01 A una veu La columna periodística 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. M’ho pense i et dic el què Exposar el cos No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda Andrea Mayo T’has fixat en la quantitat de xiques joves –i alguns xics, també– que exposen els seus cossos gairebé despullats en les xarxes? Quan dic joves em referisc a molt joves, com ara de quinze o setze anys. O siga, no només la gent de vint. Són gairebé criatures. En Instagram, en TikTok. Amb roba interior, amb posats provocatius de contingut innegablement sexual. Ho has vist? A banda de la potser dubtosa necessitat de formar part de les xarxes o no. A banda del permís que els adolescents haurien d’obtindre dels pares i/o mares per a accedir-hi. A part del qüestionament d’una vida cada vegada més basada en l’aparador que procuren les diferents plataformes digitals. A banda de tot això, el que últimament em pregunte, just perquè els que veig en les xarxes són les filles i fills de les meues amistats, així exposats, és quin sentit té aquesta mena de boja competició per a obtindre seguidors. I quin sentit té que, per a guanyar-la, xics i xiques estiguen disposats a fer o desitjosos de fer el que calga –el que creuen que cal. Encara no he comentat el tema amb cap dels pares o mares dels adolescents en qüestió. No gose. Qui soc jo per a dir-ne res? Perquè, tu què faries? Has fet alguna cosa al respecte, en cas que ho hages observat? Els progenitors ho saben. Ja ho veuen, que les seues criatures ixen en sostenidors o calçotets i amb els llavis humits i la boca mig oberta. Ja ho veuen, que ixen estirats en un llit en posicions incòmodes. No només ho veuen: els hi posen «m’agrada». De veres? No em malinterpretes: no m’escandalitze. Trobe molt bé que els porten o els deixen anar a platges i càmpings nudistes. És el que correspon, ateses les circumstàncies. No és una qüestió de moralina. Els cossos nus són bellíssims, són naturals, són el que són. Aquestes fotos de què parle, però, no són naturals. Són pretesament provocadores. I no és insolència, tant de bo! No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda. És competició pels seguidors. És una experiència basada en la imatge. És la superficialitat i els perills que corren amb ella. No m’estranya l’actitud dels xiquets i xiquetes que ho fan: fan el que fan tots. Em sorprenen els pares i mares que els aplaudeixen. La societat que els estimula. El negoci que es fa amb ells. Font: Catorze.cat (adaptació) 4 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=