Per què em van dir així? Supose que pel color de la meua pell. Resulta que la meua mare tenia una pell sedosa, blanca com la neu, i uns ulls grans i verds com dos caramels de menta. El meu pare, d’altra banda, era un gatot fort amb el pelatge tan negre com una nit sense lluna i uns ulls del color de la mel. El dia que jo vaig nàixer, segons m’han dit, havia caigut una d’eixes tempestes de començament d’estiu: molts trons, un ruixat de gotes grans i gruixudes que dura un moment i prou. Però quan la tempesta ja s’havia allunyat i tan sols rodaven pel cel uns quants núvols menuts de color gris, la meua mare es va refugiar dins la barraqueta on la família que vivia en l’hort guardava les coses per a treballar. I allí, en un racó d’aquella barraqueta de llauradors, entre les llegones, les canyes i els cabassos d’espart per a arreplegar l’ametla, vaig nàixer jo. Joaquim G. Caturla. Nuvolet (adaptació) Per a pronunciar millor Un caragol ben encaragolat, qui serà qui el desencaragolarà? Jo seré qui el desencaragolaré perquè desencaragolar sé. En grups, practiqueu la pronunciació per torns.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=