Els orígens 1 TEXT I DISCURS 2 COMENTARI DE TEXT (PRÀCTICA) El Baró de Foc és una novel·la de fantasia escrita per Isabel Canet Ferrer i ambientada a la Valldigna. L’obra recupera i reinterpreta personatges mítics de la tradició popular, com ara el Caro, una criatura amb rostre humà i cos de rapaç. 5 10 15 20 25 30 35 40 45 El misteri de l’àvia Joana s’acostà a Elisa i li posà la mà al muscle. –T’agrada la Valldigna? No tardaràs a estimar-la, com l’estime jo i la va estimar la teua àvia. Elisa assentí complaguda. –On hi ha el molí? Es pot veure des d’ací? –Aquest poble que penja de la muntanya del Toro és Simat. Mira cap als afores. Veus aquell edifici en les proximitats del monestir? –Em sembla que sí. –És la nostra propietat. –Que gran! No entenc com no hem vingut abans. Tinc setze anys i encara no conec la casa de la meua àvia. –Tens raó de queixar-te. Hauria d’haver-te portat fa molt de temps. Jo mateixa no sé per què em resulta tan difícil tornar-hi. Supose que no he pogut acceptar mai que no estiga. –Però l’àvia no va morir, veritat? –No. Ja t’he explicat alguna vegada que es va veure obligada a anar-se’n. –On? –No ho sé. No m’ho va dir –Joana sospirà. –I no has fet mai per trobar-la? –El lloc on es va traslladar està completament fora del nostre abast. La seua marxa precipitada forma part del misteri que l’envoltava, un misteri que haurem d’afrontar juntes, tu i jo. La direcció del vent canvià bruscament. Una nuvolada fosca i espessa aparegué per darrere del cim de Penalba i esmortí la llum de la vesprada. Absortes en la contemplació de la vall, no s’adonaren que, emparada en les ombres del paisatge, una gran bèstia ardent davallava la muntanya. Elisa va sentir una inquietud sobtada i demanà a la mare de reprendre el camí. S’equivocava en creure que el seu desassossec es devia a la proximitat de la imponent nuvolada. En realitat, allò que li produïa malestar era la intuïció d’un perill imminent que anava a canviar-li la vida per complet. El Seat inicià el descens del port. A banda i banda de la carretera, les roques descarnades anunciaven el fort pendent. Amb la llum minvant, els arbres es transformaven en figures quimèriques. Elisa guaitava amb atenció a través dels vidres de l’automòbil. Els pobles de la Valldigna apareixien i tornaven a desaparéixer seguint el joc capriciós dels revolts de la carretera. Un esgarip la sobtà. S’assemblava al crit de caça d’un gamarús, esmolat i inquietant. S’encongí en el seient i agusà l’oïda. No tardà a repetir-se, aquesta vegada molt més a prop, com si l’emissor s’haguera desplaçat per l’aire a la velocitat del llamp. Tot d’una, enmig de la carretera aparegué una criatura monstruosa que exhalà una llarga flamarada. Joana s’emportà un ensurt de mort i frenà en sec. Elisa cridà aterrida. La criatura saltà sobre el capó del cotxe i examinà les dones a través del vidre trencat. Aleshores, s’escoltà una altra vegada l’horrible esgarip i una rapaç negra s’abaté sobre el monstre i l’espentà. Joana no esperà a conéixer el desenllaç de la brega i es llançà carretera avall a tota velocitat. Els fragments de vidre anaven desprenent-se i caient damunt de les ocupants. Afortunadament, les primeres cases de Simat de la Valldigna ja s’albiraven rere els camps de taronger. Quan arribaren a la casa natal de l’àvia, es van adonar que l’heura havia envaït la façana. Joana apartà algunes tiges i ficà la clau. Com que els dits li tremolaven, no aconseguí rodar-la fins al tercer intent. Passaren al vestíbul amb el cor desbocat. Isabel Canet Ferrer. El Baró de Foc Edicions del Bullent, 2015 (adaptació) Mira l’entrevista a Isabel Canet Ferrer. 11
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=