Beatriu de Dia. Paraules enamorades 2 LITERATURA 3 TEXTOS LITERARIS: LA POESIA MEDIEVAL Beatriu de Dia. Versió d’Alfred Badia Estat ai en greu cossisier per un cavallier q’ai agut, e voill sia totz temps saubut cum eu l’ai amat a sobrier; ara vei q’ieu sui trahida car eu non li donei m’amor, don ai estat en gran error en lieig e qand sui vestida. Ben volria mon cavallier tener un ser e mos bratz nut, q’el s’en tengra per ereubut sol q’a lui fezes cosseillier; car plus m’en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: eu l’autrei mon cor e m’amor, mon sen, mos huoills e ma vida. Bels amics, avinens e bos, cora·us tenrai e mon poder? E que jagues ab vos un ser e qe·us des un bais amoros! Sapchatz, gran talan n’auria qe·us tengues en luoc del marit, ab so que m’aguessetz plevit de far tot so qu’eu volria. Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tinga esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerque el seu favor, car jo li ofrene cor i amor, el seny, els ulls i la vida. Oh bell amic ple de dolçors! Quan us tindré vora el meu cor? Si amb vós jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, penedit, de fer ço que jo voldria. Jordi de Sant Jordi Tant és li mals que em faits sofrir com no em cresets, domna valent, que de cert vos am lleialment, que el cor del cors me vol sortir. Castell d’honor, prec Déu m’asir e tot li san si coralment no us sui fis e lleial servent que us vulla amar ses defallir. Tant és el mal que em feu sofrir quan no em creieu, ama valent, que de cert vos am lleialment, que el cor del cos em vol sortir. Castell d’honor, vull morir pels sants i Déu si verament no us sóc bon i lleial servent que us vull amar sens defallir. D’enteniment Sor Natana, abadessa, digué a les dones que l’enteniment era llum espiritual que il·lumina l’ànima perquè entenga la veritat del creador i de les seues obres. També il·lumina la voluntat, perquè abans que desitge o odie res, reba la llum de l’enteniment per tal que no erre en les seues obres. Perquè així com els hòmens cecs erren els camins per on van, per defalliment de la vista corporal, així l’ànima erra en la seua memòria i la seua voluntat quan no rep la llum de l’enteniment. Ramon Llull Llibre d’Evast e Blanquerna (adaptació) 1. Quines són les dues grans influències de la poesia medieval a casa nostra? 2. Què van ser els regnes de taifes? Quins van existir en el territori valencià? Com van contribuir al desenvolupament de la poesia en llengua àrab? 3. Redacta un text expositiu breu en què justifiques la importància de la poesia trobadoresca. • A continuació, explica de quina manera el sistema feudal es traslladà en clau literària a la poesia trobadoresca. • Llig els fragments de poesia trobadoresca de la comtessa de Dia i de Bernat de Ventadorn i indica quina visió de l’amor dona cadascun. 51
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=