Els orígens 1 LITERATURA 1 CONTEXT HISTÒRIC: L’EDAT MITJANA L’edat mitjana és el període històric que va des de la dissolució de l’Imperi Romà d’Occident (segle v) fins al Renaixement (segle xvi). Al seu torn, es divideix en dos períodes: l’alta edat mitjana, que comprén des del segle v fins al segle xi, i la baixa edat mitjana, que va del segle xii al xv. LA ROMANITZACIÓ Per a comprendre el món medieval, cal retrocedir una miqueta fins a l’Imperi Romà. En el moment de màxima expansió, Roma dominava tota la Mediterrània i grans extensions terra endins, tant al nord d’Àfrica com al nord i l’est d’Europa. Es tractava d’un territori enorme, amb una gran diversitat cultural, religiosa i lingüística. Durant segles, l’imperi tingué l’habilitat per a mantindre una important cohesió interna, entre altres raons gràcies a l’expansió de la seua llengua (el llatí), del seu sistema legislatiu (el dret romà) i de la seua religió, capaç d’incorporar influències d’altres cultes a mesura que les fronteres de l’imperi s’eixamplaven. Aquest procés s’anomena romanització i explica que una part important de les llengües europees, com ara la nostra, provinguen del llatí. Concretament, provenen del llatí vulgar, és a dir, el llatí del poble que es parlava en les diferents regions de l’Imperi. Mentre que el llatí clàssic, propi de la literatura i de l’administració, tendia a ser més uniforme, el llatí vulgar variava molt d’un lloc a l’altre. Com es pot veure, totes les llengües, en totes les èpoques, estan sotmeses a diferents formes de variació. L’Imperi Romà va experimentar grans canvis en la seua darrera etapa. Per a millorar la gestió d’un territori tan vast, es va dividir en dues grans zones, que la història ha batejat amb el nom d’Imperi Romà d’Occident (amb diverses capitals al nord de l’actual Itàlia) i l’Imperi Romà d’Orient (amb capital a Constantinoble, l’actual Istanbul). Cap al final del segle v, el primer va perdre la seua integritat política, mentre que el segon, convertit en l’Imperi Bizantí, va existir fins al segle xv. L’ETAPA VISIGÒTICA I AL-ÀNDALUS Davant de l’afebliment de l’imperi, els gots, un poble germànic, van envair la península Ibèrica, cosa que donà origen al regne visigot, que va durar uns dos segles. En lloc d’imposar la seua llengua, van assumir l’herència romana, és a dir, també es van romanitzar, tot i que van impregnar les incipients llengües romàniques amb bona cosa de préstecs d’arrel germànica. Al començament del segle viii es va produir una invasió àrab pel sud d’Europa. Es tractava d’un poble que, des de la península Aràbiga, havia mamprés una política d’expansió religiosa (l’islam) i cultural (la llengua àrab, les tècniques agràries, l’urbanisme, etc.). Va dominar bona part del nord d’Àfrica i, durant uns quants segles, la península Ibèrica, la qual experimentà un procés d’arabització al si del territori conegut com a Al-Àndalus. A poc a poc, una part de la cultura romana i, per tant, els parlars derivats del llatí vulgar, van ser desplaçats per la llengua àrab, un procés que va completar-se en aquells territoris (com ara el valencià) que van romandre molt de temps sota domini musulmà. EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES PENINSULARS Els àrabs no van ocupar tota la península Ibèrica, perquè els van desplaçar ràpidament de les zones muntanyenques del nord. En aquelles àrees, es formaren diverses entitats territorials, des de regnes fins a comtats, caracteritzades per la religió cristiana, l’ús del llatí clàssic com a llengua culta i l’ús dels parlars derivats del llatí vulgar per a la comunicació quotidiana (amb l’excepció dels territoris on es parlava basc). És en aquesta franja septentrional on es van desenvolupar les llengües romàniques de la península Ibèrica, alhora que es desenvolupaven la resta de llengües derivades del llatí arreu d’Europa. Al voltant del segle x, els territoris cristians comencen a prendre consciència de la seua personalitat cultural i senten que parlen una llengua diferent del llatí. Al principi no li donen un nom concret i tots s’hi refereixen com a romanç o vulgar, per a diferenciar-lo del llatí. Teatre romà de Sagunt, que va ser objecte d'una restauració polèmica als anys 90 del segle passat. Acull cada estiu el festival Sagunt a Escena. Antiga mesquita de Xelva, vestigi de l'arabització del territori valencià. Què és Al-Àndalus? 23
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=