Som linguïstes (I) unitat 3 duia la fletxa a la mà. Li preguntà on l’havia trobada i el parador digué que en un cérvol que havia trobat mort i havia venut a uns carnissers. Ara vull saber com jutjaries a qui pertanyia el cérvol i si haurien de dividir-se el profit obtingut. Blanquerna respongué: –Senyor, sabeu que la intenció és més forta que la casualitat i per intenció va ser mort el cérvol que el paranyer va trobar per casualitat. Per dret i justícia cal adjudicar el cérvol al ballester, perquè, contràriament, la casualitat seria la vencedora. Però el ballester ha de provar primer que la sageta és seua i no d’un altre ballester. Blanquerna també digué que el carnisser tenia dret sobre el cérvol: –Perquè segons el costum del seu ofici, l’ha comprat creient que era del paranyer, per tant, seria una gran injustícia que el carnisser no obtinguera guany quan no tenia intenció de fer mal. –Digues-me, fill meu, el ballester comet pecat si no dona alguna cosa al paranyer i mereixeria anar a l’infern? –preguntà Evast. Blanquerna contestà de seguida: –Senyor, hi ha pecats mortals i venials. Per no usar la cortesia i la caritat cometria pecat venial, que no comporta dany perdurable, però sí que tindria menys glòria al cel. Totes aquestes qüestions i moltes altres plantejava Evast al seu fill i a totes contestava perfectament. Quan Evast veié que Blanquerna estava així d’il·luminat en ciència i bons costums, n’estigué molt content i entrà en una capella que tenia a casa, s’agenollà davant l’altar, feu el senyal de la santa creu i digué aquestes paraules: –Senyor Déu gloriós, no has oblidat el teu servidor. Beneït sigues, Senyor, que m’has donat satisfacció a través del meu fill Blanquerna, a qui podré encomanar els meus béns perquè Aloma i jo servim en l’orde de la religió, per recordar la teua santa passió i per plorar els nostres pecats, les nostres culpes i els nostres errors. 65 a) Quina relació hi ha entre els personatges del relat principal? b) Quin dilema planteja Evast a Blanquerna? Amb quina finalitat? c) Quines virtuts té Blanquerna segons el text? 42 Comenteu quines característiques de la literatura de Llull s’aprecien en el fragment anterior. Grup 8: Les cròniques medievals 43 Llegiu aquest text i contesteu les preguntes següents. TEXT 10 La conquesta de València I quan vingué l’altre dia a l’hora de vespres encarregàrem de dir al rei i a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen els cristians que nostra era València, que posassen la nostra senyera en la torre que ara és del temple. I ells digueren que els plaïa. I Nos érem entre la rambla i el reial i la torre. I quan vam veure la nostra senyera dalt de la torre, descavalcàrem i, girant-nos cap a orient, ploràrem dels nostres ulls i besàrem la terra pel gran favor que Déu ens havia fet. I mentrestant, els sarraïns prepararen l’eixida en els cinc dies que havien pactat amb Nos, i al tercer dia ja estaven tots preparats per a eixir. I Nos, amb cavallers i hòmens armats prop de Nos, els vam traure tots en aquells camps que són entre Russafa i la vila i haguérem de ferir hòmens, perquè volien prendre als sarraïns robes i apoderar-se d’algunes sarraïnes i infants. Mai no havia eixit tanta gent de València, que entre hòmens i dones n’eren cinquanta mil. Jaume I. Llibre dels fets. Editorial Barcino (adaptació) a) Com va conquerir València Jaume I? b) Com va fer saber Jaume I als cristians que havia conquerit València? c) Què van fer molts sarraïns després de perdre la ciutat?
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=