2 Ens preguntem • Per què penseu que cal protegir la natura? • Què podeu fer vosaltres per a cuidar el medi ambient? L’arribada de les màquines Així, un dia després d’un altre, va passar bona part d’una primavera esplendorosa i plena de colors, tot i que una miqueta seca. El mes d’abril no havia sigut generós amb la pluja i el poquet que havia passat de maig tampoc. Però les vesprades ja s’allargaven i els xiquets... Els xiquets, no sols Mireia, Vicent i Patrícia, sinó tots els xiquets i les xiquetes que venien a l’hort, ja em coneixien pel meu nom, i per totes bandes sonava: «Nuvolet, per ací», «Nuvolet, per allà», «Nuvolet, açò o allò». Sense haver-m’ho proposat, m’havia convertit en la mascota de tots i això em feia feliç. Únicament Mireia, Patrícia i Vicent sabien que jo podia parlar com les persones i tot allò dels poders de la flauta de canya. I he d’afegir que guardaven el secret molt ben guardat. Tot era pau i glòria. Només hi havia un problema: que l’hort estava molt sec, que les ametles no es feien, que els llimons eren molt menuts i que, quan bufava el vent, s’alçava un núvol de pols que ens obligava a tancar els ulls. En poques paraules: a l’hort li calia un bon regó, una bona pluja. Alguns dies vaig intentar de fer ploure tot bufant amb la canyeta màgica però... no. El seu poder no era tan gran o potser jo no l’havia fet sonar com calia. Un dia vaig comentar-ho als meus amics. Tots tres em van escoltar sense perdre ni una paraula del que els deia: –I si no plou prompte –vaig dir per acabar–, l’hort s’assecarà i els arbres es quedaran sense fulles per sempre més. Llavors, Mireia va proposar: –I si ho diem als nostres amics i demà venim tots amb una botelleta d’aigua? UN CAMP DE FAULES
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=