4 4t d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura
4 4t d’ESO QUADERN VALENCIÀ. Llengua i literatura Edicions Bromera
La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. © E dicions Bromera Av.dels Areners, 25 (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: maig, 2024 ISBN: 978-84-1358-672-4 DL: V-1822-2024 Bromera col·labora amb: El quadern Avança’t 4t d’ESO, per a Valencià: llengua i literatura, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera. Redacció i correcció lingüística Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Direcció editorial Bernat Bataller i Sandra Capsir Coordinació editorial David Morell Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado i Laura Giménez Direcció d’art Carles Barrios Edicions Bromera
Comprensió lectora i anàlisi textual Lèxic Gramàtica Ortografia Literatura 1 A una veu pàg. 4 La columna periodística Les gramàtiques normatives Els usos de ser i estar El sistema vocàlic. Interferències vocàliques El romanticisme i la Renaixença 2 Per a tots els públics pàg. 12 L’anunci publicitari Els diccionaris en línia L’article lo i altres construccions alternatives Vocals en contacte: elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica El modernisme 3 Un lloc en la història pàg. 20 El fullet informatiu Les enciclopèdies Les preposicions El sistema consonàntic El noucentisme Entretemes 1 pàg. 28 La recerca d’un model lingüístic culte El procés de normativització de la llengua 4 Anem per faena pàg. 30 El currículum i la carta de presentació Els traductors automàtics Usos de per i per a Fenòmens consonàntics: sonorització, ensordiment, emmudiment i geminació Les avantguardes 5 Declaració de principis pàg. 38 El discurs públic Les eines de correcció informàtiques Les perífrasis verbals Les consonants oclusives en posició final La poesia de postguerra 6 El poder de la paraula pàg. 46 La biografia novel·lada Les abreviatures i els símbols Verbs irregulars velaritzats Distinció d’homòfons i parònims La funció distintiva de l’accent diacrític La narrativa de postguerra Entretemes 2 pàg. 54 L’estàndard i els mitjans de comunicació El conflicte lingüístic i la substitució lingüística 7 A la lluna de València pàg. 56 L’article de divulgació Les sigles i els acrònims Verbs irregulars amb canvis vocàlics El guionet en numerals, paraules compostes i combinacions de pronoms febles El teatre de postguerra 8 Emocions de bat a bat pàg. 64 L’entrevista de treball Els prefixos i els sufixos grecollatins Les oracions subordinades consecutives i concessives Els parèntesis, els guions llargs i les cometes L’assaig de postguerra 9 Entre les estrelles pàg. 72 La narrativa breu Les locucions llatines Les oracions subordinades condicionals i comparatives Remarques sobre les formes no personals dels verbs L’ús de les majúscules La cursiva i la negreta La literatura actual Edicions Bromera
01 A una veu La columna periodística 1. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha a continuació. M’ho pense i et dic el què Exposar el cos No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda Andrea Mayo T’has fixat en la quantitat de xiques joves –i alguns xics, també– que exposen els seus cossos gairebé despullats en les xarxes? Quan dic joves em referisc a molt joves, com ara de quinze o setze anys. O siga, no només la gent de vint. Són gairebé criatures. En Instagram, en TikTok. Amb roba interior, amb posats provocatius de contingut innegablement sexual. Ho has vist? A banda de la potser dubtosa necessitat de formar part de les xarxes o no. A banda del permís que els adolescents haurien d’obtindre dels pares i/o mares per a accedir-hi. A part del qüestionament d’una vida cada vegada més basada en l’aparador que procuren les diferents plataformes digitals. A banda de tot això, el que últimament em pregunte, just perquè els que veig en les xarxes són les filles i fills de les meues amistats, així exposats, és quin sentit té aquesta mena de boja competició per a obtindre seguidors. I quin sentit té que, per a guanyar-la, xics i xiques estiguen disposats a fer o desitjosos de fer el que calga –el que creuen que cal. Encara no he comentat el tema amb cap dels pares o mares dels adolescents en qüestió. No gose. Qui soc jo per a dir-ne res? Perquè, tu què faries? Has fet alguna cosa al respecte, en cas que ho hages observat? Els progenitors ho saben. Ja ho veuen, que les seues criatures ixen en sostenidors o calçotets i amb els llavis humits i la boca mig oberta. Ja ho veuen, que ixen estirats en un llit en posicions incòmodes. No només ho veuen: els hi posen «m’agrada». De veres? No em malinterpretes: no m’escandalitze. Trobe molt bé que els porten o els deixen anar a platges i càmpings nudistes. És el que correspon, ateses les circumstàncies. No és una qüestió de moralina. Els cossos nus són bellíssims, són naturals, són el que són. Aquestes fotos de què parle, però, no són naturals. Són pretesament provocadores. I no és insolència, tant de bo! No és rebel·lió. Ja m’agradaria. És adotzenament. És venda. És competició pels seguidors. És una experiència basada en la imatge. És la superficialitat i els perills que corren amb ella. No m’estranya l’actitud dels xiquets i xiquetes que ho fan: fan el que fan tots. Em sorprenen els pares i mares que els aplaudeixen. La societat que els estimula. El negoci que es fa amb ells. Font: Catorze.cat (adaptació) 4 Edicions Bromera
01 A una veu COMPRENSIÓ I ANÀLISI TEXTUAL a) Quina és la tesi que es defén en el text anterior? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El títol ens orienta sobre el tema de l’article? Raona la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) És actual o no? Justifica la resposta aportant exemples del text. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... La columna és una modalitat de l’article d’opinió que es publica de manera regular en periòdics o revistes (en paper o digitals) i que sempre sol tindre una extensió semblant. Va signada per una persona coneguda de l’àmbit periodístic, literari o cultural. Presenta l’estructura pròpia dels textos argumentatius i es caracteritza per l’ús d’un lèxic valoratiu, arguments basats en les emocions i l’experiència personal, i un to subjectiu. 2. Quina estructura té el text de l’activitat 1? Identifica’n les parts i marca-les en l’article. Després, resumeix el contingut de cada part en un full a banda. 3. Busca en el text exemples d’aquests recursos propis de les columnes periodístiques. • Marques de primera persona: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Apel·lacions directes a la persona receptora: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Preguntes retòriques: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Lèxic valoratiu o expressions que impliquen opinió: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Repeticions d’estructures o idees: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... • Connectors oracionals i discursius: . ..................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 4. Quin to predomina en el text d’Andrea Mayo? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5. Redacta, en un full a banda, una columna que tracte algun tema actual que et preocupe. Recorda seguir l’estructura i les característiques pròpies d’aquest tipus de text. 5 Edicions Bromera
01 A una veu LÈXIC Les gramàtiques normatives Les gramàtiques normatives són les que publiquen les institucions encarregades de regular l’ús públic d’un idioma. En el cas del valencià, eixa institució és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l’obra de referència és la Gramàtica normativa valenciana. 6. Consulta la Gramàtica normativa valenciana (GNV) i respon a aquestes preguntes. a) Com està estructurada? En quins apartats? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Quin és l’objectiu d’aquesta gramàtica? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) A quines formes lingüístiques dona prioritat i per què? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Penses que el fet anterior perjudica o beneficia la llengua? Justifica la resposta. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 7. Indica en un full a banda els passos que seguiries per a buscar algun dubte sobre els usos dels verbs ser i estar en la GNV en versió en PDF i què faries per a buscar-lo en el Gramàtic-On. • Quin format t’ha resultat més pràctic i efectiu per a buscar el teu dubte? Per què? ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8. Llig aquests textos i explica en un full a banda què tenen en comú. Accedeix a la GNV. Consulta el Gramàtic-On La GNV vol ser una contribució de l’AVL al procés de construcció d’un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l’idioma comú. Un model que dona preferència a les formes valencianes, però que també descriu les variants usades en la resta de l’àmbit lingüístic compartit. GNV [El model de llengua de la Gramàtica] admet la variació pel fet que concep la llengua com un conjunt d’usos propis i adequats segons les circumstàncies geogràfiques, socials o funcionals en què es donen aquests usos. La variació geolectal existeix en totes les llengües [...]. Tots els parlants, sense excepció, s’han de poder sentir representats en els fenòmens recollits a la gramàtica [...]. La gramàtica ha de tenir en compte, doncs, fenòmens propis de totes les varietats dialectals i tractar equitativament les varietats. I si vol aconseguir l’adhesió de la totalitat dels parlants al model, no pot donar prioritat a la parla d’una zona sobre la d’una altra si no és que hi ha una raó que ho justifica. Gramàtica de la llengua catalana 6 Edicions Bromera
01 A una veu GRAMÀTICA Els usos de ser i estar Què indica l’atribut? Com és el subjecte? Un ésser animat Un ésser inanimat Una característica pròpia del subjecte ser Helena és gandienca. ser El vestit és vell. Un estat transitori del subjecte estar Lluís està malalt. Eva està asseguda a la butaca. Abril està a punt d’anar-se’n. Llorenç està bé. estar (o ser en el cas que l’atribut siga un sintagma adjectival) L’habitació està (o és) neta. La bicicleta està venuda. El local està en venda. La casa està bé. Quan es tracta d’un context no duratiu, és a dir, quan no hi ha interés per indicar la temporalitat, fem servir ser, tant per a subjectes animats com inanimats: • Laia (subjecte animat) era a l’oficina quan vas telefonar. • L’aigua (subjecte inanimat) és a la nevera. En canvi, quan el context és duratiu, usem estar: • Laia va estar a casa tot el dia. M’estranya que no agafara el telèfon. • L’aigua està a la nevera des que hem arribat del mercat. Ja es deu haver refredat. 9. Inventa atributs per a completar aquestes oracions tenint en compte si el verb és ser o estar. a) El café que he pres és ................................................................................................................................................................................................................................. El café que he pres està ........................................................................................................................................................................................................................... b) Mon pare és . ........................................................................................................................................................................................................................................................... Mon pare està ....................................................................................................................................................................................................................................................... c) Això que has dit és . ........................................................................................................................................................................................................................................ Això que has dit està .................................................................................................................................................................................................................................... 10. Encercla el verb adequat en cada cas. Dissabte passat vaig anar a veure la presentació del nou treball de la meua cantant preferida, que (està/és) molt bona component balades. (és/està) d’Alcoi, però ara (és/està) recorrent tot el país per a promocionar el disc. Quan vaig arribar a l’auditori, vaig buscar la meua butaca, que (era/estava) a la segona fila. En començar la presentació, (era/estava) la mar d’emocionat: tenia davant el meu ídol, (estava/era) ella, i (era/estava) a només dos metres del meu seient. Com que (estava/era) la primera vegada que anava a aquell auditori, em va sorprendre gratament. L’escenari (estava/era) enorme, i (era/estava) decorat amb vinils dels artistes favorits de la cantant. En acabar, vaig eixir d’allà amb un somriure d’orella a orella, (era/estava) tan content que vaig telefonar a la meua germana i li ho vaig contar tot. 7 Edicions Bromera
01 A una veu GRAMÀTICA 11. Completa els buits amb les formes conjugades dels verbs ser o estar. ............................................. tan bé junts que es podrien ............................................. així tota la vida. Ara plou des de fa quaranta dies i quaranta nits. La família ............................................. al voltant del foc que presideix la casa i la il·lumina. A fora, ............................................. fosc. Porten pells a les espatlles, i també n’hi ha que entapissen el terra. Per damunt dels caps, la teulada ............................................. un amàs d’herba tallada, per sobre de la qual rellisquen les onades de pluja. Les parets ............................................. fetes de branques i palla, amalgamades amb terra daurada. En Lam ................................................... recolzat en el seu pare. Dorm. L’Alma ................................................... davant seu, al costat del seu germà gran, ajupit. En Soum somriu inclinant el cap. Remena les flames amb un bastó, a prop de la seva mare, als ulls de la qual es reflecteixen totes les espurnes del foc. El que li agrada a l’Alma ................................................... que no fan res i que ................................................... tots junts. Vet aquí per què l’època de les grans pluges sempre ................................................... una festa. Timothée de Fombelle. Alma. S’aixeca el vent. Animallibres (adaptació) Hi ha un tipus de construccions en què no s’empra ni ser ni estar, anomenades construccions presentacionals, que introdueixen un nou element en el discurs. En aquests casos, és preferible utilitzar el verb haver-hi: A l’armari de l’habitació del fons hi ha tota la roba d’estiu. 12. Reescriu les oracions corregint les errades que hi trobes. Justifica els canvis. a) El meu gat ha caigut del balcó. Ma mare m’ha dit que està a l’hospital veterinari. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) La torre de Pisa és inclinada a causa dels seus fonaments inestables. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) Quan va entrar a la botiga, va dir: «Qui està per ací?». ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) On està Gemma? És fora tot el matí! ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) La clau que buscaves ha sigut sempre al calaix de l’entrada. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 13. Escriu, en un full a banda, un diàleg entre tu i una amiga que acaba d’arribar d’un intercanvi a l’estranger. Inclou diverses construccions locatives en què uses correctament els verbs ser, estar i haver-hi. © François Place 8 Edicions Bromera
01 A una veu ORTOGRAFIA El sistema vocàlic. Interferències vocàliques 14. Classifica aquestes paraules segons la regla que exemplifiquen. repte varicel·la inepte projecte ingenu Elx acadèmia cendra gendre recta tendre gel perpetu misteri museu serra obsequi cèl·lula elèctrode ciència reuma herba Paraules amb e oberta Exemples a) Davant de l, l·l, r i rr b) Davant de síl·labes amb i o u i en el diftong eu c) En la majoria de les paraules esdrúixoles d) En les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta e) En paraules amb -endr15. Ara classifica aquestes altres paraules al costat de la regla corresponent. perol soca clot brossa albercoc pilota Còrsega morta cassola desori posta Alcoi fotocòpia veloç noi cresol autòpsia coure suport estrofa òrfena boja oli odi dijous elogi Paraules amb o oberta Exemples a) D avant de síl·labes amb una i o una u i en els diftongs oi, ou b) E n la majoria de les paraules esdrúixoles c) En els terminacions: -oc, -oca, -oç, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota 16. Escriu O si la vocal subratllada és oberta i T si és tancada. a) Espera un sou just. Vosaltres sou morellans. b) El vaixell ha deixat un solc. Hi solc anar cada dia. c) Estàs sord? Té molta mala sort. d) Estan restaurant la seu de Xàtiva. El seu gos és molt poregós. Els sons vocàlics es poden classificar tenint en compte el punt d’articulació i el mode d’articulació. Punt d’articulació Anterior Central Posterior Mode d’articulació Tancada /i / /u / Semitancada /e / /o / Semioberta /E / /O / Oberta /a / 9 Edicions Bromera
01 A una veu ORTOGRAFIA 17. Subratlla la vocal tònica d’aquestes paraules i classifica-les segons el so que representen. teula escolta porc morena tros corrent rebost veu polp desert temple moure cendra almoina innocent bacteri intern saborosa Vocals obertes Vocals tancades e o e o 18. Indica el participi masculí singular dels verbs següents. concloure → ..................................................... confondre → .................................................... difondre → .......................................................... incloure → ........................................................... infondre → .......................................................... recloure → . ......................................................... 19. Accentua les paraules que calga. anonim apendix medul·la begonia cervol diesel esglesia espremer formula omoplat regim tombola geoleg estomac anemia germen 20. Completa amb la vocal adequada. end..........lcir segur..........tat s..........spirar respl..........ndor p..........lsar av..........rrir cart..........lina còns..........l lín..........a eclips.......... af..........itar ..........rdir 21. Tradueix aquestes paraules al valencià. asamblea → . .................................................... asesina → . .......................................................... cámara → ............................................................ triunfo → ............................................................... Hungría → ........................................................... enfermero → .................................................... maravilloso → ................................................ sargento → ........................................................ barniz → ................................................................ riguroso → .......................................................... Rumanía → ........................................................ embajada → ..................................................... 22. Escriu la paraula patrimonial corresponent a cada cultisme i indica els canvis vocàlics que s’hi produeixen. capitular → ............................................................................................................................................................................................................................................................................ curvatura → ......................................................................................................................................................................................................................................................................... lineal → ..................................................................................................................................................................................................................................................................................... humanisme → .................................................................................................................................................................................................................................................................. pulsació → . .......................................................................................................................................................................................................................................................................... 10 Edicions Bromera
01 A una veu LITERATURA El romanticisme i la Renaixença 23. Informa’t i indica si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). El romanticisme va ser un corrent estètic estrictament literari. La burgesia valenciana, de base agrària, es va preocupar per la normativització de la llengua. Un dels objectius de la Renaixença fou recuperar i prestigiar la llengua i la cultura catalanes. Els Jocs Florals eren certàmens literaris que homenatjaven els poetes de l’edat mitjana. La Renaixença valenciana no va apostar pel compromís polític i va esdevindre una manifestació només de caràcter literari. 24. Relaciona cada tendència o grup de poetes de la Renaixença valenciana amb les característiques corresponents. Poetes de guant • Poetes d’espardenya • • Els llegien, sobretot, les classes populars. • Hi destaquen Escalante i Llombart. • Escrivien en llemosí, una varietat arcaïtzant de la llengua. • Defenien l’ús del «valencià que ara es parla». • S’oposaven a polititzar el moviment literari. • Hi sobreïxen Llorente i Querol. Teodor Llorente fou el poeta més important de la Renaixença valenciana. En els seus poemes destaca la descripció idealitzada de la bellesa dels paisatges valencians. Pel que fa al tipus d’estrofa, hi predominen els quartets, sobretot la cobla, estrofes amb versos decasíl·labs de 4 + 6, estructura típica de la literatura medieval valenciana. 25. Llig aquest fragment del poema «La barraca», de Llorente, i analitza’n el tema, la mètrica, la rima i els recursos retòrics predominants. Presenta les característiques típiques de la seua poesia? Explica-ho en un full a banda. La barraca Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu; com lo nevat colom que el vol reposa de l’arbre verd en lo brancatge ombriu; blanca, polida, somrient, bledana, casal d’humils virtuts i honrats amors, l’alegre barraqueta valenciana s’amaga entre les flors. Baix la figuera, on los aucells de l’horta canten festius l’albada matinal, al primer raig de sol obri la porta i als aires purs del cel lo finestral; i com la mare cova la niuada, les amoroses ales estenent, pobre trespol de palla ben lligada la guarda d’un mal vent. Quatre pilars, més blancs que l’assutzena, formen davant un pòrtic de verdor; corre sobre ells la parra, tota plena de pàmpols d’esmeralda i raïm d’or; a son ombra, lo pa de cada dia, reparteix a sos fill lo Treball sant, i en la taula la Pau i l’Alegria les flors van desfullant. Teodor Llorente, dins de Poesia valenciana completa. Tres i Quatre 11 Edicions Bromera
www.bromera.com @bromera Edicions Bromera @Bromera @bromeraed 4t d’ESO QUADERN VALENCIÀ Llengua i literatura
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=