Els orígens 1 LITERATURA als territoris d’Al-Àndalus que hi havia al sud dels seus dominis, cosa que permet l’extensió territorial d’altres llengües romàniques com el gallec, l’asturlleonés i el castellà. A poc a poc, la Corona d’Aragó es va convertir en una de les potències econòmiques i polítiques del Mediterrani i va incorporar als seus dominis les illes de Sardenya i Sicília, a més de Nàpols, a la península Itàlica. Gràcies a això, es va viure un període de creixement polític i econòmic, a més d’un gran desenvolupament cultural. Els vaixells anaven i venien dels ports de València, Palma o Barcelona per tota una complexa xarxa de rutes comercials que arribaven fins a Àfrica i Grècia. LA LLENGUA I L’ADMINISTRACIÓ La constitució del Regne de València va implicar la incorporació del català com a llengua de l’administració, com passava a Catalunya i Balears. A banda de diferents documents menors, destaquen tres textos administratius de gran importància històrica i lingüística: • El Llibre del repartiment és un conjunt de registres notarials en els quals es consigna a qui es donava cada tros de terra conquerida. • El Llibre dels Furs és l’ordenament jurídic del Regne de València, que va estar vigent fins als Decrets de Nova Planta el 1707. • El Llibre del Consolat de Mar era un text legal que regulava el comerç pel Mediterrani, que era una de les principals activitats econòmiques de la Corona d’Aragó. Aquests llibres, sobretot els de caràcter legal, demostren que a la Corona d’Aragó hi havia la voluntat de crear un model de llengua comuna per a tots els territoris que la integraven. Sobretot a partir del regnat de Pere el Cerimoniós, aquest model es va consolidar gràcies a l’activitat de la Cancelleria Reial, una institució dedicada a la redacció dels textos administratius de la Corona d’Aragó. Còdex dels Furs de València de 1329. Entrada triomfal a Nàpols d'Alfons I d'Aragó. 25
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=