–Que no has sentit parlar de la propietat commutativa? –vaig protestar, i se’m va escapar un rotet–. Tots els aliments es mesclen a l’estómac, i l’ordre amb què arriben allí dins no altera el resultat de la digestió. –Sí, tu fes broma d’això, però quan voldràs no podràs. –Tu no ets ma mare, Helena. Res t’importa si em farte de creïlles fregides o si... –se’m va escapar un altre rotet. –O si et beus quatre gots de cola i t’unfles com un globus i al final rebentes. –Què passa, tinc set! –I per què no beus aigua? –Perquè m’agrada més la cola. –No podràs ballar la jota si no pares de fartar. –I què? No m’agrada ballar. Ni la jota, ni la pe ni la hac intercalada. La discussió havia pujat de to i el senyor Cantalombardi es va posar pel mig. –Vinga, pareu d’estralejar, que sembleu el gat i el gos. El senyor Cantalombardi em va posar la mà al muscle: –Helena té raó, Martí. No cauràs malalt per prendre de tant en tant un refresc, però convé evitar-ho. Entre altres coses, una dieta desequilibrada pot provocar obesitat. Víctor Raga. A menjar toca! Bromera (adaptació)
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=