Valencià 3. TIL

3r PRIMA` RIA V L N I ` TIL Tractament Integrat de Llengües

Presentació El llibre que teniu a les mans forma part del Projecte Fèrtil, la proposta de Bromera que situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge. El Projecte Fèrtil inclou com a eixos vertebradors els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a fi que els xiquets i les xiquetes adopten mesures urgents davant la degradació del medi ambient, identifiquen els beneficis d’un consum responsable, adquirisquen hàbits de vida saludables, valoren positivament la diversitat personal i cultural, detecten situacions de desigualtat i exclusió, resolguen els conflictes de manera pacífica, i utilitzen els recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Perquè tot això siga possible, és imprescindible treballar, a més dels coneixements, les actituds i les destreses. En definitiva, les competències clau que necessitaran per a desenvolupar-se com a persones, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a l’edat adulta d’una manera satisfactòria i poder dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Destaquem, a continuació, alguns dels pilars del llibre de Valencià del Projecte Fèrtil: Tractament integrat de llengües El tractament integrat de llengües (TIL) permet evitar duplicitats, de manera que els continguts comuns dels currículums de Valencià i Castellà es tracten només una vegada. A més a més, es remarquen les semblances i les diferències entre un idioma i l’altre. Finalment, l’ús d’una mateixa terminologia lingüística permet a l’alumnat establir connexions fàcilment i transferir coneixements d’una llengua a l’altra. Combinació de treball individual i treball col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millora les destreses socials, alhora que atorga al professorat un rol menys rígid: acompanya, orienta, dona suport, suggereix, modera, pregunta i introdueix continguts. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics o essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica.. Interdisciplinarietat Encara que els continguts curriculars s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. El Projecte Fèrtil aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar punts de connexió a través dels textos, les activitats i les tasques.

ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. A menjar sa! ..................................................................................................................................... 6 2. Un camp de faules ......................................................................................................... 20 3. Totes les diferències del món .................................................................... 34 4. De cançons i tradicions . ....................................................................................... 48 5. Redolem redolins ............................................................................................................. 62 6. De tots els colors .............................................................................................................. 76 7. Benvolguts animals ..................................................................................................... 90 8. Dones extraordinàries ........................................................................................ 104 9. Vides contades .................................................................................................................. 118 10. Pirates d’època . ............................................................................................................... 132 11. Ni fred ni calor ................................................................................................................... 146 12. Llibres per a donar i vendre ...................................................................... 160 Banc d’activitats digitals en línia (disponible amb llicència digital). Activitats amb recurs sonor (accessible mitjançant llicència digital). L’activitat inclou un vídeo relacionat (disponible amb llicència digital). Activitats pensades especialment per a treballar en equip. Activitats que treballen principalment la competència oral. Treball de temes transversals o relacionats amb altres matèries. Activitats que es resolen a partir de l’observació d’imatges. Activitats de comprensió. Treball de l’educació emocional i l’educació en valors. Seccions avaluables amb la rúbrica d'avaluació competencial.

1 Redó com el plat saludable Hi ha tres coses en la vida que em trauen de polleguera: la primera, les divisions amb decimals; la segona, la neteja anual de les dents, i la tercera, el forat dels dònuts de xocolate. Però encara hi ha una quarta cosa que em fa enrabiar més, i és que Helena em diga preciositat i em vulga fer de mare. Ja és prou pesat haver d’aguantar-la cada dia a classe. Damunt, vivim a la mateixa finca i sempre anem junts a tot arreu. Però no soc el seu osset de peluix, i hi ha coses que no estic disposat a tolerar. Em diuen Martí, amb accent a la i. Ni Tinet, ni Tino, ni molt menys preciositat. Un dia vam quedar a casa del senyor Cantalombardi perquè l’home ens estava ensenyant els passos de la jota. Sabeu què és una jota, no? No parle de la lletra de l’abecedari, sinó d’un ball tradicional que es diu així: la jota. Al final de curs farem una funció escolar i Helena i jo hem de fer de parella de ball. Parella de ball, eh?, res de nóvios! Ecs! Que qui és el senyor Cantalombardi? Bona pregunta. És un home major, ja jubilat, que viu a l’àtic de la nostra finca. Abans de conéixer-lo em pensava que era l’home del sac, però després vam descobrir que era una mena de científic, un tipus un poc estrany que sap de tot, de cuina i de solfa, tant pot guisar un arròs caldós com tocar la pandereta. A mi m’encanta berenar assegut al sofà balancí de la seua terrassa. No hi ha res millor que beure una botella de litre i mig de cola i menjar un paquet de papes familiar i una caixa de xocolatines mentre ells parlen i xarren pels colzes. Això és la bona vida, sí, senyor! Però, com sempre, Helena ho ha d’espatlar tot. Aquell dia estàvem berenant tan tranquils i de colp i repent la Totm’hoseperquesoclamardellesta m’amolla: –Et posaràs malalt de la panxa si no pares de menjar creïlles fregides i bombons de xocolate. És una barreja fatal. Però fatal fatal. «Fatal», sí, fatal de la botiga del poal. –Que no has sentit parlar de la propietat commutativa? –vaig protestar, i se’m va escapar un rotet–. Tots els aliments es mesclen a l’estómac, i l’ordre amb què arriben allí dins no altera el resultat de la digestió. –Sí, tu fes broma d’això, però quan voldràs no podràs. –Tu no ets ma mare, Helena. Res t’importa si em farte de creïlles fregides o si... –se’m va escapar un altre rotet. –O si et beus quatre gots de cola i t’unfles com un globus i al final rebentes. –Què passa, tinc set! –I per què no beus aigua? –Perquè m’agrada més la cola. –No podràs ballar la jota si no pares de fartar. –I què? No m’agrada ballar. Ni la jota, ni la pe ni la hac intercalada. La discussió havia pujat de to i el senyor Cantalombardi es va posar pel mig. –Vinga, pareu d’estralejar, que sembleu el gat i el gos. El senyor Cantalombardi em va posar la mà al muscle: –Helena té raó, Martí. No cauràs malalt per prendre de tant en tant un refresc, però convé evitar-ho. Entre altres coses, una dieta desequilibrada pot provocar obesitat. Víctor Raga. A menjar toca! Bromera (adaptació) A MENJAR SA! Ens preguntem • Què és per a vosaltres una dieta saludable? • En quins tipus de textos es pot parlar del menjar? 12 13 DESCOBRIM PARAULES 1 LLEGIM I COMPRENEM 1 dotze 1. Completa amb els noms dels personatges de la lectura. 2. Contesta aquestes preguntes sobre el fragment. a) Qui n’és el protagonista? b) Qui narra els fets? c) Quan i on ocorre el que es relata? 3. Quina relació hi ha entre els dos joves? Marca les correctes. Són nóvios. Són veïns. Són companys de classe. Són parella de ball. 4. A què es dedica l’home que viu a l’àtic? 5. Comenteu el significat de les expressions destacades en la lectura. 6. Quina relació teniu amb el vostre veïnat? És important conéixer els veïns i les veïnes? Per què? 7. Què podem aprendre de les persones majors? Anoteu-ho, per torns, en un full giratori. El camp semàntic 1. Com agruparies les paraules següents? zeta creïlles bombons jota dònuts pe hac arròs Els conjunts de paraules que es relacionen entre si perquè fan referència a una mateixa idea formen camps semàntics. Les creïlles, els bombons, els dònuts i l’arròs pertanyen al camp semàntic dels aliments, i la zeta, la pe, la hac i la jota pertanyen al camp semàntic de les lletres. 2. A quin camp semàntic pertanyen aquests noms? trompeta piano dolçaina oboé tabalet acordió 3. Relaciona cada imatge amb el camp semàntic a què pertany. 4. Escriviu els noms de sis esports, sis tipus de cases i sis animals mamífers. tretze Flors Vehicles Material escolar • Persones → Anna, ... • Animals → Pinyol, ... • Països → Portugal, ... • Rius → Xúquer, ... 14 15 PENSEM 1 ESCOLTEM I PARLEM 1 quinze 1. Quins d’aquests llibres pertanyen a la mateixa col·lecció? Com ho heu sabut? 2. Mireu i escolteu aquesta ressenya sobre A menjar toca! i contesteu. • Com es diu la xiqueta que fa la ressenya? • Segons ella, quin personatge és un poquet punxa? • Per què no li agrada el dibuix de la pàgina que mostra? • Què li agrada més del llibre? 3. De quines parts consta la ressenya? 4. Imagineu que heu de fer un vídeo com el que heu vist. • Quines coses faríeu com la xiqueta? • Quines coses canviaríeu? 5. Quins són els vostres plats preferits? 6. Coneixeu plats d’altres cultures? Quins? 7. Quins plats inclouríeu en un menú saludable? Les classes de paraules: el nom Per a parlar en qualsevol idioma, usem diferents classes de paraules segons la funció que fan. Per a descriure, per exemple, fem servir adjectius (fatal, alt, ràpid). Per a indicar accions, emprem verbs (ballar, riure, menjar). I per a anomenar persones, coses, plantes, animals, etc., usem noms (Helena, creïlla, formiga). Els noms poden ser comuns o propis. Són comuns quan es refereixen a les coses en general (xiquet, gossa, poble) i propis quan fan referència a una persona, un animal o un lloc concrets (Martí, Espurna, Xàbia). 1. Observa el dibuix i completa el quadre en la llibreta. Persones Animals Plantes Coses gos 2. En un full giratori anoteu, per torns, noms propis de... catorze COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació de coneixements previs de l’alumnat. Situació d’aprenentatge inicial relacionada amb un o diversos ODS. Lectura i àudio adequats a l'edat i amb temàtiques transversals. Estudi del vocabulari i els aspectes essencials relacionats amb el significat de les paraules. Comprensió lectora amb activitats d'observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Treball exhaustiu de la competència comunicativa oral. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua.

16 17 SEGUIM LES NORMES 1 SEGUIM LES NORMES 1 dèsset c L’abecedari 1. Llig l’abecedari i escriu en el quadern una paraula que continga cada una de les lletres. Lletra Nom Exemple Lletra Nom Exemple A a a N n ene B b be O o o C c ce P p pe D d de Q q cu E e e R r erre F f efe S s esse G g ge T t te H h hac U u u I i i V v ve J j jota W w ve doble web K k ca kiwi X x ics L l ele Y y i grega Nova York M m eme Z z zeta La ce trencada és el nom de la lletra c quan porta el signe ¸ (ç). En valencià, a diferència del castellà, la lletra ñ no existeix. Un diccionari és un llibre en què s’explica el significat de les paraules d’un idioma. Les paraules que conté estan ordenades alfabèticament. També hi ha diccionaris digitals en internet. En aquest cas, per a trobar una paraula, simplement hem d’escriure-la en la casella de buscar. Quan diverses paraules comencen per la mateixa lletra, ens fixem en la segona. Si les dues lletres són iguals, ens fixem en la tercera. I així successivament. Les paraules abecedari i alfabet són sinònimes. 2. Escriu el teu nom i el de dos amics o amigues seguint l’exemple de Raquel. 3. Formeu, en dos minuts, tantes paraules com pugueu fent servir les lletres següents. Han de tindre, com a mínim, tres lletres. setze El diccionari 4. Observa les publicacions i indica quina és un diccionari. Com ho has sabut? e t o a n u l d a g r i Em diuen erre, a, cu, u, e, ele, és a dir, Raquel. I a tu? 5. Ordena les paraules següents tal com les trobaries en un diccionari. 6. Ordena alfabèticament les paraules següents. mar mansió màquina màgia malaltia mapa tomaca bajoca rave safanòria vedella dàtil lletuga farina julivert ou mandarina préssec 7. Escriu el dictat. • Tria quatre paraules del dictat i ordena-les alfabèticament. Dictat a b d 18 19 ENS DIVERTIM LLEGINT ENS DIVERTIM LLEGINT 1 1 Berenars divertits amb fruites 1 Ens mengemunmussol Amb la fruita es poden fer mil dibuixos! Ací farem un mussol. Només hem de tallar la fruita amb les formes dels ulls, les ales, el nas i el cos. Per a fer el mussol, utilitzem kiwi, maduixa, bresquilla i poma. I després només queda menjar! 3 Creemflors demaduixa Les flors són ben boniques i també poden estar molt bones. Per a aquesta recepta, utilitzemmaduixa, kiwi i hi afegim un pancake. Fins i tot podem fer-li una cara! Posem nabius per a fer els ulls i el nas. 2 Femvolar un plàtan Convertim un plàtan en avió. Afegim al plat una mica de brull o formatge en crema i decorem l’avió al nostre gust, per exemple, amb fruites roges menudes. 4 Tastemplàtans i creps Combinem fruita i creps també? Amb aquest berenar prenem com a base una crep i damunt afegim rodanxes de plàtan. Saludable i ben bo! Font: sortirambnens.com (adaptació) dènou díhuit 1. Comenteu què tenen en comú tots els berenars. 2. Indica el nom de cada fruita. 3. Marca verdader o fals. V F El plàtan s’usa en les receptes 2 i 4. El kiwi es fa servir només en la recepta 1. En una de les receptes es construeix un mitjà de transport. 4. Contesta les preguntes. a) Quin ingredient s’utilitza en la recepta 2 per a fer els núvols? b) Quin ingredient es fa servir en la recepta 1 per a fer les ales? 5. Encercla els ingredients que no s’utilitzen en les receptes anteriors. 6. Raoneu quins dels ingredients que heu encerclat podrien usar-se en les receptes i quines parts podríem formar amb aquests productes. Anoteu-ho i poseuho en comú amb la classe. 1 2 3 4 20 21 EN EQUIP! 1 ESCRIVIM 1 vint-i-u vint La recepta El dossier de les receptes saludables Els textos anteriors formen part d’un blog i donen idees per a fer berenars originals amb fruites, però si volem conéixer les instruccions detallades de la manera de preparar un plat, hem de buscar-ne la recepta. 1. Completa la llista d’ingredients per a fer pancakes de plàtan. 2. Ordena els passos per a elaborar els pancakes de plàtan. Després, calfa un poc de mantega en una paella antiadherent a foc mitjà. Quan s’haja desfet, torca’n l’excés amb un paper de cuina. En un bol, xafa el plàtan madur amb una forqueta, afig l’ou i el mig got de llet, i mescla-ho amb un batedor. Quan comencen a aparéixer bambolletes a la part de dalt, pega-li la volta. En pocs segons, tindràs el primer pancake! A continuació, aboca la farina i el rent, i acaba de fer la mescla. Tot seguit, posa mig cullerot de mescla a la paella. Quan les vores del pancake no estiguen lluentes, assegura’t amb una paleta que no s’apega. Consells • El pas número 3 s’ha de repetir abans de cada pancake. • Normalment, el segon pancake ix millor que el primer, no patisques! Per a la pasta • Un ............ madur. • Un ............. • Mig got de ............. • Mig got de farina. • Una culleradeta de ............ en pols. • Mantega. Per a acompanyar • Un plàtan a rodanxes. • Un ............ natural. • Melmelada de nabius. 1. En equips de quatre, elaboreu alguns dels berenars amb fruites que heu vist. Podeu ferho fora de l’horari escolar. 2. Inventeu altres berenars divertits o busqueu-ne més exemples en internet o en revistes. 3. Feu fotos del procés i del resultat. En aquesta unitat hem vist un exemple de com no s’ha de menjar (recordeu què berenava Martí?), però també diverses propostes de plats sans. Us proposem ara que elaboreu dossiers amb receptes bones per a la salut. 4. Repartiu-vos els rols següents i confeccioneu un dossier amb les vostres receptes. Tasca Funció Qui ho farà? 1 Redactar Escriure les receptes pas a pas. 2 Il·lustrar Aportar fotografies, dibuixos o retalls. 3 Revisar Comprovar que les receptes tenen les parts que toca (ingredients i preparació), que els passos estan ordenats i que s’usen els verbs correctament. 4 Muntar Ajuntar en un mateix dossier els textos i el material gràfic. Posar-ne el títol, els noms dels membres i decorar-lo. 5. Presenteu el dossier a la classe. En acabant, arxiveu-lo en el portafolis. rent iogurt ou plàtan llet 22 23 ENS AVALUEM 1 RECORDEM 1 vint-i-tres vint-i-dos 1. Troba en aquest text sobre la lectura inicial tres noms propis i sis noms comuns. 1. Creus qu s bries explicar-ho? Què é un c mp semàntic. Quina diferència hi ha entre un nom propi i un nom comú. Com es busca una paraula en un diccionari. Quines parts té una recepta de cuina. 2. Com has treballat? La meua actitud amb els altres ha sigut participativa, col·laborativa i dialogant. He aprés molt i sé explicar els meus coneixements. M’he esforçat perquè les classes anaren bé. 3. Com ha treballat l’equip? Tots els membres de l’equip ens hem esforçat igual. Hem respectat els rols que ens havíem assignat. Hem tingut en compte l’opinió de tots i hem parlat de manera respectuosa. 4. Anota en una fitxa les idees següents. • Per a què et poden servir les coses que has aprés? • Quines de les coses que has aprés són útils per a altres llengües? El senyor Cantalombardi viu a l’edifici de Martí i Helena, en un pis ple d’aparells científics. De fet, sap tantes coses que Martí encara no té clar si en el passat va treballar de professor, d’espia o de venedor de formatges i xoriços. Per això, quan veu que Martí comença a afartar-se de dolços, els explica que menjar massa i malament pot ser tan perjudicial per a la salut com la falta de menjar. Per sort, fer-ho d’una manera saludable és més fàcil del que pareix. Vols descobrir com aconseguir-ho? 2. Localitza en el fragment anterior les paraules relacionades amb el camp semàntic dels oficis. 3. Anota les paraules que formen part dels camps semàntics següents. a) Els mesos de l’any. b) Els dies de la setmana. c) Les estacions. d) Les assignatures de 3r. 4. En quin ordre trobaries aquestes paraules en un diccionari? meló poma pera kiwi raïm plàtan cirera maduixa taronja 5. Quina és la finalitat d’una recepta de cuina? Donar instruccions per a elaborar un plat. Convéncer per a elaborar un plat. Explicar quin gust té un plat. COM ÉS AQUEST LLIBRE? Repàs pràctic de les regles ortogràfiques, parant atenció a les especificitats del valencià. Foment de la lectura a partir de textos literaris i no literaris. Reptes o tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Activitats de consolidació («Recordem») i d’autoavaluació amb rúbriques («Ens avaluem»). Pràctiques d'escriptura pautades i de complexitat creixent.

QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Llegim i comprenem Descobrim paraules Escoltem i parlem Pensem Seguim les normes Ens divertim llegint Escrivim En equip! (Repte) 1 Salut i benestar A menjar toca! (Víctor Raga) El camp semàntic L’alimentació saludable, la interculturalitat Classes de paraules: el nom L’alfabet i el diccionari El blog La recepta Fem un dossier de receptes saludables 2 Acció climàtica Nuvolet (Joaquim G. Caturla) La sinonímia La consciència mediambiental El gènere de nom Vocals obertes i tancades El conte La faula Inventem una narració breu relacionada amb les tres erres 3 Reducció de les desigualtats Empar i Jaume el primet (Fani Grande) L’antonímia El respecte de les diferències El nombre del nom Consonants i dígrafs El teatre La ressenya Representem una escena sobre la inclusió 4 Pau, justícia i institucions sòlides Pastorets i pastoretes (Urbàlia Rurana) La polisèmia Els costums i les tradicions com a patrimoni cultural L’article i l’apòstrof c i qu g i gu La carta La nadala Escrivim una carta en nom dels qui tenen poc 5 Poemes romancers i altres versos xafarders (Marc Granell) Sufixos i famílies de paraules La literatura com a motor de creativitat Les contraccions El punt La poesia L’endevinalla Fem una auca amb redolins 6 El flautista valent (Teresa Broseta) Diminutius i augmentatius La identificació de prejudicis L’adjectiu g, j, tg i tj La notícia Els titulars Fem la revista del mes

QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Llegim i comprenem Descobrim paraules Escoltem i parlem Pensem Seguim les normes Ens divertim llegint Escrivim En equip! (Repte) 7 Les extraordinàries històries dels insectes (Cazenove, Vodarzak i Cosby) Onomatopeies Els drets dels animals Gènere i nombre de l’adjectiu Signes d’interrogació i admiració El còmic El diàleg literari Creem un còmic 8 Entrevista a Patricia Ferrero (Àngela Presència) Frases fetes La igualtat de gènere El verb La esse sorda (s, ss, c i ç) El qüestionari El blog Entrevistem persones de l’entorn 9 Martín i Soler (Susana Ramírez i Alicia Merelo) Verbs a partir de noms Els invents Persona i nombre del verb Els pronoms personals La esse sonora (s i z) La biografia L’autobiografia Exposem la vida de personatges il·lustres 10 Missió Pandèmia (Jacobo Feijóo) Verbs derivats d’adjectius La pirateria Les conjugacions verbals La coma i els dos punts L’exposició La descripció Fem el retrat robot d’una pirata 11 Quin oratge farà demà? (Teresa Broseta i Jordi Payà) Paraules compostes El temps i el canvi climàtic L’oració Síl·laba tònica i àtona El guió La previsió del temps El pronòstic esportiu Fem campanya contra el canvi climàtic 12 Una aventura molt peluda (Elisabet Roig) Refranys El consum responsable Subjecte i predicat L’accentuació L’anunci publicitari L’eslògan Organitzem un mercat del llibre

SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Unitat 2 Unitat 1 Pàg. 20 Mireia, Patrícia i Vicent estimen i cuiden l’hort on viu Nuvolet fins que un bon dia arriben les màquines. Per què penseu que cal protegir la natura? Pàg. 6 Helena i Martí discuteixen pels seus costums alimentaris. Penseu que la vostra dieta és saludable? Pàg. 31 Els contes són ferramentes poderoses per a transmetre que cal protegir la natura. Com seria un conte que duguera per títol «Les tres erres»? Pàg. 17 Ara ja sabeu un fum de receptes. Com podeu elaborar un dossier de receptes en equip? Pàg. 24 Gratacelònia s’ha convertit en una ciutat lletja, grisa i sense espais verds. Quin missatge transmet aquesta història? Pàg. 14 Llegim una entrada de blog sobre berenars divertits. Com els han elaborat? Pàg. 29 Hi havia una vegada un mag que es dedicava a fer estreles... Quines parts té el conte? Pàg. 16 Si vols provar els pancakes de plàtan, primer hauràs de completar la recepta. Sabeu quines parts té una recepta? Pàg. 30 Mireu i escolteu faules, narracions que ens ensenyen alguna cosa. Sabríeu escriure una faula? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 5 4 2 2 3 3 4

SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Unitat 4 Unitat 3 Pàg. 34 A Carola li costa assimilar que hi ha persones que tenen un aspecte diferent, però Empar li ho deixa ben clar. Penseu que totes les persones han de tindre un aspecte determinat? Pàg. 48 Cantem nadales i parlem de com celebrem el Nadal a casa. Quins valors penseu que transmeten les festes de Nadal? Pàg. 45 Al llarg de la seqüència didàctica hem vist personatges que, per alguna raó, són «diferents». Però en realitat, tot el món té algun tret que el fa diferent de la resta, no trobeu? Què deu ser, doncs, «ser diferent»? Pàg. 59 Aprofitem l’esperit del Nadal per a pensar com podem ajudar durant aquests dies les persones més necessitades. Com podeu fer arribar les vostres propostes a alguna institució? Pàg. 38 Saïda explica a Ferran com és la seua vida al Sàhara. Quines diferències hi ha entre el lloc on viu Saïda i la vostra localitat? Pàg. 56 Clara escriu una carta a Joan per a felicitar-li el Nadal i recordar els bons moments que passen junts en aquestes festes. Per a què s’escriu una carta i com es fa? Pàg. 42 Quan el xiquet d’aquesta obra de teatre demana vestir-se amb una falda, als seus pares els costa d’assimilar. Creieu que per ser homes o dones heu de vestir d’una manera concreta? Pàg. 58 Les nadales són cançons populars que fan referència a les festes de Nadal o a l’hivern en general. Us atreviu a inventar una nadala esbojarrada? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 4 4 2 2 3 3

1 Redó com el plat saludable Hi ha tres coses en la vida que em trauen de polleguera: la primera, les divisions amb decimals; la segona, la neteja anual de les dents, i la tercera, el forat dels dònuts de xocolate. Però encara hi ha una quarta cosa que em fa enrabiar més, i és que Helena em diga preciositat i em vulga fer de mare. Ja és prou pesat haver d’aguantar-la cada dia a classe. Damunt, vivim a la mateixa finca i sempre anem junts a tot arreu. Però no soc el seu osset de peluix, i hi ha coses que no estic disposat a tolerar. Em diuen Martí, amb accent a la i. Ni Tinet, ni Tino, ni molt menys preciositat. Un dia vam quedar a casa del senyor Cantalombardi perquè l’home ens estava ensenyant els passos de la jota. Sabeu què és una jota, no? No parle de la lletra de l’abecedari, sinó d’un ball tradicional que es diu així: la jota. Al final de curs farem una funció escolar i Helena i jo hem de fer de parella de ball. Parella de ball, eh?, res de nóvios! Ecs! Que qui és el senyor Cantalombardi? Bona pregunta. És un home major, ja jubilat, que viu a l’àtic de la nostra finca. Abans de conéixer-lo em pensava que era l’home del sac, però després vam descobrir que era una mena de científic, un tipus un poc estrany que sap de tot, de cuina i de solfa, tant pot guisar un arròs caldós com tocar la pandereta. A mi m’encanta berenar assegut al sofà balancí de la seua terrassa. No hi ha res millor que beure una botella de litre i mig de cola i menjar un paquet de papes familiar i una caixa de xocolatines mentre ells parlen i xarren pels colzes. Això és la bona vida, sí, senyor! Però, com sempre, Helena ho ha d’espatlar tot. Aquell dia estàvem berenant tan tranquils i de colp i repent la Totm’hoseperquesoclamardellesta m’amolla: –Et posaràs malalt de la panxa si no pares de menjar creïlles fregides i bombons de xocolate. És una barreja fatal. Però fatal fatal. «Fatal», sí, fatal de la botiga del poal. A MENJAR SA! Ens preguntem • Què és per a vosaltres una dieta saludable? • En quins tipus de textos es pot parlar del menjar?

–Que no has sentit parlar de la propietat commutativa? –vaig protestar, i se’m va escapar un rotet–. Tots els aliments es mesclen a l’estómac, i l’ordre amb què arriben allí dins no altera el resultat de la digestió. –Sí, tu fes broma d’això, però quan voldràs no podràs. –Tu no ets ma mare, Helena. Res t’importa si em farte de creïlles fregides o si... –se’m va escapar un altre rotet. –O si et beus quatre gots de cola i t’unfles com un globus i al final rebentes. –Què passa, tinc set! –I per què no beus aigua? –Perquè m’agrada més la cola. –No podràs ballar la jota si no pares de fartar. –I què? No m’agrada ballar. Ni la jota, ni la pe ni la hac intercalada. La discussió havia pujat de to i el senyor Cantalombardi es va posar pel mig. –Vinga, pareu d’estralejar, que sembleu el gat i el gos. El senyor Cantalombardi em va posar la mà al muscle: –Helena té raó, Martí. No cauràs malalt per prendre de tant en tant un refresc, però convé evitar-ho. Entre altres coses, una dieta desequilibrada pot provocar obesitat. Víctor Raga. A menjar toca! Bromera (adaptació)

12 LLEGIM I COMPRENEM 1 dotze 1. Completa amb els noms dels personatges de la lectura. 2. Contesta aquestes preguntes sobre el fragment. a) Qui n’és el protagonista? b) Qui narra els fets? c) Quan i on ocorre el que es relata? 3. Quina relació hi ha entre els dos joves? Marca les correctes. Són nóvios. Són veïns. Són companys de classe. Són parella de ball. 4. A què es dedica l’home que viu a l’àtic? 5. Comenteu el significat de les expressions destacades en la lectura. 6. Quina relació teniu amb el vostre veïnat? És important conéixer els veïns i les veïnes? Per què? 7. Què podem aprendre de les persones majors? Anoteu-ho, per torns, en un full giratori.

13 DESCOBRIM PARAULES 1 El camp semàntic 1. Com agruparies les paraules següents? zeta creïlles bombons jota dònuts pe hac arròs Els conjunts de paraules que es relacionen entre si perquè fan referència a una mateixa idea formen camps semàntics. Les creïlles, els bombons, els dònuts i l’arròs pertanyen al camp semàntic dels aliments, i la zeta, la pe, la hac i la jota pertanyen al camp semàntic de les lletres. 2. A quin camp semàntic pertanyen aquests noms? trompeta piano dolçaina oboé tabalet acordió 3. Relaciona cada imatge amb el camp semàntic a què pertany. 4. Escriviu els noms de sis esports, sis tipus de cases i sis animals mamífers. tretze Flors Vehicles Material escolar

14 ESCOLTEM I PARLEM 1 1. Quins d’aquests llibres pertanyen a la mateixa col·lecció? Com ho heu sabut? 2. Mireu i escolteu aquesta ressenya sobre A menjar toca! i contesteu. • Com es diu la xiqueta que fa la ressenya? • Segons ella, quin personatge és un poquet punxa? • Per què no li agrada el dibuix de la pàgina que mostra? • Què li agrada més del llibre? 3. De quines parts consta la ressenya? 4. Imagineu que heu de fer un vídeo com el que heu vist. • Quines coses faríeu com la xiqueta? • Quines coses canviaríeu? 5. Quins són els vostres plats preferits? 6. Coneixeu plats d’altres cultures? Quins? 7. Quins plats inclouríeu en un menú saludable? catorze

• Persones → Anna, ... • Animals → Pinyol, ... • Països → Portugal, ... • Rius → Xúquer, ... 15 PENSEM 1 quinze Les classes de paraules: el nom Per a parlar en qualsevol idioma, usem diferents classes de paraules segons la funció que fan. Per a descriure, per exemple, fem servir adjectius (fatal, alt, ràpid). Per a indicar accions, emprem verbs (ballar, riure, menjar). I per a anomenar persones, coses, plantes, animals, etc., usem noms (Helena, creïlla, formiga). Els noms poden ser comuns o propis. Són comuns quan es refereixen a les coses en general (xiquet, gossa, poble) i propis quan fan referència a una persona, un animal o un lloc concrets (Martí, Espurna, Xàbia). 1. Observa el dibuix i completa el quadre en la llibreta. Persones Animals Plantes Coses gos 2. En un full giratori anoteu, per torns, noms propis de...

16 SEGUIM LES NORMES 1 L’abecedari 1. Llig l’abecedari i escriu en el quadern una paraula que continga cada una de les lletres. Lletra Nom Exemple Lletra Nom Exemple A a a N n ene B b be O o o C c ce P p pe D d de Q q cu E e e R r erre F f efe S s esse G g ge T t te H h hac U u u I i i V v ve J j jota W w ve doble web K k ca kiwi X x ics L l ele Y y i grega Nova York M m eme Z z zeta La ce trencada és el nom de la lletra c quan porta el signe ¸ (ç). En valencià, a diferència del castellà, la lletra ñ no existeix. Les paraules abecedari i alfabet són sinònimes. 2. Escriu el teu nom i el de dos amics o amigues seguint l’exemple de Raquel. 3. Formeu, en dos minuts, tantes paraules com pugueu fent servir les lletres següents. Han de tindre, com a mínim, tres lletres. setze e t o a n u l d a g r i Em diuen erre, a, cu, u, e, ele, és a dir, Raquel. I a tu?

17 SEGUIM LES NORMES 1 dèsset c Un diccionari és un llibre en què s’explica el significat de les paraules d’un idioma. Les paraules que conté estan ordenades alfabèticament. També hi ha diccionaris digitals en internet. En aquest cas, per a trobar una paraula, simplement hem d’escriure-la en la casella de buscar. Quan diverses paraules comencen per la mateixa lletra, ens fixem en la segona. Si les dues lletres són iguals, ens fixem en la tercera. I així successivament. El diccionari 4. Observa les publicacions i indica quina és un diccionari. Com ho has sabut? 5. Ordena les paraules següents tal com les trobaries en un diccionari. 6. Ordena alfabèticament les paraules següents. mar mansió màquina màgia malaltia mapa tomaca bajoca rave safanòria vedella dàtil lletuga farina julivert ou mandarina préssec 7. Escriu el dictat. • Tria quatre paraules del dictat i ordena-les alfabèticament. Dictat a b d

18 ENS DIVERTIM LLEGINT 1 Berenars divertits amb fruites 1 Ens mengemunmussol Amb la fruita es poden fer mil dibuixos! Ací farem un mussol. Només hem de tallar la fruita amb les formes dels ulls, les ales, el nas i el cos. Per a fer el mussol, utilitzem kiwi, maduixa, bresquilla i poma. I després només queda menjar! 3 Creemflors demaduixa Les flors són ben boniques i també poden estar molt bones. Per a aquesta recepta, utilitzemmaduixa, kiwi i hi afegim un pancake. Fins i tot podem fer-li una cara! Posem nabius per a fer els ulls i el nas. 2 Femvolar un plàtan Convertim un plàtan en avió. Afegim al plat una mica de brull o formatge en crema i decorem l’avió al nostre gust, per exemple, amb fruites roges menudes. 4 Tastemplàtans i creps Combinem fruita i creps també? Amb aquest berenar prenem com a base una crep i damunt afegim rodanxes de plàtan. Saludable i ben bo! Font: sortirambnens.com (adaptació) díhuit

19 ENS DIVERTIM LLEGINT 1 dènou 1. Comenteu què tenen en comú tots els berenars. 2. Indica el nom de cada fruita. 3. Marca verdader o fals. V F El plàtan s’usa en les receptes 2 i 4. El kiwi es fa servir només en la recepta 1. En una de les receptes es construeix un mitjà de transport. 4. Contesta les preguntes. a) Quin ingredient s’utilitza en la recepta 2 per a fer els núvols? b) Quin ingredient es fa servir en la recepta 1 per a fer les ales? 5. Encercla els ingredients que no s’utilitzen en les receptes anteriors. 6. Raoneu quins dels ingredients que heu encerclat podrien usar-se en les receptes i quines parts podríem formar amb aquests productes. Anoteu-ho i poseuho en comú amb la classe. 1 2 3 4

20 ESCRIVIM 1 vint La recepta Els textos anteriors formen part d’un blog i donen idees per a fer berenars originals amb fruites, però si volem conéixer les instruccions detallades de la manera de preparar un plat, hem de buscar-ne la recepta. 1. Completa la llista d’ingredients per a fer pancakes de plàtan. 2. Ordena els passos per a elaborar els pancakes de plàtan. Després, calfa un poc de mantega en una paella antiadherent a foc mitjà. Quan s’haja desfet, torca’n l’excés amb un paper de cuina. En un bol, xafa el plàtan madur amb una forqueta, afig l’ou i el mig got de llet, i mescla-ho amb un batedor. Quan comencen a aparéixer bambolletes a la part de dalt, pega-li la volta. En pocs segons, tindràs el primer pancake! A continuació, aboca la farina i el rent, i acaba de fer la mescla. Tot seguit, posa mig cullerot de mescla a la paella. Quan les vores del pancake no estiguen lluentes, assegura’t amb una paleta que no s’apega. Consells • El pas número 3 s’ha de repetir abans de cada pancake. • Normalment, el segon pancake ix millor que el primer, no patisques! Per a la pasta • Un ............ madur. • Un ............. • Mig got de ............. • Mig got de farina. • Una culleradeta de ............ en pols. • Mantega. Per a acompanyar • Un plàtan a rodanxes. • Un ............ natural. • Melmelada de nabius. rent iogurt ou plàtan llet

21 EN EQUIP! 1 vint-i-u El dossier de les receptes saludables 1. En equips de quatre, elaboreu alguns dels berenars amb fruites que heu vist. Podeu ferho fora de l’horari escolar. 2. Inventeu altres berenars divertits o busqueu-ne més exemples en internet o en revistes. 3. Feu fotos del procés i del resultat. En aquesta unitat hem vist un exemple de com no s’ha de menjar (recordeu què berenava Martí?), però també diverses propostes de plats sans. Us proposem ara que elaboreu dossiers amb receptes bones per a la salut. 4. Repartiu-vos els rols següents i confeccioneu un dossier amb les vostres receptes. Tasca Funció Qui ho farà? 1 Redactar Escriure les receptes pas a pas. 2 Il·lustrar Aportar fotografies, dibuixos o retalls. 3 Revisar Comprovar que les receptes tenen les parts que toca (ingredients i preparació), que els passos estan ordenats i que s’usen els verbs correctament. 4 Muntar Ajuntar en un mateix dossier els textos i el material gràfic. Posar-ne el títol, els noms dels membres i decorar-lo. 5. Presenteu el dossier a la classe. En acabant, arxiveu-lo en el portafolis.

22 RECORDEM 1 vint-i-dos 1. Troba en aquest text sobre la lectura inicial tres noms propis i sis noms comuns. El senyor Cantalombardi viu a l’edifici de Martí i Helena, en un pis ple d’aparells científics. De fet, sap tantes coses que Martí encara no té clar si en el passat va treballar de professor, d’espia o de venedor de formatges i xoriços. Per això, quan veu que Martí comença a afartar-se de dolços, els explica que menjar massa i malament pot ser tan perjudicial per a la salut com la falta de menjar. Per sort, fer-ho d’una manera saludable és més fàcil del que pareix. Vols descobrir com aconseguir-ho? 2. Localitza en el fragment anterior les paraules relacionades amb el camp semàntic dels oficis. 3. Anota les paraules que formen part dels camps semàntics següents. a) Els mesos de l’any. b) Els dies de la setmana. c) Les estacions. d) Les assignatures de 3r. 4. En quin ordre trobaries aquestes paraules en un diccionari? meló poma pera kiwi raïm plàtan cirera maduixa taronja 5. Quina és la finalitat d’una recepta de cuina? Donar instruccions per a elaborar un plat. Convéncer per a elaborar un plat. Explicar quin gust té un plat.

23 ENS AVALUEM 1 vint-i-tres 1. Creus que sabries explicar-ho? Què és un camp semàntic. Quina diferència hi ha entre un nom propi i un nom comú. Com es busca una paraula en un diccionari. Quines parts té una recepta de cuina. 2. Com has treballat? La meua actitud amb els altres ha sigut participativa, col·laborativa i dialogant. He aprés molt i sé explicar els meus coneixements. M’he esforçat perquè les classes anaren bé. 3. Com ha treballat l’equip? Tots els membres de l’equip ens hem esforçat igual. Hem respectat els rols que ens havíem assignat. Hem tingut en compte l’opinió de tots i hem parlat de manera respectuosa. 4. Anota en una fitxa les idees següents. • Per a què et poden servir les coses que has aprés? • Quines de les coses que has aprés són útils per a altres llengües?

2 Ens preguntem • Per què penseu que cal protegir la natura? • Què podeu fer vosaltres per a cuidar el medi ambient? L’arribada de les màquines Així, un dia després d’un altre, va passar bona part d’una primavera esplendorosa i plena de colors, tot i que una miqueta seca. El mes d’abril no havia sigut generós amb la pluja i el poquet que havia passat de maig tampoc. Però les vesprades ja s’allargaven i els xiquets... Els xiquets, no sols Mireia, Vicent i Patrícia, sinó tots els xiquets i les xiquetes que venien a l’hort, ja em coneixien pel meu nom, i per totes bandes sonava: «Nuvolet, per ací», «Nuvolet, per allà», «Nuvolet, açò o allò». Sense haver-m’ho proposat, m’havia convertit en la mascota de tots i això em feia feliç. Únicament Mireia, Patrícia i Vicent sabien que jo podia parlar com les persones i tot allò dels poders de la flauta de canya. I he d’afegir que guardaven el secret molt ben guardat. Tot era pau i glòria. Només hi havia un problema: que l’hort estava molt sec, que les ametles no es feien, que els llimons eren molt menuts i que, quan bufava el vent, s’alçava un núvol de pols que ens obligava a tancar els ulls. En poques paraules: a l’hort li calia un bon regó, una bona pluja. Alguns dies vaig intentar de fer ploure tot bufant amb la canyeta màgica però... no. El seu poder no era tan gran o potser jo no l’havia fet sonar com calia. Un dia vaig comentar-ho als meus amics. Tots tres em van escoltar sense perdre ni una paraula del que els deia: –I si no plou prompte –vaig dir per acabar–, l’hort s’assecarà i els arbres es quedaran sense fulles per sempre més. Llavors, Mireia va proposar: –I si ho diem als nostres amics i demà venim tots amb una botelleta d’aigua? UN CAMP DE FAULES

–Encara millor, i si ho diem als pares? –afegia Vicent–. De segur que ells també ens hi ajudarien. I Patrícia? Patrícia ja havia eixit corrents a explicar-ho als seus pares: que calia regar, que tot estava assecant-se, que calia dur aigua a l’hort, que... Quin va ser el resultat de tot allò? El resultat va ser una vertadera meravella! Encara m’emocione quan ho recorde. L’endemà, a mitjan vesprada, xiquets i xiquetes, pares i mares, iaios i iaies, aparegueren per l’hort carregats amb botelles, marraixes i grans bidons plens d’aigua. De seguida, organitzats per una iaia que era de família de llauradors, la gent es va distribuir per colles que, ordenadament, deixaven caure al peu dels arbres l’aigua fresca que de moment salvava l’hort. Les coses tornaven a anar bé però... Però, de sobte, quan menys ho esperàvem, tot es va complicar i molt. Com? Ara vos ho diré. Recordeu aquell home gran i gros, l’amo nou de l’hort? Reconec que jo ja el tenia oblidat, feia tant de temps que no venia per ací... Però un matí es va presentar per l’hort amb aquells aires de ser l’amo del món. Va arribar amb el seu cotxàs immens i amb ell venien també un parell de camions i aquelles màquines monstruoses amb pales dentades, que jo ja coneixia. Van fer un soroll tan enorme que els ocells van emmudir. Obeint les ordres d’aquell home, una colla d’obrers començà a posar, una altra vegada, les tanques metàl·liques que rodejaven l’hort. Joaquim G. Caturla. Nuvolet. Bromera

26 LLEGIM I COMPRENEM 2 2. Marca les afirmacions verdaderes. Els fets ocorren la primera quinzena de maig. Nuvolet és una xiqueta molt simpàtica. Per culpa de la sequera, els arbres a penes donen fruits. L’amo nou de l’hort és un ric a qui no li importa la natura. 3. Com intenta resoldre la colla el problema de la sequera? 4. Quin secret comparteixen Nuvolet i els seus amics? Ordena la resposta. 5. Què penseu que vol fer l’amo nou de l’hort? Per què deu voler rodejar l’hort amb una tanca? 1. Observa les imatges i indica quina representa cada cosa. El lloc on passen els fets que es conten en el text. Quin instrument s’esmenta en la lectura. 6. Heu col·laborat alguna volta amb algú per a reconstruir el lloc on viu? Ho faríeu, si us ho demanaren? Creieu que la col·laboració és possible i profitosa? Per què? 7. Com penseu que se senten les persones que viuen en ciutats sense parcs ni jardins? Defendríeu un paratge natural? Com? 8. Què faríeu si tinguéreu un objecte màgic, com la flauta de canya de Nuvolet? Us plantejaríeu ajudar a algú? De quina manera? és un gat Nuvolet gràcies a la màgia de la flauta de canya. que pot parlar vint-i-sis

27 DESCOBRIM PARAULES 2 Les paraules que tenen un significat igual o molt paregut són sinònimes. Poden referir-se a éssers o objectes, característiques o accions. Els diccionaris poden usar sinònims per a definir les paraules. A més, hi ha els diccionaris de sinònims, que ajuden a trobar-ne. 2. Completa amb sinònims d’aquestes paraules. 1. Camp. H T 2. Inconvenient. P B L A 3. Eixut. S C 4. Feliç. A G E 5. Mot. P R L A 6. Pardals. O E S Els sinònims 1. Quines paraules són intercanviables amb les destacades? Trieu-les entre les que hi ha en el núvol. Molta gent anà amb botelles i marraixes plenes d’aigua. Una iaia, de família de llauradors, va distribuir els grups per a regar els arbres. Obeint les ordres d’aquell home, una colla d’obrers començà a posar, una altra vegada, les tanques metàl·liques que rodejaven l’hort. Però van fer-hi una excepció: van deixar sense tancar la part on havia estat la vella casa de Roseta. Vaig veure com s’esforçaven per instal·lar en aquell tros unes grans portes enreixades. Però no van poder ferho: sembla que el terreny feia en aquella part una miqueta de pendent, o potser cedia un poc. 3. Relaciona cada acció amb la sinònima. 4. Proveu de dir el mateix que aquest fragment de Nuvolet, però canviant per sinònims, almenys, les paraules destacades. equips àvia arruixar garrafes camperols ampolles parlar • aturar • escollir • mirar • estimar • • triar • guaitar • xarrar • voler • parar vint-i-set

28 ESCOLTEM I PARLEM 2 1. Quin d’aquests espais s’assembla més al lloc on viviu? Us agradaria viure en un altre lloc? Per què? 2. Escolteu la dramatització d’un fragment adaptat de La ciutat dels gratacels, de Xaro Vidal i Josep Antoni Fluixà, i contesteu. a) Com us imagineu la ciutat que s’hi descriu? b) Quin problema greu tenen a Gratacelònia? c) Què li passa al vellet? Per què té eixe problema? d) Com aconsegueix que el guàrdia el puga ajudar? 3. Quants personatges apareixen en la dramatització? Com ho heu sabut? 4. Si haguéreu de fer una publicitat perquè les coses canviaren a Gratacelònia... a) Quines imatges posaríeu en el cartell principal? b) Quin missatge important us agradaria transmetre? 5. Penseu que viure en contacte amb la natura pot influir en com us trobeu? Per què? 6. Els espais que més us agraden del lloc on viviu tenen arbres o plantes? Comenteu per què seria interessant que en tingueren. vint-i-huit

29 PENSEM 2 El gènere del nom Un nom és masculí quan es combina amb el o un, i és femení quan es combina amb la o una. Això també ocorre en castellà. Quan els noms es refereixen a més d’un element, utilitzem els o uns per al masculí i les o unes per al femení. 1. Escriu el o la segons corresponga. ........ paraigua ........ regadora ........ secret ........ tanca ........ guàrdia ........ marraixa ........ cotxàs ........ màquina 2. Completa amb un o una. A l’hort li calia ........ bon regó, ........ bona pluja. Com que no venia des del cel, ........ vesprada de primavera els ajudà ........ iaia de família llauradora i en ........ moment tothom es posà a regar. Va ser ........ dia molt emocionant! 3. Llig i classifica. A la ciutat dels gratacels no plou mai, per això els venedors no venen els paraigües. Els núvols no poden travessar els edificis i les pluges cauen als afores. Els infants i les persones grans ho passen malament. Per a complicar més les coses, les avingudes i les edificacions fan que Gratacelònia semble un laberint, i això provoca molts problemes. Els vellets sovint es perden, perquè totes les cases són iguals. els/uns les/unes 4. En un full giratori, classifiqueu aquestes paraules, que tenen gènere diferent del castellà, en masculines i femenines. Si cal, consulteu el diccionari. carrer cantó núvol senyal calor dubte corrent olor vint-i-nou

30 SEGUIM LES NORMES 2 Les vocals obertes i tancades 1. Pareu atenció i fixeu-vos com sonen les e i les o d’aquestes paraules. En valencià, les e i les o tenen dos sons. Algunes sonen tancades i d’altres sonen obertes. En castellà, totes són tancades. 2. Classifica ací les paraules de l’activitat anterior. Amb e/o tancada (com en castellà) Amb e/o oberta hort regó Nuvolet botella gros gratacel 3. Copia i completa els mots encreuats. Pinta de roig les caselles amb e oberta i de blau les caselles amb e tancada. Verticals 1. Ganes de beure. 2. Producte elaborat per les abelles. 3. Espai que envolta la Terra, on es veuen el sol, la lluna i les estreles. Horitzontals 1. Òrgan de l’oïda. 2. Noranta-nou més u. 3. Lloc on es poden veure quadres. L C S L 1 3 2 3 2 1 Per a pronunciar les vocals obertes, hem d’obrir un poc més la boca. trenta

31 SEGUIM LES NORMES 2 4. Classifica aquestes paraules en una taula com la de més avall. serra negra ceba verd gel trena comerç arrel ullera invent e oberta e tancada 5. Ara, classifica aquestes altres paraules en una taula com la de més avall. pilota jove gota bunyol tambor pintor comerç volta carxofa nova o oberta o tancada 6. Troba, en la sopa de lletres, cinc paraules amb o oberta i dues amb o tancada. O L I Y T Q Y N C Y N U Y C I A W C G X O P R X O O H L O R F P T T v M O A A F W Y A S H Z C O R 7. Escriu cinc paraules que tinguen e oberta i cinc que tinguen e tancada. e oberta e tancada 8. Escolteu el conte i anoteu en el quadern, amb color roig, les paraules amb e/o obertes i de color blau les paraules amb e/o tancades. 9. Inventa dues oracions amb paraules que tinguen e i o obertes i tancades, i dicta-les a la teua parella. Dictat trenta-u

32 ENS DIVERTIM LLEGINT 2 El mag de les estreles Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estreles. S’assemblava una mica a la màquina de tallar caldo, però no era exactament igual, i servia per a fer estreles de tota mena, grans o menudes, amb llum groga o roja, etcètera. El mag rondava per pobles i ciutats, i no es perdia cap fira ni mercat; anava fins i tot a la Fira de Cocentaina, i a la de la Puríssima de Sogorb, al porrat de Manuel, i portava per tots els llocs la seua màquina, i explicava com era de fàcil fer-la funcionar. Les estreles eixien menudes, amb un fil per a governar-les, però a mesura que s’anaven enfilant creixien fins a la mida desitjada, i fins i tot les més grans no eren difícils de governar. La gent s’apilotava al voltant del mag, com s’apilota sempre al voltant de qui ensenya en el mercat una màquina de fer els fideus més prims o de pelar creïlles, però mai no compraven ni una estrela menudeta. –Si fora un globus, encara –deia una bona senyora–, però si li compre una estrela al meu fill, qui sap quines destrosses em pot fer! I el mag deia: –Au, va, no tingueu por! Els vostres fills arribaran a les estreles, comenceu a acostumar-los des d’ara! –No, no, gràcies. A les estreles que se’n vaja un altre, però el meu fill segur que no. –Estreles! Estreles autèntiques! Qui en vol? Però ningú en volia. El pobre mag, com que no menjava perquè no guanyava ni un cèntim, no era més que pell i ossos. Una vesprada que tenia més fam que de costum, va convertir la seua màquina de fer estreles en un formatge de bola i se’l va menjar. Gianni Rodari. Contes per telèfon. Editorial Joventut (adaptació) trenta-dos

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=