Els orígens 1 TEXT I DISCURS TEXT I CONTEXT: LES TIPOLOGIES TEXTUALS Els textos, tant orals com escrits, es classifiquen en tipologies textuals segons la intenció comunicativa de l’emissor. Cada tipologia ens proporciona un esquema per a construir el text segons el que volem dir; per això, les adquirim alhora que aprenem a parlar, durant la infantesa. Les tres tipologies textuals més habituals són la narració, l’argumentació i la descripció, perquè responen a les intencions comunicatives més universals de l’ésser humà. Tipologia textual Intenció comunicativa Narració Contar fets que han succeït en un temps i un espai determinats. Argumentació Expressar raons a favor o en contra d’una idea. Descripció Dir com és una persona, un lloc o una cosa. En canvi, els textos expositius, conversacionals, instructius, predictius i retòrics responen a intencions comunicatives més específiques. Tipologia textual Intenció comunicativa Textos expositius Explicar un tema o una idea atenent a les seues característiques objectives. Textos conversacionals Establir un diàleg amb una persona o més. Textos instructius Transmetre regles, recomanacions o instruccions. Textos predictius Anunciar situacions que es produiran en el futur. Textos retòrics Elaborar el llenguatge amb la voluntat de crear efectes estètics. És quasi impossible trobar textos purs, és a dir, en un text sol aparéixer més d’una tipologia textual. Així i tot, sempre n’hi ha una de predominant, segons la intenció comunicativa principal del text. Si volem dir, per exemple, per què ens agrada més la mar o la muntanya, podrem incloure descripcions (com ara d’un paisatge) o narracions (com ara una excursió), però sobretot proporcionarem arguments («m’agrada més la muntanya perquè…»). Dit d’una altra manera, una argumentació pot contindre seqüències descriptives i narratives, però hi predomina l’objectiu principal d’expressar raons a favor o en contra de la idea que defenem. En el text de Balada de la frontera, predomina la narració, perquè l’objectiu de l’emissor és contar una sèrie de fets, protagonitzats per uns personatges concrets (el rei i els monjos) en un temps (el tombant dels segles xiii i xiv) i un espai (la Valldigna) determinats. Aquests fets són les idees principals del text, resumides en la pàgina anterior. Fixa’t que el text està ple de verbs que expressen accions (contemplar, veure, decidir, contar, etc.), cosa que ens permet saber què fan i què pensen els personatges i quins esdeveniments fan avançar la narració. En aquest fragment també hi ha un exemple d’una altra tipologia textual, en concret un text conversacional. Ens referim al breu diàleg entre Jaume II i el religiós que l’acompanya quan arriben a la Valldigna. Tipogràficament, està marcat amb guions i narrativament està introduït pel verb mussitar, que indica que algú parla en veu baixa. Finalment, en el text de Balada de la frontera també hi ha seqüències descriptives per a expressar com era el paisatge de la Valldigna (línies 1-6 i 18-20), sempre des de la perspectiva del rei Jaume II. EXPRESSIÓ I LECTURA EN VEU ALTA 1. Redacta un text argumentatiu d’unes 15 línies en què justifiques la modalitat que has triat en el Batxillerat. 2. Torna a llegir «La fundació», el fragment de Balada de la frontera que encapçala la unitat. A continuació, redacta un text narratiu d’unes 20 línies en què expliques els principals fets biogràfics de la figura del rei Jaume II. Recorda usar les teues pròpies paraules i no copiar directament cap frase d’Internet. Vista panoràmica de la Valldigna. Parlem de tipologies textuals. 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=