3r Valencià: llengua i literatura Lengua castellana y literatura Geografia i història àmbit lingüístic i social ESO
3r Valencià: llengua i literatura Lengua castellana y literatura Geografia i història àmbit lingüístic i social ESO Edicions Bromera
El llibre Àmbit lingüístic i social 3r ESO. Aula oberta és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic de Bromera i recull els ensenyaments mínims i les orientacions metodològiques de la legislació educativa vigent. Redacció Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, David Morell i Pau Sanchis Direcció editorial Bernat Bataller i Sandra Capsir Disseny de continguts, revisió didàctica i coordinació editorial David Morell Llinares Correcció lingüística Andrea Bella i Raquel Sanchis Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado i Laura Giménez Direcció d’art Carles Barrios Fotografies Arxiu Bromera Recursos audiovisuals Nelo Gómez Arts & Media La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. A causa de la naturalesa dinàmica d’internet, el Grup Bromera no es fa responsable dels canvis o les modificacions en les adreces i els continguts dels llocs web als quals remet aquest llibre. Amb l’objectiu de garantir l’adequació de les adreces electròniques d’aquesta publicació, el Grup Bromera utilitza un sistema de gestió que redirigeix les URL que hi apareixen amb finalitat didàctica. El Grup Bromera declina qualsevol responsabilitat pels continguts o la informació que puguen contindre. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © Edicions Bromera Av. dels Areners, 25 (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com 1a edició: juliol de 2024 ISBN: 978-84-1358-673-1 DL: V-1823-2024 Edicions Bromera
Et presentem el llibre Àmbit lingüístic i social 3r ESO. Aula oberta, que integra les matèries de Geografia i Història, Valencià i Castellà. El llibre està dissenyat per a ajudar-te a aprendre d’una manera més significativa i competencial, tenint en compte la diversitat de la teua classe. Amb aquest enfocament interdisciplinari, treballaràs diferents matèries alhora, cosa que et permetrà veure com estan connectades i millorar l’ús del valencià i el castellà. El tractament integrat de llengua i contingut és una metodologia que et permet aprendre els sabers essencials de les matèries no lingüístiques –en aquest cas, Geografia i Història– al mateix temps que millores les habilitats lingüístiques, tant en valencià com en castellà. Això vol dir que treballaràs la llengua i les matèries conjuntament, un fet que té molts avantatges: Podràs dedicar més temps a la llengua sense augmentar les hores de classe. El llenguatge acadèmic es treballa millor integrat en altres matèries que de forma aïllada. Els sabers de Geografia i Història s’aprenen millor si es tracten alhora els recursos lingüístics i comunicatius necessaris per a construir-los. En resum, la proposta que tens a les mans t’ajudarà a tindre una educació més completa i adaptada a les teues necessitats, i contribuirà a preparar-te millor per als reptes acadèmics i professionals del futur. Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit. Algunes són de resposta breu i d’altres requereixen una dedicació més gran. A més, disposes del llibre en versió digital, amb diversos recursos pràctics. En els enunciats d’algunes activitats trobaràs unes icones que has de tindre en compte: Indica que un text està disponible com a recurs sonor en la versió digital. Indica que l’activitat va acompanyada d’un vídeo al qual pots accedir des de la versió digital. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats de parlar i escoltar. Implica la realització de debats, exposicions, lectures en veu alta, etc. Indica que l’activitat es complementa amb un recurs digital. Indica que l’activitat està pensada per a fer en parella. Generalment, a partir d’alguna estratègia d’aprenentatge cooperatiu. Indica que l’activitat està pensada per a fer en equip. Habitualment, a partir d’alguna tècnica d’aprenentatge cooperatiu. PRESENTACIÓ Edicions Bromera
UNITAT 1 3. Relaciona cada subjecte amb un dels predicats. Subjecte Predicat Jo • Tu • Al-Àndalus • Teresa, Sònia i jo • Xavier i tu • Les tropes musulmanes • • has anat alguna vegada a Moscou? • parle tres idiomes. • fareu les activitats de valencià. • travessaren l’estret de Gibraltar l’any 711. • va ser un centre cultural molt destacat. • ens reunirem demà de matí. Les classes de paraules FITXA 6 1. Classifica les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. rajola fosc marbre ulleres bavós elàstic fusta cabell pólvora llis ràpid incòmoda Noms Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ Adjectius Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... prop travessar véncer allà conquistar dins tossir mai prompte cobrir cosir ahir Verbs Ü ......................................................................................................................................................................................................................................................................................... Adverbis Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................ perquè de entre a amb doncs perquè però com encara que sense per per a Preposicions Ü .................................................................................................................................................................................................................................................................... Conjuncions Ü ...................................................................................................................................................................................................................................................................... alguna seues jo nosaltres meus quatre les ho aquestes tu vosaltres li es Determinants Ü .................................................................................................................................................................................................................................................................. Pronoms Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Indica a quina categoria gramatical pertany cada paraula d’aquestes oracions. Els cristians visigots seguiren vivint a al-Àndalus. A les ciutats, els musulmans construïren diverses edificacions. Categories gramaticals Segons la forma, el significat i la funció dins de l’oració, les paraules es classifiquen en categories gramaticals: noms, determinants, adjectius, pronoms i verbs (són variables); adverbis, preposicions, interjeccions i conjuncions (són invariables). Els constituents bàsics de l’oració L’oració sol estar composta per dos constituents bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P). La funció de subjecte, la fa un sintagma nominal (SN), i la de predicat, un sintagma verbal (SV). El verb, que és el nucli del predicat, concorda en nombre i persona amb el subjecte. Clases de oraciones Una oración es un conjunto de palabra que tiene un significado completo. Está compuesta por sujeto y predicado. Las oraciones simples son las que tienen un solo verbo en forma personal. Las oraciones compuestas tienen más de un verbo en forma personal. Los sintagmas Un sintagma es un grupo de palabras que actúan como una unidad sintáctica dentro de la oración. Hay cinco clases de sintagmas, según la categoría gramatical de la palabra más importante: sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjetival, sintagma adverbial y sintagma preposicional. 4. Rodea los verbos de estas oraciones e indica si son simples (S) o compuestas (C). a) Cuando salgas de casa, cierra la puerta con llave. Ü ................ b) Todavía no sé si cambiaré de trabajo. Ü ................ c) Rosa habla por teléfono a todas horas. Ü ................ d) Los flamencos han llegado al delta del Ebro. Ü ................ e) Crearon el Tribunal de las Aguas, que se encargaba de resolver los conflictos de los agricultores con el agua de riego. Ü ................ 5. Añade una oración detrás de cada conjunción y obtendrás oraciones compuestas.. a) El equipo arqueológico quiere que... b) El alumnado de tercero representará la obra si... c) Renovaremos el mobiliario cuando... d) Me gustaría hablar gallego, pero... 6. Indica de qué clase son los sintagmas destacados en este fragmento del Cantar de mio Cid. A partir de estas victorias en el sur de Al-Ándalus, tanto los moros como los cristianos llamaron a Ruy Díaz de Vivar «el Campeador», que quiere decir ‘el batallador, el que vence en el campo de batalla’. El rey moro de Sevilla estaba profundamente agradecido porque había salvado su reino y colmó al Campeador de valiosos regalos. También le entregó las parias que, en nombre del rey Alfonso, había ido a cobrar. Por su parte, al regreso del señor de Vivar a Castilla, el monarca castellano le manifestó su satisfacción por todas las grandes riquezas que en forma de tributos había recaudado. Ahora en castellano 18 19 UNITAT 1 Els camps semàntics Bronze, coure i ferro són paraules que formen part del camp semàntic dels metalls. Un camp semàntic és un grup de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de coses. Campos semánticos abiertos y cerrados Hay campos semánticos abiertos, como los anteriores, pero también los hay cerrados. Los campos semánticos abiertos admiten nuevas palabras. Los campos semánticos cerrados son una lista definitiva. 6. Indica a quin camp semàntic corresponen aquestes paraules. Camp semàntic Paraules samaruc, lluç, llobarro, dorada, tenca, donzella parotet, mosquit, rantella, formiga, tàvec, borinot sargantana, fardatxo, dragonet, cocodril, colobra, tortuga 1. Classifica les paraules en els camps semàntics adequats i afig dos exemples més en cada cas. triangle periodista piano professora revista advocada diccionari fagot conte clarinet novel·la intèrpret escriptor diari guitarra llibre fuster Camp semàntic Paraules Instruments musicals Publicacions Oficis 2. Encercla en cada camp semàntic aquelles paraules que no en formen part. Camp semàntic Paraules colors negre, blanc, gris, marró, groc, roig, blau, verd, lila, maig, morat, ocre, febrer fruites plàtan, maduixa, meló, desembre, pinya, bresquilla, octubre, raïm, poma mobles llit, tauleta, cadira, març, sofà, balancí, abril, butaca, armari, calaixera roba vestit, pantalons, camisa, brusa, banyador, juliol, jaqueta, caçadora, agost 3. De quin camp semàntic formen part les paraules que has encerclat? 4. Afig altres noms a cada grup. Consulta un diccionari visual. Camp semàntic de l’aula Material escolar Elements de l’aula Assignatures retolador, llapis, motxilla, carpeta, llibreta, bolígraf, goma d’esborrar, ........................................................... pissarra, esborrador, guix, taula, cadira, paperera, .......................................... ............................................................................................ valencià, castellà, matemàtiques, ................................................ ............................................................................................. 5. Escriu sis paraules de cada camp semàntic. • Menjars Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................. • Begudes Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................... • Botigues Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................... • Esports Ü .............................................................................................................................................................................................................................................................................. • Instruments musicals Ü ..................................................................................................................................................................................................................................... 7. Completa estos campos semánticos cerrados. Campo semántico Palabras Meses Signos del zodiaco Días de la semana Estaciones del año 8. Mirad alrededor y anotad una lista en la pizarra de campos semánticos que podríais trabajar. Tipos de calzado, prendas de ropa, partes del cuerpo... 9. Traduce al valenciano los campos semánticos de la actividad 7. • Meses Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Signos del zodiaco Ü ............................................................................................................................................................................................................................................. • Días de la semana Ü ............................................................................................................................................................................................................................................... • Estaciones del año Ü ............................................................................................................................................................................................................................................. 10. Reflexiona. Si un campo semántico es abierto en castellano, ¿también lo es en valenciano? Pon algún ejemplo. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 2 Els camps semàntics Ahora en castellano 10 11 Santiago Lleó Zamora Burgos Pamplona Saragossa València Toledo Càceres Lisboa Sevilla Còrdova Granada Mar Mediterrània Mar Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC UNITAT 1 1. Troba les paraules intruses i corregeix-les. El 711 dC, les tropes cristianes travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalajara. Els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren Andalusia. L’única part que no van poder conquistar va ser l’est peninsular. FITXA 5 Al-Àndalus El poble musulmà Els musulmans són els seguidors de l’islam, la religió fundada en el segle vii pel profeta Mahoma a la península Aràbiga. Els ensenyaments de Mahoma i les normes que han de seguir els musulmans es descriuen en l’Alcorà, el seu llibre sagrat. El 711 dC, les tropes musulmanes travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalete. Els cinc anys següents, els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren alÀndalus. La major part dels cristians visigots seguiren vivint a alÀndalus i molts es van convertir a l’islam, però una minoria va fugir cap al nord peninsular, zona que no van poder conquistar per la pressió dels francs. L’economia a al-Àndalus Les principals activitats econò̀miques eren l’agricultura i l’artesania. Pel que fa a l’agricultura, portaren nous conreus: hortalisses com les albergines o les carxofes; cereals com l’arròs; cítrics com la taronja, la llima o el pomelo. A més, van desenvolupar tècniques de regadiu, com les sénies o la construcció de séquies. I també crearen el Tribunal de les Aigües, que s’encarregava de resoldre els conflictes dels llauradors amb l’aigua de reg. Quant a l’artesania, eren experts en la fabricació de molts productes, entre els quals destacaven el paper, els teixits de lli i de seda i la ceràmica. La cultura i l’art a al-Àndalus Al-Àndalus fou un centre cultural molt destacat. Els seus savis reeixiren en medicina, en matemàtiques i en astronomia, i portaren d’Orient invents com la pólvora, la brúixola i l’astrolabi. A les ciutats, construïren diverses edificacions, com ara banys públics, madrasses (o escoles), palaus, biblioteques i mesquites, els llocs d’oració construïts a imitació de la casa de Mahoma. Solien dissenyar grans jardins amb fonts i plantes molt variades, i en les construccions mesclaven elements d’altres cultures. Els arcs de ferradura i el lobulat eren els més representatius. Utilitzaven la rajola, el marbre, la fusta i l’algeps com a materials de construcció. Alguns dels edificis més significatius d’al-Àndalus són la mesquita de Còrdova, la Giralda i la Torre del Oro de Sevilla i el palau de l’Alhambra, a Granada. La societat andalusina Trobem diversos grups: 3. Encercla quins d’aquests productes van ser introduïts a la península Ibèrica en època andalusina. 2. Explica breument en què es diferenciaven els muladís dels mossàrabs. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • I els àrabs dels berbers? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Els à̀rabs, procedents d’Arà̀bia, que ocupaven els millors càrrecs i tenien les terres més productives. Els berbers, més nombrosos que els àrabs i més humils, que es dedicaven al pasturatge. Els muladís, cristians visigots que es convertiren a l’islam. Els mossàrabs, cristians que no es van convertir. Estaven obligats a pagar impostos, ja que no eren musulmans. Els jueus, que n’eren pocs, però dominaven l’economia. Vivien generalment en barris separats anomenats jueries o calls. 4. En equip, busqueu fotografies dels edificis esmentats i comenteu les característiques que observeu. Podeu partir de la informació següent: La religió musulmana prohibia representar figures humanes i d’animals a les mesquites, per la qual cosa a penes hi ha pintures ni escultures. A pesar d’això, van desenvolupar una decoració ben variada a l’interior dels edificis, que es basava en motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics (escriptura). 16 17 UNITAT 1 L’estudi de la història La història és la ciència que estudia i reconstrueix el passat mitjançant l’ús de fonts històriques. Una font històrica és qualsevol resta material que done informació sobre l’activitat humana i permeta interpretar el passat. Poden ser objectes quotidians (vestits, joies, recipients de ceràmica, armes...) i documents escrits (cartes, testaments, sentències judicials...), orals (entrevistes, discursos...), gràfics (pintures, gravats, fotografies) o audiovisuals (pel·lícula). Segons l’origen, les fonts poden ser: Primàries Restes de primera mà del període que es vol estudiar. És el material que va existir en eixe període: una moneda, una arma, una inscripció, un escrit de l’època, una gerra... Secundàries Fonts elaborades a partir de les primàries, com un llibre d’història, un mapa, la descripció d’una troballa... El nostre passat es divideix en dos etapes: una de molt extensa anomenada prehistòria i una altra de més curta coneguda com a història. Les etapes de la prehistòria La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans (fa més de sis milions d’anys) i acaba amb la invenció de l’escriptura. En la prehistòria distingim diversos períodes: Edat de Pedra Edat dels Metalls Paleolític Neolític Edat del Bronze Edat del Coure Edat del Ferro • Nomadisme • Caça, pesca i recol·lecció • Ús del foc • Sedentarisme • Agricultura i ramaderia • Intercanvis comercials • Aparició de les primeres ciutats 1. Classifica les fonts històriques segons el format. vestit pel·lícula carta sentència judicial gravat entrevista a una persona major anell discurs gerra ceràmica arma testament pintura fotografia • Objecte quotidià Ü ..................................................................................................................................................................................................................................................... • Document escrit Ü .................................................................................................................................................................................................................................................... • Document oral Ü .......................................................................................................................................................................................................................................................... • Document gràfic Ü .................................................................................................................................................................................................................................................... • Document audiovisual Ü ................................................................................................................................................................................................................................... 2. Marca verdader o fals. V F Una moneda de l’Edat Mitjana és una font històrica primària. V F La descripció d’una mòmia trobada a l’Egipte és una font històrica primària. V F Una inscripció jeroglífica en una piràmide és una font històrica secundària. V F Un article sobre l’Edat Moderna és una font històrica secundària. 3. Completa el text perquè tinga sentit. Neolític Edat dels Metalls Paleolític Durant el ...................................................., els grups humans eren nòmades, és a dir, es desplaçaven d’uns llocs a uns altres en busca d’aliments. Per a sobreviure, caçaven, pescaven i recol·lectaven els fruits que la natura oferia. Més tard, durant el ...................................................., la invenció de l’agricultura i la ramaderia va permetre crear assentaments estables. Amb l’ús de nous materials com el bronze, el coure i el ferro, el treball es va especialitzar i es va desenvolupar el comerç. Això va ocórrer durant l’..................................................... Les etapes de la història La història comença amb la invenció de l’escriptura (fa uns cinc mil anys), i arriba fins als nostres dies. Es divideix en quatre períodes: l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Pareix que van ser els sumeris, a Mesopotàmia, els primers a desenvolupar l’escriptura, encara que hi ha formes d’escriptura anteriors a aquest període. 4. Relaciona cada edat de la història amb els fets que l’emmarquen. Edat Antiga • Edat Mitjana • Edat Moderna • Edat Contemporània • • Comença amb l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica i acaba amb la Revolució Francesa. • Va des de la invenció de l’escriptura fins a la caiguda de l’Imperi romà. • Comprén des de la Revolució Francesa fins als nostres dies. • Va de la caiguda de l’Imperi romà a l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Edat Antiga Suposa l’inici de grans civilitzacions com la mesopotàmica, l’egípcia, la grega i la romana. Edat Mitjana Comprén des de la caiguda de l’Imperi romà fins a l’arribada dels europeus a Amèrica. Edat Moderna És l’època dels descobriments, les grans expedicions al voltant del món i l’expansió del comerç. Edat Contemporània Comença amb la Revolució Francesa i continua fins als nostres dies. Caiguda de l’Imperi romà (476 dC) Descobriment d’Amèrica (1492 dC) Revolució Francesa (1789 dC) Invenció de l’escriptura (3000 aC) FITXA 1 Els períodes de la història 8 9 UNITAT 1 1. Llig la notícia i completa les afirmacions següents. FITXA 4 La crònica periodística Els textos periodístics Els textos periodístics tenen com a finalitat informar sobre fets, esdeveniments o successos. N’hi ha de molts tipus: notícia, crònica, article, entrevista, reportatge, article d’opinió... Segons el grau d’objectivitat que tinguen, es poden agrupar en informatius, d’opinió i mixtos. • Els informatius busquen l’objectivitat i per això tendeixen a ser impersonals. • Els d’opinió expressen el punt de vista de la persona o l’entitat que els signa. • Els mixtos són la combinació dels dos gèneres anteriors. D’una banda es pretén informar sobre uns fets, però alhora s’aporta una interpretació o valoració. La crónica La crónica es un texto periodístico mixto que combina información y opinión. Explica el desarrollo de un hecho o un acontecimiento de manera directa y detallada, desde el punto de vista del autor o la autora, que ha participado como protagonista o como observador. Algunas características de la crónica: 1) Es más larga que una noticia, aunque su extensión dependerá de factores como el enfoque que se le quiera dar, o las necesidades y posibilidades del medio donde es publica. 2) Los hechos se exponen ordenados en el tiempo, es decir, tal como se han ido produciendo. 3) Recoge el testimonio de los protagonistas de los hechos o de personas que los han presenciado. 4) Admite recursos expresivos del redactor o la redactora, de modo que podemos decir que es personal. Un estudi revela que el rei Leovigild va fundar l’any 550 el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja per la seua ubicació estratègica i militar en l’època Un estudi ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat en el terme de Riba-roja de Túria, va ser fundat l’any 550 pel rei Leovigild per la seua situació estratègica en l’època. Esta conclusió ha sigut possible gràcies a les nombroses restes ceràmiques trobades el passat mes de juliol en este enclavament, com ara unes àmfores que s’utilitzaven per a la importació de vi i oli. Les troballes recents formen part del II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda a València la Vella, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. Els experts daten la creació del centre l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Àkhila i Atanagild, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat. Així mateix, daten el seu final al voltant de l’any 700, coincidint amb l’arribada dels musulmans en el 713. L’enclavament devia tindre un caràcter militar, basant-se en el centre fortificat que es va construir originàriament i que compliria tant una funció defensiva com d’expansió, «un assentament visigot d’importància estratègica d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric acabat d’adquirir per part del regne visigot». Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’estos últims. Per això, la importància estratègica d’este assentament de Riba-roja de Túria. Les troballes constaten que el final de València la Vella no es va deure al poder de destrucció dels seus oponents, sinó al lent abandó que va tindre lloc entre finals del segle vii i inicis del viii. Font: ribarroja.es (adaptació) a) Les àmfores trobades s’utilitzaven per a la importació de ................................... i ................................... . b) Els experts daten la creació del centre l’any 550, en el context de la guerra civil entre els reis ................................... i ................................... . c) La reacció del rei ................................... va posar fi a la crisi i va assentar les bases d’un regne fort. 2. Lee el fragmento de esta crónica y subraya los recursos expresivos que observes. Ponlos en común con tu pareja. Por Ebbaba Hameida (enviada especial al Donbás) En la tierra nevada emergen árboles secos con las ramas desnudas por las heladas del invierno y el calor de la guerra. Sus raíces se han sujetado fuerte mientras los combatientes arrasaban con todo a su paso. El impacto de una guerra que lleva librándose desde 2014 en la carretera que lleva de Kramatorsk a Sloviansk. Y más aterradora es aún la vía que va en dirección a Kreminna, actualmente ocupada, para poder llegar a Yampil, una localidad a unos diez kilómetros del frente de Donetsk, donde el ejército ucraniano y el ruso luchan metro a metro. La niebla se posa sobre el horizonte como si quisiera impedir ver con nitidez un paisaje apocalíptico. Escenario de batallas, pueblos liberados y ocupados, y otra vez vueltos a ocupar y a liberar. A 50 kilómetros al norte de Bajmut, donde se enzarza el conflicto con más intensidad en el Donbás, nos atiende el comandante de una unidad de defensa, Max, del que no damos más detalles sobre su identidad por razones de seguridad. Viene caminando desde las entrañas de un bosque, donde estaba con su compañero George, desguazando vehículos militares destruidos por si alguna pieza puede servir para reparar otros. «Conviene pisar solo el sendero marcado, aquí puede haber artefactos explosivos. No conviene tocar nada», dice mientras nos enseña la chatarra. Hay que caminar despacio, siguiendo sus pasos. Explica que lleva nueve años destinado en el Donbás. Tiene un aspecto cansado. «Son muchos años luchando en la guerra a este lado de Ucrania». Font: RTVE Puedes leer la crónica completa en este enlace. Ahora en castellano 14 15 1 Què treballarem? Geografia i història Fitxa 1 Els períodes de la història (repàs de coneixements previs) Fitxa 3 De l’Imperi romà als regnes germànics (repàs de coneixements previs) Fitxa 5 Al-Àndalus (repàs de coneixements previs) Fitxa 7 Del califat de Còrdova a les taifes (repàs de coneixements previs) Fitxa 9 Els regnes cristians (repàs de coneixements previs) Valencià / Castellà Fitxa 2 Els camps semàntics (lèxic) Fitxa 4 La crònica periodística (tipus de textos) Fitxa 6 Les classes de paraules (gramàtica) Fitxa 8 Els dígrafs i les lletres compostes (fonètica i ortografia) Fitxa 10 Les quatre grans cròniques (literatura) Fitxa 11 Los cantares de gesta (literatura) Fitxa 12 Repassem La nostra història 7 MAR MEDI TERRÀNI A OCEÀ ATLÀNTIC MAR NEGRA Roma Toledo Tolosa HISPÀNIA MAURITÀNIA GÀL·LIA BRITÀNIA VISIGOTS SUEUS ASTURS VASCONS BURGUNDIS FRANCS LLOMBARDS OSTROGOTS PERSES SASSÀNIDES ÀRABS VÀNDALS BEREBERS ANGLOSAXONS GERMÀNIA IMPERI BIZANTÍ ITÀLIA Ràvena Constantinoble Alexandria Jerusalem ALTRES POBLES GERMÀNICS UNITAT 1 1. Respon breument. • Quants segles són 700 anys? ....................................................................................................................................................................................................................... • Per què era important Hispània per a l’Imperi romà? ..................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Quines dos mars connecta la península Ibèrica? ................................................................................................................................................................ FITXA 3 De l’Imperi romà als regnes germànics La Hispània romana Hispània va estar sota domini romà al voltant de 700 anys. Durant aquest temps, es va convertir en un dels territoris més importants per a l’Imperi. A escala econòmica, va ser un dels principals centres de producció de vi i d’oli. La mineria hispana també va ser molt important per a l’Imperi, i els romans hi van explotar intensament les mines de coure, or i plata. A escala política, era un lloc estratègic que connectava la mar Mediterrània amb l’oceà Atlàntic, i es va convertir en un territori d’assentament de legionaris que havien servit en l’exèrcit. Hispània va ser l’origen de personatges il·lustres de l’Imperi, com l’emperador Trajà, el filòsof Sèneca o l’escriptor Marcial. I s’hi van crear meravelles de l’enginyeria i de l’arquitectura com l’aqüeducte de Segòvia o el teatre romà de Mèrida. La Hispània visigoda El 409, van arribar a Hispània els sueus, els vàndals i els alans, tots ells pobles germànics. Al final del segle v dC, la península va ser envaïda pels visigots, un poble germànic que va desplaçar els vàndals i els alans al nord d’Àfrica i va arraconar els sueus al nord-oest peninsular. Van fundar un regne que duraria fins al 711, any en què foren vençuts pels musulmans. S’assentaren, sobretot, al nord de la Meseta i ocuparen Hispània durant tres segles. Van adoptar la llengua, la religió i els costums dels habitants de la península, i establiren la capital a Toledo. El regne visigot va arribar a la màxima esplendor amb Leovigild, que va conquistar el territori sueu i va unificar la península. El seu fill, Recared, es va convertir al cristianisme i va impulsar la unitat religiosa. La societat visigoda estava dirigida pel rei, la noblesa i els alts càrrecs de l’església. Els seguien els homes lliures i els colons, que treballaven la terra d’un senyor a canvi d’un lloguer. La classe social més baixa eren els serfs, que no tenien llibertat. Era una societat rural, basada en l’agricultura i la ramaderia. Les invasions germàniques Els pobles germànics habitaven Germània, una regió situada al nord de l’Imperi romà. Aprofitant la crisi de l’Imperi, van començar a travessar les fronteres pacíficament, però foren atacats pels huns, de procedència asiàtica i capitanejats per Àtila, i acabaren envaint-lo. L’any 476 dC, el cap de l’exèrcit germànic Odoacre va derrotar l’últim emperador d’Occident, Ròmul August. La fi de l’Imperi romà d’Occident va donar pas a un conjunt de regnes dominats per diferents tribus d’origen germànic: els visigots a Hispània, els francs a la Gàl·lia i els ostrogots a Itàlia. Altres pobles bàrbars que van ocupar l’Imperi van ser els burgundis, els sueus, els vàndals i els llombards. L’Imperi romà d’Orient es va convertir en l’Imperi bizantí, que va durar mil anys més, fins a la conquesta de Constantinoble (actual Istanbul) a mans dels turcs el 1453. 2. Ordena de més antic a més recent (1, 2, 3) els fets històrics següents. El cap de l’exèrcit germànic Odoacre derrota Ròmul August, últim emperador d’Occident. Els turcs conquisten Constantinoble, la capital de l’Imperi romà d’Orient. L’Imperi romà entra en crisi i comença a rebre l’entrada de pobles germànics. 3. Els pobles que no pertanyien a l’Imperi romà s’anomenaven bàrbars, que en grec antic significava ‘estrangers’. • Quin significat donem hui en dia a la paraula bàrbar? ................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • I a la paraula vàndal? ............................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 4. Marca verdader o fals. V F Els sueus, els vàndals, els alans i els visigots eren pobles germànics. V F Els visigots van conquerir la península Ibèrica l’any 711. V F Els visigots van imposar la seua llengua, la seua religió i els seus costums. V F La classe social més baixa eren els serfs, que no tenien llibertat. V F L’economia del regne visigot era fonamentalment agrària i ramadera. 5. Mireu el mapa i comenteu en un full a banda com era Europa al començament del segle vi. 12 13 ESTRUCTURA DE LES UNITATS Làmina motivadora i presentació de l’itinerari d’aprenentatge. Treball del lèxic i dels aspectes relacionats amb el significat de les paraules, tant en valencià com en castellà. Identificació de les diverses classes de textos i anàlisi de les seues característiques bàsiques. Continguts gramaticals explicats d’una forma simple i treball pràctic tant en valencià com en castellà. Els sabers essencials de Geografia i Història explicats d’una manera entenedora i amb activitats de consolidació i de reflexió. Edicions Bromera
Còrdova Kairouan Fustat Medina la Meca Damasc Kufa Esfahan Algesires Arcos Ronda Màlaga Morón Sevilla Carmona Granada Almeria Múrcia Dénia València Toledo Regne de Lleó Regne de Castella Regne de Navarra Regne d’Aragó Comtats catalans Alpont Albarrasí Tortosa Saragossa Badajoz Còrdova Niebla Huelva Mértola Algarve Silves UNITAT 1 1. Ordena cronològicament aquests fets. Abderraman III proclama el califat de Còrdova. Abderraman I proclama la independència d’al-Àndalus. Al-Àndalus es converteix en emirat del califat de Damasc. 2. Entre quins tres continents s’expandia el califat de Damasc? a) Àsia, Àfrica i Europa. b) Àsia, Europa i Amèrica. c) Àfrica, Oceania i Europa. FITXA 7 Del califat de Còrdova a les taifes El califat de Còrdova El califa era la màxima autoritat musulmana i manava sobre l’imperi o califat, que estava dividit en províncies o emirats, governats pels emirs. Al-Àndalus es convertí en un emirat del califat de Damasc, però l’any 759 l’emir Abderraman I es va proclamar independent. Més tard, l’any 929, Abderraman III va proclamar el califat de Còrdova, que va ser molt pròsper durant un segle. Les taifes La revolta popular contra el califa i la pressió dels regnes cristians del nord peninsular van fer que l’any 1031 el califat de Còrdova es fragmentara en regnes més menuts: les taifes. Va ser una època de prosperitat econòmica, però els regnes musulmans no van poder frenar l’avanç dels cristians i van acabar pagant-los tributs (anomenats pàries) per a no ser atacats. Per a detindre l’avanç dels cristians, arribaren successivament des del nord d’Àfrica els pobles almoràvit i almohade, que unificaren les taifes i llançaren una ofensiva contra els regnes cristians. El final d’al-Àndalus A pesar de l’ajuda dels almoràvits i els almohades, les tropes musulmanes no van poder parar les cristianes. L’any 1212, els cristians venceren els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa, i alÀndalus va quedar reduïda al Regne de Granada, que duraria fins al 1492. Califat de Damasc. Mapa de Xarq-al-Àndalus. 3. Observa les taifes de la península Ibèrica i digues quines hi havia en l’actual territori valencià. 4. Corregeix els errors d’aquestes frases. a) Els regnes cristians pagaven tributs als regnes musulmans per a no ser atacats. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Els almoràvits i els almohades van arribar del nord d’Àfrica per a ajudar les trobes cristianes. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) El Regne de Granada va durar fins a l’any 1212. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Abderraman III. 20 21 UNITAT 1 Aque........ rei Jaume I que con........istà València va ser dels bons ........errers i dels valents del món. Tot el temps de la seua vida va ser una aventura extraordinària, plena d’emocions i de victòries. Tant l’acompa........à la sort que els gue........ers que amb e........ anaven al combat creien que Déu l’havia fet nàixer, per........è ningú que no ha........era estat ell no hauria sabut acomplir una con........esta tan difícil com era la de Ma........orca i València, poblades de moros valents, destres en totes armes i entesos més que ningú en l’art de la ........erra. Víctor Labrado. Cròniques d’un rei. Bromera Els dígrafs i les lletres compostes FITXA 8 Els dígrafs Un dígraf és un conjunt de dos lletres que equivalen a un únic so. Els dígrafs que hi ha en valencià són: ll colla ny any gu algues qu màquina ig raig ss cassola rr arròs tg metge tj platja tx dutxa tz tretze No es poden separar Sí que es poden separar Los dígrafos del castellano son cinco: ch, .........., .........., .......... y ........... Les lletres compostes Les lletres compostes són combinacions de consonants que representen sons geminats, és a dir, repetits, encara que alguns es poden pronunciar com a simples. Les lletres compostes del valencià són: mm immersió nn connectar l·l novel·lista tl* atles tll* rotllo tm* setmana tn* cotna 1. Completa les paraules amb algun dels dígrafs anteriors. bo........ pre........ió via........e se........e bata........a passe........ corre........a ........ionet a........ibar despa.......ar ara........a po........astre pe........ina ........edar 2. Ompliu els buits amb els dígrafs que falten. 3. Completa les paraules següents amb alguna de les lletres compostes anteriors. co........exió a........etisme i........ensitat i........usió ra........ar bi........et gori........a a........osfera co........egi è........ia bu........etí a........ètic i........ocent i........òbil se........anari 4. Redacta un text de cinc línies en què inclogues sis paraules de l’activitat anterior. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Recorda que la t dels grups tl, tll, tm i tn no es pronuncia. La posem per a indicar que els sons de l, ll, m i n s’allarguen. 5. Escriu paraules de la mateixa família i comprova que conserven els dígrafs i les lletres compostes. Consulta el diccionari. a) collir Ü collita, collidor, .................................................................... b) canya Ü .............................................................................................................. c) novel·la Ü ......................................................................................................... d) il·luminar Ü .................................................................................................... e) fitxa Ü ................................................................................................................... f) ametla Ü ........................................................................................................... g) carro Ü ................................................................................................................ h) passar Ü ........................................................................................................... Ahora en castellano 6. ¿Cuáles de estos dígrafos del valenciano lo son también del castellano? Rodéalos y pon alguna palabra como ejemplo. ll ny gu qu ig ss rr tg tj tx tz 7. Completa con los dígrafos anteriores. 8. Completa el texto con los dígrafos que faltan. El Cantar de mio Cid se basa libremente en la parte final de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, desde que inicia el primer destie.......o en 1081 hasta su muerte en 1099. Aun.......e el trasfondo biográfico es bastante claro, la adaptación literaria de los sucesos es frecuente y de considerable envergadura, a fin de ofrecer una visión coherente de la trayectoria del personaje, que actúa desde el principio de un modo que el Campeador histórico solo adoptaría a partir de 1087 y, sobre todo, del segundo destie.......o en 1088. Por otra parte, el Cantar desa.......o.......a tras la con.......ista de Valencia toda una trama en torno a los desdi.......ados matrimonios de las hijas del Cid con los infantes de Ca.......ión que carece de fundamente histórico. Así pues, pese a la innegable cercanía del Cantar a la vida real de Rodrigo Díaz (mu.......o mayor que en otros poemas épicos, incluso sobre el mismo héroe), ha de tenerse en cuenta que se trata de una obra literaria y no de un documento histórico, y como tal ha de leerse. Alberto Montaner Frutos, Biblioteca Nacional de España / Fundación Ramón Menéndez Pidal 9. Relaciona cada palabra con su significado. destierro • trasfondo • envergadura • • El conjunto de circunstancias que rodean un hecho. • Pena que consiste en expulsar a alguien de su tierra. • Importancia o relevancia de un hecho. © Francesc Santana 22 23 CASTELLA GRANADA PORTUGAL ARAGÓ NAVARRA PRINCIPAT DE CATALUNYA SARDENYA (1.324) SICÍLIA (1.282) REGNE DE NÀPOLS (1.442) DUCATSD’ATENES I NEOPÀTRIA (1.380) REGNE D’ARAGÓ REGNE DE VALÈNCIA (1.232-1.245) ILLES BALEARS (1.229-1.235) R E G N E D E C A S T E L L A C O R O N A D ’ A R A G Ó REGNE DE NAVARRA GRANADA PORTUGAL ROSSELLÓ REGNE D’ARAGÓ CATALUNYA Tortosa Pobla de Benifassà Ares del Maestrat Amposta Peníscola Borriana València Culla Arenós Xèrica Sogorb Bejís Almenara Ares d’Alpont Cullera Bairén Calp Alacant Cocentaina Moixent Xixona Biar Rebollet Dénia Morvedre Puig de Santa Maria (1237) Llíria Bunyol Silla Alzira Énguera Xàtiva Cofrents Aiora Villena Caudete Onda Ulldecona Terol Ademús Borriol Morella LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALÈNCIA Conquestes aragoneses abans del 1233 Conquestes de Jaume I 1233 1235-1237 1238 1242-1244 1245 Ciutats assetjades REGNE DE MÚRCIA REGNE DE CASTELLA UNITAT 1 1. Quin va ser el primer regne cristià que es va formar a la península Ibèrica durant l’època de domini musulmà? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Quines altres organitzacions territorials cristianes hi havia, a banda dels regnes? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 9 Els regnes cristians La formació dels regnes cristians Al començament del segle viii, al nord de la península Ibèrica, un grup cristià es va rebel·lar contra el domini musulmà i va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga, l’any 722. Així es va formar el primer regne cristià: Astúries, que segles després passaria a anomenar-se Regne de Lleó. També es van formar el Regne de Pamplona, els comtats aragonesos i els comtats catalans. És en eixe context on es desenvolupen les llengües romàniques derivades del llatí vulgar, que donarien pas al castellà, l’aragonés, el gallec, el català... La Corona d’Aragó Aragó es va separar definitivament de Pamplona el 1134 i es va convertir en un regne independent. A Catalunya, els comtes de Barcelona van anar imposant-se sobre els aragonesos fins que el comte Ramon Berenguer IV es va casar, el 1137, amb la infanta Peronella d’Aragó, que havia acabat de nàixer. El seu fill, Alfons el Cast, va heretar el 1164 els territoris d’Aragó i Catalunya i va crear la Corona d’Aragó. La Corona d’Aragó es va expandir al llarg de tres segles: • Cap al nord, fins que les tropes de la Corona d’Aragó van ser vençudes per les franceses en la batalla de Muret, l’any 1213. • Cap al sud, on va conquerir als musulmans les terres de València fins a Múrcia. • Cap a l’est, on es va annexionar les illes Balears, l’illa de Sardenya, Sicília, Nàpols i els ducats d’Atenes i Neopàtria. El Regne de València En el segle xiii, les terres valencianes que formaven part de Xarq-alÀndalus van ser conquistades per Jaume I d’Aragó i foren poblades per aragonesos i catalans. El 9 d’octubre de 1238 és la data en què el rei conquerí la ciutat de València. Jaume I el Conqueridor, que va incorporar el Regne de València i les illes Balears a la Corona d’Aragó, ens atorgà els Furs, instaurà el cristianisme com a religió i establí el català com a llengua oficial. Aquests fets assenyalen el naixement del poble valencià i, per això, aquesta data ha esdevingut la festa dels valencians. La consolidació dels regnes cristians La fragmentació d’al-Àndalus en taifes va permetre que els regnes cristians s’expandiren a poc a poc cap al sud, fins que, al segle xiv, es van consolidar quatre grans regnes: • La Corona de Castella, resultat de la unió dels regnes de Castella (comtat que s’havia independitzat del Regne de Lleó en el segle xi) i de Lleó. • El Regne de Navarra, que és el nom que rebé el Regne de Pamplona a partir del segle xii. • El Regne de Portugal, comtat que s’havia independitzat de Lleó en el segle xii. • La Corona d’Aragó, que es va formar amb la unió del Regne d’Aragó i els comtats catalans. Al sud de la península Ibèrica hi havia el Regne de Granada, encara en poder dels musulmans. La conquesta va durar quasi 800 anys, la qual cosa ens indica que va ser lenta i molt complicada. 3. Marca verdader o fals. V F La Corona de Castella naix de la unió dels regnes de Castella i Lleó. V F El Regne de Navarra passà a dir-se Regne de Pamplona en el segle xii. V F L’últim regne musulmà de la península Ibèrica va ser el Regne d’Aragó. V F La conquesta va durar 800 anys, la qual cosa indica que va ser fàcil. 4. Compareu el mapa anterior amb un mapa polític actual i esmenteu a quins estats moderns pertanyen els antics territoris de la Corona d’Aragó. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 5. Expliqueu amb les vostres paraules, en un full a banda, què representa el mapa històric de la dreta. Què indica cada color? En quina direcció s’avança? Els regnes de la península Ibèrica en el segle xiv. 24 25 UNITAT 1 2. Subratlla totes les referències a Déu en el fragment de la Crònica de Jaume I. 3. Llig aquest episodi de la Crònica de Ramon Muntaner i resol en el quadern les activitats proposades. Les quatre grans cròniques FITXA 10 Les cròniques medievals Les quatre grans cròniques van ser escrites en els segles xiii i xiv, durant l’expansió de la Corona d’Aragó. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels regnats de l’època. Crònica del rei Jaume I o Llibre dels Fets Narra en primera persona (nos), en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I (1213-1276). Conta, seguint un ordre cronològic, el seu regnat i les seues conquestes territorials. S’adreça als lectors per a explicar i justificar les seues actuacions. Crònica de Bernat Desclot, funcionari Narra en tercera persona des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131) fins al regnat de Pere II el Gran (1285). El relat se centra en aquest últim, ja que la finalitat de l’autor fou glorificar el rei Pere II. Crònica de Ramon Muntaner, cavaller Escrita com un llibre de memòries, aquest cavaller de Xirivella narra des del regnat de Jaume I fins al regnat d’Alfons III (1213-1336). Crònica del rei Pere el Cerimoniós Escrita en primera persona (nos), en forma autobiogràfica, se centra en el seu regnat (1336-1387). Pere el Cerimoniós concep l’obra amb la mateixa finalitat que Jaume I: justificar la seua política. Totes les cròniques tenen unes característiques comunes: • Patriotisme: exaltació de l’esperit de la nació i justificació de la política dels reis. • Providencialisme: creença que atribueix l’explicació dels fets a la providència divina, és a dir, a la voluntat de Déu. • Intenció didàctica i moralitzadora. Rais: noble musulmà, cap d’un senyoriu. Sarraïns: una altra manera de referir-se als musulmans. Senyera: bandera de la Corona d’Aragó formada per quatre barres roges sobre fons groc. Mercé: favor, cosa bona que algú concedeix a un altre. 1. Llegiu aquest fragment de la Crònica de Jaume I i contesteu les preguntes en un full a banda. En arribar l’endemà, a l’hora de vespres, enviàrem un missatge al rei i al rais Abulfamalet, dient-los que per tal que els cristians saberen que la ciutat de València era nostra i així no els causàrem cap dany, calia que col·locaren la nostra senyera en la torre que ara és del Temple. Ells ens respongueren que els semblava bé. Nos ens trobàvem entre el llit del riu, el campament i la torre i, quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem, ens giràrem cap a Orient i ploràrem dels nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Déu ens havia atorgat. Els sarraïns, mentrestant, apressaren els preparatius per a abandonar la vila en el termini de cinc dies que havien pactat, però al tercer, ja estaven preparats per a eixir. Nos, amb cavallers i homes a la nostra vora, els traguérem tots fora, als camps que hi ha entre Russafa i la vila. I ens vam veure obligats a ferir mortalment alguns homes perquè volien furtar les seues coses als sarraïns i capturar algunes sarraïnes i xiquets. Encara que eixia de València tan gran gentada, aproximadament unes cinquanta mil entre homes i dones, gràcies a Déu no arribaren a perdre ni el valor de mil sous: tan bé els protegírem i els vam fer protegir fins a Cullera. I, una vegada fet açò, entràrem a la vila. Jaume I. Llibre dels fets. Bromera (adaptació) a) Com va fer saber Jaume I als cristians que havia conquistat València? b) Què feren els cristians en veure hissada la senyera dalt de la torre? c) Què van fer molts sarraïns després de perdre la ciutat? d) A qui van haver de ferir els soldats del rei d’Aragó? e) Fins a quin lloc acompanyaren els sarraïns perquè s’hi embarcaren? f) Qui narra els fets? Quina persona verbal utilitza? Na Mercadera He de contar-vos un fet extraordinari que va ocórrer de veritat a fi que tots vosaltres vegeu que és autèntic. A Peralada hi havia una dona que jo vaig conéixer i vaig veure. S’anomenava Mercadera perquè tenia una botiga de mercaderia. Era una dona molt llesta, alta i corpulenta. Un dia, mentre l’exèrcit francés es trobava davant de Peralada, ella va eixir de la vila. Se’n va anar al seu hort a collir cols. Es va vestir una túnica d’home i agafà una llança. També es va posar a la corretja una espasa, i un escut al braç. I se’n va anar a l’hort. Quan es va trobar a l’hort va sentir campanetes. Es va sorprendre. De seguida parà de collir cols i se’n va anar cap aquella banda per a veure de què anava la cosa. Va mirar i va veure que, en la séquia que hi havia entre el seu hort i un del costat, un cavaller francés amb el seu cavall armat, anava d’ací a allà sense saber per on eixirse’n. I, ella que se’l veu, es va col·locar en un pas obligat i li amollà tal colp de llança per les faldes de la cuixa que li la va travessar tota. També li travessà la sella i es va clavar en el cavall. Acabat açò, el cavall es va sentir ferit i es va alçar de davant i de darrere. De tal manera que el cavaller haguera caigut de no anar lligat amb una cadena a la sella. Què us diré? Ella es va tirar mà a l’espasa. Se’n va anar a un altre eixidor i anà a ferir el cavall. El cavall es va quedar atarantat. Què us diré? Ella va agarrar el cavall per les regnes i va cridar: –Cavaller, sou mort si no us rendiu! El cavaller es va veure mort. Agafà l’espasa, la va tirar en terra i es va rendir. Ella replegà l’espasa, li extragué la llança de la cuixa i el va conduir dins de Peralada. D’aquesta peripècia es van quedar molt contents i satisfets el senyor rei i l’infant n’Alfons. De tal manera que li van fer contar moltes vegades com s’havia fet amb el cavaller. Què us diré? El cavall i les armes van ser per a ella. El cavaller va ser rescatat per dos-cents florins d’or que ella es va endur. D’aquest cas podeu deduir si la ira de Déu anava en contra d’ells. Ramon Muntaner. Crònica. Bromera (adaptació) a) Busca en el diccionari les paraules destacades per a assegurar-te que entens bé el text. b) Arreplega la informació bàsica. Si alguna dada no apareix directament, intenta deduir-la. Què ocorre? Quins fets es conten? Qui protagonitza la notícia? On ocorren els fets? Quan s’esdevenen? Per què es produeixen? Com ocorren? De quina manera es produeixen? 26 27 UNITAT 1 FITXA 11 Los cantares de gesta 1. Buscad información sobre María Pérez «la Balteira» y exponedla en clase. • ¿Quién fue? • ¿En qué siglo vivió? • ¿En la corte de qué rey se hizo famosa? El mester de juglaría Una de las formas de entretenimiento en la Edad Media era la recitación de poemas en lugares públicos. Esta tarea era llevada a cabo por juglares y juglaresas que, además de recitar, cantaban, bailaban y practicaban juegos malabares. Dicho oficio recibía el nombre de mester de juglaría. Muchas de las composiciones recitadas eran cantares de gesta, extensos poemas narrativos que relataban las gestas o hazañas de guerra de algún héroe. El Cantar de mio Cid El cantar de gesta más famoso de la literatura castellana es el Cantar de mio Cid, que narra las gestas de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, un caballero de Burgos que vivió en el siglo XI. Se trata de una obra anónima en la que se mezclan hechos reales y ficticios. El Cantar de mio Cid se estructura en tres partes: Cantar del destierro Acusado por la corte de haberse quedado con los tributos recaudados al rey musulmán de Sevilla, el rey Alfonso VI expulsa al Cid de Castilla, confisca sus propiedades y prohíbe que nadie lo ayude. Este hecho marca el inicio de sus aventuras, ya que el Cid intentará recuperar el favor del Alfonso VI conquistando nuevos territorios. Cantar de las bodas Tras conquistar Valencia, el rey perdona al Cid, que se reúne con su familia. Sus dos hijas, doña Elvira y doña Sol, son casadas con los infantes de Carrión, nobles en quien el Cid no confía. La celebración dura quince días. Cantar de la afrenta de Corpes Los soldados del Cid se burlan de la cobardía de los infantes de Carrión, tras un episodio con un león escapado, y estos se vengan azotando a las hijas del Cid y abandonándolas en el robledo de Corpes. El Cid, deshonrado, pide justicia al rey. 2. Lee este fragmento adaptado del Cantar de mio Cid y contesta a las preguntas siguientes. A la salida de Vivar vieron volar la corneja por el lado derecho, pero al llegar a Burgos la tuvieron a la izquierda del camino. Mio Cid se encogió de hombros, sacudió la cabeza y dijo: –¡Felicitémonos, Álvar Fáñez, nos echan de nuestra tierra, pero volveremos a Castilla con honra! Mio Cid Ruy Díaz entró en Burgos con sesenta hombres, todos con su pendón23 en la pica de la lanza. A su paso, las gentes los observaban con gran pesar desde las ventanas, sin poder hacer otra cosa que lamentarse: –¡Dios mío, qué buen vasallo sería si tuviese buen señor! El rey don Alfonso había dejado clara su enemistad contra el Campeador en una carta con una orden estricta que había llegado aquella tarde con gran prisa y con todos los sellos reales: «…y el que venda provisiones o acoja a Ruy Díaz en su casa perderá sus bienes, su cuerpo, sus ojos y hasta el alma». Había que buscar algún sitio donde pasar la noche; pero el Campeador notó que cerraban todas las casas y que, por mucho que gritasen, nadie abría ni contestaba. Iba ya a embestir con su caballo contra una puerta cuando una niña de unos nueve años se interpuso asustada: –¡Escuchadme, Cid, que en buena hora ceñisteis espada! No podemos abriros porque, si desobedecemos al rey, lo perderemos todo. Vos no ganaréis nada con nuestro mal; id pues con Dios y que él os ampare. Así comprendió el desterrado el profundo enojo real y la severidad del castigo. Solo le quedaba, pensó abatido, rezar en la iglesia de Santa María. Después de la plegaria, dejó atrás el amparo de las murallas y acampó con sus hombres sobre la dura e inhóspita grava, a orillas del río Arlanzón. Cantar de mio Cid. Algar Editorial (adaptación) • ¿A cuál de las tres partes pertenece el fragmento? Justifícalo. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • ¿Dónde tiene lugar la escena descrita? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • ¿Qué ocurrirá a quienes den posada al Cid? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 28 29 UNITAT 1 Repassem 1. Relaciona cada grup social andalusí amb la descripció adequada. Àrabs • Berbers • Muladís • Mossàrabs • • Cristians visigots que es convertiren a l’islam. • Musulmans procedents d’Aràbia, que ocupaven els millors càrrecs i tenien les terres més productives. • Cristians que no es van convertir. • Estaven obligats a pagar impostos, ja que no eren musulmans. • Musulmans més nombrosos que els àrabs i més humils que es dedicaven al pasturatge. Quin altre grup social, que solia viure separat en barris anomenats calls, no hem esmentat? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 2. Indica en un full a banda quines característiques de l’art andalusí observes en aquesta foto de la mesquita de Còrdova. 3. Quin rei d’Aragó rebé el sobrenom del Conqueridor i per què? Dona raons concretes. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 4. Classifica aquestes paraules que hem heretat de l’àrab en el camp semàntic que corresponga. Algemesí matalaf Benissa dacsa carxofa alqueria assut albercoc safa arrop albergina arròs catifa drassana arnadí setrill aljub tramús magatzem Guadassuar Topònims Aliments Objectes domèstics Arquitectura 5. Encercla els dígrafs de les paraules anteriors i tradueix al castellà les que no siguen topònims. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 12 Ahora en castellano 6. ¿Por qué las crónicas medievales se llaman así? ¿Qué es una crónica? Anótalo en una hoja aparte. 7. Escribe en tu cuaderno un resumen del argumento del Cantar de mio Cid. 30 Consolidació de les normes ortogràfiques i de l’estàrdard oral, tant en valencià com en castellà. Una síntesi de la història de les literatures valenciana i castellana amb textos assequibles i activitats senzilles. Un repàs breu dels sabers essencials tractats en la unitat. Edicions Bromera
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=