Àmbit Lingüístic i Social 3r ESO. Aula oberta

Còrdova Kairouan Fustat Medina la Meca Damasc Kufa Esfahan Algesires Arcos Ronda Màlaga Morón Sevilla Carmona Granada Almeria Múrcia Dénia València Toledo Regne de Lleó Regne de Castella Regne de Navarra Regne d’Aragó Comtats catalans Alpont Albarrasí Tortosa Saragossa Badajoz Còrdova Niebla Huelva Mértola Algarve Silves UNITAT 1 1. Ordena cronològicament aquests fets. Abderraman III proclama el califat de Còrdova. Abderraman I proclama la independència d’al-Àndalus. Al-Àndalus es converteix en emirat del califat de Damasc. 2. Entre quins tres continents s’expandia el califat de Damasc? a) Àsia, Àfrica i Europa. b) Àsia, Europa i Amèrica. c) Àfrica, Oceania i Europa. FITXA 7 Del califat de Còrdova a les taifes El califat de Còrdova El califa era la màxima autoritat musulmana i manava sobre l’imperi o califat, que estava dividit en províncies o emirats, governats pels emirs. Al-Àndalus es convertí en un emirat del califat de Damasc, però l’any 759 l’emir Abderraman I es va proclamar independent. Més tard, l’any 929, Abderraman III va proclamar el califat de Còrdova, que va ser molt pròsper durant un segle. Les taifes La revolta popular contra el califa i la pressió dels regnes cristians del nord peninsular van fer que l’any 1031 el califat de Còrdova es fragmentara en regnes més menuts: les taifes. Va ser una època de prosperitat econòmica, però els regnes musulmans no van poder frenar l’avanç dels cristians i van acabar pagant-los tributs (anomenats pàries) per a no ser atacats. Per a detindre l’avanç dels cristians, arribaren successivament des del nord d’Àfrica els pobles almoràvit i almohade, que unificaren les taifes i llançaren una ofensiva contra els regnes cristians. El final d’al-Àndalus A pesar de l’ajuda dels almoràvits i els almohades, les tropes musulmanes no van poder parar les cristianes. L’any 1212, els cristians venceren els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa, i alÀndalus va quedar reduïda al Regne de Granada, que duraria fins al 1492. Califat de Damasc. Mapa de Xarq-al-Àndalus. 3. Observa les taifes de la península Ibèrica i digues quines hi havia en l’actual territori valencià. 4. Corregeix els errors d’aquestes frases. a) Els regnes cristians pagaven tributs als regnes musulmans per a no ser atacats. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Els almoràvits i els almohades van arribar del nord d’Àfrica per a ajudar les trobes cristianes. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) El Regne de Granada va durar fins a l’any 1212. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Abderraman III. 20 21 UNITAT 1 Aque........ rei Jaume I que con........istà València va ser dels bons ........errers i dels valents del món. Tot el temps de la seua vida va ser una aventura extraordinària, plena d’emocions i de victòries. Tant l’acompa........à la sort que els gue........ers que amb e........ anaven al combat creien que Déu l’havia fet nàixer, per........è ningú que no ha........era estat ell no hauria sabut acomplir una con........esta tan difícil com era la de Ma........orca i València, poblades de moros valents, destres en totes armes i entesos més que ningú en l’art de la ........erra. Víctor Labrado. Cròniques d’un rei. Bromera Els dígrafs i les lletres compostes FITXA 8 Els dígrafs Un dígraf és un conjunt de dos lletres que equivalen a un únic so. Els dígrafs que hi ha en valencià són: ll colla ny any gu algues qu màquina ig raig ss cassola rr arròs tg metge tj platja tx dutxa tz tretze No es poden separar Sí que es poden separar Los dígrafos del castellano son cinco: ch, .........., .........., .......... y ........... Les lletres compostes Les lletres compostes són combinacions de consonants que representen sons geminats, és a dir, repetits, encara que alguns es poden pronunciar com a simples. Les lletres compostes del valencià són: mm immersió nn connectar l·l novel·lista tl* atles tll* rotllo tm* setmana tn* cotna 1. Completa les paraules amb algun dels dígrafs anteriors. bo........ pre........ió via........e se........e bata........a passe........ corre........a ........ionet a........ibar despa.......ar ara........a po........astre pe........ina ........edar 2. Ompliu els buits amb els dígrafs que falten. 3. Completa les paraules següents amb alguna de les lletres compostes anteriors. co........exió a........etisme i........ensitat i........usió ra........ar bi........et gori........a a........osfera co........egi è........ia bu........etí a........ètic i........ocent i........òbil se........anari 4. Redacta un text de cinc línies en què inclogues sis paraules de l’activitat anterior. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Recorda que la t dels grups tl, tll, tm i tn no es pronuncia. La posem per a indicar que els sons de l, ll, m i n s’allarguen. 5. Escriu paraules de la mateixa família i comprova que conserven els dígrafs i les lletres compostes. Consulta el diccionari. a) collir Ü collita, collidor, .................................................................... b) canya Ü .............................................................................................................. c) novel·la Ü ......................................................................................................... d) il·luminar Ü .................................................................................................... e) fitxa Ü ................................................................................................................... f) ametla Ü ........................................................................................................... g) carro Ü ................................................................................................................ h) passar Ü ........................................................................................................... Ahora en castellano 6. ¿Cuáles de estos dígrafos del valenciano lo son también del castellano? Rodéalos y pon alguna palabra como ejemplo. ll ny gu qu ig ss rr tg tj tx tz 7. Completa con los dígrafos anteriores. 8. Completa el texto con los dígrafos que faltan. El Cantar de mio Cid se basa libremente en la parte final de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, desde que inicia el primer destie.......o en 1081 hasta su muerte en 1099. Aun.......e el trasfondo biográfico es bastante claro, la adaptación literaria de los sucesos es frecuente y de considerable envergadura, a fin de ofrecer una visión coherente de la trayectoria del personaje, que actúa desde el principio de un modo que el Campeador histórico solo adoptaría a partir de 1087 y, sobre todo, del segundo destie.......o en 1088. Por otra parte, el Cantar desa.......o.......a tras la con.......ista de Valencia toda una trama en torno a los desdi.......ados matrimonios de las hijas del Cid con los infantes de Ca.......ión que carece de fundamente histórico. Así pues, pese a la innegable cercanía del Cantar a la vida real de Rodrigo Díaz (mu.......o mayor que en otros poemas épicos, incluso sobre el mismo héroe), ha de tenerse en cuenta que se trata de una obra literaria y no de un documento histórico, y como tal ha de leerse. Alberto Montaner Frutos, Biblioteca Nacional de España / Fundación Ramón Menéndez Pidal 9. Relaciona cada palabra con su significado. destierro • trasfondo • envergadura • • El conjunto de circunstancias que rodean un hecho. • Pena que consiste en expulsar a alguien de su tierra. • Importancia o relevancia de un hecho. © Francesc Santana 22 23 CASTELLA GRANADA PORTUGAL ARAGÓ NAVARRA PRINCIPAT DE CATALUNYA SARDENYA (1.324) SICÍLIA (1.282) REGNE DE NÀPOLS (1.442) DUCATSD’ATENES I NEOPÀTRIA (1.380) REGNE D’ARAGÓ REGNE DE VALÈNCIA (1.232-1.245) ILLES BALEARS (1.229-1.235) R E G N E D E C A S T E L L A C O R O N A D ’ A R A G Ó REGNE DE NAVARRA GRANADA PORTUGAL ROSSELLÓ REGNE D’ARAGÓ CATALUNYA Tortosa Pobla de Benifassà Ares del Maestrat Amposta Peníscola Borriana València Culla Arenós Xèrica Sogorb Bejís Almenara Ares d’Alpont Cullera Bairén Calp Alacant Cocentaina Moixent Xixona Biar Rebollet Dénia Morvedre Puig de Santa Maria (1237) Llíria Bunyol Silla Alzira Énguera Xàtiva Cofrents Aiora Villena Caudete Onda Ulldecona Terol Ademús Borriol Morella LA CONQUESTA DEL REGNE DE VALÈNCIA Conquestes aragoneses abans del 1233 Conquestes de Jaume I 1233 1235-1237 1238 1242-1244 1245 Ciutats assetjades REGNE DE MÚRCIA REGNE DE CASTELLA UNITAT 1 1. Quin va ser el primer regne cristià que es va formar a la península Ibèrica durant l’època de domini musulmà? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Quines altres organitzacions territorials cristianes hi havia, a banda dels regnes? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 9 Els regnes cristians La formació dels regnes cristians Al començament del segle viii, al nord de la península Ibèrica, un grup cristià es va rebel·lar contra el domini musulmà i va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga, l’any 722. Així es va formar el primer regne cristià: Astúries, que segles després passaria a anomenar-se Regne de Lleó. També es van formar el Regne de Pamplona, els comtats aragonesos i els comtats catalans. És en eixe context on es desenvolupen les llengües romàniques derivades del llatí vulgar, que donarien pas al castellà, l’aragonés, el gallec, el català... La Corona d’Aragó Aragó es va separar definitivament de Pamplona el 1134 i es va convertir en un regne independent. A Catalunya, els comtes de Barcelona van anar imposant-se sobre els aragonesos fins que el comte Ramon Berenguer IV es va casar, el 1137, amb la infanta Peronella d’Aragó, que havia acabat de nàixer. El seu fill, Alfons el Cast, va heretar el 1164 els territoris d’Aragó i Catalunya i va crear la Corona d’Aragó. La Corona d’Aragó es va expandir al llarg de tres segles: • Cap al nord, fins que les tropes de la Corona d’Aragó van ser vençudes per les franceses en la batalla de Muret, l’any 1213. • Cap al sud, on va conquerir als musulmans les terres de València fins a Múrcia. • Cap a l’est, on es va annexionar les illes Balears, l’illa de Sardenya, Sicília, Nàpols i els ducats d’Atenes i Neopàtria. El Regne de València En el segle xiii, les terres valencianes que formaven part de Xarq-alÀndalus van ser conquistades per Jaume I d’Aragó i foren poblades per aragonesos i catalans. El 9 d’octubre de 1238 és la data en què el rei conquerí la ciutat de València. Jaume I el Conqueridor, que va incorporar el Regne de València i les illes Balears a la Corona d’Aragó, ens atorgà els Furs, instaurà el cristianisme com a religió i establí el català com a llengua oficial. Aquests fets assenyalen el naixement del poble valencià i, per això, aquesta data ha esdevingut la festa dels valencians. La consolidació dels regnes cristians La fragmentació d’al-Àndalus en taifes va permetre que els regnes cristians s’expandiren a poc a poc cap al sud, fins que, al segle xiv, es van consolidar quatre grans regnes: • La Corona de Castella, resultat de la unió dels regnes de Castella (comtat que s’havia independitzat del Regne de Lleó en el segle xi) i de Lleó. • El Regne de Navarra, que és el nom que rebé el Regne de Pamplona a partir del segle xii. • El Regne de Portugal, comtat que s’havia independitzat de Lleó en el segle xii. • La Corona d’Aragó, que es va formar amb la unió del Regne d’Aragó i els comtats catalans. Al sud de la península Ibèrica hi havia el Regne de Granada, encara en poder dels musulmans. La conquesta va durar quasi 800 anys, la qual cosa ens indica que va ser lenta i molt complicada. 3. Marca verdader o fals. V F La Corona de Castella naix de la unió dels regnes de Castella i Lleó. V F El Regne de Navarra passà a dir-se Regne de Pamplona en el segle xii. V F L’últim regne musulmà de la península Ibèrica va ser el Regne d’Aragó. V F La conquesta va durar 800 anys, la qual cosa indica que va ser fàcil. 4. Compareu el mapa anterior amb un mapa polític actual i esmenteu a quins estats moderns pertanyen els antics territoris de la Corona d’Aragó. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 5. Expliqueu amb les vostres paraules, en un full a banda, què representa el mapa històric de la dreta. Què indica cada color? En quina direcció s’avança? Els regnes de la península Ibèrica en el segle xiv. 24 25 UNITAT 1 2. Subratlla totes les referències a Déu en el fragment de la Crònica de Jaume I. 3. Llig aquest episodi de la Crònica de Ramon Muntaner i resol en el quadern les activitats proposades. Les quatre grans cròniques FITXA 10 Les cròniques medievals Les quatre grans cròniques van ser escrites en els segles xiii i xiv, durant l’expansió de la Corona d’Aragó. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels regnats de l’època. Crònica del rei Jaume I o Llibre dels Fets Narra en primera persona (nos), en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I (1213-1276). Conta, seguint un ordre cronològic, el seu regnat i les seues conquestes territorials. S’adreça als lectors per a explicar i justificar les seues actuacions. Crònica de Bernat Desclot, funcionari Narra en tercera persona des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131) fins al regnat de Pere II el Gran (1285). El relat se centra en aquest últim, ja que la finalitat de l’autor fou glorificar el rei Pere II. Crònica de Ramon Muntaner, cavaller Escrita com un llibre de memòries, aquest cavaller de Xirivella narra des del regnat de Jaume I fins al regnat d’Alfons III (1213-1336). Crònica del rei Pere el Cerimoniós Escrita en primera persona (nos), en forma autobiogràfica, se centra en el seu regnat (1336-1387). Pere el Cerimoniós concep l’obra amb la mateixa finalitat que Jaume I: justificar la seua política. Totes les cròniques tenen unes característiques comunes: • Patriotisme: exaltació de l’esperit de la nació i justificació de la política dels reis. • Providencialisme: creença que atribueix l’explicació dels fets a la providència divina, és a dir, a la voluntat de Déu. • Intenció didàctica i moralitzadora. Rais: noble musulmà, cap d’un senyoriu. Sarraïns: una altra manera de referir-se als musulmans. Senyera: bandera de la Corona d’Aragó formada per quatre barres roges sobre fons groc. Mercé: favor, cosa bona que algú concedeix a un altre. 1. Llegiu aquest fragment de la Crònica de Jaume I i contesteu les preguntes en un full a banda. En arribar l’endemà, a l’hora de vespres, enviàrem un missatge al rei i al rais Abulfamalet, dient-los que per tal que els cristians saberen que la ciutat de València era nostra i així no els causàrem cap dany, calia que col·locaren la nostra senyera en la torre que ara és del Temple. Ells ens respongueren que els semblava bé. Nos ens trobàvem entre el llit del riu, el campament i la torre i, quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem, ens giràrem cap a Orient i ploràrem dels nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Déu ens havia atorgat. Els sarraïns, mentrestant, apressaren els preparatius per a abandonar la vila en el termini de cinc dies que havien pactat, però al tercer, ja estaven preparats per a eixir. Nos, amb cavallers i homes a la nostra vora, els traguérem tots fora, als camps que hi ha entre Russafa i la vila. I ens vam veure obligats a ferir mortalment alguns homes perquè volien furtar les seues coses als sarraïns i capturar algunes sarraïnes i xiquets. Encara que eixia de València tan gran gentada, aproximadament unes cinquanta mil entre homes i dones, gràcies a Déu no arribaren a perdre ni el valor de mil sous: tan bé els protegírem i els vam fer protegir fins a Cullera. I, una vegada fet açò, entràrem a la vila. Jaume I. Llibre dels fets. Bromera (adaptació) a) Com va fer saber Jaume I als cristians que havia conquistat València? b) Què feren els cristians en veure hissada la senyera dalt de la torre? c) Què van fer molts sarraïns després de perdre la ciutat? d) A qui van haver de ferir els soldats del rei d’Aragó? e) Fins a quin lloc acompanyaren els sarraïns perquè s’hi embarcaren? f) Qui narra els fets? Quina persona verbal utilitza? Na Mercadera He de contar-vos un fet extraordinari que va ocórrer de veritat a fi que tots vosaltres vegeu que és autèntic. A Peralada hi havia una dona que jo vaig conéixer i vaig veure. S’anomenava Mercadera perquè tenia una botiga de mercaderia. Era una dona molt llesta, alta i corpulenta. Un dia, mentre l’exèrcit francés es trobava davant de Peralada, ella va eixir de la vila. Se’n va anar al seu hort a collir cols. Es va vestir una túnica d’home i agafà una llança. També es va posar a la corretja una espasa, i un escut al braç. I se’n va anar a l’hort. Quan es va trobar a l’hort va sentir campanetes. Es va sorprendre. De seguida parà de collir cols i se’n va anar cap aquella banda per a veure de què anava la cosa. Va mirar i va veure que, en la séquia que hi havia entre el seu hort i un del costat, un cavaller francés amb el seu cavall armat, anava d’ací a allà sense saber per on eixirse’n. I, ella que se’l veu, es va col·locar en un pas obligat i li amollà tal colp de llança per les faldes de la cuixa que li la va travessar tota. També li travessà la sella i es va clavar en el cavall. Acabat açò, el cavall es va sentir ferit i es va alçar de davant i de darrere. De tal manera que el cavaller haguera caigut de no anar lligat amb una cadena a la sella. Què us diré? Ella es va tirar mà a l’espasa. Se’n va anar a un altre eixidor i anà a ferir el cavall. El cavall es va quedar atarantat. Què us diré? Ella va agarrar el cavall per les regnes i va cridar: –Cavaller, sou mort si no us rendiu! El cavaller es va veure mort. Agafà l’espasa, la va tirar en terra i es va rendir. Ella replegà l’espasa, li extragué la llança de la cuixa i el va conduir dins de Peralada. D’aquesta peripècia es van quedar molt contents i satisfets el senyor rei i l’infant n’Alfons. De tal manera que li van fer contar moltes vegades com s’havia fet amb el cavaller. Què us diré? El cavall i les armes van ser per a ella. El cavaller va ser rescatat per dos-cents florins d’or que ella es va endur. D’aquest cas podeu deduir si la ira de Déu anava en contra d’ells. Ramon Muntaner. Crònica. Bromera (adaptació) a) Busca en el diccionari les paraules destacades per a assegurar-te que entens bé el text. b) Arreplega la informació bàsica. Si alguna dada no apareix directament, intenta deduir-la. Què ocorre? Quins fets es conten? Qui protagonitza la notícia? On ocorren els fets? Quan s’esdevenen? Per què es produeixen? Com ocorren? De quina manera es produeixen? 26 27 UNITAT 1 FITXA 11 Los cantares de gesta 1. Buscad información sobre María Pérez «la Balteira» y exponedla en clase. • ¿Quién fue? • ¿En qué siglo vivió? • ¿En la corte de qué rey se hizo famosa? El mester de juglaría Una de las formas de entretenimiento en la Edad Media era la recitación de poemas en lugares públicos. Esta tarea era llevada a cabo por juglares y juglaresas que, además de recitar, cantaban, bailaban y practicaban juegos malabares. Dicho oficio recibía el nombre de mester de juglaría. Muchas de las composiciones recitadas eran cantares de gesta, extensos poemas narrativos que relataban las gestas o hazañas de guerra de algún héroe. El Cantar de mio Cid El cantar de gesta más famoso de la literatura castellana es el Cantar de mio Cid, que narra las gestas de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, un caballero de Burgos que vivió en el siglo XI. Se trata de una obra anónima en la que se mezclan hechos reales y ficticios. El Cantar de mio Cid se estructura en tres partes: Cantar del destierro Acusado por la corte de haberse quedado con los tributos recaudados al rey musulmán de Sevilla, el rey Alfonso VI expulsa al Cid de Castilla, confisca sus propiedades y prohíbe que nadie lo ayude. Este hecho marca el inicio de sus aventuras, ya que el Cid intentará recuperar el favor del Alfonso VI conquistando nuevos territorios. Cantar de las bodas Tras conquistar Valencia, el rey perdona al Cid, que se reúne con su familia. Sus dos hijas, doña Elvira y doña Sol, son casadas con los infantes de Carrión, nobles en quien el Cid no confía. La celebración dura quince días. Cantar de la afrenta de Corpes Los soldados del Cid se burlan de la cobardía de los infantes de Carrión, tras un episodio con un león escapado, y estos se vengan azotando a las hijas del Cid y abandonándolas en el robledo de Corpes. El Cid, deshonrado, pide justicia al rey. 2. Lee este fragmento adaptado del Cantar de mio Cid y contesta a las preguntas siguientes. A la salida de Vivar vieron volar la corneja por el lado derecho, pero al llegar a Burgos la tuvieron a la izquierda del camino. Mio Cid se encogió de hombros, sacudió la cabeza y dijo: –¡Felicitémonos, Álvar Fáñez, nos echan de nuestra tierra, pero volveremos a Castilla con honra! Mio Cid Ruy Díaz entró en Burgos con sesenta hombres, todos con su pendón23 en la pica de la lanza. A su paso, las gentes los observaban con gran pesar desde las ventanas, sin poder hacer otra cosa que lamentarse: –¡Dios mío, qué buen vasallo sería si tuviese buen señor! El rey don Alfonso había dejado clara su enemistad contra el Campeador en una carta con una orden estricta que había llegado aquella tarde con gran prisa y con todos los sellos reales: «…y el que venda provisiones o acoja a Ruy Díaz en su casa perderá sus bienes, su cuerpo, sus ojos y hasta el alma». Había que buscar algún sitio donde pasar la noche; pero el Campeador notó que cerraban todas las casas y que, por mucho que gritasen, nadie abría ni contestaba. Iba ya a embestir con su caballo contra una puerta cuando una niña de unos nueve años se interpuso asustada: –¡Escuchadme, Cid, que en buena hora ceñisteis espada! No podemos abriros porque, si desobedecemos al rey, lo perderemos todo. Vos no ganaréis nada con nuestro mal; id pues con Dios y que él os ampare. Así comprendió el desterrado el profundo enojo real y la severidad del castigo. Solo le quedaba, pensó abatido, rezar en la iglesia de Santa María. Después de la plegaria, dejó atrás el amparo de las murallas y acampó con sus hombres sobre la dura e inhóspita grava, a orillas del río Arlanzón. Cantar de mio Cid. Algar Editorial (adaptación) • ¿A cuál de las tres partes pertenece el fragmento? Justifícalo. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • ¿Dónde tiene lugar la escena descrita? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • ¿Qué ocurrirá a quienes den posada al Cid? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 28 29 UNITAT 1 Repassem 1. Relaciona cada grup social andalusí amb la descripció adequada. Àrabs • Berbers • Muladís • Mossàrabs • • Cristians visigots que es convertiren a l’islam. • Musulmans procedents d’Aràbia, que ocupaven els millors càrrecs i tenien les terres més productives. • Cristians que no es van convertir. • Estaven obligats a pagar impostos, ja que no eren musulmans. • Musulmans més nombrosos que els àrabs i més humils que es dedicaven al pasturatge. Quin altre grup social, que solia viure separat en barris anomenats calls, no hem esmentat? .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 2. Indica en un full a banda quines característiques de l’art andalusí observes en aquesta foto de la mesquita de Còrdova. 3. Quin rei d’Aragó rebé el sobrenom del Conqueridor i per què? Dona raons concretes. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. 4. Classifica aquestes paraules que hem heretat de l’àrab en el camp semàntic que corresponga. Algemesí matalaf Benissa dacsa carxofa alqueria assut albercoc safa arrop albergina arròs catifa drassana arnadí setrill aljub tramús magatzem Guadassuar Topònims Aliments Objectes domèstics Arquitectura 5. Encercla els dígrafs de les paraules anteriors i tradueix al castellà les que no siguen topònims. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 12 Ahora en castellano 6. ¿Por qué las crónicas medievales se llaman así? ¿Qué es una crónica? Anótalo en una hoja aparte. 7. Escribe en tu cuaderno un resumen del argumento del Cantar de mio Cid. 30 Consolidació de les normes ortogràfiques i de l’estàrdard oral, tant en valencià com en castellà. Una síntesi de la història de les literatures valenciana i castellana amb textos assequibles i activitats senzilles. Un repàs breu dels sabers essencials tractats en la unitat.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=