Accès 1

Els orígens 1 3. malíssim → adjectiu / mal → nom o adjectiu / malament → adverbi / maleïes → verb / solitud → nom / solitari → adjectiu / entotsola → verb / solament → adverbi / mou → verb / moviment → nom / commogut → adjectiu / movible → adjectiu. 4. els trobadors → És un article perquè determina un nom (trobadors). / els trobaven → És un pronom perquè complementa un verb (trobaven). eixa casa d’ahí → És un adjectiu perquè determina un nom (casa). / eixa és meua → És un pronom perquè equival a una construcció (eixa casa). ves tu dalt → És un adverbi perquè expressa una circumstància (el lloc). / està dalt de tu → És una preposició perquè estableix una relació entre dos noms (el subjecte i tu). tots els amics → És un adjectiu perquè determina un nom (amics). / venen tots → És un pronom perquè equival a una construcció (totes les persones). mira què fa → És un pronom perquè equival a una construcció (quina cosa). / diu que venen → És una conjunció perquè estableix una relació entre dues oracions (diu i venen). quant de vent → És un adjectiu perquè determina un nom (vent). / no sap quant val → És un pronom perquè equival a una construcció (quants diners). 5. cinc amics meus → nom / sintagma nominal molt més interessant → adjectius / sintagma adjectival és molt bon metge → verb / sintagma verbal bastant diferent de la teua → adjectiu / sintagma adjectival francament bé → adverbi / sintagma adverbial les ulleres que portaves → nom / sintagma nominal 6. els funcionaris escrivien → És un sintagma nominal perquè el nucli és un nom (funcionaris) i fa la funció de subjecte perquè és la part del món sobre la qual l’emissor vol parlar. de les cròniques reials → És un sintagma preposicional perquè conté un sintagma nominal introduït per una preposició (de) i fa la funció de modificador del nom perquè diu de què és la temàtica. llatí clàssic i llatí vulgar → És una conjunció perquè relaciona dos constituents i fa la funció de nexe. estudie literatura medieval → És un sintagma verbal perquè el nucli és un verb (estudie) i fa la funció de predicat perquè és allò que es diu sobre el subjecte. l’autora→ és un nom perquè representa una entitat (en aquest cas una persona) i fa la funció de nucli del subjecte perquè és la paraula bàsica i independent. els orígens de la llengua → És una preposició perquè estableix una relació de subordinació entre dos sintagmes (els orígens i la llengua) i fa la funció de nexe. 7. els funcionaris escrivien → És una oració perquè és una construcció formada per subjecte (els funcionaris) i predicat (cantaven). la temàtica de les cròniques reials → És un sintagma perquè els constituents de la construcció depenen d’un nucli (temàtica). llatí clàssic i llatí vulgar → Són dos sintagmes perquè els constituents de cada construcció depenen del nucli respectiu (llatí i llatí). jo estudie literatura medieval → És una oració perquè és una construcció formada per subjecte (jo) i predicat (estudie literatura medieval). l’autora és una jove promesa → És una oració perquè és una construcció formada per subjecte (l’autora) i predicat nominal o atribut (és una jove promesa). els orígens de la llengua → És un sintagma perquè els constituents de la construcció depenen d’un nucli (orígens). 8. Anàlisi sintàctica: Una nuvolada aparegué per darrere del cim. M (art) N (nom) N (verb) M (SPrep) S (sn) P (sv) Elisa i Joana van albirar els pobles de la Valldigna. N (nom) Nexe (conj) N (nom) N (verb) M (sn) S (sn) P (sv) Elisa i Joana recorrien els pobles de la Valldigna amb cotxe. N (nom) Nexe (conj) N (nom) N (verb) M (sn) M (SPrep) S (sn) P (sv) 11

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=