Els orígens 1 TEXT I DISCURS 1 COMENTARI DE TEXT (TEORIA) Balada de la frontera és una novel·la que conjuga la fantasia (a l’estil de Joc de trons de George R. R. Martin o de les novel·les de John R. R. Tolkien) amb la història de la Corona d’Aragó. Va obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la de la Diputació d’Alacant l’any 2020. LECTURA EN VEU ALTA La lectura en veu alta és la reproducció oral d’un escrit. Es pot fer davant d’una audiència, en directe (com ara en el teatre), o es pot registrar per a ser escoltada en diferit (com ara un audiollibre). És una activitat complexa, perquè qui llig en veu alta és emissor i receptor alhora. A més a més, hi intervenen els diferents elements de l’oralitat, alguns dels quals reprodueixen l'escriptura: a) Els fonemes, que reproduïm per mitjà de les lletres. b) Les síl·labes tòniques, que marquem amb la presència o l’absència dels signes d’accentuació. c) Les pauses, que assenyalem amb els signes de puntuació. d) L’entonació, que indiquem amb els signes d’exclamació i d’interrogació. La propietat del discurs que regula la pronunciació correcta d’aquests elements s’anomena prosòdia. Hi ha aspectes que no es veuen reflectits en l’escriptura tan clarament, de manera que hem d’interpretar-los d’acord amb el tipus de text i els efectes que volem aconseguir en l’audiència: a) L’entonació, que és la modulació dels tons de la veu (agut o greu). b) La intensitat, que és la modulació del volum de la veu (alt o baix). c) El ritme, que és la velocitat de lectura (ràpida o lenta). 1. Llig en veu alta el text «La fundació» i, a continuació, explica per escrit quina classe d’entonació, intensitat i ritme has triat en cada moment de la lectura. 2. Què significa la paraula mussitar que utilitza el narrador? Quina instrucció dona per a la lectura en veu alta? 5 10 15 20 La fundació Es conta que el rei Jaume II havia contemplat aquell paisatge que s’estenia al seu davant des d’un turó de la vall que els àrabs anomenaven d’Alfàndec, conquistada i repoblada en temps de Jaume I i tornada a pacificar després que s’alçara en armes durant la revolta d’Al-Azraq. El riu Vaca banyava un paisatge que s’estenia des de la serra de les Agulles i Bairénfins als ullals que apareixien vora Gebalcobra. Des del turó, el rei havia vist, amb ulls encisats, un territori d’alqueries separades pel riu i un senyor de pedra obrat de morter que les governava totes: el poderós castell de Marinyén. Es conta que la mirada del monarca s’havia quedat prenyada d’aquella bellesa per a sempre. Al darrere del rei, l’abat de Santes Creus o el bisbe de Tarragona –segons qui contara la història– havia mussitat al monarca: –Mireu quina vall més digna per a un cenobi, senyor. –Certament és una vall digna. El rei havia decidit que en aquelles terres de la vall d’Alfàndec i Marinyén es fundaria un cenobi de monjos cistercencs lligat al monestir de Santes Creus, després d’haver hagut de descartar que el monestir es construïra a Múrcia. Dit i fet, fins aquelles terres fèrtils del migdia del Regne de València havien baixat tretze monjos blancs fundadors. En poc de temps i amb contínues donacions del rei, havia florit un cenobi cada vegada més gran i poderós, que estava destinat a convertir-se en un dels monestirs més nobles de la Corona d’Aragó. Aquell any del Senyor de 1303, el monestir de Santa Maria de la Valldigna estenia ja els seus tentacles sagrats des de les alqueries de Simat i Benifairó fins a les portes del lloc de Barx; des dels camins de laXara i d’Alfulell fins a la Taverna i l’Ombria. El rei Jaume II no podia estarmés content amb la marxa del santuari. La vall estava pacificada i el rei conquistador, en un gest magnànim, havia donat cartes als àrabs perquè foren respectats amb tota la cura la seua llei i el seu culte. La pau i la mà de Déu havien calmat la vall i tot era oli en un cresol. O almenys això semblava. Ivan Carbonell Iglesias. Balada de la frontera. Bromera, 2020 (adaptació) Accedeix a la fitxa de l’obra. Tècniques per a millorar la lectura en veu alta. Accedeix al DNV. 8
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=