Els orígens 1 Morfologia: els accidents gramaticals (pàgines 18 i 19) 1. contemporània → adjectiu / categoria flexiva / contemporànies sense → preposició / categoria no flexiva compon → verb / categoria flexiva / componen la → article / categoria flexiva / les moviment → nom / categoria flexiva / moviments tu → pronom / categoria flexiva / vosaltres sempre → adverbi / categoria no flexiva sinó → conjunció / categoria no flexiva 2. singular → nombre / accident nominal i verbal -er / -re → conjunció / accident verbal femení → gènere / accident nominal segona → persona / accident verbal passat → temps / accident verbal subjuntiu → mode / accident verbal imperfet → aspecte / accident verbal condicional → temps / accident verbal 3. felicitat/felicitar → Són dues paraules diferents perquè tenen significats diferents i, a més, pertanyen a dues categories distintes (nom/verb); s’han format per mitjà de morfemes derivatius o sufixos (-itat/-itar). genoll/genolls → Són la mateixa paraula perquè tenen el mateix significat; l’única diferència és la desinència de nombre (singular/plural). embeina/embeinà → Són la mateixa paraula perquè tenen el mateix significat; l’única diferència es la desinència de temps (present/passat). cavall/cavaller → Són dues paraules diferents perquè tenen significats diferents; la segona paraula s’ha format per mitjà d’un morfema derivatiu o sufix (-er). vescomte/vescomtessa → Són la mateixa paraula perquè tenen el mateix significat; l’única diferència es la desinència de gènere (masculí/femení). plàcida/plàcidament → Són dues paraules diferents perquè tenen significats diferents i, a més, pertanyen a dues categories distintes (adjectiu/adverbi); la segona paraula s’ha format per mitjà d’un morfema derivatiu o sufix (-ment). 4. -er → morfema derivatiu o sufix / fuster: nom. -dor → morfema derivatiu o sufix / llaurador: nom, comprador: adjectiu. -es → morfema flexiu o desinència / cases: nom, boniques: adjectiu, parles: verb. -à → morfema flexiu o desinència / cridà: verb. -ava → morfema flexiu o desinència / estava: verb. -a → morfema flexiu o desinència / alumna: nom, canta: verb. -ble → morfema derivatiu o sufix / increïble: adjectiu. -et → morfema derivatiu o sufix / poblet: nom, guapet: adjectiu. 5. algun metge → És un nom i és variable perquè té flexió de gènere (metgessa) i nombre (metges). un escriptora contemporània → És un adjectiu i és variable perquè té flexió de gènere (contemporani) i nombre (contemporànies). no hi cabem → És un pronom i és invariable perquè té sempre la mateixa forma. aquelles cases → És un nom i és semivariable perquè té flexió de nombre (casa). sempre m’ajuda → És un pronom i és semivariable perquè té flexió de nombre (em, ens). un cactus → És un nom i és invariable perquè té sempre la mateixa forma. un nom comú → És un adjectiu i és variable perquè té flexió de gènere (comuna) i nombre (comuns). gaires persones → És un adjectiu i és semivariable perquè té flexió de nombre (gaire). 6. a) S’ha menjat tot el peix. → S’ha menjat tots els peixos. / No és subjecte perquè el verb no hi concorda. b) S’ha aprovat la llei per majoria. → S’han aprovat les lleis per majoria. / És subjecte perquè el verb hi concorda. c) Porta el paquet democadors. → Porta els paquets de mocadors. / No és subjecte perquè el verb no hi concorda. d) Es renta la mà. → Es renta les mans. / No és subjecte perquè el verb no hi concorda. e) Quan arriba el teu amic? → Quan arriben els teus amics? / És subjecte perquè el verb hi concorda. f) Quant val eixa botella? → Quant valen eixes botelles? / És subjecte perquè el verb hi concorda. g) Ha sigut aquell xiquet. → Han sigut aquells xiquets. / És subjecte perquè el verb hi concorda. h) Cal algun metge més. → Calen alguns metges més. / És subjecte perquè el verb hi concorda. i) S’ha tacat una màniga. → S’ha tacat les mànigues. / No és subjecte perquè el verb no hi concorda. 7. a) Fa poc que ha arribat. → És un pronom i és invariable perquè no es refereix a persones. b) Quants vindreu al sopar? → És un pronom i és variable perquè es refereix a persones. c) No córregues tant. → És un adverbi i és invariable perquè complementa el verb. d) Sempre és poc puntual. → És un adverbi i és invariable perquè complementa l’adjectiu. e) Quant costa el sopar? → És un pronom i és invariable perquè no es refereix a persones. f) No feu tant d’escàndol. → És un adjectiu i és variable perquè concorda amb el nom. g) Ha aplegat fa pocs minuts. → És un adjectiu i és variable perquè concorda amb el nom. h) Quants diners hem de posar? → És un adjectiu i és variable perquè concorda amb el nom. 12
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=