32 ENS DIVERTIM LLEGINT 2 El mag de les estreles Una vegada un mag va inventar una màquina de fer estreles. S’assemblava una mica a la màquina de tallar caldo, però no era exactament igual, i servia per a fer estreles de tota mena, grans o menudes, amb llum groga o roja, etcètera. El mag rondava per pobles i ciutats, i no es perdia cap fira ni mercat; anava fins i tot a la Fira de Cocentaina, i a la de la Puríssima de Sogorb, al porrat de Manuel, i portava per tots els llocs la seua màquina, i explicava com era de fàcil fer-la funcionar. Les estreles eixien menudes, amb un fil per a governar-les, però a mesura que s’anaven enfilant creixien fins a la mida desitjada, i fins i tot les més grans no eren difícils de governar. La gent s’apilotava al voltant del mag, com s’apilota sempre al voltant de qui ensenya en el mercat una màquina de fer els fideus més prims o de pelar creïlles, però mai no compraven ni una estrela menudeta. –Si fora un globus, encara –deia una bona senyora–, però si li compre una estrela al meu fill, qui sap quines destrosses em pot fer! I el mag deia: –Au, va, no tingueu por! Els vostres fills arribaran a les estreles, comenceu a acostumar-los des d’ara! –No, no, gràcies. A les estreles que se’n vaja un altre, però el meu fill segur que no. –Estreles! Estreles autèntiques! Qui en vol? Però ningú en volia. El pobre mag, com que no menjava perquè no guanyava ni un cèntim, no era més que pell i ossos. Una vesprada que tenia més fam que de costum, va convertir la seua màquina de fer estreles en un formatge de bola i se’l va menjar. Gianni Rodari. Contes per telèfon. Editorial Joventut (adaptació) trenta-dos
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=