01 A una veu LITERATURA El romanticisme i la Renaixença 23. Informa’t i indica si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). El romanticisme va ser un corrent estètic estrictament literari. La burgesia valenciana, de base agrària, es va preocupar per la normativització de la llengua. Un dels objectius de la Renaixença fou recuperar i prestigiar la llengua i la cultura catalanes. Els Jocs Florals eren certàmens literaris que homenatjaven els poetes de l’edat mitjana. La Renaixença valenciana no va apostar pel compromís polític i va esdevindre una manifestació només de caràcter literari. 24. Relaciona cada tendència o grup de poetes de la Renaixença valenciana amb les característiques corresponents. Poetes de guant • Poetes d’espardenya • • Els llegien, sobretot, les classes populars. • Hi destaquen Escalante i Llombart. • Escrivien en llemosí, una varietat arcaïtzant de la llengua. • Defenien l’ús del «valencià que ara es parla». • S’oposaven a polititzar el moviment literari. • Hi sobreïxen Llorente i Querol. Teodor Llorente fou el poeta més important de la Renaixença valenciana. En els seus poemes destaca la descripció idealitzada de la bellesa dels paisatges valencians. Pel que fa al tipus d’estrofa, hi predominen els quartets, sobretot la cobla, estrofes amb versos decasíl·labs de 4 + 6, estructura típica de la literatura medieval valenciana. 25. Llig aquest fragment del poema «La barraca», de Llorente, i analitza’n el tema, la mètrica, la rima i els recursos retòrics predominants. Presenta les característiques típiques de la seua poesia? Explica-ho en un full a banda. La barraca Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu; com lo nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en lo brancatge ombriu; blanca, polida, somrient, bledana, casal d’humils virtuts i honrats amors, l’alegre barraqueta valenciana s’amaga entre les flors. Baix la figuera, on los aucells de l’horta canten festius l’albada matinal, al primer raig de sol obri la porta i als aires purs del cel lo finestral; i com la mare cova la niuada, les amoroses ales estenent, pobre trespol de palla ben lligada la guarda d’un mal vent. Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, formen davant un pòrtic de verdor; corre sobre ells la parra, tota plena de pàmpols d’esmeralda i raïm d’or; a son ombra, lo pa de cada dia, reparteix a sos fill lo Treball sant, i en la taula la Pau i l’Alegria les flors van desfullant. Teodor Llorente, dins de Poesia valenciana completa. Tres i Quatre 11 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=