I és que Miquelet volia un cucurutxo tan gran que poguera tindre un poc de gelat de cada classe: de maduixa, de xocolate, de pistatxo, de torró… I, clar!, el senyor Giner no tenia cucurutxos tan grans. Així que va haver de gastar cinc cucurutxos. I Miquelet no tenia tantes mans per a agafar-los! Ma mare aconsegueix ficar tres maletes i dues bosses. –Això no cap, Robert! I mon pare torna a somriure. –Que sí, Marta, que sí. Llevarem una maleta i posarem les altres bosses de roba. Mitja hora més tard, els meus pares aconsegueixen ficar-ho tot dins del cotxe. Jo hauré de portar, al costat, la gàbia del gat. De seguida veig, a través de la finestreta, el senyor Mulet. Camina lentament per la vorera, mirant cap a un costat i cap a l’altre, com tractant de trobar misteris per a poder-los explicar, més tard, a tot el veïnat. –Bon dia –saluda–. Ja se’n van vostés? –Sí, sí –contesta ma mare–. Per fi hem aconseguit estacar tot el carregament. Segurament el senyor Mulet ja ha aconseguit trobar un nou misteri: com deuen haver pogut carregar els meus pares tant de trasto dins d’un cotxe tan menut... 2n VALENCIÀ
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=