Els orígens 1 GRAMÀTICA • Un fonema pot estar representat per més d’una lletra. [u] [r] [p] [b] [t] [g] u w r rr p b b v t d g gu ruc web roba serra peu absis bac verí tou nord galló guia [k] [tS] [dJ] [z] [s] c qu q k g x tx g j s z s ss c ç cau qui quan kiwi mag Elx totxo gest joc ase zoo sou tassa cinc llaç • Una lletra pot representar més d’un fonema. b c e g h [b] [p] [k] [s] [E] [e] [g] [dJ] [k] [Ë] [h] baix tub coll ceba mel gent gola giny uròleg home ehem o d r s w x [O] [o] [d] [t] [\] [r] [s] [z] [v] [u] [S] [tS] sol gos dau verd pera riu sac cosa watt web caixa panxa • Finalment, dos fonemes poden estar representats per una lletra (és el cas de la x) i dues lletres poden representar un fonema (és el cas dels dígrafs). x gu ig ll ny qu rr ss tg tj tz [ks] [gz] [g] [tS] [¥] [ˆ] [k] [r] [s] [dJ] [dJ] [dz] taxi èxit guix roig llit banya quiet gorra fossa setge llotja atzar 1. Reprodueix el fonema que representa la lletra o lletres destacades amb els símbols de l’alfabet fonètic internacional. àrab, comtats, desig, edat mitjana, llengües, naixement, nord, occità, poble, poesia, religió, senyor 2. Escriu una paraula del camp semàntic del cos humà que continga el fonema indicat i digues de quina classe és eixe fonema. Exemple: [o] → colze (vocal tancada) / [\] → cara (consonant ròtica) [k] [v] [s] [d] [p] [\] [tS] [z] [S] [g] [dJ] [r] 3. L’oposició entre les vocals obertes [E] [O] i les vocals tancades [e] [o] és un tret distintiu pertinent que permet diferenciar el significat d’algunes paraules. Defineix aquests parells de paraules tenint en compte el grau d’obertura de la vocal. dona [O] / dona [o], set [E] / set [e], son [O] / són [o], seu [E] / seu [e] 4. Classifica esquemàticamanet els parells de lletres destacades en negreta en lletres simples, dígrafs o lletres geminades i explica la diferència entre els tres grups. llatí, llengües, romàniques, pastorel·la, baixa, desvetlar 5. Reescriu aquestes paraules canviant els fonemes per les lletres adients. a) ha[u]aià / urug[u]aià b) ami[k] / arqueòle[k] c) [s]olstici / equinoc[s]i d) pre[r]omànic / i[r]eal e) bi[z]antí / inva[z]ió f) afala[g]ar / se[g]ici g) ta[tS]a / mar[tS]a h) fol[k]lore / [k]oala i) escri[p]tor / o[p]servador j) insòli[t] / vàli[t] k) [dJ]erani / [dJ]ulivert l) vescomte[s]a / adre[s]a 6. En aquests sintagmes nominals hi ha lletres repetides marcades en negreta, però unes representen el mateix fonema i les altres representen dos fonemes diferents. Digues si són unívoques o no i per què i quin fonema o quins fonemes representen. Exemple: l’Imperi Bizantí → Són lletres unívoques perquè representen el mateix fonema: [i]. a) el nord d’Europa b) l’Imperi Romà c) la punxa de baix d) joglars de l’edat mitjana e) la societat visigoda f) l’assistència dels vassalls g) la caiguda d’Occident h) les llengües germàniques 7. Enumera les deu lletres que són unívoques en català. 8. Llig aquestes paraules en veu alta i transcriu-les literalment. [ + atles], [ + Ednik], [di + mats], [ + p\omte], [si + kOlek], [egze\ + sisi], [ + ab\e], [iluzi + o], [se + mana] 22
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=