Paraules enamorades 2 LITERATURA LA INFLUÈNCIA TROBADORESCA FINS AL SEGLE D’OR A mesura que la Corona d’Aragó escampà els seus dominis cap a les Balears i el territori valencià, es va estendre la influència trobadoresca. Així i tot, durant el segle xiii i, en especial durant el xiv, molts poetes començaren a deixar de banda l’occità com a llengua poètica, encara que mantenien algunes paraules i construccions d’aquesta llengua com a convenció literària. Un exemple en són els germans Jaume i Pere March, oncle i pare d’Ausiàs March, respectivament. Els poetes Gilabert de Pròixida i Jordi de Sant Jordi, vinculats a la noblesa valenciana del final del segle xiv, també són representatius d’aquesta tendència, que culminaria amb l’obra dels poetes del Segle d’Or, amb Ausiàs March al capdavant. RAMON LLULL Aquest escriptor mereix un apartat propi, no tan sols en aquest llibre, sinó en la història de la cultura medieval, ja que és una de les seues figures més transcendents i extraordinàries. A hores d’ara són moltes les universitats europees que encara dediquen estudis i investigacions per a comprendre la seua trajectòria i la seua aportació literària i filosòfica. Llull va nàixer al voltant de l’any 1232 a Mallorca, una illa acabada de conquerir per Jaume I. Vinculat a la cort, formà una família i va dur una vida pròpia de les classes altes, acomodada i amb vel·leïtats culturals, fins al punt que va escriure poemes trobadorescos durant la seua joventut. Però als trenta anys, al puig de Randa, va tindre una il·luminació i va decidir dedicar-se en cos i ànima a l’evangelització. El gran objectiu de la seua obra literària, des de llavors, seria la comprensió de la fe i l’adhesió al cristianisme del màxim nombre de persones. Amb aquest propòsit, va escriure una immensa quantitat d’obres en català i en llatí (fins i tot hi ha indicis que ho podria haver fet en àrab). Amb esperit missioner, va recórrer bona part de la Mediterrània i, al voltant de 1316, superats els 80 anys, va morir en un d’aquests viatges. L’obra de Ramon Llull oscil·la entre la filosofia i la literatura. El seu objectiu no era estètic, no escrivia per a crear textos bells, sinó que manipulava el llenguatge per a aconseguir la millor manera de transmetre el seu missatge religiós. Llull va construir, al llarg de les seues obres, un sistema lògic que explica l’obra de Déu de manera racional, purament intel·lectual. És l’anomenada Ars lul·liana, que s’explica en obres com l’Ars magna (en llatí) o l’Art abreujada d’atrobar veritat. Ramon Llull va escriure obres en vers i obres en prosa. En ambdós casos (recordem que va viure al llarg del segle xiii), es tracta d’una aportació fonamental per a la creació de la llengua literària, al marge del llatí i de l’occità. En la poesia destaca el Cant de Ramon i Lo desconhort, dos textos amb elements biogràfics. Pel que fa a la prosa, Llull va fer un gran esforç per adaptar el català, una llengua encara jove, a les seues necessitats d’expressió filosòfica. Podem esmentar obres com l’Arbre de Ciència, una representació de tot el coneixement humà en forma d’arbre per a divulgar l’Ars, o el Llibre de l’orde de cavalleria, un tractat sobre la formació dels cavallers que influiria en obres posteriors com el Tirant lo Blanc. També destaca la Vida coetània, un text si fa no fa autobiogràfic, on Llull explica la seua «conversió» als trenta anys. Dins de la prosa narrativa, trobem dues de les obres més importants de tota la producció lul·liana: • El Llibre d’Evast e Blaquerna està protagonitzat per un ermità, exemple d’una vida consagrada a la religió. En aquesta obra hi ha el famós Llibre d’amic e amat, un recull de 366 versicles (un per cada dia de l’any) que presenten una mena de diàleg entre l’home (l’amic) i Déu (l’amat). Aquesta obra evoca la influència oriental, matisada per llibres bíblics com ara el Càntic dels Càntics. • El Llibre de meravelles està protagonitzat per Fèlix, que fa un camí cap a la perfecció espiritual. L’obra inclou el Llibre de les bèsties, un dels textos més coneguts de Llull, en el qual es presenten un seguit de faules protagonitzades per animals. Les històries s’han de llegir en clau metafòrica, ja que els animals són una representació simbòlica dels defectes i les virtuts de les persones. En la segona meitat del segle xx, el poeta Vicent Andrés Estellés va triar l’obra de Llull per a posar títol al seu poemari més important, el Llibre de meravelles. En les traduccions de Harry Potter, Ramon Llull apareix com un mag al costat d’altres savis de la tradició occidental com ara el mag Merlí o el rei Salomó. Llotja de Palma de Mallorca. 50
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=