1 Redó com el plat saludable Hi ha tres coses en la vida que em trauen de polleguera: la primera, les divisions amb decimals; la segona, la neteja anual de les dents, i la tercera, el forat dels dònuts de xocolate. Però encara hi ha una quarta cosa que em fa enrabiar més, i és que Helena em diga preciositat i em vulga fer de mare. Ja és prou pesat haver d’aguantar-la cada dia a classe. Damunt, vivim a la mateixa finca i sempre anem junts a tot arreu. Però no soc el seu osset de peluix, i hi ha coses que no estic disposat a tolerar. Em diuen Martí, amb accent a la i. Ni Tinet, ni Tino, ni molt menys preciositat. Un dia vam quedar a casa del senyor Cantalombardi perquè l’home ens estava ensenyant els passos de la jota. Sabeu què és una jota, no? No parle de la lletra de l’abecedari, sinó d’un ball tradicional que es diu així: la jota. Al final de curs farem una funció escolar i Helena i jo hem de fer de parella de ball. Parella de ball, eh?, res de nóvios! Ecs! Que qui és el senyor Cantalombardi? Bona pregunta. És un home major, ja jubilat, que viu a l’àtic de la nostra finca. Abans de conéixer-lo em pensava que era l’home del sac, però després vam descobrir que era una mena de científic, un tipus un poc estrany que sap de tot, de cuina i de solfa, tant pot guisar un arròs caldós com tocar la pandereta. A mi m’encanta berenar assegut al sofà balancí de la seua terrassa. No hi ha res millor que beure una botella de litre i mig de cola i menjar un paquet de papes familiar i una caixa de xocolatines mentre ells parlen i xarren pels colzes. Això és la bona vida, sí, senyor! Però, com sempre, Helena ho ha d’espatlar tot. Aquell dia estàvem berenant tan tranquils i de colp i repent la Totm’hoseperquesoclamardellesta m’amolla: –Et posaràs malalt de la panxa si no pares de menjar creïlles fregides i bombons de xocolate. És una barreja fatal. Però fatal fatal. «Fatal», sí, fatal de la botiga del poal. –Que no has sentit parlar de la propietat commutativa? –vaig protestar, i se’m va escapar un rotet–. Tots els aliments es mesclen a l’estómac, i l’ordre amb què arriben allí dins no altera el resultat de la digestió. –Sí, tu fes broma d’això, però quan voldràs no podràs. –Tu no ets ma mare, Helena. Res t’importa si em farte de creïlles fregides o si... –se’m va escapar un altre rotet. –O si et beus quatre gots de cola i t’unfles com un globus i al final rebentes. –Què passa, tinc set! –I per què no beus aigua? –Perquè m’agrada més la cola. –No podràs ballar la jota si no pares de fartar. –I què? No m’agrada ballar. Ni la jota, ni la pe ni la hac intercalada. La discussió havia pujat de to i el senyor Cantalombardi es va posar pel mig. –Vinga, pareu d’estralejar, que sembleu el gat i el gos. El senyor Cantalombardi em va posar la mà al muscle: –Helena té raó, Martí. No cauràs malalt per prendre de tant en tant un refresc, però convé evitar-ho. Entre altres coses, una dieta desequilibrada pot provocar obesitat. Víctor Raga. A menjar toca! Bromera (adaptació) A MENJAR SA! Ens preguntem • Què és per a vosaltres una dieta saludable? • En quins tipus de textos es pot parlar del menjar? 12 13 DESCOBRIM PARAULES 1 LLEGIM I COMPRENEM 1 dotze 1. Completa amb els noms dels personatges de la lectura. 2. Contesta aquestes preguntes sobre el fragment. a) Qui n’és el protagonista? b) Qui narra els fets? c) Quan i on ocorre el que es relata? 3. Quina relació hi ha entre els dos joves? Marca les correctes. Són nóvios. Són veïns. Són companys de classe. Són parella de ball. 4. A què es dedica l’home que viu a l’àtic? 5. Comenteu el significat de les expressions destacades en la lectura. 6. Quina relació teniu amb el vostre veïnat? És important conéixer els veïns i les veïnes? Per què? 7. Què podem aprendre de les persones majors? Anoteu-ho, per torns, en un full giratori. El camp semàntic 1. Com agruparies les paraules següents? zeta creïlles bombons jota dònuts pe hac arròs Els conjunts de paraules que es relacionen entre si perquè fan referència a una mateixa idea formen camps semàntics. Les creïlles, els bombons, els dònuts i l’arròs pertanyen al camp semàntic dels aliments, i la zeta, la pe, la hac i la jota pertanyen al camp semàntic de les lletres. 2. A quin camp semàntic pertanyen aquests noms? trompeta piano dolçaina oboé tabalet acordió 3. Relaciona cada imatge amb el camp semàntic a què pertany. 4. Escriviu els noms de sis esports, sis tipus de cases i sis animals mamífers. tretze Flors Vehicles Material escolar • Persones → Anna, ... • Animals → Pinyol, ... • Països → Portugal, ... • Rius → Xúquer, ... 14 15 PENSEM 1 ESCOLTEM I PARLEM 1 quinze 1. Quins d’aquests llibres pertanyen a la mateixa col·lecció? Com ho heu sabut? 2. Mireu i escolteu aquesta ressenya sobre A menjar toca! i contesteu. • Com es diu la xiqueta que fa la ressenya? • Segons ella, quin personatge és un poquet punxa? • Per què no li agrada el dibuix de la pàgina que mostra? • Què li agrada més del llibre? 3. De quines parts consta la ressenya? 4. Imagineu que heu de fer un vídeo com el que heu vist. • Quines coses faríeu com la xiqueta? • Quines coses canviaríeu? 5. Quins són els vostres plats preferits? 6. Coneixeu plats d’altres cultures? Quins? 7. Quins plats inclouríeu en un menú saludable? Les classes de paraules: el nom Per a parlar en qualsevol idioma, usem diferents classes de paraules segons la funció que fan. Per a descriure, per exemple, fem servir adjectius (fatal, alt, ràpid). Per a indicar accions, emprem verbs (ballar, riure, menjar). I per a anomenar persones, coses, plantes, animals, etc., usem noms (Helena, creïlla, formiga). Els noms poden ser comuns o propis. Són comuns quan es refereixen a les coses en general (xiquet, gossa, poble) i propis quan fan referència a una persona, un animal o un lloc concrets (Martí, Espurna, Xàbia). 1. Observa el dibuix i completa el quadre en la llibreta. Persones Animals Plantes Coses gos 2. En un full giratori anoteu, per torns, noms propis de... catorze COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació de coneixements previs de l’alumnat. Situació d’aprenentatge inicial relacionada amb un o diversos ODS. Lectura i àudio adequats a l'edat i amb temàtiques transversals. Estudi del vocabulari i els aspectes essencials relacionats amb el significat de les paraules. Comprensió lectora amb activitats d'observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Treball exhaustiu de la competència comunicativa oral. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=