Àmbit Lingüístic i Social 3r ESO. Aula oberta

1. Llig la notícia i completa les afirmacions següents. FITXA 4 La crònica periodística Els textos periodístics Els textos periodístics tenen com a finalitat informar sobre fets, esdeveniments o successos. N’hi ha de molts tipus: notícia, crònica, article, entrevista, reportatge, article d’opinió... Segons el grau d’objectivitat que tinguen, es poden agrupar en informatius, d’opinió i mixtos. • Els informatius busquen l’objectivitat i per això tendeixen a ser impersonals. • Els d’opinió expressen el punt de vista de la persona o l’entitat que els signa. • Els mixtos són la combinació dels dos gèneres anteriors. D’una banda es pretén informar sobre uns fets, però alhora s’aporta una interpretació o valoració. Un estudi revela que el rei Leovigild va fundar l’any 550 el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja per la seua ubicació estratègica i militar en l’època Un estudi ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat en el terme de Riba-roja de Túria, va ser fundat l’any 550 pel rei Leovigild per la seua situació estratègica en l’època. Esta conclusió ha sigut possible gràcies a les nombroses restes ceràmiques trobades el passat mes de juliol en este enclavament, com ara unes àmfores que s’utilitzaven per a la importació de vi i oli. Les troballes recents formen part del II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda a València la Vella, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. Els experts daten la creació del centre l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Àkhila i Atanagild, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat. Així mateix, daten el seu final al voltant de l’any 700, coincidint amb l’arribada dels musulmans en el 713. L’enclavament devia tindre un caràcter militar, basant-se en el centre fortificat que es va construir originàriament i que compliria tant una funció defensiva com d’expansió, «un assentament visigot d’importància estratègica d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric acabat d’adquirir per part del regne visigot». Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’estos últims. Per això, la importància estratègica d’este assentament de Riba-roja de Túria. Les troballes constaten que el final de València la Vella no es va deure al poder de destrucció dels seus oponents, sinó al lent abandó que va tindre lloc entre finals del segle vii i inicis del viii. Font: ribarroja.es (adaptació) a) Les àmfores trobades s’utilitzaven per a la importació de ................................... i ................................... . b) Els experts daten la creació del centre l’any 550, en el context de la guerra civil entre els reis ................................... i ................................... . c) La reacció del rei ................................... va posar fi a la crisi i va assentar les bases d’un regne fort. 16

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=