2 COM A BONS GERMANS Què sé? • Com és un avió. • Què és un sudoku. • ... Què vull saber? • Distingir els accents greus i aguts. • Descriure un lloc. • ... Ens tenim Ona acaba de fer un llarg pipí al minúscul lavabo de l’avió. Hauria preferit viatjar amb el seu xandall taronja, però aquesta faldilla absurda li porta un regust de tendresa àcida, mentre recorda la iaia demanant-li de posar-se «bonica per a l’ocasió». Quina ocasió? L’exili? Ni que la selva indonèsia fora el paradís! Ni que la classe turista d’un vol intercontinental fora un creuer pel Carib en cabina de luxe! «Toc, toc.» Algú colpeja la porta mentre es llava les mans. –Un moment! One moment! –Soc jooo –xiuxiueja el seu germà. Ella obri i se’l troba de cara. –Vens a pixar? –li pregunta. –No. A buscar-te. Necessite ajuda amb aquest sudoku –explica mentre li ensenya la petita revista oberta per una de les últimes pàgines. –Però què fas? I per això em segueixes fins ací? –És que... –Primera: la revista és meua, i me l’has presa sense permís. Segona: es fa per ordre, i no se salta així, pim-pam, a les pàgines del final. Tercera: el teu cervellet no té cap cap cap possibilitat d’encertar un sol número en sudokus d’aquest nivell. Dona’m. –I li pren la revista i el llapis de les mans. –Ets una antipàtica. –Tu no portaves un boli de colors i una llibreta? Per què no dibuixes monstres dels teus? –No són monstres. Són hòbbits, elfs, fades... Roc calla en sec quan la mà d’una tripulant de cabina se li posa sobre el muscle. La dona els demana silenci amb un índex sobre els llavis i els mostra el rellotge de polsera: les dues de la matinada. Ell es pregunta si deuen ser les dues
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=