Els orígens 1 SOLUCIONARI AVALUACIÓ TEXT I DISCURS 1. Benet, escrivà reial, agafa per darrere el fill del ferrer qui, en girar-se, el reconeix. Després, el porta prop de la tenda on està el rei i li explica que amb el temps s’ha convertit en un escrivà important a la cort. El fill del ferrer li pregunta si hi haurà guerra contra els sarraïns i aleshores Benet li explica en secret que al rei no li va agradar gens que Balasc d’Aragó atacara Morella sense permís. Per això, li diu, ha conquerit el castell d’Ares per a impedir que altres s’atrevisquen a fer el mateix que Balasc. 2. La tipologia que predomina en el text és la narració, perquè l’autor pretén contar una història; en aquest cas, la trobada que va tindre amb Benet i com li va explicar quines eren les intencions del rei. Tanmateix, com que s’explica una trobada entre dos personatges que parlen entre ells, també està molt present el diàleg, que fa que la història siga més àgil i viva, perquè els fets també es conten a través de les intervencions dels personatges. La tipologia narrativa, la veiem en els verbs d’acció («m’agafà», «m’espentà», «havien entrat», «havia decidit atacar») i en les marques temporals («de seguida», «després», «feia temps»). Pel que fa a la conversacional, hi ha intervencions tant en estil directe, marcat amb guions, com indirecte, amb verbs de dicció com «exclamà», «referí» i «contà». La tercera tipologia que s’hi pot observar és la descriptiva. S’hi descriu com va vestit Benet en el segon paràgraf, on hi ha més adjectius que en la resta del fragment: «màniga llarga», «cinturó de cuiro molt ample», «calcer estrany». 3. El fragment està escrit en la variant balear de la llengua. Això es veu en l’ús de l’article personal na, les formes verbals cag i vengués, l’ús de l’article salat o de ca, per a dir casa. Per tant, s’hi observa variació diatòpica. A més, hi ha vulgarismes com cag en sa puta o quin cabró, que ens indiquen que es tracta d’un text en registre col·loquial. Per tant, també s’hi observa variació diafàsica. 4. a) Entre les paraules espill i mirall es produeix una variació diatòpica. b) Entre les paraules fer i fotre hi ha una variació diafàsica. c) Les paraules beutat i bellesa són una mostra de variació diacrònica. d) Entre les paraules tatu i tatuatge es produeix una variació diastràtica. La disciplina que s’encarrega d’estudiar aquestes variacions és la sociolingüística. GRAMÀTICA 5. a) un dels seus escrivans més importants: és un sintagma nominal, perquè el nucli és el pronom un. b) T’ho promet: és una oració. c) entre la gent fidel i més acostada a la seua persona: és un sintagma preposicional, perquè el nucli és la preposició entre. d) Saps si anem en contra dels sarraïns?: és una oració. e) molt ben bastit: és un sintagma adjectival perquè el nucli és l’adjectiu bastit. 6. a) el fill del ferrer: és un nom variable que està en masculí singular b) quedava al migjorn de Morella: és un verb i, per tant, és variable. Està en tercera persona del passat imperfet. c) em preguntà si el reconeixia: és un pronom feble variable que està en masculí singular. d) un gipó de màniga llarga: és una preposició i, per tant, és una categoria no flexible. e) T’ho diré si promets no obrir la boca: és una conjunció i, per tant, és una categoria no flexible. 7. a) Peces de roba: gipó, cinturó, calces, calcer. b) Parts del cos: braços, cama, genolls, muscles, boca. c) Oficis: ferrer, escrivà. d) Càrrecs nobiliaris: rei, senyor, 8. a) foc: [O] b) Jaume: [dJ] c) llarga: [¥] d) senyor: [ˆ] e) boca: [o] f) aragonesos: [z] g) contra: [k] h) tenda: [e] i) xiuxiuejà: [tS] j) braços: [s] LITERATURA 9. a) L’edat mitjana és el període històric que va des de la dissolució de l’Imperi romà d’Occident (segle v) fins al Renaixement (segle xvi) i es divideix en alta edat mitjana (segles v a xi) i baixa edat mitjana (segles xi a xv). b) Prové del llatí vulgar, la llengua que parlava el poble en les diferents regions de l’imperi. c) És el procés pel qual la cultura àrab va substituir la cultura romana a la península Ibèrica. 10. a) Aquest fragment, el va escriure el rei Jaume I o, més ben dit, va ser obra intel·lectual seua, ja que segurament no el va redactar ell directament, sinó que el degué dictar a uns escrivans. Pertany a la seua crònica, 20
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=