Àmbit Lingüístic i Social 3r ESO. Aula oberta

UNITAT 1 3. Relaciona cada subjecte amb un dels predicats. Subjecte Predicat Jo • Tu • Al-Àndalus • Teresa, Sònia i jo • Xavier i tu • Les tropes musulmanes • • has anat alguna vegada a Moscou? • parle tres idiomes. • fareu les activitats de valencià. • travessaren l’estret de Gibraltar l’any 711. • va ser un centre cultural molt destacat. • ens reunirem demà de matí. Les classes de paraules FITXA 6 1. Classifica les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. rajola fosc marbre ulleres bavós elàstic fusta cabell pólvora llis ràpid incòmoda Noms Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ Adjectius Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... prop travessar véncer allà conquistar dins tossir mai prompte cobrir cosir ahir Verbs Ü ......................................................................................................................................................................................................................................................................................... Adverbis Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................ perquè de entre a amb doncs perquè però com encara que sense per per a Preposicions Ü .................................................................................................................................................................................................................................................................... Conjuncions Ü ...................................................................................................................................................................................................................................................................... alguna seues jo nosaltres meus quatre les ho aquestes tu vosaltres li es Determinants Ü .................................................................................................................................................................................................................................................................. Pronoms Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 2. Indica a quina categoria gramatical pertany cada paraula d’aquestes oracions. Els cristians visigots seguiren vivint a al-Àndalus. A les ciutats, els musulmans construïren diverses edificacions. Categories gramaticals Segons la forma, el significat i la funció dins de l’oració, les paraules es classifiquen en categories gramaticals: noms, determinants, adjectius, pronoms i verbs (són variables); adverbis, preposicions, interjeccions i conjuncions (són invariables). Els constituents bàsics de l’oració L’oració sol estar composta per dos constituents bàsics: el subjecte (S) i el predicat (P). La funció de subjecte, la fa un sintagma nominal (SN), i la de predicat, un sintagma verbal (SV). El verb, que és el nucli del predicat, concorda en nombre i persona amb el subjecte. Clases de oraciones Una oración es un conjunto de palabra que tiene un significado completo. Está compuesta por sujeto y predicado. Las oraciones simples son las que tienen un solo verbo en forma personal. Las oraciones compuestas tienen más de un verbo en forma personal. Los sintagmas Un sintagma es un grupo de palabras que actúan como una unidad sintáctica dentro de la oración. Hay cinco clases de sintagmas, según la categoría gramatical de la palabra más importante: sintagma nominal, sintagma verbal, sintagma adjetival, sintagma adverbial y sintagma preposicional. 4. Rodea los verbos de estas oraciones e indica si son simples (S) o compuestas (C). a) Cuando salgas de casa, cierra la puerta con llave. Ü ................ b) Todavía no sé si cambiaré de trabajo. Ü ................ c) Rosa habla por teléfono a todas horas. Ü ................ d) Los flamencos han llegado al delta del Ebro. Ü ................ e) Crearon el Tribunal de las Aguas, que se encargaba de resolver los conflictos de los agricultores con el agua de riego. Ü ................ 5. Añade una oración detrás de cada conjunción y obtendrás oraciones compuestas.. a) El equipo arqueológico quiere que... b) El alumnado de tercero representará la obra si... c) Renovaremos el mobiliario cuando... d) Me gustaría hablar gallego, pero... 6. Indica de qué clase son los sintagmas destacados en este fragmento del Cantar de mio Cid. A partir de estas victorias en el sur de Al-Ándalus, tanto los moros como los cristianos llamaron a Ruy Díaz de Vivar «el Campeador», que quiere decir ‘el batallador, el que vence en el campo de batalla’. El rey moro de Sevilla estaba profundamente agradecido porque había salvado su reino y colmó al Campeador de valiosos regalos. También le entregó las parias que, en nombre del rey Alfonso, había ido a cobrar. Por su parte, al regreso del señor de Vivar a Castilla, el monarca castellano le manifestó su satisfacción por todas las grandes riquezas que en forma de tributos había recaudado. Ahora en castellano 18 19 UNITAT 1 Els camps semàntics Bronze, coure i ferro són paraules que formen part del camp semàntic dels metalls. Un camp semàntic és un grup de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de coses. Campos semánticos abiertos y cerrados Hay campos semánticos abiertos, como los anteriores, pero también los hay cerrados. Los campos semánticos abiertos admiten nuevas palabras. Los campos semánticos cerrados son una lista definitiva. 6. Indica a quin camp semàntic corresponen aquestes paraules. Camp semàntic Paraules samaruc, lluç, llobarro, dorada, tenca, donzella parotet, mosquit, rantella, formiga, tàvec, borinot sargantana, fardatxo, dragonet, cocodril, colobra, tortuga 1. Classifica les paraules en els camps semàntics adequats i afig dos exemples més en cada cas. triangle periodista piano professora revista advocada diccionari fagot conte clarinet novel·la intèrpret escriptor diari guitarra llibre fuster Camp semàntic Paraules Instruments musicals Publicacions Oficis 2. Encercla en cada camp semàntic aquelles paraules que no en formen part. Camp semàntic Paraules colors negre, blanc, gris, marró, groc, roig, blau, verd, lila, maig, morat, ocre, febrer fruites plàtan, maduixa, meló, desembre, pinya, bresquilla, octubre, raïm, poma mobles llit, tauleta, cadira, març, sofà, balancí, abril, butaca, armari, calaixera roba vestit, pantalons, camisa, brusa, banyador, juliol, jaqueta, caçadora, agost 3. De quin camp semàntic formen part les paraules que has encerclat? 4. Afig altres noms a cada grup. Consulta un diccionari visual. Camp semàntic de l’aula Material escolar Elements de l’aula Assignatures retolador, llapis, motxilla, carpeta, llibreta, bolígraf, goma d’esborrar, ........................................................... pissarra, esborrador, guix, taula, cadira, paperera, .......................................... ............................................................................................ valencià, castellà, matemàtiques, ................................................ ............................................................................................. 5. Escriu sis paraules de cada camp semàntic. • Menjars Ü ............................................................................................................................................................................................................................................................................. • Begudes Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................... • Botigues Ü ........................................................................................................................................................................................................................................................................... • Esports Ü .............................................................................................................................................................................................................................................................................. • Instruments musicals Ü ..................................................................................................................................................................................................................................... 7. Completa estos campos semánticos cerrados. Campo semántico Palabras Meses Signos del zodiaco Días de la semana Estaciones del año 8. Mirad alrededor y anotad una lista en la pizarra de campos semánticos que podríais trabajar. Tipos de calzado, prendas de ropa, partes del cuerpo... 9. Traduce al valenciano los campos semánticos de la actividad 7. • Meses Ü ................................................................................................................................................................................................................................................................................. • Signos del zodiaco Ü ............................................................................................................................................................................................................................................. • Días de la semana Ü ............................................................................................................................................................................................................................................... • Estaciones del año Ü ............................................................................................................................................................................................................................................. 10. Reflexiona. Si un campo semántico es abierto en castellano, ¿también lo es en valenciano? Pon algún ejemplo. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... FITXA 2 Els camps semàntics Ahora en castellano 10 11 Santiago Lleó Zamora Burgos Pamplona Saragossa València Toledo Càceres Lisboa Sevilla Còrdova Granada Mar Mediterrània Mar Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC UNITAT 1 1. Troba les paraules intruses i corregeix-les. El 711 dC, les tropes cristianes travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalajara. Els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren Andalusia. L’única part que no van poder conquistar va ser l’est peninsular. FITXA 5 Al-Àndalus El poble musulmà Els musulmans són els seguidors de l’islam, la religió fundada en el segle vii pel profeta Mahoma a la península Aràbiga. Els ensenyaments de Mahoma i les normes que han de seguir els musulmans es descriuen en l’Alcorà, el seu llibre sagrat. El 711 dC, les tropes musulmanes travessaren l’estret de Gibraltar i venceren els visigots en la batalla de Guadalete. Els cinc anys següents, els musulmans van ocupar quasi tota la península, territori que anomenaren alÀndalus. La major part dels cristians visigots seguiren vivint a alÀndalus i molts es van convertir a l’islam, però una minoria va fugir cap al nord peninsular, zona que no van poder conquistar per la pressió dels francs. L’economia a al-Àndalus Les principals activitats econò̀miques eren l’agricultura i l’artesania. Pel que fa a l’agricultura, portaren nous conreus: hortalisses com les albergines o les carxofes; cereals com l’arròs; cítrics com la taronja, la llima o el pomelo. A més, van desenvolupar tècniques de regadiu, com les sénies o la construcció de séquies. I també crearen el Tribunal de les Aigües, que s’encarregava de resoldre els conflictes dels llauradors amb l’aigua de reg. Quant a l’artesania, eren experts en la fabricació de molts productes, entre els quals destacaven el paper, els teixits de lli i de seda i la ceràmica. La cultura i l’art a al-Àndalus Al-Àndalus fou un centre cultural molt destacat. Els seus savis reeixiren en medicina, en matemàtiques i en astronomia, i portaren d’Orient invents com la pólvora, la brúixola i l’astrolabi. A les ciutats, construïren diverses edificacions, com ara banys públics, madrasses (o escoles), palaus, biblioteques i mesquites, els llocs d’oració construïts a imitació de la casa de Mahoma. Solien dissenyar grans jardins amb fonts i plantes molt variades, i en les construccions mesclaven elements d’altres cultures. Els arcs de ferradura i el lobulat eren els més representatius. Utilitzaven la rajola, el marbre, la fusta i l’algeps com a materials de construcció. Alguns dels edificis més significatius d’al-Àndalus són la mesquita de Còrdova, la Giralda i la Torre del Oro de Sevilla i el palau de l’Alhambra, a Granada. La societat andalusina Trobem diversos grups: 3. Encercla quins d’aquests productes van ser introduïts a la península Ibèrica en època andalusina. 2. Explica breument en què es diferenciaven els muladís dels mossàrabs. .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • I els àrabs dels berbers? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Els à̀rabs, procedents d’Arà̀bia, que ocupaven els millors càrrecs i tenien les terres més productives. Els berbers, més nombrosos que els àrabs i més humils, que es dedicaven al pasturatge. Els muladís, cristians visigots que es convertiren a l’islam. Els mossàrabs, cristians que no es van convertir. Estaven obligats a pagar impostos, ja que no eren musulmans. Els jueus, que n’eren pocs, però dominaven l’economia. Vivien generalment en barris separats anomenats jueries o calls. 4. En equip, busqueu fotografies dels edificis esmentats i comenteu les característiques que observeu. Podeu partir de la informació següent: La religió musulmana prohibia representar figures humanes i d’animals a les mesquites, per la qual cosa a penes hi ha pintures ni escultures. A pesar d’això, van desenvolupar una decoració ben variada a l’interior dels edificis, que es basava en motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics (escriptura). 16 17 UNITAT 1 L’estudi de la història La història és la ciència que estudia i reconstrueix el passat mitjançant l’ús de fonts històriques. Una font històrica és qualsevol resta material que done informació sobre l’activitat humana i permeta interpretar el passat. Poden ser objectes quotidians (vestits, joies, recipients de ceràmica, armes...) i documents escrits (cartes, testaments, sentències judicials...), orals (entrevistes, discursos...), gràfics (pintures, gravats, fotografies) o audiovisuals (pel·lícula). Segons l’origen, les fonts poden ser: Primàries Restes de primera mà del període que es vol estudiar. És el material que va existir en eixe període: una moneda, una arma, una inscripció, un escrit de l’època, una gerra... Secundàries Fonts elaborades a partir de les primàries, com un llibre d’història, un mapa, la descripció d’una troballa... El nostre passat es divideix en dos etapes: una de molt extensa anomenada prehistòria i una altra de més curta coneguda com a història. Les etapes de la prehistòria La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans (fa més de sis milions d’anys) i acaba amb la invenció de l’escriptura. En la prehistòria distingim diversos períodes: Edat de Pedra Edat dels Metalls Paleolític Neolític Edat del Bronze Edat del Coure Edat del Ferro • Nomadisme • Caça, pesca i recol·lecció • Ús del foc • Sedentarisme • Agricultura i ramaderia • Intercanvis comercials • Aparició de les primeres ciutats 1. Classifica les fonts històriques segons el format. vestit pel·lícula carta sentència judicial gravat entrevista a una persona major anell discurs gerra ceràmica arma testament pintura fotografia • Objecte quotidià Ü ..................................................................................................................................................................................................................................................... • Document escrit Ü .................................................................................................................................................................................................................................................... • Document oral Ü .......................................................................................................................................................................................................................................................... • Document gràfic Ü .................................................................................................................................................................................................................................................... • Document audiovisual Ü ................................................................................................................................................................................................................................... 2. Marca verdader o fals. V F Una moneda de l’Edat Mitjana és una font històrica primària. V F La descripció d’una mòmia trobada a l’Egipte és una font històrica primària. V F Una inscripció jeroglífica en una piràmide és una font històrica secundària. V F Un article sobre l’Edat Moderna és una font històrica secundària. 3. Completa el text perquè tinga sentit. Neolític Edat dels Metalls Paleolític Durant el ...................................................., els grups humans eren nòmades, és a dir, es desplaçaven d’uns llocs a uns altres en busca d’aliments. Per a sobreviure, caçaven, pescaven i recol·lectaven els fruits que la natura oferia. Més tard, durant el ...................................................., la invenció de l’agricultura i la ramaderia va permetre crear assentaments estables. Amb l’ús de nous materials com el bronze, el coure i el ferro, el treball es va especialitzar i es va desenvolupar el comerç. Això va ocórrer durant l’..................................................... Les etapes de la història La història comença amb la invenció de l’escriptura (fa uns cinc mil anys), i arriba fins als nostres dies. Es divideix en quatre períodes: l’Edat Antiga, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Pareix que van ser els sumeris, a Mesopotàmia, els primers a desenvolupar l’escriptura, encara que hi ha formes d’escriptura anteriors a aquest període. 4. Relaciona cada edat de la història amb els fets que l’emmarquen. Edat Antiga • Edat Mitjana • Edat Moderna • Edat Contemporània • • Comença amb l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica i acaba amb la Revolució Francesa. • Va des de la invenció de l’escriptura fins a la caiguda de l’Imperi romà. • Comprén des de la Revolució Francesa fins als nostres dies. • Va de la caiguda de l’Imperi romà a l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Edat Antiga Suposa l’inici de grans civilitzacions com la mesopotàmica, l’egípcia, la grega i la romana. Edat Mitjana Comprén des de la caiguda de l’Imperi romà fins a l’arribada dels europeus a Amèrica. Edat Moderna És l’època dels descobriments, les grans expedicions al voltant del món i l’expansió del comerç. Edat Contemporània Comença amb la Revolució Francesa i continua fins als nostres dies. Caiguda de l’Imperi romà (476 dC) Descobriment d’Amèrica (1492 dC) Revolució Francesa (1789 dC) Invenció de l’escriptura (3000 aC) FITXA 1 Els períodes de la història 8 9 UNITAT 1 1. Llig la notícia i completa les afirmacions següents. FITXA 4 La crònica periodística Els textos periodístics Els textos periodístics tenen com a finalitat informar sobre fets, esdeveniments o successos. N’hi ha de molts tipus: notícia, crònica, article, entrevista, reportatge, article d’opinió... Segons el grau d’objectivitat que tinguen, es poden agrupar en informatius, d’opinió i mixtos. • Els informatius busquen l’objectivitat i per això tendeixen a ser impersonals. • Els d’opinió expressen el punt de vista de la persona o l’entitat que els signa. • Els mixtos són la combinació dels dos gèneres anteriors. D’una banda es pretén informar sobre uns fets, però alhora s’aporta una interpretació o valoració. La crónica La crónica es un texto periodístico mixto que combina información y opinión. Explica el desarrollo de un hecho o un acontecimiento de manera directa y detallada, desde el punto de vista del autor o la autora, que ha participado como protagonista o como observador. Algunas características de la crónica: 1) Es más larga que una noticia, aunque su extensión dependerá de factores como el enfoque que se le quiera dar, o las necesidades y posibilidades del medio donde es publica. 2) Los hechos se exponen ordenados en el tiempo, es decir, tal como se han ido produciendo. 3) Recoge el testimonio de los protagonistas de los hechos o de personas que los han presenciado. 4) Admite recursos expresivos del redactor o la redactora, de modo que podemos decir que es personal. Un estudi revela que el rei Leovigild va fundar l’any 550 el jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja per la seua ubicació estratègica i militar en l’època Un estudi ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat en el terme de Riba-roja de Túria, va ser fundat l’any 550 pel rei Leovigild per la seua situació estratègica en l’època. Esta conclusió ha sigut possible gràcies a les nombroses restes ceràmiques trobades el passat mes de juliol en este enclavament, com ara unes àmfores que s’utilitzaven per a la importació de vi i oli. Les troballes recents formen part del II Curs d’arqueologia cristiana i visigoda a València la Vella, dirigit per un equip d’investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. Els experts daten la creació del centre l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Àkhila i Atanagild, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat. Així mateix, daten el seu final al voltant de l’any 700, coincidint amb l’arribada dels musulmans en el 713. L’enclavament devia tindre un caràcter militar, basant-se en el centre fortificat que es va construir originàriament i que compliria tant una funció defensiva com d’expansió, «un assentament visigot d’importància estratègica d’una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric acabat d’adquirir per part del regne visigot». Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’estos últims. Per això, la importància estratègica d’este assentament de Riba-roja de Túria. Les troballes constaten que el final de València la Vella no es va deure al poder de destrucció dels seus oponents, sinó al lent abandó que va tindre lloc entre finals del segle vii i inicis del viii. Font: ribarroja.es (adaptació) a) Les àmfores trobades s’utilitzaven per a la importació de ................................... i ................................... . b) Els experts daten la creació del centre l’any 550, en el context de la guerra civil entre els reis ................................... i ................................... . c) La reacció del rei ................................... va posar fi a la crisi i va assentar les bases d’un regne fort. 2. Lee el fragmento de esta crónica y subraya los recursos expresivos que observes. Ponlos en común con tu pareja. Por Ebbaba Hameida (enviada especial al Donbás) En la tierra nevada emergen árboles secos con las ramas desnudas por las heladas del invierno y el calor de la guerra. Sus raíces se han sujetado fuerte mientras los combatientes arrasaban con todo a su paso. El impacto de una guerra que lleva librándose desde 2014 en la carretera que lleva de Kramatorsk a Sloviansk. Y más aterradora es aún la vía que va en dirección a Kreminna, actualmente ocupada, para poder llegar a Yampil, una localidad a unos diez kilómetros del frente de Donetsk, donde el ejército ucraniano y el ruso luchan metro a metro. La niebla se posa sobre el horizonte como si quisiera impedir ver con nitidez un paisaje apocalíptico. Escenario de batallas, pueblos liberados y ocupados, y otra vez vueltos a ocupar y a liberar. A 50 kilómetros al norte de Bajmut, donde se enzarza el conflicto con más intensidad en el Donbás, nos atiende el comandante de una unidad de defensa, Max, del que no damos más detalles sobre su identidad por razones de seguridad. Viene caminando desde las entrañas de un bosque, donde estaba con su compañero George, desguazando vehículos militares destruidos por si alguna pieza puede servir para reparar otros. «Conviene pisar solo el sendero marcado, aquí puede haber artefactos explosivos. No conviene tocar nada», dice mientras nos enseña la chatarra. Hay que caminar despacio, siguiendo sus pasos. Explica que lleva nueve años destinado en el Donbás. Tiene un aspecto cansado. «Son muchos años luchando en la guerra a este lado de Ucrania». Font: RTVE Puedes leer la crónica completa en este enlace. Ahora en castellano 14 15 1 Què treballarem? Geografia i història Fitxa 1 Els períodes de la història (repàs de coneixements previs) Fitxa 3 De l’Imperi romà als regnes germànics (repàs de coneixements previs) Fitxa 5 Al-Àndalus (repàs de coneixements previs) Fitxa 7 Del califat de Còrdova a les taifes (repàs de coneixements previs) Fitxa 9 Els regnes cristians (repàs de coneixements previs) Valencià / Castellà Fitxa 2 Els camps semàntics (lèxic) Fitxa 4 La crònica periodística (tipus de textos) Fitxa 6 Les classes de paraules (gramàtica) Fitxa 8 Els dígrafs i les lletres compostes (fonètica i ortografia) Fitxa 10 Les quatre grans cròniques (literatura) Fitxa 11 Los cantares de gesta (literatura) Fitxa 12 Repassem La nostra història 7 MAR MEDI TERRÀNI A OCEÀ ATLÀNTIC MAR NEGRA Roma Toledo Tolosa HISPÀNIA MAURITÀNIA GÀL·LIA BRITÀNIA VISIGOTS SUEUS ASTURS VASCONS BURGUNDIS FRANCS LLOMBARDS OSTROGOTS PERSES SASSÀNIDES ÀRABS VÀNDALS BEREBERS ANGLOSAXONS GERMÀNIA IMPERI BIZANTÍ ITÀLIA Ràvena Constantinoble Alexandria Jerusalem ALTRES POBLES GERMÀNICS UNITAT 1 1. Respon breument. • Quants segles són 700 anys? ....................................................................................................................................................................................................................... • Per què era important Hispània per a l’Imperi romà? ..................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Quines dos mars connecta la península Ibèrica? ................................................................................................................................................................ FITXA 3 De l’Imperi romà als regnes germànics La Hispània romana Hispània va estar sota domini romà al voltant de 700 anys. Durant aquest temps, es va convertir en un dels territoris més importants per a l’Imperi. A escala econòmica, va ser un dels principals centres de producció de vi i d’oli. La mineria hispana també va ser molt important per a l’Imperi, i els romans hi van explotar intensament les mines de coure, or i plata. A escala política, era un lloc estratègic que connectava la mar Mediterrània amb l’oceà Atlàntic, i es va convertir en un territori d’assentament de legionaris que havien servit en l’exèrcit. Hispània va ser l’origen de personatges il·lustres de l’Imperi, com l’emperador Trajà, el filòsof Sèneca o l’escriptor Marcial. I s’hi van crear meravelles de l’enginyeria i de l’arquitectura com l’aqüeducte de Segòvia o el teatre romà de Mèrida. La Hispània visigoda El 409, van arribar a Hispània els sueus, els vàndals i els alans, tots ells pobles germànics. Al final del segle v dC, la península va ser envaïda pels visigots, un poble germànic que va desplaçar els vàndals i els alans al nord d’Àfrica i va arraconar els sueus al nord-oest peninsular. Van fundar un regne que duraria fins al 711, any en què foren vençuts pels musulmans. S’assentaren, sobretot, al nord de la Meseta i ocuparen Hispània durant tres segles. Van adoptar la llengua, la religió i els costums dels habitants de la península, i establiren la capital a Toledo. El regne visigot va arribar a la màxima esplendor amb Leovigild, que va conquistar el territori sueu i va unificar la península. El seu fill, Recared, es va convertir al cristianisme i va impulsar la unitat religiosa. La societat visigoda estava dirigida pel rei, la noblesa i els alts càrrecs de l’església. Els seguien els homes lliures i els colons, que treballaven la terra d’un senyor a canvi d’un lloguer. La classe social més baixa eren els serfs, que no tenien llibertat. Era una societat rural, basada en l’agricultura i la ramaderia. Les invasions germàniques Els pobles germànics habitaven Germània, una regió situada al nord de l’Imperi romà. Aprofitant la crisi de l’Imperi, van començar a travessar les fronteres pacíficament, però foren atacats pels huns, de procedència asiàtica i capitanejats per Àtila, i acabaren envaint-lo. L’any 476 dC, el cap de l’exèrcit germànic Odoacre va derrotar l’últim emperador d’Occident, Ròmul August. La fi de l’Imperi romà d’Occident va donar pas a un conjunt de regnes dominats per diferents tribus d’origen germànic: els visigots a Hispània, els francs a la Gàl·lia i els ostrogots a Itàlia. Altres pobles bàrbars que van ocupar l’Imperi van ser els burgundis, els sueus, els vàndals i els llombards. L’Imperi romà d’Orient es va convertir en l’Imperi bizantí, que va durar mil anys més, fins a la conquesta de Constantinoble (actual Istanbul) a mans dels turcs el 1453. 2. Ordena de més antic a més recent (1, 2, 3) els fets històrics següents. El cap de l’exèrcit germànic Odoacre derrota Ròmul August, últim emperador d’Occident. Els turcs conquisten Constantinoble, la capital de l’Imperi romà d’Orient. L’Imperi romà entra en crisi i comença a rebre l’entrada de pobles germànics. 3. Els pobles que no pertanyien a l’Imperi romà s’anomenaven bàrbars, que en grec antic significava ‘estrangers’. • Quin significat donem hui en dia a la paraula bàrbar? ................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • I a la paraula vàndal? ............................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 4. Marca verdader o fals. V F Els sueus, els vàndals, els alans i els visigots eren pobles germànics. V F Els visigots van conquerir la península Ibèrica l’any 711. V F Els visigots van imposar la seua llengua, la seua religió i els seus costums. V F La classe social més baixa eren els serfs, que no tenien llibertat. V F L’economia del regne visigot era fonamentalment agrària i ramadera. 5. Mireu el mapa i comenteu en un full a banda com era Europa al començament del segle vi. 12 13 ESTRUCTURA DE LES UNITATS Làmina motivadora i presentació de l’itinerari d’aprenentatge. Treball del lèxic i dels aspectes relacionats amb el significat de les paraules, tant en valencià com en castellà. Identificació de les diverses classes de textos i anàlisi de les seues característiques bàsiques. Continguts gramaticals explicats d’una forma simple i treball pràctic tant en valencià com en castellà. Els sabers essencials de Geografia i Història explicats d’una manera entenedora i amb activitats de consolidació i de reflexió.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=