Els orígens 1 LITERATURA LA CORONA D’ARAGÓ Al començament, els comtats catalans, on estava forjant-se la llengua, dirigiren la seua política internacional cap a Occitània, és a dir, cap al nord. Alhora, van començar a acostar-se als seus veïns de l’oest i l’any 1137 el comte Ramon Berenguer IV es casà amb Peronella d’Aragó, cosa que donà lloc a la unió dinàstica dels comtats catalans i el Regne d’Aragó: naixia així la Corona d’Aragó. L’any 1213, catalans i aragonesos van perdre la batalla de Muret, on va morir Pere el Gran, pare de Jaume I, i van veure que el seu desig d’expansió cap al nord no podria reeixir. Si no podien créixer cap al nord, podien fer-ho cap al sud. Així, el rei Jaume I va encetar una sèrie de campanyes bèl·liques i diplomàtiques per a estendre els dominis de la corona en territoris musulmans. Després de conquerir les illes Balears l’any 1229, va anar ocupant de nord a sud València, a la qual va donar una entitat pròpia dins de la Corona d’Aragó: el Regne de València, fundat el 1240. Catalans i aragonesos van repoblar el regne, els primers per la costa i els segons per l’interior, i van arraconar la llengua, la religió i la cultura àrab, que va retrocedir en benefici de la cultura, la religió i les llengües dels cristians: el català i l’aragonés (el qual va ser substituït, al cap dels segles, pel castellà). Això explica la dualitat lingüística històrica del territori valencià. Durant el temps de domini musulmà, l’àrab havia passat a ser la llengua de cultura i una part del poble havia parlat les anomenades llengües mossàrabs, és a dir, les llengües derivades del llatí parlades a Al-Àndalus. En el moment que Jaume I arribà a València, tanmateix, el mossàrab havia estat substituït definitivament per l’àrab. S’iniciava així un nou procés de substitució lingüística: l’àrab deixava de ser la llengua de cultura, un lloc que passaven a ocupar el llatí, el català i l’aragonés. Així i tot, l’àrab no va desaparéixer de terres valencianes fins al segle xvii, quan van expulsar els moriscos, descendents dels musulmans que havien mantingut la seua llengua, religió i cultura. La presència àrab ha deixat una gran empremta en el nostre lèxic, tant pel que fa als noms comuns (dacsa, sucre, albergina, albercoc, etc.) com als noms de lloc (Vinaròs, Benicull, Beneixama, Alzira, Guadalest, etc.). L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ Com acabem de veure, en el segle xiii es produeix l’expansió de la Corona d’Aragó cap a València i Mallorca. En paral·lel, la resta de regnes cristians del nord de la península Ibèrica s’expandeixen cap Les Drassanes de València, una mostra del gòtic del segle xiv i un exemple de la importància comercial de la ciutat. EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIII I XIV La Corona d’Aragó al final del segle xiii L’expansió marítima al segle xiv Els consolats catalans a la Mediterrània 24
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=