Els orígens 1 b) En aquest episodi de la Crònica, Ramon Muntaner justifica la ira de Déu contra els francesos relatant la peripècia d’una dona de Peralada que es deia Mercadera. Conta que la dona se’n va anar a l’hort a treballar i, una vegada allí, va veure un cavaller francés que anava dalt del cavall i s’havia perdut. En això, ella, que era valenta, alta i corpulenta, li va travessar la cuixa d’una llançada, el va forçar a rendir-se i el va portar captiu a Peralada. Diu que el senyor rei i l’Infant n’Alfons es van alegrar tant d’aquella gesta que els la van fer contar moltes vegades. c) Muntaner encapçala la història amb una oració en què justifica la veracitat dels fets: diu que, encara que el succés és extraordinari, «va ocórrer de veritat» i que l’ha de contar «a fi que tots vosaltres vegeu que és autèntic». Afig que va conéixer la protagonista i la va veure. D’alguna manera, s’erigeix com a autoritat, ja que confia que tots el creuran perquè ha sigut testimoni directe dels fets. d) Si l’infant era n’Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne, el rei de qui parla Muntaner era Jaume II el Just (1291-1327). L’autor de la crònica sap que van quedar satisfets per la història perquè ho degué presenciar ell mateix, ja que era funcionari reial i servia el rei. e) La referència final a Déu és una mostra del providencialisme, tan present en les quatre cròniques: si na Mercadera va fer aquell acte va ser perquè Déu estava enutjat amb els francesos. f) Espavilada → llesta / túnica → gonella / cinturó → corretja / aventura → peripècia / ràbia → ira. g) La tipologia que predomina en el text és la narració, vist que Muntaner conta els fets que va protagonitzar na Mercadera. Ho demostren, sobretot, les accions («va eixir de la vila», «agafà una llança»...) i els connectors temporals («un dia», «acabat açò»...). Tanmateix, a part de la narració, també hi ha un fragment descriptiu («Era una dona molt llesta, alta i corpulenta») i un fragment conversacional («–¡Cavaller, sou mort si no us rendiu!»). h) En el text, Muntaner apel·la als lectors –o als oients– dues vegades. Al principi, s’hi refereix directament («tots vosaltres») i, més avant, hi apel·la tres voltes amb una pregunta que té la finalitat de captar-ne l’atenció: «Què us diré?». i) El narrador del text és Ramon Muntaner, que conta els fets en primera persona perquè n’ha sigut testimoni. Ja comença l’escrit dient «he de contar-vos», i després diu que «a Peralada hi havia una dona que jo vaig conéixer i vaig veure». j) «A Peralada hi havia una dona que jo vaig conéixer i vaig veure. S’anomenava Mercadera perquè tenia una botiga de mercaderia». k) És una exemple de variació diacrònica, perquè el text original és diferent de l’actual a causa de la transformació de la llengua al llarg del temps. Suggeriments didàctics • En la primera pàgina de l’apartat de literatura hi ha l’accés, mitjançant un codi QR, als vídeos de l’itinerari de lectura, que aborden el fet literari des d’un punt de vista temàtic, més que no històric, i també amb una perspectiva universal, en comptes de local. En aquests vídeos es fa un recorregut pel tema de la guerra en la literatura, necessàriament sintètic per l’espai de què es disposa, des de l’èpica grega fins a la literatura contemporània. Podem veure els vídeos a classe i comentar-los. Un treball interessant pot ser encarregar per grups que investiguen les obres que s’hi esmenten. Una altra proposta pot ser que reflexionen individualment o en parelles sobre el tema de la guerra en la literatura a partir del seu bagatge com a lectors. • La millor manera de conéixer una literatura és llegint-ne els textos. Per això, no seria sobrer llegir a classe algun altre fragment de les cròniques. En l’antologia Les veus del temps I (Bromera) trobareu una bona selecció de fragments. AUTOAVALUACIÓ (Pàgines 29 i 30) 11. a) La història és contada per la protagonista en primera persona i en passat, perquè evoca quan era una xiqueta i escoltava les llegendes que li explicava el seu avi. b) La història transcorre a la Marina Baixa. Ho sabem pel peu de foto de la imatge del Puigcampana i perquè hi apareixen altres topònims com Benidorm i l’Aitana. c) La narradora coneix la llegenda perquè li l’explica el seu avi. És evident que li agrada molt deixar volar la imaginació, perquè descriu les sensacions que tenia escoltant les històries de l’avi amb plaer («m’estimava viure així»). d) Rep el nom de «coltellada de Rotlan». L’altre accident geogràfic que explica la llegenda és l’illa de Benidorm, que seria el tros de muntanya que va caure a la mar quan Rotlan va fer el tall i que s’ha quedat surant davant de la costa. e) No és del tot positiva. Tot i que la narradora viu amb plaer aquesta sensació, quan s’adona que s’està allunyant massa de la realitat, s’esforça per tornar a la realitat menjant «uns granets de matafaluga» i anant a jugar amb els altres xiquets. «Criatura d’un somni» fa referència a un ésser fantàstic (no s’especifica si xiquet o adult, si humà o no) que, a més, és intangible, perquè és imaginari; en canvi, «xiqueta de carn» fa referència a una persona real de poca edat i existeix realment (és de carn i ossos). L’oposició semàntica que s’estableix, doncs, és la del món imaginari front al món real. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=