Les quatre grans cròniques FITXA 10 Les cròniques medievals Les quatre grans cròniques van ser escrites en els segles xiii i xiv, durant l’expansió de la Corona d’Aragó. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels regnats de l’època. Crònica del rei Jaume I o Llibre dels Fets Narra en primera persona (nos), en un to autobiogràfic, la vida de Jaume I (1213-1276). Conta, seguint un ordre cronològic, el seu regnat i les seues conquestes territorials. S’adreça als lectors per a explicar i justificar les seues actuacions. Crònica de Bernat Desclot, funcionari Narra en tercera persona des del regnat de Ramon Berenguer IV (1131) fins al regnat de Pere II el Gran (1285). El relat se centra en aquest últim, ja que la finalitat de l’autor fou glorificar el rei Pere II. Crònica de Ramon Muntaner, cavaller Escrita com un llibre de memòries, aquest cavaller de Xirivella narra des del regnat de Jaume I fins al regnat d’Alfons III (1213-1336). Crònica del rei Pere el Cerimoniós Escrita en primera persona (nos), en forma autobiogràfica, se centra en el seu regnat (1336-1387). Pere el Cerimoniós concep l’obra amb la mateixa finalitat que Jaume I: justificar la seua política. Rais: noble musulmà, cap d’un senyoriu. Sarraïns: una altra manera de referir-se als musulmans. Senyera: bandera de la Corona d’Aragó formada per quatre barres roges sobre fons groc. Mercé: favor, cosa bona que algú concedeix a un altre. 1. Llegiu aquest fragment de la Crònica de Jaume I i contesteu les preguntes en un full a banda. En arribar l’endemà, a l’hora de vespres, enviàrem un missatge al rei i al rais Abulfamalet, dient-los que per tal que els cristians saberen que la ciutat de València era nostra i així no els causàrem cap dany, calia que col·locaren la nostra senyera en la torre que ara és del Temple. Ells ens respongueren que els semblava bé. Nos ens trobàvem entre el llit del riu, el campament i la torre i, quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem, ens giràrem cap a Orient i ploràrem dels nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Déu ens havia atorgat. Els sarraïns, mentrestant, apressaren els preparatius per a abandonar la vila en el termini de cinc dies que havien pactat, però al tercer, ja estaven preparats per a eixir. Nos, amb cavallers i homes a la nostra vora, els traguérem tots fora, als camps que hi ha entre Russafa i la vila. I ens vam veure obligats a ferir mortalment alguns homes perquè volien furtar les seues coses als sarraïns i capturar algunes sarraïnes i xiquets. Encara que eixia de València tan gran gentada, aproximadament unes cinquanta mil entre homes i dones, gràcies a Déu no arribaren a perdre ni el valor de mil sous: tan bé els protegírem i els vam fer protegir fins a Cullera. I, una vegada fet açò, entràrem a la vila. Jaume I. Llibre dels fets. Bromera (versió de Francesc Machirant) a) Com va fer saber Jaume I als cristians que havia conquistat València? b) Què feren els cristians en veure hissada la senyera dalt de la torre? c) Què van fer molts sarraïns després de perdre la ciutat? d) A qui van haver de ferir els soldats del rei d’Aragó? e) Fins a quin lloc acompanyaren els sarraïns perquè s’hi embarcaren? f) Qui narra els fets? Quina persona verbal utilitza? 26
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=