02 Soc com soc CONEIXEM LES NORMES Les vocals En valencià hi ha set vocals, però només cinc lletres per a representar-les. Les vocals poden ser obertes o tancades: • La vocal a és oberta en qualsevol posició. Si porta accent, ha de ser obert (à): sabata, pàgina. • Les vocals i i u són sempre tancades. Si porten accent, ha de ser tancat (í, ú): amic, país, furgar, ningú. • Les vocals e i o poden ser obertes o tancades: – La e oberta i la o oberta es troben exclusivament en posició tònica. En cas de dur accent, ha de ser obert (ò, è): gendre, fèrtil, home, històric. – La e tancada i la o tancada poden aparéixer en qualsevol posició, tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones. Si porten accent, ha de ser tancat (ó, é): gener, després, poma, torró. 34. Classifiqueu els monosíl·labs destacats segons com siga la vocal tònica (e oberta, e tancada, o oberta, o tancada). Si teniu dubtes, consulteu el Diccionari normatiu valencià de l’AVL. Déu I tu, què vols? Jo Doncs jo sols vull –ei, si pot ser–: Un poc de fam i un xic de pa. Un poc de fred i un poc de foc. Un xic de son i un poc de llit. Un xic de set i un poc de vi i un poc de llet. I un poc de pau. Un poc de pas, un poc de pes i un poc de pis. I un xic de niu. [...] I un poc de sol i un poc de sal. I un poc de cel. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit i un xic de cor i un poc de crit. I un xic de llum i un xic de so: un poc de llamp i un xic de tro. [...] I, a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort. I un poc de mort. I un poc de Vós. Ei, si pot ser. Pere Quart «Tirallonga dels monosíl·labs» (adaptació) 35. Localitzeu en aquest text les paraules amb e oberta i amb o oberta. Era la nit de Reis, no es veia cap estrela al cel i queia una neu fina a terra. Els carrers estaven buits. Vaig anar cap a la biblioteca. Havia recordat que la finestra de la sala havia quedat oberta. No volia que el fred entrara dins. Les meues botes noves deixaven empremtes en la neu. De sobte, al costat de les meues petjades en vaig veure unes de dèbils. Vaig alçar la vista, hi havia una ombra estranya i immòbil davant de la porta de la biblioteca. Què podia ser? Vaig somriure pensant que potser els Reis m’havien deixat un sac de tela ple de carbó. A l’entrada vaig distingir uns peus nus i uns cabells de color mel. Era una xiqueta que s’abraçava les cames amb els braços. Tenia gel a la punta dels dits i els cabells gebrats. Eulàlia Canal. L’arbre de les històries. Animallibres (adaptació) Escolta el poema. 36
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=