Avancem 1

01 Visita la Bastida de les Alcusses. 01 Parlem? CONSTRUÏM Els tipus d’oracions segons l’actitud de qui parla Podemclassificar les oracions segons l’actitud o intenció amb què les diu la persona que parla. Per exemple, no és el mateix dir Estic cansada perquè he fet molt d’esport, que dir Estic cansada! perquè m’he enfadat. 44. Ompli el quadre amb el tipus d’oració de què es tracta. imperativa desiderativa exclamativa interrogativa dubitativa enunciativa Tipus d’oració Definició Exemple Informa sobre un fet. Pot ser afirmativa o negativa. Anna és una gran poetessa. Anna no és una poetessa qualsevol. Pregunta alguna cosa. Anna és poetessa? Expressa sentiments o emocions. Anna ha publicat un poemari! Indica una ordre o una petició. Dedica’m un poema, Anna. Expressa un desig. Tant de bo em dedicara un poema. Expressa un dubte. Potser escriuré poemes com els d’Anna. 45. Completa les afirmacions següents. a) Les oracions interrogatives acaben amb un signe d’......... b) Les oracions exclamatives acaben amb un signe d’......... c) En les oracions dubitatives sol haver-hi algun adverbi que expressa ......... 46. Indiqueu les classes d’oracions i escriviu-ne un exemple més de cada. a) Espere que tingues moltíssima sort. b) Com ens divertim a la classe de Valencià! c) Segurament llegiré El cor dels ibers, de Teresa Broseta. d) Teresa Broseta i Pasqual Alapont són els meus autors preferits. e) Quan et ve una idea, on la sols escriure? f) Recomaneu-me alguna novel·la de ciència-ficció. g) La sintaxi no és tan difícil com pareix. 47. Troba en el fragment següent una oració de cada tipus. Una olor de llenya ho omplia tot i Neitin mirà al seu voltant, sense saber on atansar-se, ni quina necessitat tractar de resoldre. Va veure a prop Aunia, una veïna que havia donat a llum pocs dies abans. Amb el seu nadó en braços, semblava tan atordida i tan espantada com la mateixa Neitin. –Què és el que crema, Aunia? –li preguntà, angoixada. –La carrasca, Neitin –contestà la dona, amb un gemec–. Probablement un llamp l’ha travessada de part a part i està encesa en flames. Neitin va sentir que s’ofegava. La carrasca que ocupava el centre de la població, al peu de la qual se celebraven les cerimònies més solemnes..., podia ser veritat que l’havien perduda per sempre? Tant de bo no fora cert! Alçant-se la túnica, va córrer cap a la plaça, lluitant per no mirar en cap altra direcció. –Neitin! –Neitin, ajuda’ns! –Neitin, espera! Teresa Broseta. El cor dels ibers. Bromera (adaptació) Llig un fragment de l’obra. Maria parla d’El cor dels ibers. 17 Aprenentatge cooperatiu Treball en parella (act. 41 i 46). També s’hi pot aplicar la tècnica de comparar i contrastar o combinar el treball individual en una part de les activitats i la resta, en parella, o fins i tot fer servir els caps emparellats. Interdisciplinarietat El fragment de l’activitat 47 ens pot portar a treballar sabers propis de l’àmbit de la història. 45. a) Les oracions interrogatives acaben amb un signe d’interrogació. b) Les oracions exclamatives acaben amb un signe d’exclamació. c) En les oracions dubitatives sol haver-hi algun adverbi que expressa dubte. 46. La segona part de l’activitat és de resposta oberta. a) Desiderativa. Per exemple: Tant de bo publicara el recull de poemes. b) Exclamativa. Per exemple: M’agrada tant anar a ajudar al refugi d’animals! c) Dubitativa. Per exemple: Qui sap si demà nevarà. d) Enunciativa afirmativa. Per exemple: Judit és una bona amiga. e) Interrogativa. Per exemple: Voleu prendre alguna cosa? f) Imperativa. Per exemple: Agafeu els llibres abans d’anar-vos-en. g) Enunciativa negativa. Per exemple: Vosaltres no podeu dir això. 47. Abans de fer l’activitat, seria convenient explicarlos que, tot i que allò que caracteritza una oració exclamativa és que acaba en un signe d’exclamació, hi ha altres tipus d’oracions que també en poden portar, com les imperatives o les desideratives. Resposta oberta. Suggeriment de resposta: enunciativa → Neitin va sentir que s’ofegava. / interrogativa → Què és el que crema, Aunia? / exclamativa → Neitin, espera! / imperativa → Neitin, ajuda’ns! / desiderativa → Tant de bo no fora cert! / dubitativa → Probablement un llamp l’ha travessada de part a part i està encesa en flames. 19

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=