de l’escriptura (3000 aC) 9
Els camps semàntics Bronze, coure i ferro són paraules que pertanyen al camp semàntic dels metalls. Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de coses. 1. Classifica les paraules en els camps semàntics corresponents i afig-ne dos més en cada cas. triangle periodista piano professora revista advocada diccionari fagot conte clarinet novel·la intèrpret escriptor diari guitarra llibre fuster Camp semàntic Paraules Instruments musicals Publicacions Oficis 2. Encercla en cada camp semàntic aquelles paraules que no hi corresponguen. Camp semàntic Paraules colors negre, blanc, gris, marró, groc, roig, blau, verd, lila, maig, morat, ocre, febrer fruites plàtan, maduixa, meló, desembre, pinya, bresquilla, octubre, raïm, poma mobles llit, tauleta, cadira, març, sofà, balancí, abril, butaca, armari, calaixera roba vestit, pantalons, camisa, brusa, banyador, juliol, jaqueta, caçadora, agost 3. A quin camp semàntic pertanyen les paraules que has encerclat? 4. Afig altres noms a cada grup. Consulta un diccionari visual. Camp semàntic de l’aula Material escolar Elements de l’aula Assignatures retolador, llapis, motxilla, carpeta, llibreta, bolígraf, goma d’esborrar, ........................................................... pissarra, esborrador, guix, taula, cadira, paperera, .......................................... ............................................................................................ valencià, castellà, matemàtiques, ................................................ ............................................................................................. 5. Escriu sis paraules de cada camp semàntic. • Menjars Ü . ............................................................................................................................................................................................................................................................................ • Begudes Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................ • Botigues Ü . .......................................................................................................................................................................................................................................................................... • Esports Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... • Instruments musicals Ü . .................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 2 Els camps semàntics 10
UNITAT 1 Camps semàntics oberts i tancats Hi ha camps semàntics oberts, com els anteriors, però també n’hi ha de tancats. Els camps semàntics oberts són aquells que admeten noves paraules. Els camps semàntics tancats són una llista definitiva. 6. Indica a quin camp semàntic corresponen aquestes paraules. Camp semàntic Paraules samaruc, lluç, llobarro, dorada, tenca, donzella parotet, mosquit, rantella, formiga, tàvec, borinot sargantana, fardatxo, dragonet, cocodril, colobra, tortuga 7. Completa aquests camps semàntics tancats. Camp semàntic Paraules Mesos Signes del zodíac Dies de la setmana Estacions de l’any Ahora en castellano 8. Mira a tu alrededor y haz una lista en la pizarra de posibles campos semánticos que podríais trabajar. Tipos de calzado, prendas de ropa, partes del cuerpo... 9. Traduce al castellano los campos semánticos de la actividad 7. • Meses Ü .................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Signos del zodiaco Ü .............................................................................................................................................................................................................................................. • Días de la semana Ü ............................................................................................................................................................................................................................................... • Estaciones del año Ü .............................................................................................................................................................................................................................................. 10. Reflexiona. Si un campo semántico es abierto en valenciano, ¿también lo es en castellano? Pon algún ejemplo. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11
1. Respon breument. • Quants segles són 700 anys? ........................................................................................................................................................................................................................ • Per què era important Hispània per a l’Imperi romà? ...................................................................................................................................................... . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Quines dos mars connecta la península Ibèrica? ................................................................................................................................................................. FITXA 3 De l’Imperi romà als regnes germànics La Hispània romana Hispània va estar sota domini romà al voltant de 700 anys. Durant aquest temps, es va convertir en un dels territoris més importants per a l’Imperi. A escala econòmica, va ser un dels principals focus de producció de vi i d’oli. La mineria hispana també va ser molt important per a l’Imperi, i els romans hi van explotar amb intensitat les mines de coure, or i plata. A escala política, era un lloc estratègic que connectava la Mediterrània amb l’Atlàntic, i es va convertir en un territori d’assentament de legionaris que havien servit en l’exèrcit. Hispània va ser l’origen de personatges il·lustres de l’Imperi, com l’emperador Trajà, el filòsof Sèneca o l’escriptor Marcial. I s’hi van crear prodigis de l’enginyeria i de l’arquitectura com l’aqüeducte de Segòvia o el teatre romà de Mèrida. Les invasions germaniques Els pobles germànics habitaven una regió situada al nord de l’Imperi roma anomenada Germània. Aprofitant la crisi de l’Imperi, van començar a travessar d’una manera pacífica les fronteres, però atacats per pobles com els huns, de procedència asiàtica i capitanejats per Àtila, acabaren envaint-lo. L’any 476 dC, el cabdill germànic Odoacre va derrocar l’últim emperador d’Occident, Ròmul August. La fi de l’Imperi romà d’Occident va donar pas a un conjunt de regnes dominats per diferents tribus d’origen germànic: els visigots a Hispània, els francs a la Gàl·lia i els ostrogots a Itàlia. Altres pobles bàrbars que van participar en la desaparició de l’Imperi van ser els burgundis, els sueus, els vàndals i els llombards. L’Imperi romà d’Orient es va convertir en l’Imperi bizantí, que va durar mil anys més, fins a la conquesta de Constantinoble (actual Istanbul) a mans dels turcs el 1453. 2. Ordena cronològicament, de l’1 al 3, els fets històrics següents. El cabdill germànic Odoacre derroca Ròmul August, últim emperador d’Occident. Els turcs conquereixen Constantinoble, la capital de l’Imperi romà d’Orient. L’Imperi romà entra en crisi i comença a rebre l’entrada de pobles germànics. 12
MAR MEDI TERRÀNI A OCEÀ ATLÀNTIC MAR NEGRA Roma Toledo Tolosa HISPÀNIA MAURITÀNIA GÀL·LIA BRITÀNIA VISIGOTS SUEUS ASTURS VASCONS BURGUNDIS FRANCS LLOMBARDS OSTROGOTS PERSES SASSÀNIDES ÀRABS VÀNDALS BEREBERS ANGLOSAXONS GERMÀNIA IMPERI BIZANTÍ ITÀLIA Ràvena Constantinoble Alexandria Jerusalem ALTRES POBLES GERMÀNICS UNITAT 1 La Hispània visigoda El 409, van arribar a Hispània els sueus, els vàndals i els alans, tots ells pobles germànics. A les acaballes del segle v dC, la península va ser envaïda pels visigots, un poble germànic que va desplaçar els vàndals i els alans al nord d’Àfrica i va arraconar els sueus al nord-oest peninsular. Van fundar un regne que duraria fins al 711, any en què foren vençuts pels musulmans. S’assentaren, sobretot, al nord de la Meseta i ocuparen Hispània durant tres segles. Van adoptar la llengua, la religió i els costums dels habitants de la península. Establiren la capital a Toledo l’any 554. El regne visigot va arribar a la màxima esplendor amb el regnat de Leovigild, que va conquerir el territori sueu i va unificar la península. El seu fill, Recared, va impulsar la unitat religiosa en convertir-se al cristianisme. Anys després, durant el regnat de Recesvint, es van elaborar lleis comunes per a tot el regne. La societat visigoda l’encapçalaven el rei, la noblesa i els alts càrrecs de l’església. Els seguien els homes lliures i els colons, que treballaven la terra d’un senyor a canvi d’un lloguer. En el punt més baix hi havia els serfs, que no tenien llibertat. Era una societat rural, basada en l’agricultura i la ramaderia. 3. Tots aquells pobles que no pertanyien a l’Imperi roma s’anomenaven bàrbars, que en grec antic significava ‘estrangers’. • Quin significat donem hui en dia a la paraula bàrbar? . .................................................................................................................................................. . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. • I a la paraula vàndal? ................................................................................................................................................................................................................................................ . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. 4. Marca verdader o fals. V F Els sueus, els vàndals, els alans i els visigots eren pobles germànics. V F Els visigots van conquerir la península Ibèrica l’any 711. V F Els visigots van imposar la seua llengua, la seua religió i els seus costums. V F La classe social més baixa eren els serfs, que no tenien llibertat. V F L’economia del regne visigot era fonamentalment agrària i ramadera. 5. Mira el mapa i comenta en un full a banda com era Europa al començament del segle vi. 13
1. Llig la notícia i completa les afirmacions següents. FITXA 4 La crònica periodística Els textos periodístics Els textos periodístics tenen com a finalitat informar sobre fets, esdeveniments o successos. N’hi ha de molts tipus: notícia, crònica, article, entrevista, reportatge, article d’opinió... Segons el grau d’objectivitat que tinguen, es poden agrupar en tres blocs: gèneres informatius, gèneres d’opinió i gèneres mixtos, . • Els gèneres informatius busquen l’objectivitat i per això tendeixen a ser impersonals. • Els gèneres d’opinió expressen el punt de vista de la persona o l’entitat que els signa. • Els gèneres mixtos són la combinació dels dos gèneres anteriors. D’una banda es pretén informar sobre uns fets, però alhora s’aporta una interpretació o valoració. Un estudi revela que el rei Leovigild va fundar l’any 550 el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja per la seua ubicació estratègica i militar en l’època Un estudi ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat en el terme de Riba-roja de Túria, va ser fundat l’any 550 pel rei Leovigild per la seua situació estratègica en l’època. Esta conclusió ha sigut possible gràcies a les nombroses restes ceràmiques trobades el passat mes de juliol en este enclavament, com ara unes àmfores que s’utilitzaven per a la importació de vi i oli. Les troballes recents formen part del II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda a València la Vella, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. Els experts daten la creació del centre l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Àkhila i Atanagild, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat. Així mateix, daten el seu final al voltant de l’any 700, coincidint amb l’arribada dels musulmans en el 713. L’enclavament devia tindre un caràcter militar, basant-se en el centre fortificat que es va construir originàriament i que compliria tant una funció defensiva com d’expansió, «un assentament visigot d’importància estratègica d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric acabat d’adquirir per part del regne visigot». Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’estos últims. Per això, la importància estratègica d’este assentament de Riba-roja de Túria. Les troballes constaten que el final de València la Vella no es va deure al poder de destrucció dels seus oponents, sinó al lent abandó que va tindre lloc entre finals del segle vii i inicis del viii. Font: ribarroja.es (adaptació) a) Les àmfores trobades s’utilitzaven per a la importació de ................................... i ................................... . b) Els experts daten la creació del centre l’any 550, en el context de la guerra civil entre els reis ................................... i ................................... . c) La reacció del rei ................................... va posar fi a la crisi i va posar les bases d’un regne fort. 14
UNITAT 1 La crònica La crònica és un gènere mixt que combina informació i opinió. Explica el desenvolupament d’un fet o un esdeveniment determinat, de manera directa i detallada, des del punt de vista de l’autor o l’autora, que hi ha participat com a protagonista o com a observador. Algunes característiques de la crònica: 1) És més llarga que una notícia, encara que l’extensió dependrà de factors com l’enfocament o les necessitats i possibilitats del mitjà on es publica. 2) Els fets s’exposen de manera cronològica, és a dir, tal com s’han anat produint. 3) Recull el testimoni dels protagonistes dels fets o de persones que els han presenciat. 4) Admet recursos expressius del redactor o la redactora, de manera que podem dir que és personal. Ahora en castellano 2. Lee el fragmento de esta crónica y subraya los recursos expresivos que observes. Ponlos en común con tu pareja. Por Ebbaba Hameida (enviada especial al Donbás) En la tierra nevada emergen árboles secos con las ramas desnudas por las heladas del invierno y el calor de la guerra. Sus raíces se han sujetado fuerte mientras los combatientes arrasaban con todo a su paso. El impacto de una guerra que lleva librándose desde 2014 en la carretera que lleva de Kramatorsk a Sloviansk. Y más aterradora es aún la vía que va en dirección a Kreminna, actualmente ocupada, para poder llegar a Yampil, una localidad a unos diez kilómetros del frente de Donetsk donde el ejército ucraniano y el ruso luchan metro a metro. La niebla se posa sobre el horizonte como si quisiera impedir ver con nitidez un paisaje apocalíptico. Escenario de batallas, pueblos liberados y ocupados, y otra vez vueltos a ocupar y a liberar. A 50 kilómetros al norte de Bajmut, donde se enzarza el conflicto con más intensidad en el Donbás, nos atiende el comandante de una unidad de defensa, Max, del que no damos más detalles sobre su identidad por razones de seguridad. Viene caminando desde las entrañas de un bosque, donde estaba con su compañero George, desguazando vehículos militares destruidos por si alguna pieza puede servir para reparar otros. «Conviene pisar solo el sendero marcado, aquí puede haber artefactos explosivos. No conviene tocar nada», dice mientras nos enseña la chatarra. Hay que caminar despacio, siguiendo sus pasos. Explica que lleva nueve años destinado en el Donbás. Tiene un aspecto cansado. «Son muchos años luchando en la guerra a este lado de Ucrania». Font: RTVE Puedes leer la crónica completa en este enlace. 15
Santiago Lleó Zamora Burgos Pamplona Saragossa València Toledo Càceres Lisboa Sevilla Còrdova Granada Mar Mediterrània Mar Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC 1. Troba les paraules intruses i corregeix-les. El 711 dC, les tropes cristianes, sota el comandament del cabdill Tariq i el seu cap Musa, travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalajara, on va morir el seu rei Federic. Els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren Andalusia. FITXA 5 Al-Àndalus El poble musulmà Els musulmans són els seguidors de l’islam, la religió fundada en el segle vii pel profeta Mahoma a la península Aràbiga. Els ensenyaments de Mahoma i les normes que han de seguir els musulmans es descriuen en l’Alcorà, el seu llibre sagrat. El 711 dC, les tropes musulmanes, sota el comandament del cabdill Tariq i el seu cap Musa, travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalete, on va morir el seu rei Roderic. Els cinc anys següents, els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren al-Àndalus. La major part dels cristians visigots seguiren vivint a alÀndalus i molts es van convertir a l’islam, però una minoria va fugir cap al nord peninsular, zona que no van poder conquerir els musulmans per la pressió dels francs. La societat andalusina Trobem diversos grups: 2. Explica breument en què es diferenciaven els muladís dels mossàrabs. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • I els àrabs dels berbers? . .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Els à̀rabs, procedents d’Arà̀bia, que ocupaven els millors carrecs i tenien les terres mes productives. Els berbers, mes nombrosos que els arabs i mes humils, que es dedicaven al pasturatge. Els muladis, cristians visigots que es convertiren a l’islam. Els mossarabs, cristians que no es van convertir. Estaven obligats a pagar impostos, ja que no eren musulmans. Els jueus, que n’eren pocs, pero dominaven l’economia. Vivien generalment en barris separats anomenats jueries o calls. 16
UNITAT 1 L’economia a al-Àndalus Les principals activitats econò̀miques eren l’agricultura i l’artesania. Pel que fa a l’agricultura, portaren nous conreus: hortalisses com les albergines o les carxofes; cereals com l’arros; citrics com la taronja, la llima o el pomelo. A mes, van desenvolupar tecniques de regadiu, com les senies o la construccio de sequies. I tambe crearen el Tribunal de les Aigues, que s’encarregava d’administrar justicia respecte als problemes dels llauradors amb l’aigua de reg. Quant a l’artesania, eren experts en la fabricacio de molts productes, entre els quals destacaven el paper, els teixits de lli i de seda i la ceramica. La cultura i l’art a al-Àndalus Al-Àndalus fou un centre cultural molt destacat. Els seus savis reeixiren en medicina, en matematiques i en astronomia, i portaren d’Orient invents com la pólvora, la brúixola i l’astrolabi. A les ciutats, construïren diverses edificacions, com ara banys públics, madrasses (o escoles), palaus, biblioteques i mesquites, els llocs d’oració construïts a imitació de la casa de Mahoma. Solien dissenyar grans jardins amb fonts i plantes molt variades, i en les construccions mesclaven elements d’altres cultures. Els arcs de ferradura i el lobulat eren els més representatius. Utilitzaven la rajola, el marbre, la fusta i l’algeps com a materials de construcció. Alguns dels edificis més significatius d’al-Àndalus són la mesquita de Cordova, la Giralda i la Torre del Oro de Sevilla i el palau de l’Alhambra, a Granada. 3. Encercla quins d’aquests productes van ser introduïts a la península Ibèrica en època andalusina. 4. En equip, busqueu fotografies dels edificis esmentats i comenteu les característiques que observeu. Podeu partir de l’afirmació següent: La religió musulmana prohibia representar figures humanes i d’animals a les mesquites, per la qual cosa a penes hi ha pintures ni escultures. Malgrat això, van desenvolupar una decoració ben variada a l’interior dels edificis, que es basava en motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics (escriptura). 17
3. Relaciona cada subjecte amb un dels predicats. Subjecte Predicat Jo • Tu • Al-Àndalus • Teresa, Sònia i jo • Xavier i tu • Les tropes musulmanes • • has anat alguna vegada a Moscou? • parle tres idiomes. • fareu les activitats de valencià. • travessaren l’estret de Gibraltar l’any 711. • fou un centre cultural molt destacat. • ens reunirem demà de matí. Les classes de paraules FITXA 6 1. Classifica les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. rajola fosc marbre ulleres bavós elàstic fusta cabell algeps llis ràpid incòmoda Noms Ü ......................................................................................................................................................................................................................................................................................... Adjectius Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... prop travessar véncer allà conquerir dins tossir mai prompte cobrir cosir ahir Verbs Ü .......................................................................................................................................................................................................................................................................................... Adverbis Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................. perquè de entre a amb doncs perquè però com encara que sense per per a Preposicions Ü . ................................................................................................................................................................................................................................................................... Conjuncions Ü ...................................................................................................................................................................................................................................................................... alguna seues jo nosaltres meus quatre les ho aquestes tu vosaltres li es Determinants Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................... Pronoms Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................ 2. Indica a quina categoria gramatical pertany cada paraula d’aquestes oracions. Els cristians visigots seguiren vivint a al-Àndalus. A les ciutats, els musulmans construïren diverses edificacions. Categories gramaticals Segons la forma, el significat i la funció dins de l’oració, les paraules es classifiquen en categories gramaticals: noms, determinants, adjectius, pronoms i verbs (són variables); adverbis, preposicions, interjeccions i conjuncions (són invariables). Els constituents bàsics de l’oració L’oració està composta generalment per dos constituents bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P). La funció de subjecte, la fa un sintagma nominal (SN), i la de predicat, un sintagma verbal (SV). El verb, que és el nucli del predicat, concorda en nombre i persona amb el subjecte. 18
UNITAT 1 Classes d’oracions Una oració és un conjunt de paraules que té un significat complet. Està composta per subjecte i predicat. Les oracions simples són les que tenen un sol verb en forma personal. Les oracions compostes tenen més d’un verb en forma personal. Els sintagmes Un sintagma és un grup de paraules que actuen com una unitat sintàctica dins de l’oració. Hi ha cinc classes de sintagmes, segons la categoria gramatical de la paraula més important: sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjectival, sintagma adverbial i sintagma preposicional. 4. Encercla els verbs d’aquestes oracions i indica si són simples (S) o compostes (C). a) Quan isques de casa, tanca la porta amb clau. Ü ................ b) Encara no sé si canviaré de faena. Ü ................ c) Rosa parla per telèfon a totes hores. Ü ................ d) Els flamencs han arribat al delta de l’Ebre. Ü ................ e) Crearen el Tribunal de les Aigues, que s’encarregava d’administrar justicia respecte als problemes dels llauradors amb l’aigua de reg. Ü ................ 5. Afig una oració darrere de cada conjunció i obtindràs oracions compostes. a) L’equip arqueològic vol que... b) L’alumnat de tercer representarà l’obra si... c) Renovarem el mobiliari quan... d) M’agradaria parlar gallec, però... Ahora en castellano 6. Indica de qué clase son los sintagmas destacados en este fragmento del Cantar de mio Cid. A partir de estas victorias en el sur de Al-Ándalus, tanto los moros como los cristianos llamaron a Ruy Díaz de Vivar «el Campeador», que quiere decir ‘el batallador, el que vence en el campo de batalla’. El rey moro de Sevilla estaba profundamente agradecido porque había salvado su reino y colmó al Campeador de valiosos regalos. También le entregó las parias que, en nombre del rey Alfonso, había ido a cobrar. Por su parte, al regreso del señor de Vivar a Castilla, el monarca castellano le manifestó su satisfacción por todas las grandes riquezas que en forma de tributos había recaudado. 19
Còrdova Kairouan Fustat Medina la Meca Damasc Kufa Esfahan 1. Ordena cronològicament aquests fets. Abderraman III proclama el califat de Còrdova. Abderraman I proclama la independència d’al-Àndalus. Al-Àndalus es converteix en emirat del califat de Damasc. 2. Entre quins tres continents s’expandia el califat de Damasc? a) Àsia, Àfrica i Europa. b) Àsia, Europa i Amèrica. c) Àfrica, Oceania i Europa. FITXA 7 Del califat de Còrdova a les taifes El califat de Còrdova El califa era la màxima autoritat musulmana i manava sobre l’imperi o califat, que estava dividit en províncies o emirats, governats pels emirs. Al-Àndalus es convertí en un emirat del califat de Damasc, però l’any 759 l’emir Abderraman I es va proclamar independent. Més tard, l’any 929, Abderraman III va proclamar el califat de Còrdova, que va assolir una gran prosperitat durant un segle. Califat de Damasc. Abderraman III. 20
Algesires Arcos Ronda Màlaga Morón Sevilla Carmona Granada Almeria Múrcia Dénia València Toledo Regne de Lleó Regne de Castella Regne de Navarra Regne d’Aragó Comtats catalans Alpont Albarrasí Tortosa Saragossa Badajoz Còrdova Niebla Huelva Mértola Algarve Silves UNITAT 1 Les taifes La revolta popular que va destituir el califa Haxim III i la pressió dels regnes cristians del nord peninsular van fer que l’any 1031 el califat de Còrdova es fragmentara en regnes més menuts: les taifes. Va ser una època de prosperitat econòmica, però els regnes musulmans no van poder frenar l’avanç dels cristians i van acabar pagant-los tributs (anomenats pàries) per a no ser atacats. Per a detindre l’avanç dels cristians, arribaren successivament des del nord d’Àfrica els pobles almoràvit i almohade, que unificaren les taifes i llançaren una ofensiva contra els regnes cristians. El final d’al-Àndalus A pesar de l’ajuda dels almoràvits i els almohades, les tropes musulmanes no van poder parar les cristianes. L’any 1212, els cristians venceren els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa, i alÀndalus va quedar reduïda al Regne de Granada, que duraria fins al 1492. Mapa de Xarq-al-Àndalus. 3. Observa les taifes de la península Ibèrica i digues quines hi havia en l’actual territori valencià. 4. Corregeix els errors d’aquestes frases. a) Els regnes cristians pagaven tributs als regnes musulmans per a no ser atacats. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ b) Els almoràvits i els almohades van arribar del nord d’Àfrica per a ajudar les trobes cristianes. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ c) El Regne de Granada va durar fins a l’any 1212. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 21
Aque........ rei Jaume I que con........istà València va ser dels bons ........errers i dels valents del món. Tot el temps de la seua vida va ser una aventura extraordinària, plena d’emocions i de victòries. Tant l’acompa........à la sort que els gue........ers que amb e........ anaven al combat creien que Déu l’havia fet nàixer, per........è ningú que no ha........era estat ell no hauria sabut acomplir una con........esta tan difícil com era la de Ma........orca i València, poblades de moros valents, destres en totes armes i entesos més que ningú en l’art de la ........erra. Víctor Labrado. Cròniques d’un rei. Bromera Els dígrafs i les lletres compostes FITXA 8 Els dígrafs Un dígraf és un conjunt de dos lletres que equivalen a un únic so. Els dígrafs que hi ha en valencià són: ll colla ny any gu algues qu màquina ig raig ss cassola rr arròs tg metge tj platja tx dutxa tz tretze No es poden separar Sí que es poden separar Les lletres compostes Les lletres compostes són combinacions de consonants que representen sons geminats, és a dir, repetits, encara que alguns es poden pronunciar com a simples. Les lletres compostes del valencià són: mm immersió nn connectar l·l novel·lista tl* atles tll* rotllo tm* setmana tn* cotna 1. Completa les paraules amb algun dels dígrafs anteriors. bo........ pre........ió via........e se........e bata........a passe........ corre........a ........ionet a........ibar despa.......ar ara........a po........astre pe........ina ........edar 2. Ompliu els buits amb els dígrafs que falten. 3. Completa les paraules següents amb alguna de les lletres compostes anteriors. co........exió a........etisme i........ensitat i........usió ra........ar bi........et gori........a a........osfera co........egi è........ia bu........etí a........ètic i........ocent i........òbil se........anari 4. Redacta un text de cinc línies en què inclogues sis paraules de l’activitat anterior. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Recorda que la t dels grups tl, tll, tm i tn no es pronuncia. La posem per a indicar que els sons de l, ll, m i n s’allarguen. © Francesc Santana 22
UNITAT 1 Los dígrafos del castellano son cinco: ch, .........., .........., .......... y ........... 5. Escriu paraules de la mateixa família i comprova que conserven els dígrafs i les lletres compostes. Consulta el diccionari. a) collir Ü collita, collidor, . ................................................................... b) canya Ü . ............................................................................................................. c) novel·la Ü ......................................................................................................... d) il·luminar Ü ..................................................................................................... e) fitxa Ü ................................................................................................................... f) ametla Ü . .......................................................................................................... g) carro Ü . ............................................................................................................... h) passar Ü ............................................................................................................ Ahora en castellano 6. ¿Cuáles de estos dígrafos del valenciano lo son también del castellano? Rodéalos y pon alguna palabra como ejemplo. ll ny gu qu ig ss rr tg tj tx tz 7. Completa con los dígrafos anteriores. 8. Completa el texto con los dígrafos que faltan. El Cantar de mio Cid se basa libremente en la parte final de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, desde que inicia el primer destie.......o en 1081 hasta su muerte en 1099. Aun.......e el trasfondo biográfico es bastante claro, la adaptación literaria de los sucesos es frecuente y de considerable envergadura, a fin de ofrecer una visión coherente de la trayectoria del personaje, que actúa desde el principio de un modo que el Campeador histórico solo adoptaría a partir de 1087 y, sobre todo, del segundo destie.......o en 1088. Por otra parte, el Cantar desa.......o.......a tras la con.......ista de Valencia toda una trama en torno a los desdi.......ados matrimonios de las hijas del Cid con los infantes de Ca.......ión que carece de fundamente histórico. Así pues, pese a la innegable cercanía del Cantar a la vida real de Rodrigo Díaz (mu.......o mayor que en otros poemas épicos, incluso sobre el mismo héroe), ha de tenerse en cuenta que se trata de una obra literaria y no de un documento histórico, y como tal ha de leerse. Alberto Montaner Frutos, Biblioteca Nacional de España / Fundación Ramón Menéndez Pidal 9. Relaciona cada palabra con su significado. destierro • trasfondo • envergadura • • El conjunto de circunstancias que rodean un hecho. • Pena que consiste en expulsar a alguien de su tierra. • Importancia o relevancia de un hecho. 23
CASTELLA GRANADA PORTUGAL ARAGÓ NAVARRA 1. Quin va ser el primer regne cristià que es va formar a la península Ibèrica durant l’època de domini musulmà? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Quines altres organitzacions territorials cristianes hi havia, a banda dels regnes? ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 9 Els regnes cristians La formació dels regnes cristians Al començament del segle viii, al nord de la península Ibèrica, un grup cristià es va rebel·lar contra el domini musulmà i, liderats per Pelai, van véncer els musulmans en la batalla de Covadonga, l’any 722. Així es va formar el primer regne cristià: Astúries, que segles després passaria a anomenar-se Regne de Lleó. També es van formar el Regne de Pamplona, els comtats aragonesos i els comtats catalans. És en eixe context on es desenvolupen les llengües romàniques derivades del llatí vulgar, que donarien pas al castellà, l’aragonés, el gallec, el català... La consolidació dels regnes cristians La fragmentació d’al-Àndalus en taifes va permetre que els regnes cristians s’expandiren a poc a poc cap al sud, fins que, al segle xiv, es van consolidar quatre grans regnes: • La Corona de Castella, resultat de la unio dels regnes de Castella (comtat que s’havia independitzat del Regne de Lleó en el segle xi) i de Lleo. • El Regne de Navarra, que és el nom que rebé el Regne de Pamplona a partir del segle xii. • El Regne de Portugal, comtat que s’havia independitzat de Lleó en el segle xii. • La Corona d’Arago, que es va formar amb la unio del Regne d’Arago i els comtats catalans. Al sud de la peninsula Iberica hi havia el Regne de Granada, encara en poder dels musulmans. La conquesta va durar quasi 800 anys, la qual cosa ens indica que va ser lenta i molt complicada. 3. Marca verdader o fals. V F La Corona de Castella naix de la unió dels regnes de Castella i Lleó. V F El Regne de Navarra passà a dir-se Regne de Pamplona en el segle xii. V F L’últim regne musulmà de la península Ibèrica va ser el Regne d’Aragó. V F La conquesta va durar 800 anys, la qual cosa indica que va ser fàcil. Els regnes de la península Ibèrica en el segle xiv. 24
PRINCIPAT DE CATALUNYA SARDENYA (1.324) SICÍLIA (1.282) REGNE DE NÀPOLS (1.442) DUCATSD’ATENES I NEOPÀTRIA (1.380) REGNE D’ARAGÓ REGNE DE VALÈNCIA (1.232-1.245) ILLES BALEARS (1.229-1.235) R E G N E D E C A S T E L L A C O R O N A D ’ A R A G Ó REGNE DE NAVARRA GRANADA PORTUGAL ROSSELLÓ REGNE D’ARAGÓ CATALUNYA Tortosa Pobla de Benifassà Ares del Maestrat Amposta Peníscola Borriana València Culla Arenós Xèrica Sogorb Bejís Almenara Ares d’Alpont Cullera Bairén Calp Alacant Cocentaina Moixent Xixona Biar Rebollet Dénia Morvedre Puig de Santa Maria (1237) Llíria Bunyol Silla Alzira Énguera Xàtiva Cofrents Aiora Villena Caudete Onda Ulldecona Terol Ademús Borriol Morella LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALÈNCIA Conquestes aragoneses abans del 1233 Conquestes de Jaume I 1233 1235-1237 1238 1242-1244 1245 Ciutats assetjades REGNE DE MÚRCIA REGNE DE CASTELLA UNITAT 1 La Corona d’Aragó Arago es va separar definitivament de Pamplona el 1134 i es va convertir en un regne independent. A Catalunya, els comtes de Barcelona van anar imposant-se sobre els aragonesos fins que el comte Ramon Berenguer IV es va casar, el 1137, amb la infanta Peronella d’Arago, que havia acabat de nàixer. El seu fill, Alfons el Cast, va heretar el 1164 els territoris d’Arago i Catalunya i va crear la Corona d’Arago. La Corona d’Aragó es va expandir al llarg de tres segles: • Cap al nord, fins que les tropes de la Corona d’Aragó van ser vencudes per les franceses en la batalla de Muret, l’any 1213. • Cap al sud, on va conquerir als musulmans les terres de Valencia fins a Murcia. • Cap a l’est, on es va annexionar les illes Balears, l’illa de Sardenya, Sicilia, Napols i els ducats d’Atenes i Neopatria. El Regne de València En el segle xiii, les terres valencianes que formaven part de Xarq-alÀndalus van ser conquistades per Jaume I d’Aragó i foren poblades per aragonesos i catalans. El 9 d’octubre de 1238 és la data en què el rei conquerí la ciutat de València. Jaume I el Conqueridor, que va incorporar el Regne de València i les illes Balears a la Corona d’Aragó, ens atorgà els Furs, instaurà el cristianisme com a religió i establí el català com a llengua oficial. Aquests fets assenyalen el naixement del poble valencià i, per això, aquesta data ha esdevingut la festa dels valencians. 4. Compara el mapa anterior amb un mapa polític actual i esmenta a quins estats moderns pertanyen els antics territoris de la Corona d’Aragó. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 5. Expliqueu amb les vostres paraules, en un full a banda, què representa el mapa històric de la dreta. Què indica cada color? En quina direcció s’avança? 25
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=