Avancem 1

01 01 Parlem? IDENTIFIQUEM EL MODEL La conversa i l’entrevista Una conversa és una forma de comunicació que ens permet intercanviar i expressar idees, sentiments, vivències o punts de vista en el mateix moment. Les converses poden ser orals o escrites, com ara en un xat o una aplicació de missatgeria instantània. En una conversa, els interlocutors alternen l’ús de la paraula i adapten el nivell de llengua en funció d’alguns elements del context: • La intenció del que es vol dir. • L’edat que tenen i el grau de confiança entre ells. • El lloc on parlen i el temps que tenen per a conversar. • Els coneixements que comparteixen. Generalment, s’utilitza el registre col·loquial en les converses quotidianes o informals (amb les amistats, amb la família o amb gent coneguda) i el registre estàndard en les converses formals (amb persones que no coneixem o amb l’administració, per exemple). 11. Feu una llista amb la parella del costat de situacions en què es converse oralment i de situacions en què es faça per escrit. Podeu anar per àmbits: literari, periodístic, acadèmic, administratiu, mèdic, judicial i comercial, per exemple. 12. Classifiqueu les situacions anteriors en formals o informals. Primer individualment i, després, en parella. En les converses orals: • L’emissor i el receptor solen estar al mateix lloc, però també poden situar-se en llocs diferents connectats amb un dispositiu electrònic (com pot ser un telèfon o un ordinador). • Els papers d’emissor i receptor s’intercanvien constantment. • Hi abunden les preguntes i les respostes, les oracions curtes i les frases inacabades. • Una part de la informació es transmet per mitjà del llenguatge no verbal (com ara, gestos, postura, sorolls o silencis) i de l’actitud dels interlocutors (tensa, relaxada, interessada, desganada). Les converses escrites a través de la missatgeria instantània o dels xats comparteixen moltes característiques amb les converses orals, però presenten alguna particularitat. Com que l’emissor i el receptor no poden veure’s, la informació no verbal es perd i això pot crear malentesos. Les converses comencen amb una salutació (Hola!, Com estàs?, Com va?) i acaben amb un comiat (Adeu!, Fins després, Ens veiem!), i el contingut es va construint a mesura que es parla. 13. Us heu enfadat mai amb algú per culpa d’haver interpretat malament un missatge de text? Comenteu-ho en equips i, després, entre tota la classe. 14. Què són les emoticones? Quina funció creieu que tenen? BLA, BLA 10 Sabers bàsics • Anàlisi dels components del fet comunicatiu. • Detecció, anàlisi i ús dels gèneres discursius de l’àmbit personal, educatiu i social. • Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics. Competències clau • Comunicació lingüística. • Digital. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. Solucions de les pàgines 10 i 11 11. Suggeriments de resposta. Converses orals: club de lectura, presentació de llibres, representació teatral, tertúlia, entrevista, roda de premsa, joc de rol, sol·licitud de cita prèvia, consulta mèdica, vista oral, visita comercial, interrogatori, etc. / Converses escrites: diàleg literari, obra teatral, tertúlia en xarxes socials, entrevista, consulta mèdica en línia, xat d’atenció a la clientela, missatgeria instantània, etc. 12. La resposta variarà en funció dels tipus de text esmentats en l’activitat anterior. Com a exemple: club de lectura (f/i), presentació de llibres (f/i), representació teatral (f/i), tertúlia (f/i), entrevista (f/i), roda de premsa (f), joc de rol (f/i), sol·licitud de cita prèvia (f), consulta mèdica (f), vista oral (f), visita comercial (f), interrogatori (f). / Converses escrites: diàleg literari (f/i), obra teatral (f/i), tertúlia en xarxes socials (i), entrevista (f/i), consulta mèdica en línia (f), xat d’atenció a la clientela (f), missatgeria instantània (f/i). En molts casos, el grau de formalitat no depén del tipus de text, sinó de la relació entre els interlocutors. 13. Resposta oberta. És probable que bona part de l’alumnat haja viscut una situació com la que s’hi exposa, perquè els missatges escrits no transmeten sempre la intenció o l’estat d’ànim de la persona emissora i la persona receptora pot fer-se’n una idea errònia. 14. Les emoticones són símbols gràfics que representen generalment un rostre humà amb diverses expressions. Es fan servir per a expressar estats d’ànim en els missatges transmesos per una xarxa telemàtica. 12

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=