Per a riure Un home va a la consulta perquè té molt de dolor. –Bon dia, en què el puc ajudar? –Doctora, mire, em fa mal tot el cos. –Tot? Això com pot ser? –Em toque el colze, i em fa mal. Em toque el genoll i, uf, encara més mal. Em toque el nas, i també. –Deixe’m veure... Vosté el que té és el dit trencat! En grups, expliqueu-vos algun acudit. Els besos a les galtes també estan prohibits. Comeixir de l’habitació. Com rebre visites. Per això els pares la besen sempre al cap. I la veritat és que li agrada. Li agrada perquè al cap li cabenmés besos que a les galtes. Peròmolts més, on va a parar! I també perquè els llavis dels pares, suaus i càlids, li fan unes cosquerelles que... que... Que no témés remei que riure! –Ha, ha, ha, ha! Llavors la mare assenyala cap a la porta i diu: –Mira qui ha vingut a felicitar-te! Mara alça el cap i veu moltes cares somrients a l’altre costat del vidre. La de la iaia Emília. La del iaio Quim. La de la iaia Teresa. La dels oncles Andreu i Pep. La de la tia Carme. Fins i tot les de Martina i Daniel, els seus cosins! Mara torna a somriure contra la seua voluntat. Té una família de sardines en llanda! Totes les boques somrients de l’altre costat del vidre es mouen alhora. –Per molts anys, Mara! –criden. El pare encén les candeletes del pastís mentre l’anima: –Vinga, Mara! Demana un desig i bufa amb força! Teresa Broseta Supermara, superheroïna per sorpresa (adaptació) © Toni Cabo
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=