Els orígens 1 representen un sol fonema [¥], i la q i la u de romàniques, perquè representen un únic fonema [k]. c. Una lletra geminada representa un so doblat. És el cas de la l·l de pastorel·la i de la tl de desvetlar, que representen una ele doblada [ll]. 5. hawaià / uruguaià, amic / arqueòleg, solstici / equinocci, preromànic / irreal, bizantí / invasió, afalagar / seguici, tatxa / marxa, folklore / coala, escriptor / observador, insòlit / vàlid, gerani / julivert, vescomtessa / adreça. 6. el nord d’Europa → No són lletres unívoques perquè representen fonemes diferents: [O] i [o]. l’Imperi romà → No són lletres unívoques perquè representen fonemes diferents: [\] i [r]. la punxa de baix → No són lletres unívoques perquè representen fonemes diferents: [tS] i [S]. joglars de l’edat mitjana → Són lletres unívoques perquè representen el mateix fonema: [dJ]. la societat visigoda → No són lletres unívoques perquè representen fonemes distints: [s] i [z]. l’assistència dels vassalls → Són lletres unívoques perquè representen el mateix fonema: [s]. la caiguda d’Occident → No són lletres unívoques perquè representen fonemes distints: [k] i [s]. les llengües germàniques → No són lletres unívoques perquè representen fonemes diferents: [g] i [dJ]. l’Imperi romà → No són lletres unívoques perquè representen fonemes diferents: [\] i [r]. 7. Són a, f, i, j, l, p, q, t, u i z. / També són unívoques les lletres k i y. / Les lletres m i n no són realment unívoques: no sona igual la m de fam que la de immòbil, i no sona igual la n de nas que la de sang. 8. [ + atles] → altres [ + Ednik] → ètnic [di + mats] → dimarts [ + promte] → prompte [si + kOlek] → psicòleg [egzer + sisi] → exercici [ + ab\e] → arbre [iluzi + o] → il·lusió [se + mana] → setmana LITERATURA (pàgina 28) 1. L’edat mitjana és el període històric que va des de la dissolució de l’Imperi romà d’Occident (segle v) fins al Renaixement (segle xvi). Es divideix en alta edat mitjana, que comprén des del segle v fins al segle xi, i baixa edat mitjana, que va des del segle xii al segle xv. 2. Es parlava llatí. Després es va parlar àrab. El primer procés s’anomena romanització. El segon, arabització. 3. El català en la major part del territori, i també l’aragonés. Perquè Jaume I va conquerir el Regne de València i la majoria de persones que el repoblaren eren catalans i aragonesos. 4. Vol dir que és una llengua que prové del llatí vulgar. 5. La Corona d’Aragó es va expandir pel Mediterrani. Primer cap al Regne de València i les illes Balears, i després cap a Sardenya, Nàpols i Sicília. 6. Amb la fundació del Regne de València i el Regne deMallorques, la Corona d’Aragó era una confederació de regnes, i es va fer necessària la creació d’unmodel de llengua unitari i vàlid per a tots ells; d’això s’encarregaren els cancellers reials. Són una mostra d’eixe model lingüístic sobretot tres textos administratius rellevants: el Llibre del repartiment, el Llibre dels furs i el Llibre del Consolat de Mar. 7. El fragment de Balada de la frontera està situat en l’any 1303, quan el monestir de la Valldigna està consolidant el seu poder. També s’evoca el temps anterior, la fundació del monestir pel rei Jaume II, i la conquesta del Regne de València per part de Jaume I. Es tracta, doncs, d’un fragment situat entre els segles xiii i xiv, quan els reis d’Aragó començaren a expandir-se cap al sud i a estendre els seus dominis per l’est de la península Ibèrica. 8. Resposta semioberta. Comprovarem que el mapa conceptual conté tota la informació necessària ben sintetitzada. 9. El fragment de la Crònica de Bernat Desclot és un bon exemple del paper de «guiatge» (de domini) que exercia la Corona d’Aragó en el Mediterrani durant els segles xiii i xiv. En efecte, després de la fundació del Regne de Mallorques i del Regne de València, els reis d’Aragó van conquerir les illes de Sardenya i Sicília i el regne de Nàpols. Però Desclot exagera la realitat històrica (fins i tot els peixos del Mediterrani són súbdits del rei d’Aragó) amb la clara intenció de crear un fort patriotisme i de forjar una imatge heroica del rei d’Aragó. 10. a) El tema del capítol és el següent: «La peripècia d’una valenta mercadera de Peralada que va capturar un cavaller francés». També es podria formular així: «Ramon Muntaner conta en la seua crònica com una valenta mercadera de Peralada va capturar un cavaller francés». 14
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=