Els orígens 1 anomenada Llibre dels fets, que el rei en Jaume va compondre en dues tandes: una a Xàtiva en 1244 i l’altra probablement a Barcelona en 1274. b) El fragment està escrit en plural majestàtic, és a dir, que Jaume I es refereix a ell mateix amb una forma de plural pròpia de les majestats: «la reina nostra mare», «el nostre naixement», «nos ens diem». D’altra banda, el fragment conté dues mostres de providencialisme: la primera és «I aquí volgué Nostre Senyor que fos el nostre naixement», i la segona és «I per açò i per la gràcia de Déu nos ens diem En Jaume». Açò significa que el rei atribuïa a Déu la capacitat de decidir l’esdevenidor de les persones; en altres paraules, si va nàixer on va nàixer i li van posar de nom Jaume és perquè el Nostre Senyor ho va voler així. 21
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=