Accès 1

Els orígens 1 i) No sabia que valia tant. → És un pronom i és invariable perquè no es refereix a persones. 8. molt bons poetes → equival a «poetes molt bons» / molt modifica bons / molt és un adverbi / molt és invariable. Exemple: Es nota que són molt bons poetes. 9. molts bons poetes → equival a ‘molts poetes bons’ / molt modifica poetes / molt és un adjectiu / molt és variable. Exemple: A l’acte literari van acudir molts bons poetes. Semàntica: els camps semàntics (pàgina 20) 1. Accidents geogràfics: turó, vall, riu, serra, ullal / càrrecs institucionals: rei, senyor, monarca, abat / edificis i construccions: alqueria, castell, monestir, cenobi. 2. Família: àvia, mare / aus: gamarús, rapaç. / fenòmens atmosfèrics: nuvolada, vent / tipus de via: camí, carretera / plantes: heura, taronger / parts del cos: muscle, dit / edificis: monestir. 3. Esquema 1. Animals 1.1. Vertebrats 1.1.1. Amfibis: granota 1.1.2. Aus: falcó 1.1.3. Mamífers: llebre 1.1.4. Rèptils: iguana 1.1.5. Peixos: salmó 1.2. Invertebrats 2. Gramàtica 2.1. Sintaxi 2.1.1. Categoria 2.1.2. Funció 2.2. Semàntica 2.3. Morfologia 2.3.1. Accidents 2.4. Fonètica i ortografia 2.4.1. So 2.4.2. Lletra 3. Música 3.1. Estils 3.1.1. Jazz 3.1.2. Reggae 3.1.3. Rock 3.2. Instruments 3.2.1. Corda: llaüt 3.2.2. Vent: trompeta 3.2.3. Percussió: timbal 4. abraçar v. Cenyir amb els braços. adjectiu n. Categoria gramatical que representa característiques de les entitats. alegria n. Sentiment de satisfacció. concordança n. Fenomen pel qual les paraules dependents segueixen la mateixa flexió que la paraula de què depenen. contestar v. Dir o escriure una cosa a algú que ens demana informació. dialecte n. Varietat lingüística que consisteix en les diferents maneres de parlar una llengua a les diferents zones on es parla. embeinar v. Ficar una espasa en una beina. ferrer n. Persona que treballa el ferro o fabrica objectes de ferro. morellà n. Persona que ha nascut a Morella o hi viu. narració n. Tipologia textual que consisteix a contar fets que han succeït en el temps. predicat n. Part de l’oració (o funció sintàctica) que representa allò que diu l’emissor sobre el subjecte. Fonètica i ortograf ia: els fonemes i les lletres (pàgines 21 i 22) 1. àrab [p], comtats [k], desig [tS], edat mitjana [dJ], llengües [¥] naixement [S], nord [t], occità [s], poble [O], poesia [z], religió [dJ] o [J], senyor [ˆ]. 2. [k] → cara, coll, boca (consonant oclusiva) [v] → llavi (consonant fricativa) [s] → cella (consonant fricativa) [d] → dit (consonant oclusiva) [p] → peu, pit, panxa (consonant oclusiva) [\] → cara, orella (consonant ròtica) [tS] → panxa (consonant africada) [z] → colze (consonant fricativa) [S]→ aixella (consonant fricativa) [g] → galta (consonant oclusiva) [dJ] → genoll, fetge (consonant africada) [r] → renyó, serrell (consonant ròtica) 3. dona [O]: Persona del sexe femení. / dona [o]: Forma del present del verb donar. set [E]: Número que equival a sis més u. / set [e]: Ganes de beure. son [O]: Estat de repòs en què ens trobem quan dormim. Ganes de dormir. / són [o]: Forma del present del verb ser. seu [E]: Lloc on té el seu domicili principal un organisme. / seu [e]: D’ell o d’ella, d’ells o d’elles. 4. a. Una lletra simple representa un fonema. En la paraula llengües, la g i la ü són dues lletres simples perquè cada una representa un fonema diferent. La i i la x de la paraula baixa també són dues lletres simples pel mateix motiu. b. Un dígraf és la representació d’un fonema per mitjà de dues lletres. Són dígrafs les dues eles de llatí, perquè 13

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=