01 La llengua en portada LITERATURA Les cròniques medievals Durant l’expansió de la Corona d’Aragó, en els segles xiii i xiv, es van escriure les quatre grans cròniques medievals, que són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i el rei Pere el Cerimoniós. Són narracions que descriuen les conquestes i les incidències dels diferents regnats. 24. Completa el text amb aquestes paraules. perills Montpeller camí poble polítiques quotidiana El rei Jaume I el Conqueridor va nàixer a .......................................................... l’any 1208 i va morir a València el 1276. Va tindre una vida plena de .........................................................., de vicissituds, i també d’amors. El Llibre dels fets, un text a mitjan .......................................................... de les memòries i l’autobiografia, narra les gestes militars i .......................................................... que van donar origen al nostre .........................................................., com també les anècdotes i les experiències més íntimes de la vida .......................................................... del monarca. 25. Relaciona cada fragment de les quatre grans cròniques amb l’autor corresponent. Ramon Muntaner Pere el Cerimoniós Bernat Desclot Jaume I A B C D I no molt després nos vam nàixer, i vam nàixer complits els set mesos des que vam ser engendrats, i vam fer-ho tan feble i tan eixaquiós que no es pensaven les madrines, ni aquells qui assistiren al nostre naixement, que poguérem viure. I vam nàixer a Balaguer, a cinc dies de setembre de l’any de l’Encarnació de Nostre Senyor de 1319. I fou padrí nostre mossén Ot de Montcada i un clergue anomenat Jai, capellà de la nostra mare, que després fou rector d’Alcalà de Xivert. I per açò, com hem dit més amunt, [...] es van afanyar a batejar-nos en la cambra mateixa on vam nàixer. I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estiren, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un xiquet de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà. En arribar l’estiu nos hi tornaríem i arrasaríem València. Amb el mal que els haurien produït les incursions i amb la destrucció que nos els ocasionaríem, la maduraríem com fa la fruita aquell que se la vol menjar. Quan veurem que serà arribada l’hora d’assetjar València perquè els mancaran les provisions, citarem tots els nostres ricshomes i els ciutadans: –Que ens socórreguen per a assetjar València i, amb la voluntat i l’ajuda de Déu, la prendrem. I quan València serà nostra, tot aquell regne fins a Xàtiva serà conquerit. Aquest rei, en Jaume d’Aragó, fou el més bell home del món; era un pam més alt que altres homes, i molt ben format [...]; tenia [...] el nas llarg i ben dret, i una boca ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i [...] bells cabells rossos semblants al fil d’or, i grans espatles, i un cos llarg i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues [...]. I fou molt astut, [...] i fort i valent, [...], i agradable a tota gent i molt misericordiós, i posà tot el seu cor i tota la seua voluntat a guerrejar amb els sarraïns. 11 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=