P R E Valencià P I À I 5
Presentació El llibre que teniu a les mans forma part de la sèrie Parlem, una proposta de Bromera per a Valencià de Primària que situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyamentaprenentatge. Parlem inclou com a eixos vertebradors els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a fi que els xiquets i les xiquetes adopten mesures urgents davant la degradació del medi ambient, identifiquen els beneficis d’un consum responsable, adquirisquen hàbits de vida saludables, valoren positivament la diversitat personal i cultural, detecten situacions de desigualtat i exclusió, resolguen els conflictes de manera pacífica, i utilitzen els recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Perquè tot això siga possible, és imprescindible treballar, a més dels coneixements, les actituds i les destreses. En definitiva, les competències clau que necessitaran per a desenvolupar-se com a persones, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a l’edat adulta satisfactòriament i poder dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Destaquem, a continuació, alguns dels pilars de Parlem: Tractament integrat de llengües El tractament integrat de llengües (TIL) permet evitar duplicitats, de manera que els continguts comuns dels currículums de Valencià i Castellà es tracten només una vegada. A més a més, es remarquen les semblances i les diferències entre un idioma i l’altre. Finalment, l’ús d’una mateixa terminologia lingüística permet establir connexions fàcilment i transferir coneixements d’una llengua a l’altra. Combinació de treball individual i treball coŀlaboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millora les destreses socials, alhora que atorga al professorat un rol menys rígid: acompanya, orienta, dona suport, suggereix, modera, pregunta i introdueix continguts. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics o essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. Interdisciplinarietat Encara que els continguts curriculars s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Parlem aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar punts de connexió.
ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. On vius? .................................................................................................................................................. 6 2. Com a bons germans .................................................................................................. 18 3. El plat saludable ................................................................................................................ 30 4. Actuem? ............................................................................................................................................. 42 5. Versos encadenats ......................................................................................................... 54 6. Quin oratge fa? . .................................................................................................................... 66 7. De divers, diversió! ....................................................................................................... 78 8. Quina família! ......................................................................................................................... 90 9. Salvem el planeta! ..................................................................................................... 102 10. Animalades ............................................................................................................................... 114 11. Comença l’espectacle ........................................................................................... 126 12. Parlem valencià ............................................................................................................... 138 Aquest llibre disposa d’un banc d’activitats digitals en línia relacionades amb el contingut, que trobaràs en la plataforma BlinkLearning després d’activar la llicència digital. Les activitats amb aquest símbol disposen d’un recurs sonor accessible mitjançant la versió digital. Aquesta icona indica que l’activitat inclou un vídeo relacionat, disponible en la versió digital. Algunes activitats estan pensades especialment per a treballar en equip. Les identificarem mitjançant aquest símbol. Aquest símbol identifica les activitats que treballen la competència oral principalment. Amb aquesta icona identifiquem les activitats que treballen l’aprenentatge significatiu i la interdisplinarietat.
1 ON VIUS? Què sé? • Com és una cabanya. • Identificar un diari personal. • ... Per a aprendre i entendre Cada casa és un món. Tirar la casa per la finestra. Casa de dues portes fa de mal guardar. En grups, esbrineu el significat d’aquestes expressions amb la paraula casa i afegiu-ne d’altres. Aprenem valors: apreciem la importància del treball en equip. Què vull saber? • Separar paraules amb dígrafs, diftongs o hiats. • Escriure un diari. • ... El cas de la cabanya al bosc 9 de juliol Ja fa tres dies que estem a la casa rural Caca Quatre. Ca de casa, Ca de cares i Quatre de quatre. I tres dies també que no he escrit res al meu diari. La cosa no va malament. No vull ni imaginarme com hauria estat sense el gos. Vull dir sense el gos i sense el meu amic Jordi. Si l’haguera d’haver passat només amb ma mare, ella i jo... Tot un dia sencer amb Immaculada a la Caca Quatre i sense Internet! El gos, Jordi i jo som bons amics, hem fet colla. Com que hem estat sense connexió, ens hem hagut de buscar la vida per a no avorrir-nos. Ahir vammamprendre la construcció d’una cabanya. El muntó de fustes i palets d’obra abandonats al darrere de la casa, cara D, ens va donar la idea. Vam triar un lloc a la cara B amb tres arbres junts de branques espesses i vam posar uns palets perquè feren de parets just on les branques eren més baixes, de manera que ens servien de sostre. Vam cobrir les parets amb branques, excepte un parell de forats que vam deixar per a fer de finestres. També vam buscar fulles seques i les vam posar en terra perquè ens serviren d’estora. Vam provar de gitar-nos i cabíem perfectament, els tres. El terra era blanet i confortable, s’estava fresquet i feia bona olor, com en la resta del bosc. No era una gran construcció, però passava completament desapercebuda. Ningú descobriria el nostre refugi secret. O això créiem. Ens faltava la porta, que faríem amb un altre palet, i vidres per a les finestres, per a les quals havíem pensat en botelles de plàstic, i... moltes més coses. Però ens van cridar per a sopar i vam haver de deixar l’obra a mitges. Ahir no vaig escriure res perquè Jordi i jo ens vam passar la nit dibuixant plànols de com podíem ampliar la construcció. Estàvemmolt emocionats amb el projecte. Però este matí (i ací està el misteri nocturn gros), no quedava res. La cabanya havia desaparegut, esborrada del mapa. Ni palets, ni branques, ni fulles seques per a fer d’estora... Res! Pep Castellano. Diari d’unes vacances avorrides (adaptació) 8 9 LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM 1 1 1. Contesta aquestes preguntes sobre la lectura. • Qui narra la història? Com ho has sabut? Una xiqueta. Un xiquet. Una persona major. • Quins altres personatges s’hi esmenten i quina relació hi ha entre ells? • Quin tipus de text és el que acabes de llegir? Com ho has identificat? 2. Tria què és un diari personal. Publicació diària de caràcter informatiu editada en suport paper. Llibre on s’anoten els fets de cada dia i sovint els pensaments propis. Llibre de comerç on es registren les compres i les vendes en l’ordre en què han tingut lloc. 3. Què creus que han anat a fer a la casa Caca Quatre? 4. Quin tipus d’allotjament s’assembla més a una casa rural? Per què? © Pam López 6. Escriu què han necessitat per a fer la cabanya. 7. Relaciona cada paraula o expressió amb el sentit que té. Mamprendre • Fer colla • Buscar-se la vida • Refugi • Confortable • Estora • Sostre • • Trobar solucions per u mateix. • Lloc cobert. • Començar a fer una cosa. • Còmode, acollidor. • Entendre’s bé, dues o més persones. • Part d’una casa que la tapa per dalt. • Peça de roba que es posa en terra per a decorar o protegir del fred. 8. Quines d’aquestes paraules de la lectura són diminutius? Justifica la resposta. paret fresquet palet blanet 5. Segons el teu parer... • Creus que a la protagonista li hauria agradat estar a la casa només amb sa mare? Copia el fragment que justifica la teua resposta. • Si hagueren tingut Internet, penses que haurien construït la cabanya? Gosset ve de la paraula gos i fa referència a un gos menudet. • Quin tipus d’habitatges coneixeu? • En quants heu estat? • • • 10 11 APRENEM PARAULES APRENEM PARAULES 1 1 Els habitatges 1. Emparella els noms dels habitatges amb les imatges i les definicions. 1. xalet 2. dúplex 3. casa 4. adossat 5. pis 6. cabanya Casa independent, generalment envoltada de jardí i situada fora de la població. Vivenda en dos nivells integrada amb altres unitats similars en un bloc o edifici. Edifici que serveix d’habitatge humà. Construcció senzilla i menuda feta amb materials lleugers. Vivenda independent situada en un edifici. Casa construïda contigua o unida a una altra pels costats o per la part posterior. 2. I tu, en quin tipus d’habitatge vius? Descriu com és a la teua parella de davant i no t’oblides de dir: • Quantes habitacions hi ha. • Si té una planta o més. • Si té espai a l’aire lliure o no, i com és. • Si teniu veïnat o no, i a quina distància es troba. • Alguna cosa que t’agrada molt i alguna que no t’agrade tant. 3. Escriviu el tipus d’habitatge en un paper ben gran i agrupeu-vos en l’aula segons el que hàgeu escrit. Comenteu les semblances i les diferències d’un mateix tipus d’habitatge i anoteu les conclusions al dossier d’escriptura que podeu descarregar del llibre digital. En què es diferencien? Quant a... Els sinònims Les paraules que tenen un significat semblant o igual s’anomenen sinònimes. Per exemple: casa, residència, habitatge, pis... 4. Busqueu en la lectura un sinònim de pila, mur i amagatall. 5. Canvia cada paraula marcada per una de sinònima. condueix pis construït caminar pardalets camí El pare, la mare i jo vivim en un apartament ......... a la ciutat. En canvi, l’oncle Toni viu al poble en una casa gran, amb un corral on creix la parra. Als afores del poble, han edificat ......... uns dúplex, que són habitatges que tenen dues plantes unides per una escala interior. Quan hi anem, m’agrada passejar ......... pel camp, on hi ha un sender ......... molt bonic que porta......... a una font. M’encanta berenar escoltant el soroll de l’aigua i el cant dels ocells ......... . En què s’assemblen? ......... ......... ......... ......... ......... ......... a d b e c f COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació de coneixements previs de l’alumnat. Lectura i àudio adequats a l’edat que introdueixen temes transversals. Comprensió lectora amb activitats d’observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Ampliació del vocabulari de la seqüència.
12 13 PENSEM PENSEM 1 1 La síl·laba. Dígrafs, diftongs i hiats Per a separar en síl·labes les paraules hem de tindre en compte els dígrafs, els diftongs i els hiats. Els dígrafs ll, ny, gu i qu no se separen, però la resta, sí. Observa els exemples: • No se separen→ba-llar, es-guit, mo-nyo, so-ques, gue-pard, o-lla, ra-que-ta… • Se separen→car-ro, cas-so-la, jut-ge, plat-ja, cot-xe… Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Es forma quan apareixen juntes una vocal qualsevol (a, e, i, o, u) i la i o la u, per exemple, ai-gua o neu-la. hiat ci-èn-ci-a pa-e-lla 1. Encercla els dígrafs d’aquestes paraules i separa’n les síl·labes. pallasso quadrícula pinya caqui canya esquena cavallet passejar formatge metxa atleta carro 2. Escriu els noms de les imatges i encercla’n els diftongs. 3. Les paraules que serveixen per a designar éssers vius o coses són noms i les que serveixen per a descriure són adjectius: casa espaiosa, poble acollidor... Noms i adjectius 4. Completa el text amb aquestes paraules. cabanya ciutat iaios gat tranquil·litat gratacel aire casa 6. Pensa en la casa on vius i completa amb dues característiques. • La meua habitació és .......... i ........... • La cuina de ma casa és .......... i ........... • La sala d’estar ........... • El lavabo ........... 7. Escriu una paraula que signifique el mateix que la destacada. • Un pis ampli i lluminós. • Una terrassa estreta i enjardinada. • Habitacions moblades i acollidores. • ordenat i còmode. 8. Escolta el dictat atentament i escriu-lo. Dictat Ma mare, el meu .......... i jo vivim en una gran .........., en un .......... de 30 pisos que inclou vivendes, oficines, gimnàs i, fins i tot, un restaurant en l’últim pis. És un dels edificis més alts de la ciutat. En canvi, els meus .......... viuen feliços en una .......... de camp envoltats de natura. Els agrada la .......... i respirar .......... pur. Són fantàstics i m’han construït una .......... per a jugar. 5. Encercla els noms que signifiquen el mateix que habitació. carruatge estança creuer alberg cambra refugi cobert 14 15 ESCRIVIM 1 PARLEM 1 1. Per parelles, observeu aquestes cabanyes i trieu quina penseu que s’assembla més a la de Marta i Jordi tenint en compte... • Els materials utilitzats. • El lloc de construcció. • La complexitat de la construcció. El diari personal 1. Llig. Divendres 14 de setembre Aquesta ha sigut la primera setmana d’escola. He començat 5é de Primària i hem estrenat classe! Aquests dies ens hem assegut on hem volgut, i jo he triat estar amb Pau i Carlota, els meus millors amics. Ens hem ajuntat per grups per a organitzar l’aula, i a nosaltres ens ha tocat el racó de la biblioteca. Hem classificat tots els llibres nous i hem preparat un espai per a fer booktubes: hem posat coixins, alguns complements, i hem decorat uns quants pòsters. Tinc ganes de llegir-me ja un llibre per a estrenar-lo. Espere avançar-lo el cap de setmana i escriure per ací com va el curs. Consells per a escriure un diari 1. Tria on escriuràs. Pots agafar una llibreta que tingues a casa o una de nova. S’ha de poder tancar, bé amb una goma o amb un cadenat. 2. Com que és privat, guarda’l en un lloc segur. 3. Dissenya’l i personalitza’l. Pots decorar la coberta amb fotos, dibuixos o adhesius. 4. Recorda incloure la data en cada entrada. Si vols, també l’hora, el lloc o altres dades. 5. Pots triar un començament fix («Benvolgut diari...»), variar-lo o no incloure’n. 6. Escriu en primera persona i deixa anar els teus sentiments lliurement, però para atenció i escriu amb correcció. 7. També hi pots apegar records, escriure lletres de cançons, copiar poemes... 8. Cada entrada pot tindre una llargària diferent. 2. Tria un d’aquests temes per a escriure, en acabant, l’entrada d’un diari personal. • Explica què t’agradaria fer el cap de setmana vinent o què vas fer l’anterior. • Parla d’algun llibre o pel·lícula que t’haja agradat especialment. • Escriu el que et va passar ahir o fa uns dies. • Conta coses que pots fer per a sentir-te millor. Dossier d’escriptura 3. Llig amb atenció aquests consells per a escriure un diari personal. Si ja ho fas, podràs millorar, i si no, ja saps per on començar. Parlem de cabanyes 2. Com penseu que acabarà sent la cabanya de Marta i Jordi? Comenteu-ho en grups i completeu la fitxa. Si voleu, podeu elaborar un plànol. Dimensions: .......... Finestres: .......... Portes: .......... Estances: .......... 3. Mireu el vídeo i comenteu per parelles: • Us han vingut ganes de llegir el llibre? • Què penseu de l’ús abusiu dels dispositius electrònics? Esteu d’acord amb els xiquets del vídeo? Per què? • Animeu-vos a fer un booktube en què parleu d’un llibre sobre les vacances que us haja agradat. 16 17 REPASSEM 1 FEM PINYA 1 1. Júlia i Gilbert també tenen una cabanya en un arbre. En parelles, llegiu el còmic en veu alta i interpreteu un personatge cada un. 2. Identifiqueu en el còmic els elements següents: • una bafarada • una vinyeta • una onomatopeia • un cartutx • lloc de publicació • autor/a 3. Inventeu un còmic nou a partir de l’anterior en el dossier d’escriptura. Feu grups de quatre i repartiu-vos les vinyetes. Cada grup canviarà un dels textos i el passarà al grup del costat perquè faça el mateix. Després, torneu a llegir el còmic amb tots els textos canviats. Quin ha sigut el resultat? 4. Mireu el vídeo sobre el procés d’il·lustració de l’autor del còmic anterior i, després, penseu preguntes que li faríeu si poguéreu fer-li una entrevista. © Manel Gimeno Arándiga. Revista Camacuc, núm. 285 1. Completa la taula amb les coses que has aprés en aquesta unitat. Per primera vegada... Crec que ho he fet... El meu equip creu que ho ha fet... He aprés vocabulari sobre els habitatges i com es construeixen. He separat correctament paraules amb dígrafs, diftongs o hiats. 2. Escriu sinònims de les paraules destacades i fes els canvis que calga. alberg gratacel arquitecte/a • Per a reformar aquesta casa necessite algú que dissenye els plànols. • A Nova York destaquen els edificis de gran alçària amb moltíssims pisos. • Quan era estudiant, sempre que viatjava dormia en edificis per a joves. 3. Separa les síl·labes d’aquestes paraules. Alerta amb els dígrafs! llenyater massapà queixal guitarra despatxar formiguer 4. Escriu cinc paraules que tinguen diftongs diferents. 5. Indica si les paraules següents porten diftong (d) o hiat (h). avioneta fauna escriure fluor raonar diada farmàcia blau moure camió 6. Marca les afirmacions verdaderes sobre el còmic. Les vinyetes són dibuixos, sempre dramàtics, acompanyats o no de text. Les bafarades són espais sempre quadrats amb el que diu o pensa un personatge. Les onomatopeies imiten un so, un soroll o una veu naturals. Hi ha còmics tant per a adults com per a xiquets i xiquetes. © Cavall Fort Inventem un còmic COM ÉS AQUEST LLIBRE? Reptes i tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Activitats de consolidació i d’autoavaluació amb rúbriques. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua. Foment de l’expressió oral. Pràctiques d’escriptura pautades i de complexitat creixent.
QUADRE DE CONTINGUTS Llegim i comprenem Aprenem paraules Pensem 1 On vius? El cas de la cabanya al bosc (Pep Castellano) Els habitatges. Els sinònims La síl·laba. Dígrafs, diftongs i hiats. Noms i adjectius 2 Com a bons germans Ens tenim (Muriel Villanueva) Els viatges. La derivació La síl·laba tònica. Accent agut i greu. El nom 3 El plat saludable Menjars diferents, cultures diverses (Víctor Raga) L’alimentació saludable. Els antònims L’accentuació de paraules agudes. L’adjectiu 4 Actuem? Prou de nadales! (Dídac Botella) El teatre. Les paraules polisèmiques L’accentuació de paraules planes i esdrúixoles. Els determinants (I) 5 Versos encadenats Poemes diversos (Fina Girbés) Les col·leccions. Les famílies de paraules L’accent diacrític i la dièresi. Els determinants (II) 6 Quin oratge fa? Nervis i bunyols de carabassa (Teresa Broseta i Jordi Payà) El clima. El camp semàntic L’apòstrof. Els pronoms personals 7 De divers, diversió! Som iguals i diferents alhora (Fani Grande) La igualtat. Els sufixos La b i la v. El verb i l’adverbi 8 Quina família! El millor pare del món (Ximo Cerdà) La família. Els prefixos Els signes de puntuació. El verb: conjugació, temps i mode 9 Salvem el planeta! La Terra és el Titanic (Joan Olivares) El medi ambient. El diccionari La esse sorda. La primera conjugació 10 Animalades Un pardal molt gran (Maria Josep Escrivà) Els hàbitats naturals. Les sigles i les abreviatures La esse sonora. La segona conjugació 11 Comença l’espectacle Cignes (Ernest J. Sorrentino i Carles Alberola) Els oficis del teatre. Les frases fetes i els refranys La lletra x i els dígrafs tx, ig. La tercera conjugació 12 Parlem valencià Una dona fidel (Diari La Veu) El periodisme. Les paraules compostes La lletra l i les grafies ll, l·l. El verb i l’oració
QUADRE DE CONTINGUTS Parlem Escrivim Fem pinya Parlem de cabanyes El diari personal Inventem un còmic Ens divertim La descripció Dissenyem un plànol Som iguals Les preferències Elaborem un menú Representem escenes La ressenya Versionem una nadala Recitem un poema El poema Preparem un recital Celebrem una festa El text predictiu Fem la previsió de l’oratge Fem un debat L’article d’opinió Fem un vídeo Diem el que ens agrada El correu electrònic Organitzem una festa pirata Anem al cine La reclamació Elaborem un decàleg Cuidem els animals El resum Preparem un lapbook Fem teatre La notícia Dissenyem un cartell Fem una entrevista La publicació digital Elaborem una revista
1 ON VIUS? Què sé? • Com és una cabanya. • Identificar un diari personal. • ... Què vull saber? • Separar paraules amb dígrafs, diftongs o hiats. • Escriure un diari. • ... El cas de la cabanya al bosc 9 de juliol Ja fa tres dies que estem a la casa rural Caca Quatre. Ca de casa, Ca de cares i Quatre de quatre. I tres dies també que no he escrit res al meu diari. La cosa no va malament. No vull ni imaginarme com hauria estat sense el gos. Vull dir sense el gos i sense el meu amic Jordi. Si l’haguera d’haver passat només amb ma mare, ella i jo... Tot un dia sencer amb Immaculada a la Caca Quatre i sense Internet! El gos, Jordi i jo som bons amics, hem fet colla. Com que hem estat sense connexió, ens hem hagut de buscar la vida per a no avorrir-nos. Ahir vammamprendre la construcció d’una cabanya. El muntó de fustes i palets d’obra abandonats al darrere de la casa, cara D, ens va donar la idea. Vam triar un lloc a la cara B amb tres arbres junts de branques espesses i vam posar uns palets perquè feren de parets just on les branques eren més baixes, de manera que ens servien de sostre. Vam cobrir les parets amb branques, excepte un parell de forats que vam deixar per a fer de finestres. També vam buscar fulles seques i les vam posar en terra perquè ens serviren d’estora. Vam provar de gitar-nos i cabíem perfectament, els tres. El terra era blanet i confortable, s’estava fresquet i feia bona olor, com en la resta del bosc.
Per a aprendre i entendre Cada casa és un món. Tirar la casa per la finestra. Casa de dues portes fa de mal guardar. En grups, esbrineu el significat d’aquestes expressions amb la paraula casa i afegiu-ne d’altres. Aprenem valors: apreciem la importància del treball en equip. No era una gran construcció, però passava completament desapercebuda. Ningú descobriria el nostre refugi secret. O això créiem. Ens faltava la porta, que faríem amb un altre palet, i vidres per a les finestres, per a les quals havíem pensat en botelles de plàstic, i... moltes més coses. Però ens van cridar per a sopar i vam haver de deixar l’obra a mitges. Ahir no vaig escriure res perquè Jordi i jo ens vam passar la nit dibuixant plànols de com podíem ampliar la construcció. Estàvemmolt emocionats amb el projecte. Però este matí (i ací està el misteri nocturn gros), no quedava res. La cabanya havia desaparegut, esborrada del mapa. Ni palets, ni branques, ni fulles seques per a fer d’estora... Res! P C . Diari d’unes vacances avorrides (adaptació)
8 LLEGIM I COMPRENEM 1 1. Contesta aquestes preguntes sobre la lectura. • Qui narra la història? Com ho has sabut? Una xiqueta. Un xiquet. Una persona major. • Quins altres personatges s’hi esmenten i quina relació hi ha entre ells? • Quin tipus de text és el que acabes de llegir? Com ho has identificat? 2. Tria què és un diari personal. Publicació diària de caràcter informatiu editada en suport paper. Llibre on s’anoten els fets de cada dia i sovint els pensaments propis. Llibre de comerç on es registren les compres i les vendes en l’ordre en què han tingut lloc. 3. Què creus que han anat a fer a la casa Caca Quatre? 4. Quin tipus d’allotjament s’assembla més a una casa rural? Per què? © Pam López 5. Segons el teu parer... • Creus que a la protagonista li hauria agradat estar a la casa només amb sa mare? Copia el fragment que justifica la teua resposta. • Si hagueren tingut Internet, penses que haurien construït la cabanya? • Quin tipus d’habitatges coneixeu? • En quants heu estat?
9 LLEGIM I COMPRENEM 1 6. Escriu què han necessitat per a fer la cabanya. 7. Relaciona cada paraula o expressió amb el sentit que té. Mamprendre • Fer colla • Buscar-se la vida • Refugi • Confortable • Estora • Sostre • • Trobar solucions per u mateix. • Lloc cobert. • Començar a fer una cosa. • Còmode, acollidor. • Entendre’s bé, dues o més persones. • Part d’una casa que la tapa per dalt. • Peça de roba que es posa en terra per a decorar o protegir del fred. 8. Quines d’aquestes paraules de la lectura són diminutius? Justifica la resposta. paret fresquet palet blanet Gosset ve de la paraula gos i fa referència a un gos menudet. • Imagineu que esteu de vacances sense Internet. Com ocuparíeu el temps lliure? Anoteu les idees en un full giratori. • Comenteu com penseu que seria la vida en general sense Internet. • Inventeu un nom per a la vostra casa, o per a una on hàgeu passat uns dies, i justifiqueu-la davant del grup.
10 APRENEM PARAULES 1 Els habitatges 1. Emparella els noms dels habitatges amb les imatges i les definicions. 1. xalet 2. dúplex 3. casa 4. adossat 5. pis 6. cabanya Casa independent, generalment envoltada de jardí i situada fora de la població. Vivenda en dos nivells integrada amb altres unitats similars en un bloc o edifici. Edifici que serveix d’habitatge humà. Construcció senzilla i menuda feta amb materials lleugers. Vivenda independent situada en un edifici. Casa construïda contigua o unida a una altra pels costats o per la part posterior. 2. I tu, en quin tipus d’habitatge vius? Descriu com és a la teua parella de davant i no t’oblides de dir: • Quantes habitacions hi ha. • Si té una planta o més. • Si té espai a l’aire lliure o no, i com és. • Si teniu veïnat o no, i a quina distància es troba. • Alguna cosa que t’agrada molt i alguna que no t’agrade tant. a d b e c f
11 APRENEM PARAULES 1 3. Escriviu el tipus d’habitatge en un paper ben gran i agrupeu-vos en l’aula segons el que hàgeu escrit. Comenteu les semblances i les diferències d’un mateix tipus d’habitatge i anoteu les conclusions al dossier d’escriptura que podeu descarregar del llibre digital. En què es diferencien? Quant a... Els sinònims Les paraules que tenen un significat semblant o igual s’anomenen sinònimes. Per exemple: casa, residència, habitatge, pis... 4. Busqueu en la lectura un sinònim de pila, mur i amagatall. 5. Canvia cada paraula marcada per una de sinònima. condueix pis construït caminar pardalets camí El pare, la mare i jo vivim en un apartament ......... a la ciutat. En canvi, l’oncle Toni viu al poble en una casa gran, amb un corral on creix la parra. Als afores del poble, han edificat ......... uns dúplex, que són habitatges que tenen dues plantes unides per una escala interior. Quan hi anem, m’agrada passejar ......... pel camp, on hi ha un sender ......... molt bonic que porta......... a una font. M’encanta berenar escoltant el soroll de l’aigua i el cant dels ocells ......... . En què s’assemblen? ......... ......... ......... ......... ......... .........
12 PENSEM 1 La síŀlaba. Dígrafs, diftongs i hiats Per a separar en síl·labes les paraules hem de tindre en compte els dígrafs, els diftongs i els hiats. Els dígrafs ll, ny, gu i qu no se separen, però la resta, sí. Observa els exemples: • No se separen→ba-llar, es-guit, mo-nyo, so-ques, gue-pard, o-lla, ra-que-ta… • Se separen→car-ro, cas-so-la, jut-ge, plat-ja, cot-xe… Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Es forma quan apareixen juntes una vocal qualsevol (a, e, i, o, u) i la i o la u, per exemple, ai-gua o neu-la. Quan en una paraula hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tenim un hiat. Per exemple, ci-èn-ci-a i pa-e-lla. 1. Encercla els dígrafs d’aquestes paraules i separa’n les síl·labes. pallasso quadrícula pinya caqui canya esquena cavallet passejar formatge metxa atleta carro 2. Escriu els noms de les imatges i encercla’n els diftongs. 3. Troba els hiats en aquestes paraules. aeronau violí lleó teatre Maria poema
13 PENSEM 1 Les paraules que serveixen per a designar éssers vius o coses són noms i les que serveixen per a descriure són adjectius: casa espaiosa, poble acollidor... Noms i adjectius 4. Completa el text amb aquestes paraules. cabanya ciutat iaios gat tranquil·litat gratacel aire casa 6. Pensa en la casa on vius i completa amb dues característiques. • La meua habitació és .......... i .......... . • La cuina de ma casa és .......... i .......... . • La sala d’estar .......... . • El lavabo .......... . 7. Escriu una paraula que signifique el mateix que la destacada. • Un pis ampli i lluminós. • Una terrassa estreta i enjardinada. • Habitacions moblades i acollidores. • Un estudi ordenat i còmode. 8. Escolta el dictat atentament i escriu-lo. Dictat Ma mare, el meu .......... i jo vivim en una gran .........., en un .......... de 30 pisos que inclou vivendes, oficines, gimnàs i, fins i tot, un restaurant en l’últim pis. És un dels edificis més alts de la ciutat. En canvi, els meus .......... viuen feliços en una .......... de camp envoltats de natura. Els agrada la .......... i respirar .......... pur. Són fantàstics i m’han construït una .......... per a jugar. 5. Encercla els noms que signifiquen el mateix que habitació. carruatge estança creuer alberg cambra refugi cobert
14 PARLEM 1 1. Per parelles, observeu aquestes cabanyes i trieu quina penseu que s’assembla més a la de Marta i Jordi tenint en compte... • Els materials utilitzats. • El lloc de construcció. • La complexitat de la construcció. Parlem de cabanyes 2. Com penseu que acabarà sent la cabanya de Marta i Jordi? Comenteu-ho en grups i completeu la fitxa. Si voleu, podeu elaborar un plànol. Dimensions: .......... Finestres: .......... Portes: .......... Estances: .......... 3. Mireu el vídeo i comenteu per parelles: • Us han vingut ganes de llegir el llibre? • Què penseu de l’ús abusiu dels dispositius electrònics? Esteu d’acord amb els xiquets del vídeo? Per què? • Animeu-vos a fer un booktube en què parleu d’un llibre sobre les vacances que us haja agradat.
15 ESCRIVIM 1 El diari personal 1. Llig. Divendres 14 de setembre Aquesta ha sigut la primera setmana d’escola. He començat 5é de Primària i hem estrenat classe! Aquests dies ens hem assegut on hem volgut, i jo he triat estar amb Pau i Carlota, els meus millors amics. Ens hem ajuntat per grups per a organitzar l’aula, i a nosaltres ens ha tocat el racó de la biblioteca. Hem classificat tots els llibres nous i hem preparat un espai per a fer booktubes: hem posat coixins, alguns complements, i hem decorat uns quants pòsters. Tinc ganes de llegir-me ja un llibre per a estrenar-lo. Espere avançar-lo el cap de setmana i escriure per ací com va el curs. Consells per a escriure un diari 1. Tria on escriuràs. Pots agafar una llibreta que tingues a casa o una de nova. S’ha de poder tancar, bé amb una goma o amb un cadenat. 2. Com que és privat, guarda’l en un lloc segur. 3. Dissenya’l i personalitza’l. Pots decorar la coberta amb fotos, dibuixos o adhesius. 4. Recorda incloure la data en cada entrada. Si vols, també l’hora, el lloc o altres dades. 5. Pots triar un començament fix («Benvolgut diari...»), variar-lo o no incloure’n. 6. Escriu en primera persona i deixa anar els teus sentiments lliurement, però para atenció i escriu amb correcció. 7. També hi pots apegar records, escriure lletres de cançons, copiar poemes... 8. Cada entrada pot tindre una llargària diferent. 2. Tria un d’aquests temes per a escriure, en acabant, l’entrada d’un diari personal. • Explica què t’agradaria fer el cap de setmana vinent o què vas fer l’anterior. • Parla d’algun llibre o pel·lícula que t’haja agradat especialment. • Escriu el que et va passar ahir o fa uns dies. • Conta coses que pots fer per a sentir-te millor. Dossier d’escriptura 3. Llig amb atenció aquests consells per a escriure un diari personal. Si ja ho fas, podràs millorar, i si no, ja saps per on començar.
16 FEM PINYA 1 1. Júlia i Gilbert també tenen una cabanya en un arbre. En parelles, llegiu el còmic en veu alta i interpreteu un personatge cada un. 2. Identifiqueu en el còmic els elements següents: • una bafarada • una vinyeta • una onomatopeia • un cartutx • lloc de publicació • autor/a 3. Inventeu un còmic nou a partir de l’anterior en el dossier d’escriptura. Feu grups de quatre i repartiu-vos les vinyetes. Cada grup canviarà un dels textos i el passarà al grup del costat perquè faça el mateix. Després, torneu a llegir el còmic amb tots els textos canviats. Quin ha sigut el resultat? 4. Mireu el vídeo sobre el procés d’il·lustració de l’autor del còmic anterior i, després, penseu preguntes que li faríeu si poguéreu fer-li una entrevista. © Manel Gimeno Arándiga. Revista Camacuc, núm. 285 Inventem un còmic
17 REPASSEM 1 1. Completa la taula amb les coses que has aprés en aquesta unitat. Per primera vegada... Crec que ho he fet... El meu equip creu que ho ha fet... He aprés vocabulari sobre els habitatges i com es construeixen. He separat correctament paraules amb dígrafs, diftongs o hiats. 2. Escriu sinònims de les paraules destacades i fes els canvis que calga. alberg gratacel arquitecte/a • Per a reformar aquesta casa necessite algú que dissenye els plànols. • A Nova York destaquen els edificis de gran alçària amb moltíssims pisos. • Quan era estudiant, sempre que viatjava dormia en edificis per a joves. 3. Separa les síl·labes d’aquestes paraules. Alerta amb els dígrafs! llenyater massapà queixal guitarra despatxar formiguer 4. Escriu cinc paraules que tinguen diftongs diferents. 5. Indica si les paraules següents porten diftong (d) o hiat (h). avioneta fauna escriure fluor raonar diada farmàcia blau moure camió 6. Marca les afirmacions verdaderes sobre el còmic. Les vinyetes són dibuixos, sempre dramàtics, acompanyats o no de text. Les bafarades són espais sempre quadrats amb el que diu o pensa un personatge. Les onomatopeies imiten un so, un soroll o una veu naturals. Hi ha còmics tant per a adults com per a xiquets i xiquetes. © Cavall Fort
2 COM A BONS GERMANS Què sé? • Com és un avió. • Què és un sudoku. • ... Què vull saber? • Distingir els accents greus i aguts. • Descriure un lloc. • ... Ens tenim Ona acaba de fer un llarg pipí al minúscul lavabo de l’avió. Hauria preferit viatjar amb el seu xandall taronja, però aquesta faldilla absurda li porta un regust de tendresa àcida, mentre recorda la iaia demanant-li de posar-se «bonica per a l’ocasió». Quina ocasió? L’exili? Ni que la selva indonèsia fora el paradís! Ni que la classe turista d’un vol intercontinental fora un creuer pel Carib en cabina de luxe! «Toc, toc.» Algú colpeja la porta mentre es llava les mans. –Un moment! One moment! –Soc jooo –xiuxiueja el seu germà. Ella obri i se’l troba de cara. –Vens a pixar? –li pregunta. –No. A buscar-te. Necessite ajuda amb aquest sudoku –explica mentre li ensenya la petita revista oberta per una de les últimes pàgines. –Però què fas? I per això em segueixes fins ací? –És que... –Primera: la revista és meua, i me l’has presa sense permís. Segona: es fa per ordre, i no se salta així, pim-pam, a les pàgines del final. Tercera: el teu cervellet no té cap cap cap possibilitat d’encertar un sol número en sudokus d’aquest nivell. Dona’m. –I li pren la revista i el llapis de les mans. –Ets una antipàtica. –Tu no portaves un boli de colors i una llibreta? Per què no dibuixes monstres dels teus? –No són monstres. Són hòbbits, elfs, fades... Roc calla en sec quan la mà d’una tripulant de cabina se li posa sobre el muscle. La dona els demana silenci amb un índex sobre els llavis i els mostra el rellotge de polsera: les dues de la matinada. Ell es pregunta si deuen ser les dues
Per a aprendre i entendre Toc-toc Pim-pam Xut En grups, comenteu el significat d’aquestes onomatopeies. Després, amplieu la llista fins a deu exemples. Aprenem valors: ens ajudem els uns als altres. a Amsterdam o a la capital indonèsia. En quin moment es deu canviar d’hora el rellotge una hostessa? I què importa això ara, eh? Està molt nerviós i no pot estarse quiet. Mentrestant, Ona es pregunta si, volant cap a l’est, la nit serà més llarga o més curta del normal. L’hostessa els convida a intentar dormir. –Però per què he d’anar sempre amb tu apegat, Roc? –diu Ona fluixet quan estan asseguts. Hi ha bastants places lliures i tenen tota una filera per a ells sols. Així poden estirar les cames i descansar millor. Roc amolla: –Jo també vaig sempre amb tu apegada, eh? Què et penses? –Però jo no et perseguisc fins al vàter, xaval. –Tenia un dubte. –Un dubte? –Tenia por. Un «xut!» enfadat els fa callar de colp. –Por de què? I Roc encongeix els muscles i calla. M V Ona i Roc i els tigres de Sumatra (adaptació)
20 LLEGIM I COMPRENEM 2 1. Contesta aquestes preguntes sobre la lectura. • On i quan passa la història? Com ho has sabut? • Quants personatges apareixen? • Com es diuen els protagonistes? • Quina relació hi ha entre ells? 2. Qui explica la història? L’explica Ona des del seu punt de vista i per això sabem què pensa. L’explica Roc des del seu punt de vista i per això sabem què pensa. L’explica un narrador extern que sap tot el que passa, fins i tot el que pensen els protagonistes. 3. Per què Roc va a buscar a Ona fins al vàter? Què li passa en realitat? 4. Explica qui demana silenci als germans i per quin motiu. 5. En parelles, responeu aquestes preguntes sobre el text. Si no coincidiu, expliqueu el vostre punt de vista i després escolteu el del company o companya. Intenteu arribar a un acord. • Per què creieu que Ona diu una frase en anglés? • Penseu que els protagonistes tenen ganes d’anar a la selva indonèsia? • Quins mitjans de transport soleu utilitzar? Quins altres no utilitzeu quasi mai? És igual per a totes les persones? • Penseu en mitjans de transport que s’utilitzaven en el passat i ara ja no s’utilitzen. Quins altres s’utilitzen ara però no existien fa molts anys?
21 LLEGIM I COMPRENEM 2 6. Quin d’aquests éssers fantàstics no s’esmenta en el text? Encercla’l. 7. Relaciona cada paraula amb el sentit que té. Creuer • Hostessa • Regust • Xiuxiuejar • • Parlar fluixet. • Sabor desagradable que deixa una cosa. • Tripulant de cabina. • Viatge turístic per mar. 8. Inventa com segueix la història. De què deu tindre por Roc? Creus que Ona l’ajudarà? 9. Imagineu que heu de fer un viatge en avió de moltes hores. Com ocuparíeu el temps lliure? Anoteu les vostres idees per torns en un full giratori. • Quines coses us fan por a vosaltres? Hem de sentir vergonya quan alguna cosa ens fa por? • Creieu que hi ha algú que no tinga por de res? • Comenteu què feu quan teniu por i què vos fa tindre’n. • Doneu consells als companys i companyes perquè puguen superar les seues pors.
22 APRENEM PARAULES 2 Els viatges 1. En parelles, escriviu tots els noms de mitjans de transport que conegueu i classifiqueu-los segons si van per aire, mar o terra. Aire Mar Terra 2. Quin és el viatge que més bé recordes? Explica’l a la teua parella i no t’oblides de dir... • Amb quin mitjà o mitjans de transport hi vas anar. • Quina ruta vas fer. • On et quedaves a dormir. • Com era el lloc que visitaves (poble, ciutat, mar, muntanya...). • Què és el més divertit que hi vas fer. • Alguna cosa que t’haja agradat molt i alguna que no t’haja agradat tant. • Com es diuen els habitants d’allí. 3. Relaciona una paraula de cada columna. Després, escriu una oració amb la paraula derivada. Aquell mariner no havia vist mai abans un submarí. terra • aire • transport • avió • • aviació • aterratge • transportista • enlairament
23 APRENEM PARAULES 2 Les paraules derivades (massatge → massatgista) estan formades per dues parts: • El lexema o arrel, que és la part fixa, i conté el significat principal (massatg-). • El morfema, que és la part que canvia (-ista). 5. Escriu les professions que deriven d’aquestes paraules. Usa els morfemes -ista, -dor o -dora. llaurar tenis esquí xapa futbol equilibri massatge economia guitarra il·lustració • Ara, anota les professions d’alguns familiars teus i escriu un derivat de cada una. 6. Forma paraules relacionades amb els viatges a partir d’aquests morfemes. Per exemple: viatger, maquinista... Corregiu-vos les respostes en grup. -ista -er -ari -eria -era La derivació 4. Identifica i subratlla la paraula que no té relació amb la resta. port, aeroport, porter, portuari tigre, tigrat, tigressa, tija pilot, pilotar, copilot, pilotari vaca, vaquer, vacances, vaqueria
24 PENSEM 2 La síl·laba tònica. Accent agut i accent greu 1. En parella, llegiu en veu alta aquestes paraules i indiqueu la síl·laba tònica. número revista passaport passatge terminal En cada paraula hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que les altres, la síl·laba tònica. • Les paraules que tenen l’última síl·laba tònica són agudes: videojoc, trampolí. • Les paraules que tenen la penúltima síl·laba tònica són planes: torre, còmic. • Les paraules que tenen l’antepenúltima síl·laba tònica són esdrúixoles: Indonèsia, última. 2. Escolta les paraules i encercla’n la síl·laba tònica. En acabant, escriu si són agudes (A), planes (P) o esdrúixoles (E). automòbil trineu autobús monopatí bicicleta helicòpter globus tramvia telefèric ambulància submarí góndola barcassa zepelí ciclomotor De vegades, la síl·laba tònica va marcada amb un accent gràfic, que pot ser agut (´) o greu (`). En aquests casos: • La lletra a porta sempre accent greu (à): aerostàtic, matalàs. • Les lletres i, u porten sempre accent agut (í, ú): molí, barnús. • Les lletres e, o porten accent agut si són tancades (é, ó) i porten accent greu si són obertes (è, ò): avió, viatjaré, elèctric, mòbil. 3. Totes les vocals destacades de les paraules següents han de portar accent gràfic. Posa’l. ultim proxim cafe germa aixo pindola estacio mecanic escandol pantalo pneumatic aerodrom public centrica turistic mati enciclopedia proces 4. Escriu els noms, encercla la vocal tònica i escriu si és oberta (O) o tancada (T).
25 PENSEM 2 El nom: classes, gènere i nombre Els noms poden ser: • Comuns: maleta, seient, llibreta; o propis: Roc, Amsterdam, Aitana. • Individuals: hostessa, ala, calcetí; o col·lectius: bosc, tripulació, equip. • Concrets: pàgina, xandall, rellotge; o abstractes: por, estima, amistat. 5. Escriu noms propis del teu entorn per a cada nom comú. continent xiqueta riu país ciutat 6. Relaciona cada nom individual amb el nom col·lectiu que corresponga. vaixell • ocell • arbre • ovella • passatger • • bandada • tripulació • arbreda • flota • ramat 7. Completa el text amb els següents noms abstractes i concrets. Encercla’n els abstractes. por alegria simpatia aventura capità inseguretat riu L’.......... que començava els feia una miqueta de .......... . La .......... que sentien pel .........., els empentava a seguir-lo, confiaven en la seua .........., que s’apegava. Però navegar per aquell .......... els omplia d’.......... . El gènere dels noms pot ser masculí o femení. Els masculins poden portar davant el o un (el port, un avió). Els femenins, la o una (la lluna, una safata). El femení dels substantius es forma afegint al masculí les terminacions -a, -na, -essa: directora (director), cosina (cosí), abadessa (abat). El nombre pot ser singular o plural. El plural es forma afegint -s, -es, -ns, -os al singular: cotxes (cotxe), jaquetes (jaqueta), camions (camió), boscos (bosc). 8. En parella, digueu l’article el o la davant de cada nom segons corresponga. Després, passeu-los a plural i anteposeu-los els o les. Escriviu les respostes individualment. sudoku viatge moto llibreta seient plaça rellotge polsera tigre
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORT 26 PARLEM 2 Ens divertim 1. En grup, comenteu com ens podem divertir mentre esperem. Fixeu-vos en els llocs on solem esperar i en les imatges, que us donaran idees. • En la sala d’espera d’una consulta mèdica. • En una estació d’autobús o de metro. • En un trajecte en tren. 2. Comenteu amb la parella: • Jugueu habitualment amb els amics i les amigues a jocs de taula o de carrer? • Quin és el vostre joc de taula preferit? • Expliqueu a la parella com es juga. 3. En grups, trieu un joc que us agrade d’entre tots els proposats en el llibre digital: birles, canut, boletes, llançament al set i mig... per a jugar a l’hora del pati. En acabant: 1. Prepareu tot el que necessiteu. 2. Apreneu les paraules pròpies del joc. 3. Divertiu-vos jugant. 4. Si voleu, feu un vídeo tutorial amb les regles del joc.
27 ESCRIVIM 2 Descriure un lloc és explicar com és un espai concret, exposant com són i què fan les persones, els animals o les coses que hi ha. També es pot descriure un itinerari. En eixe cas, caldrà explicar per ordre d’aparició els diferents llocs que es visiten o que es volen visitar. 1. Llig aquesta descripció. En un forat a terra, hi vivia un hòbbit. No era un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de tancat, però tampoc no era un forat sec, pelat, terrós, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hòbbit, cosa que significava comoditat. Tenia una porta perfectament redona, comun ull de bou, pintada de verd, amb una argolla brillant de llautó daurat al mig. La porta donava a una espècie de vestíbul en forma de tub que semblava un túnel: un túnel molt confortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat i encatifat, moblat amb cadires envernissades i nombrosos penja-robes per a barrets i abrics. El túnel penetrava cap a dins del tossal i tenia moltes portetes que s’obrien a banda i banda, primer cap a un costat i després cap a l’altre. No li calia pujar escales, al hòbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts, guarda-robes, cuines, menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateix túnel. Les millors habitacions eren totes a la banda esquerra, ja que eren les úniques que tenien finestres, unes finestres redones, fondes, des de les quals es dominava el jardí, i els camps de més enllà, que baixaven suaument cap al riu. J.R.R. T . El hòbbit (adaptació) 2. Respon aquestes preguntes sobre la descripció que has llegit. • On està el lloc que es descriu? • Què és aquest lloc? Una casa. Un espai de camp. Un castell. • La descripció inclou: Persones. Éssers fantàstics. Animals. • Quines característiques generals té el lloc que es descriu? • Quines estances s’anomenen? • Encercla els adjectius que indiquen formes, colors i mesures. • Fixa’t en les paraules i expressions subratllades: què indiquen? La descripció 3. Segueix les instruccions del dossier d’escriptura del llibre digital per a fer la teua descripció. Dossier d’escriptura
28 FEM PINYA 2 Dissenyem un plànol 1. En grups, fixeu-vos en aquest plànol d’una escola i decidiu quin ús es dona a cada espai. 2. Localitzeu en el plànol anterior els elements següents. escales una porta una finestra un arbre una prestatgeria una pica 3. Ara, feu el vostre propi plànol de l’escola. Si el vostre centre té més d’una planta, podeu fer només la planta principal. Repartiu les tasques entre els diferents membres del grup segons les vostres preferències. • Compteu totes les aules i despatxos que hi ha. • Fixeu-vos quina forma té l’escola (rectangular, quadrada...). • Preneu mides de cada espai per a fer el vostre plànol a escala (repasseu com es fa un dibuix a escala). • Feu un esborrany abans de fer el plànol definitiu. • Dibuixeu el plànol en una cartolina gran.
1 2 3 29 REPASSEM 2 1. Dibuixeu la teranyina en el vostre quadern, marqueu el nivell en què us trobeu i uniu els punts per acabar. 1. Ho tinc dominat. 2. Ja quasi ho tinc. 3. He de treballar més. 6. Escolta i escriu el dictat. Després, encercla’n els noms en plural. Dictat 2. Copia el text, encercla la síl·laba tònica de les paraules destacades i escriu-les en una graella. El pilot explicà que l’avió sobrevolava l’Atlàntic. Mercé i Ramon van mirar per la finestreta, però no van veure res. Era negra nit i la meitat del passatge ja dormia. Encara faltaven moltes hores per a arribar a Amèrica. Agudes Planes Esdrúixoles 3. Troba un nom col·lectiu en l’activitat anterior i encercla’l. 4. Escriu paraules derivades de cada una d’aquestes. avió port terra 5. Escriu el femení plural de les paraules següents. llaurador gat bessó holandés avi tigre botiguer comte valencià Paraules sobre els viatges i els mitjans de transport. Distingir correctament entre els accents greus i aguts. Reconéixer el gènere, el nombre i la classe dels noms. Com escriure una descripció.
GUIA DE RECURSOS DIDÀCTICS P R E Valencià P I À I 5
1 ON VIUS? A. INTRODUCCIÓ Aquesta és la primera seqüència didàctica del llibre Parlem 5, un material basat en l’aprenentatge significatiu i en el foment de l’expressió oral per a aprendre valencià. Amb aquest curs comencen la recta final del seu pas per Primària i, per tant, és important ser conscients de la diversitat dins de l’aula per tal d’atendre de manera adequada les necessitats de cada alumne o alumna. En aquest sentit, l’ús de les estratègies d’aprenentatge cooperatiu pot ser molt útil per tal que l’alumnat aprenga a treballar en equip i a respectar els ritmes de cada u, així com que tothom puga fer aportacions valuoses a l’hora d’aprendre. També és important que l’alumnat reba informació lingüística variada amb la qual es puga sentir identificat. Això enllaça amb el TIL que proposem en tot el projecte. Tota la informació que reben, siga en la llengua que siga, podran processar-la més endavant i utilitzar-la per a elaborar els seus discursos. En aquesta seqüència didàctica, per exemple, veuran diversos models textuals tant orals com escrits (el diari, el còmic, la descripció, la recomanació d’un llibre i l’entrevista), que els serviran per a produir després els seus textos. Segons les necessitats, el professor o la professora pot decidir si cal ampliar el repertori o no. També es treballen les experiències personals durant les vacances, el vocabulari dels diferents tipus d’habitatges, els sinònims, els dígrafs, els diftongs i els hiats per a la separació sil·làbica, els noms i els adjectius. La lectura inicial és un fragment del llibre Diari d’unes vacances avorrides, de Pep Castellano, un text amb forma de diari personal, amb elements narratius i descriptius. Aquest text, doncs, ens fornirà un model textual per a després tractar la descripció d’habitatges en la secció «Parlem» i el diari personal en «Escrivim». En la secció «Fem pinya» sempre es proposa una activitat per a fer en equip. En aquesta ocasió, hauran d’inventar un còmic a partir d’un model donat. B. TEMES TRANSVERSALS S’hi tracten diverses temàtiques: les vacances, els tipus d’habitatges, la biblioteca i el món del còmic. A més, hauran de produir textos orals tant informals com formals, cooperar amb els companys i treballar determinades habilitats socials. Pel que fa a l’educació emocional, es practica la col·laboració entre companys i també l’autoconeixement mitjançant l’escriptura d’un diari personal. Coneixeran formats audiovisuals i publicacions en valencià, tant en paper com en línia. C. CONEIXEMENTS PREVIS La rutina de pensament «Què sé?» i «Què vull saber?» està present en totes les seqüències i serveix per a activar els coneixements previs dels alumnes. Com que és la primera seqüència didàctica del curs, podem proposar que parlen en parelles sobre què recorden del curs passat. També podem repartir el model d’avaluació inicial dels fotocopiables per a comprovar el nivell amb què l’alumnat arriba a cinqué. En qualsevol cas, per a aquesta unitat necessitaran recordar les característiques dels textos descriptius, dels diaris i dels còmics, els sinònims i la separació sil·làbica correcta tenint en compte els dígrafs, els diftongs i els hiats. D. APRENENTATGE COOPERATIU Les tècniques de treball cooperatiu presents en aquesta seqüència didàctica són la lectura compartida, el full giratori, l’entrevista simultània, 1-2 i la taula redona, entre altres. 6
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=