–Encara millor, i si ho diem als pares? –afegia Vicent–. De segur que ells també ens hi ajudarien. I Patrícia? Patrícia ja havia eixit corrents a explicar-ho als seus pares: que calia regar, que tot estava assecant-se, que calia dur aigua a l’hort, que... Quin va ser el resultat de tot allò? El resultat va ser una vertadera meravella! Encara m’emocione quan ho recorde. L’endemà, a mitjan vesprada, xiquets i xiquetes, pares i mares, iaios i iaies, aparegueren per l’hort carregats amb botelles, marraixes i grans bidons plens d’aigua. De seguida, organitzats per una iaia que era de família de llauradors, la gent es va distribuir per colles que, ordenadament, deixaven caure al peu dels arbres l’aigua fresca que de moment salvava l’hort. Les coses tornaven a anar bé però... Però, de sobte, quan menys ho esperàvem, tot es va complicar i molt. Com? Ara vos ho diré. Recordeu aquell home gran i gros, l’amo nou de l’hort? Reconec que jo ja el tenia oblidat, feia tant de temps que no venia per ací... Però un matí es va presentar per l’hort amb aquells aires de ser l’amo del món. Va arribar amb el seu cotxàs immens i amb ell venien també un parell de camions i aquelles màquines monstruoses amb pales dentades, que jo ja coneixia. Van fer un soroll tan enorme que els ocells van emmudir. Obeint les ordres d’aquell home, una colla d’obrers començà a posar, una altra vegada, les tanques metàl·liques que rodejaven l’hort. Joaquim G. Caturla. Nuvolet. Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=