P R E Valencià P I À I 3
Presentació El llibre que teniu a les mans forma part de la sèrie Parlem, una proposta de Bromera per a Valencià de Primària que situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyamentaprenentatge. Parlem inclou com a eixos vertebradors els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, a fi que els xiquets i les xiquetes adopten mesures urgents davant la degradació del medi ambient, identifiquen els beneficis d’un consum responsable, adquirisquen hàbits de vida saludables, valoren positivament la diversitat personal i cultural, detecten situacions de desigualtat i exclusió, resolguen els conflictes de manera pacífica, i utilitzen els recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Perquè tot això siga possible, és imprescindible treballar, a més dels coneixements, les actituds i les destreses. En definitiva, les competències clau que necessitaran per a desenvolupar-se com a persones, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a l’edat adulta satisfactòriament i poder dur a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Destaquem, a continuació, alguns dels pilars de Parlem: Tractament integrat de llengües El tractament integrat de llengües (TIL) permet evitar duplicitats, de manera que els continguts comuns dels currículums de Valencià i Castellà es tracten només una vegada. A més a més, es remarquen les semblances i les diferències entre un idioma i l’altre. Finalment, l’ús d’una mateixa terminologia lingüística permet establir connexions fàcilment i transferir coneixements d’una llengua a l’altra. Combinació de treball individual i treball col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millora les destreses socials, alhora que atorga al professorat un rol menys rígid: acompanya, orienta, dona suport, suggereix, modera, pregunta i introdueix continguts. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics o essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. Interdisciplinarietat Encara que els continguts curriculars s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Parlem aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar punts de connexió.
ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. La salut és un tresor ........................................................................................................ 6 2. Quina animalada! ............................................................................................................. 18 3. El món màgic ............................................................................................................................ 30 4. Jo pregunte, tu respons ......................................................................................... 42 5. Que bo! ................................................................................................................................................ 54 6. Fem un viatge? ....................................................................................................................... 66 7. Quins artistes! ....................................................................................................................... 78 8. La mar de divertit! ......................................................................................................... 90 9. Música, mestres! . .......................................................................................................... 102 10. Per molts anys! .................................................................................................................. 114 11. Quin temps fa? .................................................................................................................. 126 12. Lectures per a tots els gustos ................................................................ 138 Aquest llibre disposa d’un banc d’activitats digitals en línia relacionades amb el contingut, que trobaràs en la plataforma BlinkLearning després d’activar la llicència digital. Les activitats amb aquest símbol disposen d’un recurs sonor accessible mitjançant la versió digital. Aquesta icona indica que l’activitat inclou un vídeo relacionat, disponible en la versió digital. Algunes activitats estan pensades especialment per a treballar en equip. Les identificarem mitjançant aquest símbol. Aquest símbol identifica les activitats que treballen la competència oral principalment. Amb aquesta icona identifiquem les activitats que treballen l’aprenentatge significatiu i la interdisplinarietat.
1 ??????? Què sé? • Expressar-me amb educació. • Les lletres de l’abecedari. • ... Per a riure Un home va a la consulta perquè té molt de dolor. –Bon dia, en què el puc ajudar? –Doctora, mire, em fa mal tot el cos. –Tot? Això com pot ser? –Em toque el colze, i em fa mal. Em toque el genoll i, uf, encara més mal. Em toque el nas, i també. –Deixe’m veure... Vosté el que té és el dit trencat! En grups, expliqueu-vos algun acudit. Què vull saber? • Paraules sobre la salut. • Escriure oracions amb sentit. • ... Supermara Mara té motius per a estar enfadada. Un bon grapat de motius! Està enfadada perquè està malalta. Ja fa setmanes que viu a l’hospital, tot el dia tancada en una habitació que li sembla una gàbia. És pel seu bé, li ho han explicat mil vegades. Perquè està molt fluixa. Tan fluixa, que no pot arriscar-se a agarrar ni un mal refredat... Però és tan avorrit! Si poguera anar de tant en tant a la sala de jocs, no estaria tan enfadada. Però no la deixen ni traure el cap per la porta. Ni tan sols el nas! Tampoc pot rebre visites, llevat dels pares. Qualsevol altra visita ha de quedar-se al corredor, mirar a través del vidre de la porta i parlar amb ella per telèfon. Per telèfon! T’ho pots creure? Com no ha d’estar enfadada, per més que siga el seu aniversari? El pare l’abraça amb molta tendresa i li diu quasi a cau d’orella: –Moltes felicitats, xiqueta meua! I després li planta huit besos sorollosos en el cap pelat. Un bes per any, com està manat! La mare l’abraça també. –Moltíssimes felicitats, perla! I, com el pare, li besa huit vegades el cap despullat. Mara somriu a pesar seu. Els besos a les galtes també estan prohibits. Comeixir de l’habitació. Com rebre visites. Per això els pares la besen sempre al cap. I la veritat és que li agrada. Li agrada perquè al cap li cabenmés besos que a les galtes. Peròmolts més, on va a parar! I també perquè els llavis dels pares, suaus i càlids, li fan unes cosquerelles que... que... Que no témés remei que riure! –Ha, ha, ha, ha! Llavors la mare assenyala cap a la porta i diu: –Mira qui ha vingut a felicitar-te! Mara alça el cap i veu moltes cares somrients a l’altre costat del vidre. La de la iaia Emília. La del iaio Quim. La de la iaia Teresa. La dels oncles Andreu i Pep. La de la tia Carme. Fins i tot les de Martina i Daniel, els seus cosins! Mara torna a somriure contra la seua voluntat. Té una família de sardines en llanda! Totes les boques somrients de l’altre costat del vidre es mouen alhora. –Per molts anys, Mara! –criden. El pare encén les candeletes del pastís mentre l’anima: –Vinga, Mara! Demana un desig i bufa amb força! Teresa Broseta Supermara, superheroïna per sorpresa (adaptació) © Toni Cabo © Toni Cabo LA SALUT ÉS UN TRESOR 8 9 número LLEGIM I COMPRENEM LLEGIM I COMPRENEM 1 1 huit 1. Quin és el nom de la protagonista de la lectura? Mar Mara Marga Marta 2. On viu des de fa setmanes? Per què? 3. Com se sent la xiqueta? Per quin motiu penses que es troba així? I tu, com et sentiries en el seu cas? © Toni Cabo 4. La lectura parla d’un dia especial perquè... la xiqueta podrà anar a la sala de jocs. és l’aniversari de la mare i li han portat un regal. és l’aniversari de la protagonista i fa 8 anys. 5. Qui explica la història? La protagonista. Un narrador extern. El pare de la xiqueta. 6. Quines coses té prohibides Mara? Per què? 7. Troba en el text... • Dues paraules o expressions que s’utilitzen amb persones a qui s’estima molt. • Una expressió que signifique en veu baixa. • Una paraula que signifique el mateix que pelat. 8. Per què la xiqueta té el cap pelat? Què li agrada de tindre el cap així? 9. Relaciona cada onomatopeia amb el seu significat i escriu una oració amb cada una. plor riure menjar fàstic • • • • • nyam-nyam • ue, ue • ha, ha, ha • ecs 10. Comenta amb la parella altres onomatopeies que coneixeu. • Creieu que és important tindre salut? Per què? • Qui s’encarrega de comprovar que creixem sans? On i quan us fan revisions mèdiques? • Recordes l’última vegada que et vas quedar a casa perquè no et trobaves bé? Què et passava? Què vas fer per a recuperar-te? • Quan estem malalts, potser ens abelleix abraçar ben fort el nostre peluix. Què sols fer tu? • Què podem fer per a ajudar a algú altre quan no se sent bé? a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme ene o pe cu erre esse te u ve ics i grega ve doble zeta 10 11 PENSEM PENSEM 1 1 L’alfa et 1. Escolta, llig i memoritza l’alfabet. L’alfabet té 26 lletres, 21 consonants i 5 vocals. La ce trencada és el nom de la lletra c quan porta aquest signe ¸ (ç). En el diccionari, les paraules apareixen ordenades segons l’alfabet. Els dígrafs són parelles de lletres que representen un sol so: gu, qu, ny, ll, rr, ss, tg, tj, tx... 3. Escriu en ordre alfabètic els noms de cinc objectes de la classe. Corregiu l’activitat per parelles amb l’ajuda del diccionari. 5. Algunes d’aquestes paraules tenen dígrafs. Encercla'ls. muntanya classe llapis equipatge estoig jutjat motxilla carro aneguet ordinador 6. Escolta i completa les paraules amb el dígraf corresponent. pa....ar me....a me....e pla....a casta....a pi....arra pi....a endo.... 7. Escolta i escriu. Dictat 2. Quin d’aquests llibres és un diccionari? Encercla’l. Els dígrafs Fem els deures al despatx de ma mare? No puc, m’he de preparar la bossa per a anar a la platja. 4. Copia les paraules de la conversa que tenen dígrafs. individual per parelles onze deu COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació dels coneixements previs de l’alumnat. Lectura i àudio adequats a l’edat que introdueixen temes transversals. Comprensió lectora amb activitats d’observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua.
12 13 APRENEM PARAULES APRENEM PARAULES 1 1 1. Llegiu en veu alta i numereu segons l’escena. El centre de salut xeringa termòmetre cotó-en-pèl radiografia farmaciola esparadrap tireta aigua oxigenada infermer o infermera llitera xarop careta escaiola metge o metgessa ambulància 2. En un full giratori, anoteu els noms de tots els oficis que identifiqueu en l’escena i escriviu-los en femení i en masculí. En acabant, afegiu-ne un parell més que trobeu a faltar. 3. Comenteu per quins motius es pot anar a un centre de salut. 4. Relaciona cada cosa amb la utilitat que té. termòmetre • escaiola • tireta • aigua oxigenada • xarop • • Tapar una ferida xicoteta. • Desinfectar una ferida. • Curar el mal de gola. • Immobilitzar un os trencat. • Prendre la temperatura del cos. 5. Quins altres objectes s’usen en una consulta per a atendre els pacients? En grups de quatre, feu memòria i completeu una llista per torns. 6. Què signifiquen aquests senyals? 7. Les paraules destacades de les oracions són incorrectes. Escriu les paraules pròpies del valencià on calga. vertigen llitera crosses farmaciola esquinç • Joana ha entropessat i s’ha fet un esguince. • Marc es va marejar perquè tenia vèrtig. • El botiquí està a la planta baixa de l’escola. • La zeladora va portar la camilla a la sala de cures intensives. • Com que t’has trencat la cama, necessitaràs muletes. 14 15 4 1 12 7 3 2 11 9 5 8 13 6 10 tretze dotze 14 15 ESCRIVIM 1 PARLEM 1 Interpretem rols 1. Escolteu els dos diàlegs i comenteu quin demostra un comportament adequat. Justifiqueu les respostes. Diàleg A Diàleg B 2. En grups, seguiu aquestes instruccions i representeu una situació en un centre sanitari. 1) Trieu quin paper representareu: pacient (i la malaltia), ofici, persona acompanyant... 2) Prepareu la intervenció durant un minut. 3) Representeu, amb educació i respecte, la situació davant de la classe. 3. Per parelles, observeu els cartells i comenteu. • On els podeu trobar? • Quin missatge transmeten? Ho fan de manera clara i directa? • Són importants aquestes campanyes per a la societat? • Quin penseu que és el millor mitjà de difusió: xarxes socials, ràdio, televisió...? El final d’una història 1. Llig aquest altre fragment de Supermara. –Mara, tens ací un regal per obrir. A veure si encertes de qui és! Mara pensa amb totes les seues forces. Ja ha rebut molts regals, i de molta gent. Qui més li envia un regal? –Una pista... –demana, fent cara de llàstima. El pare diu: –No és d’una persona només. La mare remata: –És de moltes. Els ulls de Mara s’il·luminen. –De l’escola? –pregunta, nerviosa. –Premi! –exclama el pare. I li lliura el paquet. 5. Per parelles, argumenteu quin d’aquests regals és realment el del llibre. © Toni Cabo 3. Tria un dels regals que heu comentat i descriu-lo detalladament. • Què és? • Com és? (grandària, forma, colors...) • Per a què serveix? On es compra o com s’elabora? 4. Inventa com podria continuar el fragment a partir del regal de l’activitat 3. • Què fa Mara amb el regal? • On va? • Amb qui juga? Dossier d’escriptura 2. Feu una pluja d’idees i poseu en comú quin regal faríeu a Mara si fóreu els seus companys i companyes de classe. quinze catorze 4. Mireu el vídeo i expliqueu què és el Pla Bé. En acabant, comenteu quins hàbits del Pla Bé seguiu habitualment. 16 17 REPASSEM 1 1 FEM PINYA setze Inventem un eslògan 1. En grups, fixeu-vos bé en aquest cartell i identifiqueu les dades de la fitxa. 2. Expliqueu què és una ONG. Si no ho sabeu, busqueu informació en Internet i compartiu-la amb la resta de la classe. 3. Organitzeu la classe en tres grups, investigueu i anoteu altres ONG que treballen en els camps de... • La medicina. • L’educació. • El medi ambient. 4. Per grups, inventeu un eslògan per a una campanya d’alguna de les ONG anteriors. Podeu incloure alguna imatge. • El tipus de publicació. • L’eslògan o missatge. • L’entitat que publica el cartell. • El significat de la imatge. • Informació addicional. 1. Ara ja sé... Dir l’abecedari. Reconéixer els dígrafs: qu, gu, ll, ny, rr, ss, tg, tj, tx... Moltes paraules relacionades amb la salut. Inventar el final d’una història. Representar un diàleg. La importància de les ONG. 2. Completa les oracions perquè tinguen sentit. • M’he trencat una cama, així que camine amb ajuda d’unes c....... . • Uf! Quin tall! T’hauràs de posar una t....... . • Al corredor hi ha una f....... amb material per a curar. • M’han receptat x....... per al mal de gola. • L’....... que em va vacunar era simpàtic. • Ens posem c....... per a evitar la transmissió del virus. 3. Escriu... • Una paraula que continga ny. • Un verb amb ss. • Un menjar que t’agrade que tinga rr. • Un menjar que no t’agrade gens que continga ss. • Un adjectiu amb ig. • Els noms de quatre familiars teus en ordre alfabètic. 4. Explica què és una ONG i posa algun exemple. 5. Marca les afirmacions verdaderes. Les campanyes publicitàries solen tindre un eslògan. Un eslògan és una frase curta. La publicitat serveix només per a vendre coses. En els cartells publicitaris la imatge és important. COM ÉS AQUEST LLIBRE? Reptes i tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Ampliació del vocabulari de la seqüència. Foment de l’expressió oral. Pràctiques d’escriptura pautades i de complexitat creixent. Activitats de consolidació i d’autoavaluació amb rúbriques.
QUADRE DE CONTINGUTS Llegim i comprenem Pensem Aprenem paraules Parlem Escrivim Fem pinya 1 La salut és un tresor Supermara (Teresa Broseta) L’alfabet Els dígrafs El centre de salut Interpretem rols El final d’una història Inventem un eslògan 2 Quina animalada! Nuvolet (Joaquin G. Caturla) La síl·laba tònica La l·l Els animals domèstics Juguem La descripció Recitem en moviment 3 El món màgic Salma (Joaquina Barba) Paraules i síl·labes La g i la j Els éssers fantàstics Què fem amb el fem? L’endevinalla Creem un guió il·lustrat 4 Jo pregunte, tu respons L’entrevista (Equip Bromera) El nom La premsa Fem una entrevista El relat Fem un diari 5 Que bo! Hansel i Gretel (Jacob Grimm i William Grimm) La g, gu i gü Els aliments saludables Mengem bé La recepta de cuina Elaborem un menú saludable 6 Fem un viatge? Els poemes (Fina Girbés) La tg i la tj Paraules acabades en ig Els viatges Fem poesia La descripció d’un lloc Viatgem
QUADRE DE CONTINGUTS Llegim i comprenem Pensem Aprenem paraules Parlem Escrivim Fem pinya 7 Quins artistes! Els ninots (Josep Antoni Fluixà) La ç i la z L’adjectiu Les festes populars Anem de festa? El còmic i el teatre Eixim a escena 8 La mar de divertit! Per què la mar és salada (Gemma Pasqual) La s i la ss Indefinits i interrogatius El port Demanem desitjos El conte cooperatiu Organitzem una recollida d’aliments 9 Música, mestres! Mozart (Susana Ramírez) La b i la v L’article El concert Viatgem al passat El cartell Redactem biografies 10 Per molts anys! El xiquet que volia una falda escocesa (Adrián Novella) Interrogació i exclamació El verb La sastreria Ens divertim La invitació Normalitzem la igualtat 11 Quin temps fa? El botó viatger (Teresa Broseta) El punt Els temps verbals L’oratge Inventem un jeroglífic El text predictiu Elaborem un còmic 12 Lectures per a tots els gustos El món de les lletres (Ramon Guillem) La coma L’apòstrof i la contracció El llibre Parlem de llibres La diversió de llegir Organitzem un contacontes
1 ??????? Què sé? • Expressar-me amb educació. • Les lletres de l’abecedari. • ... Què vull saber? • Paraules sobre la salut. • Escriure oracions amb sentit. • ... Supermara Mara té motius per a estar enfadada. Un bon grapat de motius! Està enfadada perquè està malalta. Ja fa setmanes que viu a l’hospital, tot el dia tancada en una habitació que li sembla una gàbia. És pel seu bé, li ho han explicat mil vegades. Perquè està molt fluixa. Tan fluixa, que no pot arriscar-se a agarrar ni un mal refredat... Però és tan avorrit! Si poguera anar de tant en tant a la sala de jocs, no estaria tan enfadada. Però no la deixen ni traure el cap per la porta. Ni tan sols el nas! Tampoc pot rebre visites, llevat dels pares. Qualsevol altra visita ha de quedar-se al corredor, mirar a través del vidre de la porta i parlar amb ella per telèfon. Per telèfon! T’ho pots creure? Com no ha d’estar enfadada, per més que siga el seu aniversari? El pare l’abraça amb molta tendresa i li diu quasi a cau d’orella: –Moltes felicitats, xiqueta meua! I després li planta huit besos sorollosos en el cap pelat. Un bes per any, com està manat! La mare l’abraça també. –Moltíssimes felicitats, perla! I, com el pare, li besa huit vegades el cap despullat. Mara somriu a pesar seu. © Toni Cabo LA SALUT ÉS UN TRESOR
Per a riure Un home va a la consulta perquè té molt de dolor. –Bon dia, en què el puc ajudar? –Doctora, mire, em fa mal tot el cos. –Tot? Això com pot ser? –Em toque el colze, i em fa mal. Em toque el genoll i, uf, encara més mal. Em toque el nas, i també. –Deixe’m veure... Vosté el que té és el dit trencat! En grups, expliqueu-vos algun acudit. Els besos a les galtes també estan prohibits. Comeixir de l’habitació. Com rebre visites. Per això els pares la besen sempre al cap. I la veritat és que li agrada. Li agrada perquè al cap li cabenmés besos que a les galtes. Peròmolts més, on va a parar! I també perquè els llavis dels pares, suaus i càlids, li fan unes cosquerelles que... que... Que no témés remei que riure! –Ha, ha, ha, ha! Llavors la mare assenyala cap a la porta i diu: –Mira qui ha vingut a felicitar-te! Mara alça el cap i veu moltes cares somrients a l’altre costat del vidre. La de la iaia Emília. La del iaio Quim. La de la iaia Teresa. La dels oncles Andreu i Pep. La de la tia Carme. Fins i tot les de Martina i Daniel, els seus cosins! Mara torna a somriure contra la seua voluntat. Té una família de sardines en llanda! Totes les boques somrients de l’altre costat del vidre es mouen alhora. –Per molts anys, Mara! –criden. El pare encén les candeletes del pastís mentre l’anima: –Vinga, Mara! Demana un desig i bufa amb força! Teresa Broseta Supermara, superheroïna per sorpresa (adaptació) © Toni Cabo
8 LLEGIM I COMPRENEM 1 huit 1. Quin és el nom de la protagonista de la lectura? Mar Mara Marga Marta 2. On viu des de fa setmanes? Per què? 3. Com se sent la xiqueta? Per quin motiu penses que es troba així? I tu, com et sentiries en el seu cas? • Creieu que és important tindre salut? Per què? • Qui s’encarrega de comprovar que creixem sans? On i quan us fan revisions mèdiques?
9 número LLEGIM I COMPRENEM 1 © Toni Cabo 4. La lectura parla d’un dia especial perquè... la xiqueta podrà anar a la sala de jocs. és l’aniversari de la mare i li han portat un regal. és l’aniversari de la protagonista i fa 8 anys. 5. Qui explica la història? La protagonista. Un narrador extern. El pare de la xiqueta. 6. Quines coses té prohibides Mara? Per què? 7. Troba en el text... • Dues paraules o expressions que s’utilitzen amb persones a qui s’estima molt. • Una expressió que signifique en veu baixa. • Una paraula que signifique el mateix que pelat. 8. Per què la xiqueta té el cap pelat? Què li agrada de tindre el cap així? 9. Relaciona cada onomatopeia amb el seu significat i escriu una oració amb cada una. plor riure menjar fàstic • • • • • nyam-nyam • ue, ue • ha, ha, ha • ecs 10. Comenta amb la parella altres onomatopeies que coneixeu. • Recordes l’última vegada que et vas quedar a casa perquè no et trobaves bé? Què et passava? Què vas fer per a recuperar-te? • Quan estem malalts, potser ens abelleix abraçar ben fort el nostre peluix. Què sols fer tu? • Què podem fer per a ajudar a algú altre quan no se sent bé?
a be ce de e efe ge hac i jota ca ele eme ene o pe cu erre esse te u ve ics i grega ve doble zeta 10 PENSEM 1 L’alfabet 1. Escolta, llig i memoritza l’alfabet. L’alfabet té 26 lletres, 21 consonants i 5 vocals. La ce trencada és el nom de la lletra c quan porta aquest signe ¸ (ç). En el diccionari, les paraules apareixen ordenades segons l’alfabet. 3. Escriu en ordre alfabètic els noms de cinc objectes de la classe. Corregiu l’activitat per parelles amb l’ajuda del diccionari. 2. Quin d’aquests llibres és un diccionari? Encercla’l. individual per parelles deu
11 PENSEM 1 Els dígrafs són parelles de lletres que representen un sol so: gu, qu, ny, ll, rr, ss, tg, tj, tx... 5. Algunes d’aquestes paraules tenen dígrafs. Encercla'ls. muntanya classe llapis equipatge estoig jutjat motxilla carro aneguet ordinador 6. Escolta i completa les paraules amb el dígraf corresponent. pa....ar me....a me....e pla....a casta....a pi....arra pi....a endo.... 7. Escolta i escriu. Dictat Els dígrafs Fem els deures al despatx de ma mare? No puc, m’he de preparar la bossa per a anar a la platja. 4. Copia les paraules de la conversa que tenen dígrafs. onze
12 APRENEM PARAULES 1 1. Llegiu en veu alta i numereu segons l’escena. El centre de salut xeringa termòmetre cotó-en-pèl radiografia farmaciola esparadrap tireta aigua oxigenada infermer o infermera llitera xarop careta escaiola metge o metgessa ambulància 14 15 4 1 12 7 3 2 11 9 5 8 13 6 10 dotze
13 APRENEM PARAULES 1 2. En un full giratori, anoteu els noms de tots els oficis que identifiqueu en l’escena i escriviu-los en femení i en masculí. En acabant, afegiu-ne un parell més que trobeu a faltar. 3. Comenteu per quins motius es pot anar a un centre de salut. 4. Relaciona cada cosa amb la utilitat que té. termòmetre • escaiola • tireta • aigua oxigenada • xarop • • Tapar una ferida xicoteta. • Desinfectar una ferida. • Curar el mal de gola. • Immobilitzar un os trencat. • Prendre la temperatura del cos. 5. Quins altres objectes s’usen en una consulta per a atendre els pacients? En grups de quatre, feu memòria i completeu una llista per torns. 6. Què signifiquen aquests senyals? 7. Les paraules destacades de les oracions són incorrectes. Escriu les paraules pròpies del valencià on calga. vertigen llitera crosses farmaciola esquinç • Joana ha entropessat i s’ha fet un esguince. • Marc es va marejar perquè tenia vèrtig. • El botiquí està a la planta baixa de l’escola. • La zeladora va portar la camilla a la sala de cures intensives. • Com que t’has trencat la cama, necessitaràs muletes. tretze
14 PARLEM 1 Interpretem rols 1. Escolteu els dos diàlegs i comenteu quin demostra un comportament adequat. Justifiqueu les respostes. Diàleg A Diàleg B 2. En grups, seguiu aquestes instruccions i representeu una situació en un centre sanitari. 1) Trieu quin paper representareu: pacient (i la malaltia), ofici, persona acompanyant... 2) Prepareu la intervenció durant un minut. 3) Representeu, amb educació i respecte, la situació davant de la classe. 3. Per parelles, observeu els cartells i comenteu. • On els podeu trobar? • Quin missatge transmeten? Ho fan de manera clara i directa? • Són importants aquestes campanyes per a la societat? • Quin penseu que és el millor mitjà de difusió: xarxes socials, ràdio, televisió...? catorze 4. Mireu el vídeo i expliqueu què és el Pla Bé. En acabant, comenteu quins hàbits del Pla Bé seguiu habitualment.
15 ESCRIVIM 1 El final d’una història 1. Llig aquest altre fragment de Supermara. –Mara, tens ací un regal per obrir. A veure si encertes de qui és! Mara pensa amb totes les seues forces. Ja ha rebut molts regals, i de molta gent. Qui més li envia un regal? –Una pista... –demana, fent cara de llàstima. El pare diu: –No és d’una persona només. La mare remata: –És de moltes. Els ulls de Mara s’il·luminen. –De l’escola? –pregunta, nerviosa. –Premi! –exclama el pare. I li lliura el paquet. 5. Per parelles, argumenteu quin d’aquests regals és realment el del llibre. © Toni Cabo 3. Tria un dels regals que heu comentat i descriu-lo detalladament. • Què és? • Com és? (grandària, forma, colors...) • Per a què serveix? On es compra o com s’elabora? 4. Inventa com podria continuar el fragment a partir del regal de l’activitat 3. • Què fa Mara amb el regal? • On va? • Amb qui juga? Dossier d’escriptura 2. Feu una pluja d’idees i poseu en comú quin regal faríeu a Mara si fóreu els seus companys i companyes de classe. quinze
16 1 FEM PINYA setze Inventem un eslògan 1. En grups, fixeu-vos bé en aquest cartell i identifiqueu les dades de la fitxa. 2. Expliqueu què és una ONG. Si no ho sabeu, busqueu informació en Internet i compartiu-la amb la resta de la classe. 3. Organitzeu la classe en tres grups, investigueu i anoteu altres ONG que treballen en els camps de... • La medicina. • L’educació. • El medi ambient. 4. Per grups, inventeu un eslògan per a una campanya d’alguna de les ONG anteriors. Podeu incloure alguna imatge. • El tipus de publicació. • L’eslògan o missatge. • L’entitat que publica el cartell. • El significat de la imatge. • Informació addicional.
17 REPASSEM 1 1. Ara ja sé... Dir l’abecedari. Reconéixer els dígrafs: qu, gu, ll, ny, rr, ss, tg, tj, tx... Moltes paraules relacionades amb la salut. Inventar el final d’una història. Representar un diàleg. La importància de les ONG. 2. Completa les oracions perquè tinguen sentit. • M’he trencat una cama, així que camine amb ajuda d’unes c....... . • Uf! Quin tall! T’hauràs de posar una t....... . • Al corredor hi ha una f....... amb material per a curar. • M’han receptat x....... per al mal de gola. • L’....... que em va vacunar era simpàtic. • Ens posem c....... per a evitar la transmissió del virus. 3. Escriu... • Una paraula que continga ny. • Un verb amb ss. • Un menjar que t’agrade que tinga rr. • Un menjar que no t’agrade gens que continga ss. • Un adjectiu amb ig. • Els noms de quatre familiars teus en ordre alfabètic. 4. Explica què és una ONG i posa algun exemple. 5. Marca les afirmacions verdaderes. Les campanyes publicitàries solen tindre un eslògan. Un eslògan és una frase curta. La publicitat serveix només per a vendre coses. En els cartells publicitaris la imatge és important.
2 ??????? QUINA ANIMALADA! Què vull saber? • Paraules augmentatives. • Descriure animals. • ... Què sé? • Les síl·labes d’una paraula. • Noms d’animals domèstics. • ... Nuvolet Abans de començar a contar-vos esta història tan bonica i extraordinària, voldria dir-vos algunes coses que trobe que sónmolt importants i potser un poc increïbles: la primera és que tinc un nomuna miqueta estrany, emdiuen Nuvolet; la segona és que... jo soc un gat. Sí, ja ho he dit, soc un gat que té un bon grapat d’anys; un gat vell, vaja! Però això, ben mirat, no és tan extraordinari; tots sabeu que els gats tenim set vides, així que potser no soc tan vell... O qui sap si una flauta de canya que tinc, una flauta molt especial perquè té poders, m’ajuda a passar la vida. Però el que verdaderament és superimportant, i això ho sap molt poca gent perquè per a mi és com un secret, és que jo sé parlar com vosaltres. Sí! Vull dir que puc parlar amb les persones i amb altres animals. Pel que fa al meu nom, Nuvolet, d’entrada pot semblar un poc estrany, però també haureu de reconéixer que és ben original. Me’l van posar fa molt de temps una xiqueta i els seus amics que vivien per ací, en este mateix jardí on jo visc, quan el jardí encara era un hort.
Per què em van dir així? Supose que pel color de la meua pell. Resulta que la meua mare tenia una pell sedosa, blanca com la neu, i uns ulls grans i verds com dos caramels de menta. El meu pare, d’altra banda, era un gatot fort amb el pelatge tan negre com una nit sense lluna i uns ulls del color de la mel. El dia que jo vaig nàixer, segons m’han dit, havia caigut una d’eixes tempestes de començament d’estiu: molts trons, un ruixat de gotes grans i gruixudes que dura un moment i prou. Però quan la tempesta ja s’havia allunyat i tan sols rodaven pel cel uns quants núvols menuts de color gris, la meua mare es va refugiar dins la barraqueta on la família que vivia en l’hort guardava les coses per a treballar. I allí, en un racó d’aquella barraqueta de llauradors, entre les llegones, les canyes i els cabassos d’espart per a arreplegar l’ametla, vaig nàixer jo. Joaquim G. Caturla. Nuvolet (adaptació) Per a pronunciar millor Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà? Jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar sé. En grups, practiqueu la pronunciació per torns.
20 LLEGIM I COMPRENEM 2 vint 1. Escriu el nom del protagonista de la lectura. Tronada Nuvolet Pedregada 2. Qui li posà el nom a Nuvolet? Per què? 3. Indica si és verdader o fals. Després, corregeix les falses. V F Nuvolet ha nascut fa poc. La mare tenia una pell sedosa i uns ulls grans. El gat va nàixer a l’aire lliure. A Nuvolet no li agrada gens el seu nom. • On hem de dur els animals quan estan malalts? • Podem tindre qualsevol tipus d’animal a casa? Per què?
21 LLEGIM I COMPRENEM 2 vint-i-u 4. La lectura parla d’un gat especial perquè... té 7 vides. pot parlar amb persones i animals. no té por de l’aigua. 5. Qui explica la història? Un narrador extern. El pare del protagonista. El protagonista. 6. Explica qui són aquests personatges que apareixen al dibuix de la lectura i com ho has sabut. 7. Busca en un diccionari tradicional o en línia el significat de les paraules següents. gruixut llegona espart cabàs 8. Segueix els exemples i fes augmentatius amb la resta de paraules. -ot supergat → gatot gos → ...... núvol → ...... animal → ...... important → superimportant bo → ...... trista → ...... intel·ligent → ...... • Què faríeu si trobàreu un animal abandonat al carrer? Com l’ajudaríeu? • Heu adoptat alguna vegada un animal o coneixeu algú que ho haja fet? Conteu-ho.
22 PENSEM 2 vint-i-dos La síl·laba tònica S’anomena síl·laba cada un dels colps de veu que fem quan pronunciem una paraula: lli-bre-ta. La síl·laba tònica és la que es pronuncia amb més força en una paraula: lli-bre-ta. Les síl·labes àtones són les que es pronuncien amb menys intensitat: lli-bre-ta. 1. Escriu quantes síl·labes té cada paraula, com en l’exemple. elefant 3 rinoceront lleó caragol nyu mamut guepard hipopòtam cérvol cocodril dinosaure gasela 2. Escolta les paraules, separa-les en síl·labes i assenyala la síl·laba tònica. Fixa’t en l’exemple. ordinador: or - di - na - dor • telèfon: .... • plàtan: .... • bonica: .... • amics: .... • barraqueta: .... • xiqueta: .... • cançó: .... • caramel: .... • Nuvolet: .... • jardí: .... • sedosa: .... • lluna: .... 3. En grups, cada un dels membres escriu una paraula de l’escola i qui està a la dreta diu quantes síl·labes té i quina és la síl·laba tònica. Completeu la roda tres vegades. Pati! Pa-ti, dues síl·labes, pa és la tònica.
23 PENSEM 2 vint-i-tres La lletra l pot aparéixer al principi, enmig i al final de paraula: lupa, elefant, bassal... La l·l només apareix en algunes paraules entre dues vocals: aquarel·la, novel·la, anul·lar... 4. Classifica les paraules següents segons s’escriguen amb l o amb l·l. maleta col·legi síl·laba goril·la elegant il·lusió calavera tranquil·litat escola col·lecció col pol·len salat pel·lícula fila cèl·lula La l·l 7. Feu un dictat cooperatiu per parelles. Un membre dicta, l’altre escriu. Després intercanvieu-vos els papers. Dictat Paraules amb l Paraules amb l·l 5. Memoritza com s’escriuen les paraules de l’activitat 4. Després, cobreix-la amb un paper i completa amb l o l·l. co.....egi pe.....ícula sí.....aba gori.....a e.....egant i.....usió co..... ca.....avera tranqui.....itat esco.....a co.....ecció ma.....eta po.....en sa.....at cè.....ula 6. Les paraules destacades contenen errades. Copia les oracions correctament. • La metgessa m’ha dit que tinc alèrgia a la pols. • El sol és l’estrel·la del sistema solar. • Tot l’alumnat colabora per mantindre l’escola neta. • El mag va iluminar la sala amb ciris.
24 APRENEM PARAULES 2 vint-i-quatre 1. Llegiu en veu alta i numereu segons l’escena. conill gat hàmster pinso gossera collar gos tortuga periquito abeurador joguet peixera terrari gàbia menjadora Els animals domèstics 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
25 APRENEM PARAULES 2 vint-i-cinc 2. Les oracions següents contenen castellanismes. Escriu les paraules valencianes al costat i consulta el diccionari en cas de dubte. • El pardalet està dins de la jaula. • Al meu gos li agrada el pienso. • El loro de Joan té uns colors molt vius. • Recorda posar aigua en el bebedero. • Els periquitos han escampat el menjar del comedero. • La meua té el pic esmolat. 3. Completa amb l’acció que fa cada animal. vota nadant volen repta camina enfila • La serp .......... pel terrari. • La gosseta .......... al costat de la seua ama. • Els peixos passen el dia .......... . • Els canaris .......... molt alt. • La granota .......... d’una pedra a una altra. • La mona s’.......... a la palmera. 4. Fes una llista d’animals tan llarga com siga possible. Animals domèstics Animals salvatges • Esteu d’acord amb totes les opcions? Hi ha animals que poden ser salvatges i domèstics? 5. Comenta amb els teus companys i companyes de taula si tu o un familiar teniu un animal domèstic. • Quin i com és? • Quina responsabilitat comporta tindre un animal domèstic? • És millor comprar o adoptar? Per què? • Si no en tens cap, en voldries un?
26 PARLEM 2 vint-i-sis Juguem 1. Relaciona cada animal amb la seua onomatopeia i el verb associat. gos • gat • gall • gallina • • meu-meu (maular) • quiquiriquic (cantar) • cloc-cloc (cloquejar) • bub-bub (lladrar) Quines onomatopeies més coneixes? Dis-les en veu alta. 2. Per parelles, seguiu aquestes instruccions i representeu una situació en una tenda d’animals de companyia. • Imagineu que esteu en una tenda d’animals. Hi ha un hàmster que està avorrit d’estar a la botiga i no troba amo i un xiquet o xiqueta que vol trobar l’animalet de companyia ideal. • Trieu quin paper representareu: xiquet/a o animalet. • Prepareu la intervenció durant uns minuts. • Representeu, amb educació i respecte, la situació davant de la classe. • Podeu fer l’activitat en grups de tres introduint com a personatge el botiguer/a. 3. Com a gran grup juguem al gat i al ratolí. Desenvolupament: • Els alumnes es col·loquen en files (un darrere de l’altre i un al costat de l’altre) amb els braços oberts i agafats per les mans. • Dos alumnes estan fora de les files (el ratolí i el gat). El gat persegueix el ratolí fins a atrapar-lo, moment en què canvien de rol. • El ratolí pot demanar l’ajuda dels companys demanant «canvi», moment en què tots els components de les files giren 90 graus cap a la dreta i continuen agafant-se per les mans. Si torna a dir «canvi», tornen a la posició inicial. • Es van fent canvis de ratolins i gats per tal que tot el món hi puga participar. Regles: • No es poden traspassar les parets (els braços dels companys). • Els «canvi» han de ser ràpids. • És un joc de col·laboració. Variants: • Es pot fer amb dos gats i un ratolí.
27 ESCRIVIM 2 vint-i-set La descripció 1. Completa els buits amb les paraules següents. neta contenta blanc verda clara negra llarga Una vegada hi havia un colommolt ........... que es passejava a la vora d’un rierol. L’aigua del rierol era ............, ........... ... Fins i tot es podien comptar les pedres redones que hi havia al fons. El colom, com que tenia molta set, s’abocà sobre l’aigua per a beure. Va ficar el bec a dins i després va alçar el cap enlaire per a empassar-se l’aigua. Hi havia una formigueta molt ......................................... . S’estava passejant per l’altra banda del rierol i, com que també tenia set, es va enfilar en un bri d’herba que creixia prop de l’aigua per a poder beure millor... però amb tan mala sort que va caure dins. Sort que el colom veié la formiga que estava a punt d’ofegar-se i li acostà un bri d’herba .......................................... i .......................................... per a salvar-la. La formiga estava molt .........................................., i el colom també perquè havia salvat la vida a la formigueta. Però... heus ací que, mentre la formiga se n’anava cap al seu formiguer, va veure un home que venia per la vora del rierol. Era un caçador que volia matar el colom. La formiga no s’ho va pensar dues vegades i corrents va anar cap a la vora de l’home, s’enfilà al seu peu i el picà ben fort al dit gros. L’home va fer un crit: «Aiii!». I el colom, en sentir el crit, es va adonar del caçador i s’envolà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista. I quan el caçador va voler disparar, ja no el va veure enlloc. Faula d’Isop (adaptació) 2. Tria un animal i descriu-lo amb tota classe de detalls en una fitxa informativa: • Nom de l’animal. • Com és? (grandària, forma, color...) • On viu? • Què menja? Dossier d’escriptura
28 2 vint-i-huit FEM PINYA Recitem en moviment 1. En aquesta unitat farem un dictat corrent. Seguiu les instruccions. La pluja Quan plou plou per a tots. Per al gat i per al gos. Per a la pedra i la flor. Per al feliç i el ploró. Quan plou plou per a tots. Però si al gat no li agrada, que ploga fascina el gos i si a la pedra li esvara és pa i mel per a la flor, per al feliç cançó d’alba i per al trist amarg plor. Quan plou mai plou que puga dir-se que plou a gust de tots. • Poseu-vos en grups de quatre persones i numereu-vos de l’1 al 4. • Pengeu aquest poema de Marc Granell en un lloc visible de la classe. • Quan la mestra o el mestre faça un senyal, el membre número 1 de cada equip s’alça i, corrent, va al poema que està penjat, el llig i torna corrent al seu equip per a dictar als membres número 2, 3 i 4 tot el que recorda. Tots han d’escriure-ho tot. • A continuació, el membre número 2 repetirà els mateixos passos (alçarse, córrer cap al text, mirar on s’havia quedat el company o la companya, intentar memoritzar part del poema, tornar a l’equip corrent, dictar als membres 3, 4 i 1 el que recorda i apuntar-ho tot). • Així successivament fins que un grup de la classe tinga copiat el poema sencer, revisat i sense faltes. Eixe serà l’equip guanyador! • Finalment, quan tots els equips tingueu el text revisat, respondreu les preguntes que us faça el mestre o la mestra. Nota: el mestre o la mestra només cridarà els números 1 la primera vegada. Després, vosaltres haureu d’anar gestionant-vos, ja que cada grup seguirà un ritme diferent. El ritme dependrà de la rapidesa a l’hora de córrer, memoritzar, dictar i copiar!
1 2 3 29 REPASSEM 2 vint-i-nou 1. Pinta la diana segons el que has aprés. 2. Completa les oracions perquè tinguen sentit. • El gos quan ............. fa ............. . • Quan la gallina ............. és que fa ............. . • La síl·laba que es pronuncia més fort és la ............. . • Porte la mascota a ............. perquè revisen la seua salut. 3. Escriu... • Una paraula que continga l·l. • Una paraula que siga un augmentatiu. • Una paraula de tres síl·labes. • Un paraula en què la segona síl·laba siga tònica. • L’onomatopeia del gall. 4. Explica quines opcions tens si vols adquirir un animal domèstic. 5. Marca les afirmacions verdaderes i corregeix les que siguen falses. Pel·lícula porta l·l. La síl·laba tònica en cosina és la síl·laba -na. La paraula jaula es diu gàbia en valencià. Els gossos maulen. 3. No ho he aconseguit. 2. Quasi ho he aconseguit. 1. Ho he aconseguit. Comptar síl·labes. Marcar la síl·laba tònica en una paraula. Escriure paraules amb l i l·l. Conéixer paraules relacionades amb els animals domèstics.
GUIA DE RECURSOS DIDÀCTICS P R E Valencià P I À I 3
1 LA SALUT ÉS UN TRESOR A. INTRODUCCIÓ Aquesta és la primera seqüència didàctica del llibre Parlem 3, un material basat en l’aprenentatge significatiu i en el foment de l’expressió oral per a aprendre valencià. A partir d’aquest curs, l’eix vertebrador de cada seqüència es planteja a partir de les dues pàgines de la lectura inicial. Les lectures són fragments extrets d’obres publicades, generalment per autores i autors valencians, que s’aprofiten per a treballar diferents temes transversals al llarg de tot el llibre. La primera unitat porta com a títol «La salut és un tresor» i té com a objectiu familiaritzar l’alumnat amb el camp semàntic de la salut, i també amb alguns elements característics dels textos narratius. La lectura inicial és un fragment del llibre Supermara, superheroïna per sorpresa, que explica la història d’una xiqueta malalta. Es tracta d’un text narratiu amb molts elements de diàleg i, també, de descripció de personatges i objectes, que seran els gèneres discursius que es treballaran al llarg de la seqüència. La secció «Pensem» repassa l’alfabet i l’ordre alfabètic, que són molt importants per a consultar el diccionari, una ferramenta que caldrà utilitzar sovint. A més, també s’hi tracten els dígrafs. Per la seua banda, la secció «Paraules noves» amplia el vocabulari del centre de salut. Les seccions «Parlem» i «Escrivim» proposen models de textos orals i escrits, a partir dels quals han de crear-ne de nous. En aquest cas, hauran d’inventar una situació comunicativa en un centre sanitari, analitzar textos publicitaris i escriure un final per a la història que han llegit en la lectura inicial. Per acabar, la secció «Fem pinya» proposa la creació d’un eslògan relacionat amb el món de la salut i la solidaritat. B. TEMES TRANSVERSALS S’hi tracten diverses temàtiques: l’educació, la salut, el centre de salut, l’alimentació saludable, la solidaritat i el paper de les ONG. A més, es presenten codis no lingüístics, com els senyals, els logos o les imatges dels cartells publicitaris. L’alumnat també haurà d’identificar conductes inadequades i treballar determinades habilitats socials. Pel que a fa l’educació emocional, es treballa la col·laboració entre companys i companyes, i l’empatia i el suport a una persona que té alguna malaltia o alguna necessitat especial. C. CONEIXEMENTS PREVIS La rutina de pensament «Què sé?» i «Què vull saber?» està present en totes les seqüències i serveix per a activar els coneixements previs de l’alumnat. Com que és la primera unitat del curs, podem proposar que parlen en parelles sobre què recorden del curs anterior. L’alumnat de tercer ja té suficientment assolides les destreses de lectura i escriptura. Tanmateix, hi pot haver diferències entre alumnes i haurem d’estar alerta per a atendre d’una manera adequada la diversitat de l’aula, per exemple, mitjançant la lectura compartida. D. APRENENTATGE COOPERATIU En aquesta unitat s’apliquen diverses tècniques d’aprenentatge cooperatiu, però de manera senzilla i adaptades al nivell del cicle escolar. Així, la lectura compartida, les parelles comparteixen, pissarretes amunt, verdader o fals, el full giratori i el puzle d’Aronson es poden aplicar en moltes activitats de «La salut és un tresor». 6
1 E. TEMPORALITZACIÓ RECOMANADA Setembre Octubre Novembre Desembre 1a setmana 2a setmana 3a setmana 4a setmana F. RECURSOS I MATERIALS • Versió digital del llibre (www.blinklearning.com). • Recursos sonors i audiovisuals. • Activitats digitals (ISpring, Genially i Kahoot). • Quadern de valencià, que es ven per separat. • Fitxes d’atenció a la diversitat (profes.bromera.com). G. ITINERARI DE LECTURA Per a complementar el tema, a banda del llibre del qual està extreta la lectura inicial Supermara, superheroïna per sorpresa, de Teresa Broseta, podem recomanar la lectura de Supermara, superheroïna a l’atac i Supermara, els superpoders no s’acaben mai. Una altra lectura relacionada amb el tema de la seqüència és Empar i el xungovirus, de Fani Grande, un llibre tendre i divertit per a riure, emocionar-se i comprendre la pandèmia de la Covid-19. H. CONCRECIÓ CURRICULAR Podeu descarregar la taula de programació de la seqüència didàctica en format editable accedint a la versió digital de la guia (www.blinklearning.com) o des de l’Espai del professorat del web de Bromera (profes.bromera.com). 7
1 1 ??????? Què sé? • Expressar-me amb educació. • Les lletres de l’abecedari. • ... Què vull saber? • Paraules sobre la salut. • Escriure oracions amb sentit. • ... Supermara Mara té motius per a estar enfadada. Un bon grapat de motius! Està enfadada perquè està malalta. Ja fa setmanes que viu a l’hospital, tot el dia tancada en una habitació que li sembla una gàbia. És pel seu bé, li ho han explicat mil vegades. Perquè està molt fluixa. Tan fluixa, que no pot arriscar-se a agarrar ni un mal refredat... Però és tan avorrit! Si poguera anar de tant en tant a la sala de jocs, no estaria tan enfadada. Però no la deixen ni traure el cap per la porta. Ni tan sols el nas! Tampoc pot rebre visites, llevat dels pares. Qualsevol altra visita ha de quedar-se al corredor, mirar a través del vidre de la porta i parlar amb ella per telèfon. Per telèfon! T’ho pots creure? Com no ha d’estar enfadada, per més que siga el seu aniversari? El pare l’abraça amb molta tendresa i li diu quasi a cau d’orella: –Moltes felicitats, xiqueta meua! I després li planta huit besos sorollosos en el cap pelat. Un bes per any, com està manat! La mare l’abraça també. –Moltíssimes felicitats, perla! I, com el pare, li besa huit vegades el cap despullat. Mara somriu a pesar seu. © Toni Cabo LA SALUT ÉS UN TRESOR Sabers bàsics • Reflexió sobre els propis coneixements. • Lectura i audició de textos narratiu amb l’entonació i el ritme adients. • Lectura, comprensió i explicació d’acudits. • Interacció i expressió orals. Competències clau • Comunicació lingüística. • Personal, social i d’aprendre a aprendre. Suggeriments didàctics • La rutina de pensament «Què sé?» i «Què vull saber?» està present en totes les unitats i serveix per a presentar la unitat i repassar els continguts previs que cal tindre en compte. Podem suggerir-los que miren l’índex i aprofitar perquè es familiaritzen amb l’estructura del llibre. • Abans de fer la lectura, podem escoltar l’àudio perquè es familiaritzen amb el text i puguen comentar algun aspecte sobre el tema, les emocions i els personatges. • També podem preguntar què els suggereixen el títol i les il·lustracions, ja que són molt representatius del tema tractat i ens permetrà introduir algunes paraules relacionades. • Després de la lectura, podem preguntar, si ho trobem convenient, si coneixen alguna persona malalta o algú que necessita algunes atencions diferents. Així treballarem el respecte i l’empatia. 8
1 Per a riure Un home va a la consulta perquè té molt de dolor. –Bon dia, en què el puc ajudar? –Doctora, mire, em fa mal tot el cos. –Tot? Això com pot ser? –Em toque el colze, i em fa mal. Em toque el genoll i, uf, encara més mal. Em toque el nas, i també. –Deixe’m veure... Vosté el que té és el dit trencat! En grups, expliqueu-vos algun acudit. Els besos a les galtes també estan prohibits. Comeixir de l’habitació. Com rebre visites. Per això els pares la besen sempre al cap. I la veritat és que li agrada. Li agrada perquè al cap li cabenmés besos que a les galtes. Peròmolts més, on va a parar! I també perquè els llavis dels pares, suaus i càlids, li fan unes cosquerelles que... que... Que no témés remei que riure! –Ha, ha, ha, ha! Llavors la mare assenyala cap a la porta i diu: –Mira qui ha vingut a felicitar-te! Mara alça el cap i veu moltes cares somrients a l’altre costat del vidre. La de la iaia Emília. La del iaio Quim. La de la iaia Teresa. La dels oncles Andreu i Pep. La de la tia Carme. Fins i tot les de Martina i Daniel, els seus cosins! Mara torna a somriure contra la seua voluntat. Té una família de sardines en llanda! Totes les boques somrients de l’altre costat del vidre es mouen alhora. –Per molts anys, Mara! –criden. El pare encén les candeletes del pastís mentre l’anima: –Vinga, Mara! Demana un desig i bufa amb força! Teresa Broseta Supermara, superheroïna per sorpresa (adaptació) © Toni Cabo • La lectura inicial es pot fer individualment o també amb la tècnica d’aprenentatge cooperatiu de la lectura compartida. Un membre llig el primer paràgraf i quan acabe, ha de resumir-lo o explicar-lo. L’altre membre ha de fer el paper de docent i ha de dir si el resum del company o companya és correcte o corregir-lo, si cal. Després, s’intercanvien els papers. Per a fer-ho, s’ha de dividir el text en parts equitatives i no massa llargues. Per descomptat, es pot dividir en parts més extenses o més curtes segons el nivell de l’alumnat, i també es pot repartir entre quatre (en el Dossier de treball cooperatiu trobareu més informació sobre com podeu aplicar aquesta tècnica). En finalitzar l’activitat, que ha de durar el temps que els xiquets i xiquetes tarden a llegir i explicar-se el text, les parelles han de xocar les mans per a reforçar l’esperit d’equip. • La secció «Per a riure» canvia en cada seqüència didàctica. Hi trobarem jocs de llengua que poden ser tant endevinalles com embarbussaments, jeroglífics o acudits, com en aquest cas. Sempre estan relacionats amb la lectura i estan plantejats per a fer en grup, treballar l’expressió oral i també altres aspectes, com la memòria, la ironia... En aquest cas, l’acudit de segur que dona peu a alguna rialla, i resulta ben engrescador que se n’expliquen d’altres de relacionats amb el tema, de manera que comencen a practicar el vocabulari. Aprenentatge cooperatiu Es pot aplicar l’estratègia de la lectura compartida. Interdisciplinarietat El tema de la lectura es relaciona amb l’assignatura de Coneixement del Medi. Suggeriments didàctics 9
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=