Avancem 1

1r d’ESO

Presentació La funció de les llengües és que hi haja comunicació entre les persones. Per això, l’equip que ha confeccionat els materials d’Avancem 1r ESO vol proporcionar-te un instrument perquè pugues comunicar-te en valencià. Ara que has arribat a l’Educació Secundària Obligatòria, segur que ja has llegit molts llibres, has redactat bona cosa de textos i fins i tot parles en públic amb més o menys fluïdesa i correcció. En aquesta nova etapa educativa, treballaràs d’una manera més exhaustiva les actituds, les destreses i les competències necessàries per a dominar el valencià, i comprovaràs com és d’útil per a accedir a una cultura de llarga tradició i per al teu futur a l’escola i a la vida. Avancem 1r ESO s’ha creat vetlant especialment perquè assolisques les competències específiques del currículum en l’àrea de Valencià: llengua i literatura. Per a aconseguir-ho, hem procurat exposar els continguts d’una manera entenedora, pràctica i sistemàtica, amb textos i activitats lligats als teus interessos, que permeten treballar tant de manera individual com cooperativament. No oblides que, a més a més, comptes amb l’orientació del professorat, que segur que t’ajudarà a superar qualsevol dificultat. Si parles valencià habitualment, al llarg de l’etapa el milloraràs. I si no ets valencianoparlant, el llibre que tens a les mans, i els recursos que l’acompanyen, esdevindran una ajuda inestimable. Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs activitats de resolució individual, en grup, orals o per escrit. Algunes són de resposta breu i d’altres requereixen una dedicació més gran. A més, disposes del llibre en versió digital, amb activitats autocorrectives i altres recursos pràctics. En els enunciats d’algunes activitats trobaràs unes icones que has de tindre en compte: Indica que un text està disponible com a recurs sonor en la versió digital. Indica que l’activitat va acompanyada d’un vídeo al qual pots accedir des de la versió digital. Indica que l’activitat es complementa amb un recurs digital, normalment, una activitat interactiva autoavaluable. Indica que en l’activitat es treballen, sobretot, les habilitats de parlar i escoltar. Implica la realització de debats, exposicions, lectures en veu alta, etc. Indica que l’activitat està pensada per a fer en parella. Generalment, a partir d’alguna estratègia d’aprenentatge cooperatiu. Indica que l’activitat està pensada per a fer en equip. Habitualment, a partir d’alguna tècnica d’aprenentatge cooperatiu. 2

Parlar és una acció típicament humana que ens permet interactuar amb altres persones i desenvolupar la nostra dimensió social. Xarrem cara a cara amb les amigues i els amics de la colla, amb familiars, amb persones conegudes o que acabem de conéixer, i també conversem per telèfon o per videoconferència, perquè sempre tenim idees, opinions i sentiments que volem expressar. La conversa requereix una actitud respectuosa per a comprendre els punts de vista dels altres, ja que, parlant, la gent s’entén. 01 PLANIFIQUEM 8 Llegim i comprenem L’entrevista de Laia a Pasqual Alapont 10 Identifiquem el model La conversa i l’entrevista 12 Ampliem el vocabulari 13 Trobem el sentit Els camps semàntics 14 Construïm La paraula Les categories gramaticals Les frases i les oracions Els sintagmes Els tipus d’oració segons l’actitud de qui parla 18 Coneixem les normes L’alfabet Els dígrafs i les lletres compostes L’ús del punt i de la coma 21 Ens relacionem Els registres lingüístics 22 Ens divertim Els gèneres literaris 23 Repassem 24 Ens posem a prova La redacció d’una entrevista ENS PREGUNTEM Ara que coneixeu el que treballarem en aquesta seqüència didàctica, anoteu en un paper tres certeses i tres dubtes. A continuació, entregueu-los a la professora o el professor sense signar-los. Parlem? 7 01 Parlem? ENS POSEM A PROVA Ha arribat el moment de posar en pràctica tot el que has aprés. Per a completar aquest repte, hauràs de preparar una entrevista. Tria un dels personatges i redacta l’entrevista que li faries. • Pensa deu preguntes que li faries al personatge. • A continuació, imagina quines serien les respostes i fes-ne un esborrany. • Redacta una presentació i un comiat per a l’entrevista. • Revisa-ho i passa-ho en net. • T’atreveixes a escenificar l’entrevista amb algun company o companya davant de la classe? • Valora com ho has fet completant aquestes rúbriques d’avaluació. Margarida Borràs Segurament saps que hi ha persones que no s’identifiquen amb les característiques que atribuïm a algú pel fet de nàixer «home» o «dona». Aquest fou el cas de Margarida Borràs, una persona nascuda amb òrgans sexuals masculins que va morir per voler viure com una dona. La de Margarida Borràs és una història trista de fa més de 500 anys, que coneixem perquè Melcior Miralles, el capellà d’Alfons el Magnànim, la va deixar escrita. Sabem que va nàixer a Mallorca, que la van batejar com a Miquel, que son pare era notari i que la seua era una família benestant. També sabem que prompte va vindre a València, on es va fer molt coneguda entre la noblesa, ja que era rebuda en diverses cases de famílies importants de la ciutat. Però l’edat mitjana era una època en què els prejudicis i les creences religioses impedien que les persones que s’allunyaven de la norma general pogueren viure en llibertat. Per això, Margarida va ser detinguda, jutjada i condemnada a la forca. Sandra Capsir i Maria Viu Més dones valencianes que han fet història. Bromera Ann Davison Aviadora, marinera i aventurera. Va ser la primera dona a creuar l’oceà Atlàntic navegant en solitari. El meu vaixell és tanmenut Felicity Ann era el nomdel seu xicotet sloop de fusta. Comptava amb 27 peus (8m) d’eslora i 7 peus (2,20m) de mànega. Tenia un únic pal i dues veles. La travessia de l’Atlàntic Ann no era una marinera experta. En la seua primera aventura, junt al seu marit, el vaixell en què viatjaven naufragà poc després de salpar des d’Anglaterra. Frank, el marit, va morir en el naufragi. Però aquesta experiència tan traumàtica la va convéncer de portar a terme una proesa encaramés gran, travessar en solitari l’oceà Atlàntic. Començà la seua particular aventura a l’edat de 39 anys, al sud d’Anglaterra, en maig del 1952, i arribà a Nova York en gener de l’any següent. El viatge estigué ple d’adversitats que, sumades a la seua escassa períciamarinera, feren que tardara huit mesos a completar la travessia de l’Atlàntic. Ann no tenia l’experiència necessària, però li sobraven valentia i coratge. En acabar la seua aventura, escrigué un llibre en què contava la seua gesta. Endevineu quin era el seu títol? El meu vaixell és tan menut. Tony Amago i Nuria Rodríguez Xiquetes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir). Bromera La redacció d’una entrevista © Raquel Carrero Aprén més sobre Margarida Borràs. 24 01 01 Parlem? Parlem? LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM 1. Llig aquesta entrevista i mira el vídeo. 2. Contesta aquestes preguntes sobre el text. a) Quines persones intervenen en el diàleg? b) Quina relació hi ha entre elles? c) Com identifiquem quan intervé cada una? 3. Explica en tres línies de què es parla en l’entrevista. Compara el resum amb el d’un company o companya i millora el que cregues. 4. Què ha quedat antiquat en els llibres de Morgana? Com ho justifica l’autor? 5. Segons Pasqual Alapont, una pàgina en blanc és... Un problema, perquè és difícil omplir-la amb idees bones. Un estímul per a crear una història. 6. Què sentiu, vosaltres, davant d’una pàgina en blanc? Comenteu-ho en grup i, després, entre tota la classe. 7. Quina és la finalitat principal de l’entrevista que fa Laia a Pasqual Alapont? Conéixer l’autor dels llibres de Morgana. Criticar els llibres de Morgana. Explicar històries de Morgana. Recomanar els llibres de Morgana. 8. Marca verdader o fals. V F L’entrevistadora dirigeix el diàleg. El llenguatge que s’hi utilitza és especialitzat. Els interlocutors es parlen de vosté. L’entrevistat és més espontani que l’entrevistadora. 9. Com que l’entrevista és en directe, hi trobem marques del llenguatge oral. Busqueu, en parelles, uns quants exemples de cada. a) Oracions o frases inacabades. b) Repeticions innecessàries. c) Interjeccions o onomatopeies. d) Preguntes que no esperen resposta. PARLEM! 10. A Pasqual Alapont li interessaven les coses que aprenia, però també li agradava jugar i estar amb les amigues i els amics. Ara que heu començat una nova etapa, comenteu en grups: a) Què trobareu a faltar de la Primària? b) Què us preocupa de l’institut? c) Teniu ganes de conéixer companyes i companys nous? d) Què podeu fer per a enfortir la vostra relació? e) Què trobeu més avorrit de l’ESO? © Montse Español Benvinguts al nostre espai de llibres. Hui entrevistem Pasqual Alapont. Com ho has fet per a posar-te en la pell d’una xiqueta d’onze anys? Ai! Comencem difícil. És el treball d’un escriptor, posar-se en la pell dels seus personatges, i els personatges poden ser homes, dones, vampirs, dracs voladors... I l’escriptor el que intenta és entrar en eixa veu diferent, donar-li una personalitat i, bé, això és el que he intentat fer amb Morgana, que fora una xiqueta entre 11 i 12 anys, però que tinguera eixa ànima especial, no? JanoutilitzemtantelMessenger i arautilitzemméselWhatsApp. El proper llibre deMorgana l’hauries de fer sobre elWhatsApp, ho saps? Segur, sí, sí. Però això sempre passa en la literatura. Imagina’t. Tampoc hi ha ara... Els viatges que fan ara per la mar i tot això han canviat moltíssim, però, en canvi, encara ens agraden molt els llibres d’aventures dels pirates, no? L’illa del tresor, per exemple, és un llibre que es llegirà sempre i, en canvi, no té ni telèfons mòbils ni res d’això perquè és l’esperit de l’aventura. Però el que sí que passa, i et done la raó, és que els escriptors ens adaptem, en fi, a allò que ens envolta, a la realitat que ens envolta i, clar, lògicament, el pròxim llibre de Morgana hauria de contenir molts whatsapps. Quan et ve una idea, on la sols escriure? Quan em ve una idea, em pose molt content, i al final del dia, potser, la idea acaba en la paperera. Perquè això passa molt sovint, no?, que tu vas tenint idees i tens els personatges i les històries que vols contar en el cap i vas apuntant moltes coses, però ja et dic, moltes coses acaben sent idees no tan brillants. I el que fa un escriptor és, eixes idees, que vagen... D’alguna manera, són llavors que van sembrant-se i intentes fer-les créixer, no?, fer créixer les històries. I moltes vegades també m’ha passat d’anar a la paperera on havia tirat una idea que pensava que era primer brillant i després que no ho era tant i al final dir «Ui, estaria bé rescatar-la, no?». Morgana repassamolt els continguts que dona l’escola. Tu, quan anaves a l’escola, comanaves? Haha, bé, no era un alumne superbrillant, però tampoc no era un alumne dolent. M’interessaven les coses que aprenia, però també m’agradava molt jugar, m’agradava molt el pati, m’agradava molt estar amb els companys. Vaig tindre experiències molt boniques en l’escola i algunes també no tan boniques, però això és, en definitiva, créixer, no?, viure. I jo crec que, quan vaig escriure Morgana i molts dels llibres que he fet per a infants, un poc d’aquelles coses que jo vivia de menut a l’escola estan presents, un poc també estan presents. M’he quedat amb ganes de saber alguna cosamés sobre tu, i ara podries començar a escriure El quadern blau de Pasqual Alapont. (L’entrevistadora entrega un quadern a l’autor amb la seua foto en la portada.) Ah! Moltes gràcies! Bé, està en blanc i per a un escriptor és fantàstic, perquè una pàgina en blanc és un estímul per a crear una història, per a agafar aquelles idees que hem dit que van un poc pel cap i tractar que es convertisquen en una narració bonica. En fi, agraïsc molt si és un regal, vos agraïsc molt el regal i esperaré, en el pròxim llibre de Morgana, utilitzar-lo. Fins ací el nostre espai de llibres i esperem que us llegiu Qui té por de Morgana. Fins al proper dia! Adeu! Adeu! Mira l’entrevista completa ací. 8 9 01 01 Parlem? Parlem? TROBEM EL SENTIT AMPLIEM EL VOCABULARI Paregudes però diferents Hem de distingir entre quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat: • No sé quan em pagaran. (No sé en quin moment em pagaran.) • No sé quant em pagaran. (No sé quina quantitat de diners em pagaran.) Llig la fitxa de l’Optimot si vols saber-ne un poc més. 20. A partir d’aquests noms de persona, encadena’n sis més de cada en valencià. Fixa’t en l’exemple. Noms de xica: Morgana → Aina → ... Noms de xic: Pasqual → Lluc → ... 21. En l’entrevista, s’esmenta L’illa del tresor com a exemple de literatura d’aventures. Completa les definicions amb els noms d’altres gèneres novel·lístics. a) Conten històries ambientades en un passat més o menys remot i proven de reconstruir l’època amb fidelitat. → .... b) Recreen situacions còmiques, equívoques i absurdes amb la finalitat de divertir el públic. → .... c) Narren una història d’amor plena de dificultats. → .... d) Els protagonistes, que són agents de policia o detectius, han de resoldre o evitar un crim. → .... e) Busquen provocar pànic a partir d’elements sobrenaturals o psicològics. → .... f) Reflecteixen mons imaginaris, generalment situats en el futur, i tracten del possible impacte de la ciència i la tecnologia en la vida humana. → .... 22. Escolta i completa amb el nom de les parts d’un llibre. P .... .... .... .... .... A T .... .... .... L C .... .... .... .... .... L Í .... .... .... X L .... .... M D .... .... .... .... .... .... .... .... .... A Els camps semàntics ENS POSEM EN SITUACIÓ 24. Repartiu-vos els rols i dialogueu en parelles. Persona A A la Persona B no li agrada llegir, però tu vols demostrar-li que la lectura és un dels plaers més grans de la vida. Idees: hi ha llibres per a tots els gustos; no cal acabar un llibre si no t’agrada; la bateria no s’acaba mai; un llibre pot atrapar-te... Persona B A la Persona A li encanta llegir i a tu no. Vols convéncer-la que és una activitat avorrida. Idees: normalment és el professorat qui tria els llibres; veure una pel·lícula és més còmode i més ràpid; habitualment s’ha de fer un treball després de llegir un llibre; alguns llibres costen molt d’entendre... 29. Indica a quin camp semàntic corresponen aquestes paraules. Camp semàntic Paraules verderol, canari, teuladí, cadernera, oroneta, soliguer samaruc, lluç, llobarro, dorada, tenca, donzella parotet, mosquit, rantella, formiga, tàvec, borinot sargantana, fardatxo, dragonet, cocodril, colobra, tortuga 30. Busca en el diccionari les paraules de l’activitat anterior que no coneixies i troba’n imatges en internet. 31. Quan entrevistem una persona que destaca pel seu ofici, és normal que hi haja moltes paraules que facen referència a eixa professió. Trobeu en el text inicial les paraules del camp semàntic de l’escriptura i anoteu-les, per torns, en un full giratori. 32. Mireu al voltant i feu una llista a la pissarra de possibles camps semàntics que podríeu treballar. Tipus de calcer, peces de roba, parts del cos... Menjars Begudes Botigues Esports Instruments musicals Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades entre si perquè fan referència a una mateixa classe de realitats. 25. Tria, de cada camp semàntic, aquelles paraules que no hi corresponguen. Camp semàntic Paraules colors negre, blanc, gris, marró, groc, roig, blau, verd, lila, maig, morat, ocre, febrer fruites plàtan, maduixa, meló, desembre, pinya, bresquilla, octubre, raïm, poma mobles llit, tauleta, cadira, març, sofà, balancí, abril, butaca, armari, calaixera roba vestit, pantalons, camisa, brusa, banyador, juliol, jaqueta, caçadora, agost 26. A quin camp semàntic pertanyen les paraules que has triat en l’activitat anterior? 27. Afig més noms a cada grup. Consulta, si cal, un diccionari visual. Camp semàntic de l’aula Material escolar Elements de l’aula Assignatures retolador, llapis, motxilla, carpeta, llibreta, bolígraf, goma d’esborrar, .... pissarra, esborrador, guix, taula, cadira, paperera, .... valencià, castellà, matemàtiques, .... 28. Escriu sis paraules de cada camp semàntic. 23. Completa amb quan o quant (quanta, quants, quantes). a) ....... et ve una idea al cap, no saps ........ la gastaràs. Però val la pena anar anotant-les, per a tindre uns ........ recursos. b) ....... raó tens! Per cert, ........ de temps tardes a escriure una novel·la? Fes un tast de l’obra! Accedeix a la versió en línia del Diccionari normatiu valencià de l’AVL. 12 13 b a 01 01 Parlem? Parlem? CONSTRUÏM CONSTRUÏM L paraula Les frases i les oracions Una paraula és un conjunt de sons (o un únic s ) qu exp s a un significat. Les paraules estan formades per lexemes i morfeme . • El lexema és la part que no varia i que aporta el significat. Per exemple: llibr-es, entrevist-em. • El morfema és la part variable i aporta informació gramatical, com ara el gènere (masculí, femení), el nombre (singular, plural), la persona (primera, segona, tercera), el temps (passat, present, futur), el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) o altres característiques (augmentatiu, diminutiu). Quan parlem, ho fem usant dos tipus d’enunciats diferents, oracions i frases. • Una oració és un grup de paraules que serveix per a expressar una idea completa i conté, almenys, un verb conjugat: Joana i Alícia anaven juntes a escola. També hi ha oracions formades per una sola paraula: Aplaudiu! • Una frase és un enunciat que serveix per a expressar una idea completa, però no porta cap verb conjugat perquè se sobreentén: Per molts anys! (Desitge que faces molts anys!), De pressa! (Camineu més de pressa). Segons la forma, el significat i la funció, les paraules s’agrupen en categories gramaticals, que poden ser variables (si canvien de form segons el gènere, el nombre, el temps o la persona) o invariables (si no canvien mai de forma). 33. Separa els lexemes dels morfemes en les paraules següents com en l’exemple. Fruites: fruit- (lexema) -es (morfema). altíssima llibrot dormia pensava llibret pensarà dormirem altíssimes fruita altíssims pensaries fruitera Les categories gramaticals 34. Completa mb dos exemples més de cada categoria. Categories variables Exemples Nom Designa un ésser viu, un objecte o una idea. novel·la, .... Adjectiu In ica qualitats o caracterí tiques del nom. fantàstica, .... Determinant Concreta o determina el nom. la, .... Pronom Substitueix el om. ella, .... Verb Expressa accions, processos o estats. créixer, .... Categories invariables Exemples Adverbi Modifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi. sempre, .... Conjunció Uneix paraules, sintagmes o oracions. i, .... Preposició Uneix paraules amb els seus complements. amb, .... Interjecció Expressa un estat d’ànim. ui, .... 35. Classifica les paraules del text en la categoria gramatical corresponent. La porta de fusta vella va cedir en empentar-la. No estava tancada amb clau, però va observar que no era una caseta per als animals. Uf! Li va ferir el nas aquella olor de tancat mesclada amb una aroma indefinida, àcida, potser suor. Noms → .... Adjectius → .... Determinants → .... Pronoms → .... Verbs → .... Adverbis → .... Conjuncions → .... Preposicions → .... Interjeccions → .... 36. Digues quins d’aquests enunciats són frases i quins oracions. a) Sandra ha fet tard a la reunió. b) Silenci! c) M’he deixat el carregador! d) Us demane silenci, per favor. e) El carregador! f) I Sandra? g) Taxi! h) Espere que et vaja bé. i) Vine! j) On m’he deixat les claus? k) Avisarem un taxi. l) I les claus? 37. Identifiqueu les frases en aquest fragment adaptat de Qui té por de Morgana?, de Pasqual Alapont. Estrene quadern, de tapes blaves. Em diuen Morga na i tinc onze anys. Vaig a sisé. Un excel·lent, quatre notables i dos aprovats en el primer trimestre. No està malament. El pare diu que podria millorar. Tots ho podríem fer, fins i tot ell. He vist les seues notes de primària. Guapa? No sé, el meu germà em diu mosca. Ricard té catorze anys, però només va un curs pe r davant de mi, perquè va repetir. Els mestres li tenen mania, això diu, però m’agradaria conéixer la seua opinió, l’opinió dels mestres, vull dir. Segons la iaia, tinc els ulls verds i la simpatia aman s plenes. També tenia unmig nóvio, Víctor, però me l’han pispat. Eloïsa, una nena de cinqué. 38. Transforma les frases en oracions i les oracions en frases. a) Fantàstic! → Això és fantàstic! b) Quin fred! c) Alerta! d) Tots a cobert! e) Alto el foc! f) Sense pressa. g) Hi ha hagut un accident. → Un accident! h) Ves a espai. i) Ens veurem demà. j) Parla més fort, per favor. k) La paella s’està cremant. l) No suporte eixe soroll. 39. Inventa una frase i una oració per a cada situació comunicativa. Llig el primer capítol de l’obra. 14 15 a b 01 01 Parlem? Parlem? REPASSEM ENS DIVERTIM Els gèneres literaris 1. Marca verdader o fals. V F Les converses sempre són orals. Una entrevista és un tipus de conversa. L’estructura d’una entrevista és presentació, nucli i desenllaç. 2. Anota tres paraules de cada camp semàntic. professions gèneres literaris tipus de sintagmes 3. Ordena de més general a més concret: sintagma, paraula, text, oració, so. 4. Classifica les categories gramaticals en variables o invariables i posa’n un exemple de cada. preposició nom conjunció adjectiu determinant adverbi pronom verb interjecció 5. Separa els sintagmes de les oracions i indica de quin tipus són. a) Els amics d’Eva compraran les entrades. b) L’institut és molt gran. c) Per la carretera passen molts vehicles. d) La directora general visità el museu ben enjorn. 6. Escriu una frase i una oració per a cada situació comunicativa. El llibre Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu un altre no ho pot entendre. Tot allò que et donarà no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa. Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia. Joana Raspall Temps demudances Clara va aparcar el cotxe al costat del camió de mudances. Després, va mirar la filla i li va dir: –Ací la tens: la nostra casa nova. Què et sembla? Marta no va respondre a la pregunta de samare, però va baixar del cotxe i es va quedar dretamirant la casa que s’alçava, solitària, al seu davant. A aquella hora, amb el sol que il·luminava el jardí, el porxe i la casa sencera, li era difícil imaginar que en aquell lloc pogueren haver passat els estranys fets que li havia explicat son pare i que li havien deixat una mescla de curiositat i desassossec al seu interior. Agustín Fernández Paz. Mals temps per a fantasmes. Bromera (adaptació) No begues aigua després de sopar Lina. (Encuriosida.) Què escrius? Sara. Una carta. Lina. Als teus pares? Sara. Als meus germans. Lina. I què els contes? Sara. No ho sé, coses. Lina. Quines coses? Sara. Com és tot açò, què faríem si estiguer en ací, que tinc una companya de tenda que no para de beure aig ua i pixar, coses. Lina. Tardarà molt a arribar? Sara. Qui? Lina. La carta. Sara. (Amb la veu cansada.) No ho sé. No n’he enviat cap. Lina. I per què l’escrius? Sara. Per a no oblidar-me d’ells. Lina. Per això no cal escriure una carta, només cal tancar els ulls, pensar molt fort i recordar el que et done la g ana. Sònia Alejo. Cremallera. Bromera (adaptació) 7. Explica la diferència entre una oració interrogativa i una oració imperativa. 8. Completa el text amb els dígrafs que hi falten. Pamela Doharty, de pares anglesos oriünds de Gloucester, havia nascut a València, però tot i això presumia de ser anglesa i forçava un poc la pronunciació. A vegades fingia que buscava una paraula d’a....ò més usual i te l’amo....ava en anglés i es ....edava més ampla que ....arga. Era la més alta de la cla....e de bon tros i tenia uns u....s d’un blau tur....esa que semblaven el prospecte d’una pla....a caribe....a. Pere i Mi....el se la miraven de llu...., els tenia el cor robat des dels set a....s; s’alegraven de respirar el mateix aire que e....a respirava unes hores al matí i a la vesprada, però cap dels dos s’havia atrevit mai a parlar amb e....a. Pasqual Alapont. La banda dels mitjos lladres. Bromera (adaptació) 9. Troba tres exemples del registre col·loquial en el text anterior. 10. Explica per què el fragment anterior no és una obra de teatre. Dona’n, com a mínim, tres raons. Els textos literaris pretenen crear bellesa i pertanyen a gèneres diversos: • La poesia expressa sentiments i emocions. Tradicionalment s’ha caracteritzat per estar escrita en vers, amb ritme i rima, però hui en dia no sempre és així, encara que els poemes segueixen escrivint-se d’una manera característica: cada línia correspon a un vers. • La narrativa es caracteritza per contar històries. Hi trobem diversos subgèneres depenent de l’extensió (com ara, novel·la, conte o rondalla), del públic a qui va adreçada (adult, infantil, juvenil) o de la temàtica (ciència-ficció, terror, misteri, aventures o amor, per exemple). • Els textos teatrals estan pensats perquè uns actors els representen dalt d’un escenari, per això estan escrits en forma de diàleg. 65. Llig aquests textos, indica a quin gènere pertanyen i anota tres característiques de cada un. 22 23 01 01 Parlem? Parlem? ENS RELACIONEM CONEIXEM LES NORMES L’ús del punt i de la coma Els registres lingüístics PAREM L’ORELLA 60. Escriu el dictat d’un fragment de L’habitació 114, que dona títol a un recull de relats. 61. Compara el dictat amb el text original i anota: • Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula o no recordaves com s’escrivia. • Errades de puntuació. 62. Explica algun ús de la coma i apunta paraules l’ortografia de les quals vulgues recordar. El punt és el signe de puntuació (.) que fem servir per a assenyalar l’acabament d’una frase o oració. Després del punt, escrivim sempre a b majúscula. Hi ha tres classes de punt: • El punt i seguit marca el final d’una oració i la separa d’altres que es refereixen a la mateixa idea. • El punt i a part separa oracions que expressen idees diferents. Indica el final d’un paràgraf. • El punt final marca el final del text. L’acte de parlar o escriure està condicionat pel grau de formalitat o informalitat de la situació de comunicació, el tema, la intenció del missatge, el canal (oral o escrit), el context, etc. No usem la mateixa varietat quan parlem amb una amiga que quan redactem un treball per a l’institut. Les varietats de la llengua que depenen de la situació de comunicació s’anomenen registres lingüístics. • El registre col·loquial és el propi de les comunicacions orals habituals i de la missatgeria instantània. Es caracteritza perquè és molt espontani i imprecís. Es fa servir amb persones amb qui hi ha una relació de confiança –la família, les amistats– i en contextos informals. Se solen emprar vulgarismes, barbarismes, falques (i això, saps?, no?) i no es para atenció a la correcció gramatical. • El registre estàndard és el registre neutre vàlid per a qualsevol situació comunicativa, tant en la forma oral com en l’escrita. Es caracteritza per la poca proximitat personal dels interlocutors. S’utilitza en les relacions comercials i administratives, en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació. És el model de referència per a la comunitat lingüística. • El registre formal s’utilitza quan no hi ha proximitat personal entre els interlocutors i es tracten temes especialitzats. Es fa servir, sobretot, en el canal escrit i presenta un alt grau d’elaboració i correcció. En són exemples el llenguatge cientificotècnic, el jurídic o l’administratiu. 57. Copia aquest text correctament. Col·loca-hi els punts i posa-hi les majúscules. 58. Indica quina oració serveix d’exemple per a cada ús de la coma. a) Pau, ara lliges tu! b) És una experta en literatura infantil, és a dir, la que s’adreça a xiquets i xiquetes. c) Els dies de la setmana són: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. d) Demà visitarem el refugi antiaeri de la Guerra Civil que hi ha a Dénia, capital de la Marina Alta. 59. Escriu les comes on calga. Després, compara-ho amb la parella. a) Per a fer la coca necessitarem: ous llet farina sucre i ratlladura de llima. b) Heu estudiat molt per tant aprovareu sense problema. c) M’agrada molt llegir a més a més soc molt aficionada al cine. d) Mar avisa’m quan vinga Teresa. e) Anna sense adonar-se’n havia aprés a puntuar textos. 63. Relaciona cada expressió col·loquial amb l’estàndard corresponent. Expressions col·loquials Expressions estàndard a) Xarrar pels colzes. b) Estar com una cabra. c) Mone! d) A grapats. e) Me diuen Cristina. 1) Anem-nos-en! 2) Em diuen Cristina. 3) Estar boig o boja. 4) Parlar molt, sense parar. 5) En abundància, en quantitat. 64. Llegiu aquest fragment i identifiqueu les expressions pròpies del registre colloquial i les que pertanyen al registre formal. Hem començat el tema de la nutrició. Fa no sé quant de temps que estem en això de la piràmide alimentària. Semblem egipcis. Tot és superimportant: els hidrats de carboni alliberen l’energia amb què el nostre cos manté funcions vitals com respirar i bombejar la sang, les proteïnes intervenen en la formació de teixits corporals, les vitamines i els minerals ens protegeixen de les malalties, i les fibres... –Per a què serveixen les fibres, Aureli? –ha preguntat la mestra. –Pa cagar –ha respost ell. –Incorrecte. No es diu pa cagar, a veure si parlem bé. –Pa fer caca? –ha insistit el tros de bèstia. Isabel ha trencat la punta de la llapissera. Diríeu que estava a punt de patir un atac d’epilèpsia. –Tens el primer zero de la temporada, i a l’altra torna a fer-te el graciós i passaràs la resta del trimestre a la sala de professors –a continuació, s’ha tret les ulleres i ha cridat–: Les fibres serveixen per a... Aureli, para les orelles: per a ajudar l’intestí a funcionar correctament. Aureli ha obert els ulls com a plats i ha xiuxiuejat: –I jo què havia dit? Un altre que deu pensar que la mestra li té mania. Pasqual Alapont. El quadern taronja de Morgana. Bromera andra era la nova auxiliar en pràctiques a l’hospital provincial de girona, tenia vinti-quatre anys i moltes ganes de fer les pràctiques perquè després, segons com les fera, li donarien la plaça es noves companyes es deien lorena, aida i margarida, i es va sentir molt acollida per elles li van assignar l’ala en la qual treballaria i les habitacions que li tocaven marga i aid la va advertir que l’ala sud-est era sols per a lorena, de l’habitació 110 fins a la 130 només podria accedir a eixa zona en cas que lorena no acudira al treball, i això no havia passat des de feia dos segles Laia Tena Monfort. L’habitació 114. Bromera (adaptació) La coma és el signe de puntuació (,) que fem servir per a indicar una pausa breu en la le tura. Es col·loca en els casos següents: • Per a separar els elements d’una enumeració, llevat de l’últi , que va precedit d’una i. • Per a intercalar una explicació o fer un aclariment. • D sprés del nom d’una persona per a adreçar-nos-hi o p r cap ar-n l’ tenció. • Per a mmarcar algunes expressions, per exemple: és a dir, a més a més, per tant... Fes un tast del llibre. Vols saber-ne més? Juguem! 20 21 Estructura de les seqüències didàctiques «Ens preguntem» proposa qüestions per a avaluar els coneixements previs i posa en valor l’ús de la llengua com a instrument de comunicació. En «Llegim i comentem» i «Identifiquem el model», comprenem textos i n’analitzem les característiques. «Ampliem vocabulari» és una secció pràctica que amplia camps semàntics ja vistos. «Construïm» tracta la sintaxi d’una manera entenedora. «Coneixem les normes» posa l’accent en la normativa lingüística, especialment, la referida a l’ortografia. «Ens relacionem» està dedicada als parlants i a la dimensió social de les llengües. En «Planifiquem», presentem l’itinerari de la seqüència didàctica. Les seccions «Parlem!» i «Ens posem en situació» permeten millorar les capacitats de dialogar, argumentar i exposar. «Ens posem a prova!» proposa una tasca competencial. «Repassem» consolida els conceptes més rellevants tractats en la seqüència didàctica. «Ens divertim» introdueix l’educació literària d’una manera lúdica. 3

Llegim i comprenem Parlem! Identifiquem el model Ampliem el vocabulari Ens posem en situació 1 Parlem? pàg. 7 «Entrevista a Pasqual Alapont», Laia Les preocupacions i les inquietuds davant l’inici de l’ESO La conversa i l’entrevista Els noms de persona en valencià Els gèneres novel·lístics Defendre la lectura com a forma d’oci 2 Soc com soc pàg. 25 «Autoretrat», Ovidi Montllor Què transmet la imatge de les persones El retrat Els adjectius sobre la personalitat Aprendre a no jutjar les persones per l’aspecte físic 3 Benvolgut diari... pàg. 43 «Diari», Anne Frank La transcendència de la literatura La narració en primera persona Les frases fetes Convéncer dels beneficis de l’esport 4 Hi havia una vegada... pàg. 61 «Cigronet», popular La tradició oral La narració en tercera persona Noms d’espècies, llegums i hortalisses Dramatitzar un diàleg literari 5 On vius? pàg. 79 «L’Illa de les Foques», Llucià Vallés L’observació de llocs La descripció de llocs i objectes L’antic Egipte Convéncer de la utilitat de les llengües antigues 6 S’obri el teló pàg. 97 «Alícia», Pasqual Alapont La tertúlia dialògica El diàleg teatral Les paraules del teatre Descriure la vestimenta i l’escenari 7 Una imatge val més que mil paraules pàg. 115 «Marie Curie i la radioactivitat», Ian Graham Les preferències personals Els textos amb imatges Les onomatopeies i els adjectius Argumentar que l’art pot servir per a trencar estereotips de gènere 8 En vers pàg. 133 Selecció de poemes (R. Leveroni, M. Dolors Pellicer, Maria-Mercè Marçal, M. Granell, J. A. Fluixà, M. Abelló) El concepte de poesia El poema Els termes relacionats amb la poesia Fer plans per a una excursió 9 Algú m’escolta? pàg. 151 «Aprendre idiomes», Andreu Buenafuente Les anècdotes i la por de parlar en públic El monòleg literari Els verbs de dicció Demanar i donar informació 4

Trobem el sentit Construïm Coneixem les normes Ens relacionem Ens divertim llegint Ens posem a prova Els camps semàntics La paraula Les categories gramaticals Els sintagma, la frase i l’oració Les modalitats oracionals L’alfabet Els dígrafs i les lletres compostes L’ús del punt i de la coma Els registres lingüístics Els gèneres literaris Redacció d’una entrevista La derivació (I): els prefixos El subjecte i el predicat La concordança Els pronoms personals forts Les vocals Els diftongs Els hiats Les actituds lingüístiques La narrativa juvenil Elaboració d’un retrat robot La derivació (II): els sufixos El sintagma nominal El nom Els determinants L’adjectiu La síl·laba Les regles d’accentuació La diversitat lingüística El diari literari Redacció d’una entrada de diari La composició El predicat (nominal i verbal) L’oració copulativa Els verbs ser i estar La dièresi L’accent diacrític El contacte de llengües La literatura popular Creació d’una auca Els préstecs i els barbarismes Els complements del predicat (directe, indirecte i circumstancials) Els pronoms febles L’article i l’apòstrof L’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles La lleialtat lingüística La novel·la de ciència-ficció Redacció d’un anunci La polisèmia i l’homonímia Les conjugacions verbals Els modes verbals Les formes no personals Els signes de puntuació Les varietats geogràfiques de la llengua Els gèneres teatrals Representació d’un fragment teatral La sinonímia i l’antonímia Els verbs de la 1a conjugació Les preposicions Les contraccions L’ús de l i l·l L’ús de la h L’ús de les majúscules El valencià: característiques i subdialectes Els àlbums il·lustrats i les infografies Invenció de bafarades per a un còmic Les frases fetes i els refranys Els verbs de la 2a conjugació L’adverbi Les locucions adverbials Les lletres que representen la esse sonora Les lletres que representen la esse sorda Els orígens del valencià La cançó Recitació de poemes Les paraules tabú i els eufemismes Els verbs de la 3a conjugació Les conjuncions Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj L’ús de x, ix, tx i ig El llenguatge inclusiu El monòleg teatral Escenificació d’un monòleg còmic 5

01 Parlem? LLEGIM I COMPRENEM 1. Llig aquesta entrevista i mira el vídeo. © Montse Español Benvinguts al nostre espai de llibres. Hui entrevistem Pasqual Alapont. Com ho has fet per a posar-te en la pell d’una xiqueta d’onze anys? Ai! Comencem difícil. És el treball d’un escriptor, posar-se en la pell dels seus personatges, i els personatges poden ser homes, dones, vampirs, dracs voladors... I l’escriptor el que intenta és entrar en eixa veu diferent, donar-li una personalitat i, bé, això és el que he intentat fer amb Morgana, que fora una xiqueta entre 11 i 12 anys, però que tinguera eixa ànima especial, no? JanoutilitzemtantelMessenger i arautilitzemméselWhatsApp. El proper llibre deMorgana l’hauries de fer sobre elWhatsApp, ho saps? Segur, sí, sí. Però això sempre passa en la literatura. Imagina’t. Tampoc hi ha ara... Els viatges que fan ara per la mar i tot això han canviat moltíssim, però, en canvi, encara ens agraden molt els llibres d’aventures dels pirates, no? L’illa del tresor, per exemple, és un llibre que es llegirà sempre i, en canvi, no té ni telèfons mòbils ni res d’això perquè és l’esperit de l’aventura. Però el que sí que passa, i et done la raó, és que els escriptors ens adaptem, en fi, a allò que ens envolta, a la realitat que ens envolta i, clar, lògicament, el pròxim llibre de Morgana hauria de contenir molts whatsapps. Quan et ve una idea, on la sols escriure? Quan em ve una idea, em pose molt content, i al final del dia, potser, la idea acaba en la paperera. Perquè això passa molt sovint, no?, que tu vas tenint idees i tens els personatges i les històries que vols contar en el cap i vas apuntant moltes coses, però ja et dic, moltes coses acaben sent idees no tan brillants. I el que fa un escriptor és, eixes idees, que vagen... D’alguna manera, són llavors que van sembrant-se i intentes fer-les créixer, no?, fer créixer les històries. I moltes vegades també m’ha passat d’anar a la paperera on havia tirat una idea que pensava que era primer brillant i després que no ho era tant i al final dir «Ui, estaria bé rescatar-la, no?». Morgana repassamolt els continguts que dona l’escola. Tu, quan anaves a l’escola, comanaves? Haha, bé, no era un alumne superbrillant, però tampoc no era un alumne dolent. M’interessaven les coses que aprenia, però també m’agradava molt jugar, m’agradava molt el pati, m’agradava molt estar amb els companys. Vaig tindre experiències molt boniques en l’escola i algunes també no tan boniques, però això és, en definitiva, créixer, no?, viure. I jo crec que, quan vaig escriure Morgana i molts dels llibres que he fet per a infants, un poc d’aquelles coses que jo vivia de menut a l’escola estan presents, un poc també estan presents. M’he quedat amb ganes de saber alguna cosamés sobre tu, i ara podries començar a escriure El quadern blau de Pasqual Alapont. (L’entrevistadora entrega un quadern a l’autor amb la seua foto en la portada.) Ah! Moltes gràcies! Bé, està en blanc i per a un escriptor és fantàstic, perquè una pàgina en blanc és un estímul per a crear una història, per a agafar aquelles idees que hem dit que van un poc pel cap i tractar que es convertisquen en una narració bonica. En fi, agraïsc molt si és un regal, vos agraïsc molt el regal i esperaré, en el pròxim llibre de Morgana, utilitzar-lo. Fins ací el nostre espai de llibres i esperem que us llegiu Qui té por de Morgana. Fins al proper dia! Adeu! Adeu! Mira l’entrevista completa ací. 8

01 Parlem? LLEGIM I COMPRENEM 2. Contesta aquestes preguntes sobre el text. a) Quines persones intervenen en el diàleg? b) Quina relació hi ha entre elles? c) Com identifiquem quan intervé cada una? 3. Explica en tres línies de què es parla en l’entrevista. Compara el resum amb el d’un company o companya i millora el que cregues. 4. Què ha quedat antiquat en els llibres de Morgana? Com ho justifica l’autor? 5. Segons Pasqual Alapont, una pàgina en blanc és... Un problema, perquè és difícil omplir-la amb idees bones. Un estímul per a crear una història. 6. Què sentiu, vosaltres, davant d’una pàgina en blanc? Comenteu-ho en grup i, després, entre tota la classe. 7. Quina és la finalitat principal de l’entrevista que fa Laia a Pasqual Alapont? Conéixer l’autor dels llibres de Morgana. Criticar els llibres de Morgana. Explicar històries de Morgana. Recomanar els llibres de Morgana. 8. Marca verdader o fals. V F L’entrevistadora dirigeix el diàleg. El llenguatge que s’hi utilitza és especialitzat. Els interlocutors es parlen de vosté. L’entrevistat és més espontani que l’entrevistadora. 9. Com que l’entrevista és en directe, hi trobem marques del llenguatge oral. Busqueu, en parelles, uns quants exemples de cada. a) Oracions o frases inacabades. b) Repeticions innecessàries. c) Interjeccions o onomatopeies. d) Preguntes que no esperen resposta. PARLEM! 10. A Pasqual Alapont li interessaven les coses que aprenia, però també li agradava jugar i estar amb les amigues i els amics. Ara que heu començat una nova etapa, comenteu en grups: a) Què trobareu a faltar de la Primària? b) Què us preocupa de l’institut? c) Teniu ganes de conéixer companyes i companys nous? d) Què podeu fer per a enfortir la vostra relació? e) Què trobeu més avorrit de l’ESO? 9

01 Parlem? IDENTIFIQUEM EL MODEL La conversa i l’entrevista Una conversa és una forma de comunicació que ens permet intercanviar i expressar idees, sentiments, vivències o punts de vista en el mateix moment. Les converses poden ser orals o escrites, com ara en un xat o una aplicació de missatgeria instantània. En una conversa, els interlocutors alternen l’ús de la paraula i adapten el nivell de llengua en funció d’alguns elements del context: • La intenció del que es vol dir. • L’edat que tenen i el grau de confiança entre ells. • El lloc on parlen i el temps que tenen per a conversar. • Els coneixements que comparteixen. Generalment, s’utilitza el registre col·loquial en les converses quotidianes o informals (amb les amistats, amb la família o amb gent coneguda) i el registre estàndard en les converses formals (amb persones que no coneixem o amb l’administració, per exemple). 11. Feu una llista amb la parella del costat de situacions en què es converse oralment i de situacions en què es faça per escrit. Podeu anar per àmbits: literari, periodístic, acadèmic, administratiu, mèdic, judicial i comercial, per exemple. 12. Classifiqueu les situacions anteriors en formals o informals. Primer individualment i, després, en parella. En les converses orals: • L’emissor i el receptor solen estar al mateix lloc, però també poden situar-se en llocs diferents connectats amb un dispositiu electrònic (com pot ser un telèfon o un ordinador). • Els papers d’emissor i receptor s’intercanvien constantment. • Hi abunden les preguntes i les respostes, les oracions curtes i les frases inacabades. • Una part de la informació es transmet per mitjà del llenguatge no verbal (com ara, gestos, postura, sorolls o silencis) i de l’actitud dels interlocutors (tensa, relaxada, interessada, desganada). Les converses escrites a través de la missatgeria instantània o dels xats comparteixen moltes característiques amb les converses orals, però presenten alguna particularitat. Com que l’emissor i el receptor no poden veure’s, la informació no verbal es perd i això pot crear malentesos. Les converses comencen amb una salutació (Hola!, Com estàs?, Com va?) i acaben amb un comiat (Adeu!, Fins després, Ens veiem!), i el contingut es va construint a mesura que es parla. 13. Us heu enfadat mai amb algú per culpa d’haver interpretat malament un missatge de text? Comenteu-ho en equips i, després, entre tota la classe. 14. Què són les emoticones? Quina funció creieu que tenen? BLA, BLA 10

01 Parlem? IDENTIFIQUEM EL MODEL 18. Indica quina classe de preguntes (obertes o tancades; directes o indirectes) són aquestes. a) Per què vas triar el nom de Morgana? b) Escrius sempre per al públic juvenil? c) Explica’ns què sents quan publiques una novetat. d) Defineix, en una paraula, què és per a tu la literatura. e) Quin és el teu lloc preferit per a escriure? 19. Tria la teua actriu o actor preferit i escriu deu preguntes que li faries. Usa diferents tipus de preguntes. Una entrevista és un gènere periodístic dialogat que arreplega les preguntes formulades per un periodista (entrevistador/a) i les respostes o les declaracions de la persona entrevistada. Les entrevistes poden ser orals (ràdio, televisió i internet) o escrites (premsa en paper i premsa en línia), i poden tindre finalitats diverses: • Mostrar al públic el testimoni d’una persona que ha presenciat uns fets. • Transmetre les opinions de persones que destaquen en algun camp (esport, medicina, cultura...). • Donar a conéixer la personalitat d’una persona famosa. L’entrevistadora o entrevistador ha de preparar les preguntes amb antelació; per tant, no es tracta d’una conversa improvisada. Les preguntes que es fan en una entrevista poden ser obertes, quan la resposta pot ser lliure i extensa (Què opina sobre els baixos índexs de lectura?), o tancades, quan la resposta es pot concretar en una paraula o una frase curta (Quan va publicar el seu primer llibre?). Així mateix, poden ser directes, quan es marquen amb un signe d’interrogació (Quin és el seu llibre preferit?), o indirectes, quan no hi ha signe d’interrogació, sinó que s’introdueixen amb un verb (Voldríem saber si està escrivint un altre llibre). Les entrevistes periodístiques solen tindre l’estructura següent: • Presentació de la persona entrevistada, amb informació bàsica (nom, nacionalitat, ocupació...). • Bateria de preguntes i respostes. • Tancament, en què l’entrevistadora o entrevistador s’acomiada de la persona entrevistada o comenta alguna impressió que li ha causat. També podem trobar com a tancament la resposta a una pregunta final, una conclusió, plans de futur o projectes. 15. Quin grau d’improvisació hi ha en l’entrevista de Laia a Pasqual Alapont? Tria una opció i justifica-la. Gens improvisada. Poc improvisada. Bastant improvisada. Molt improvisada. 16. Amb quina d’aquestes dues opinions estàs més d’acord? Tria i comenta. L’entrevista que hem vist és informativa, ja que es busca informar sobre fets d’actualitat en què l’entrevistat és una autoritat. L’entrevista que hem vist és de personalitat, ja que l’interés està en la persona entrevistada i en la seua professió. 17. Identifica les parts de l’entrevista a Pasqual Alapont i compara la resposta amb la del company o la companya de davant. 11

01 Parlem? AMPLIEM EL VOCABULARI Paregudes però diferents Hem de distingir entre quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat: • No sé quan em pagaran. (No sé en quin moment em pagaran.) • No sé quant em pagaran. (No sé quina quantitat de diners em pagaran.) Llig la fitxa de l’Optimot si vols saber-ne un poc més. 20. A partir d’aquests noms de persona, encadena’n sis més de cada en valencià. Fixa’t en l’exemple. Noms de xica: Morgana → Aina → ... Noms de xic: Pasqual → Lluc → ... 21. En l’entrevista, s’esmenta L’illa del tresor com a exemple de literatura d’aventures. Completa les definicions amb els noms d’altres gèneres novel·lístics. a) Conten històries ambientades en un passat més o menys remot i proven de reconstruir l’època amb fidelitat. → .... b) Recreen situacions còmiques, equívoques i absurdes amb la finalitat de divertir el públic. → .... c) Narren una història d’amor plena de dificultats. → .... d) Els protagonistes, que són agents de policia o detectius, han de resoldre o evitar un crim. → .... e) Busquen provocar pànic a partir d’elements sobrenaturals o psicològics. → .... f) Reflecteixen mons imaginaris, generalment situats en el futur, i tracten del possible impacte de la ciència i la tecnologia en la vida humana. → .... 22. Escolta i completa amb el nom de les parts d’un llibre. P .... .... .... .... .... A T .... .... .... L C .... .... .... .... .... L Í .... .... .... X L .... .... M D .... .... .... .... .... .... .... .... .... A ENS POSEM EN SITUACIÓ 24. Repartiu-vos els rols i dialogueu en parelles. Persona A A la Persona B no li agrada llegir, però tu vols demostrar-li que la lectura és un dels plaers més grans de la vida. Idees: hi ha llibres per a tots els gustos; no cal acabar un llibre si no t’agrada; la bateria no s’acaba mai; un llibre pot atrapar-te... Persona B A la Persona A li encanta llegir i a tu no. Vols convéncer-la que és una activitat avorrida. Idees: normalment és el professorat qui tria els llibres; veure una pel·lícula és més còmode i més ràpid; habitualment s’ha de fer un treball després de llegir un llibre; alguns llibres costen molt d’entendre... 23. Completa amb quan o quant (quanta, quants, quantes). a) ....... et ve una idea al cap, no saps ........ la gastaràs. Però val la pena anar anotant-les, per a tindre uns ........ recursos. b) ....... raó tens! Per cert, ........ de temps tardes a escriure una novel·la? Fes un tast de l’obra! 12

bromera.com

Made with FlippingBook

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=