...... 01 Les línies del diàleg GRAMÀTICA El gènere Generalment, formem el femení dels noms afegint la terminació -a al masculí (pintor → pintora), però en molts casos seguim altres procediments. 7. Completa amb exemples els casos en què la formació del femení dels noms no segueix la norma general. a) Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per una -a. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) Els noms acabats en vocal tònica afigen al masculí la terminació -na. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) En alguns casos, s’afigen al masculí les terminacions -ina, -essa. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Altres noms tenen terminacions pròpies: -or, -riu, -òleg, -òloga... ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... e) Els noms acabats en -aire, -ista i -cida són invariables. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8. Escriu en femení les oracions següents. a) El germà i el cosí de Paula eren amics de l’actor que feia el paper protagonista en l’obra de teatre. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... b) El fiscal i l’advocat van discutir molt aïradament, però finalment el jutge va fer un veredicte just. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... c) El meu dentista i el meu fisioterapeuta m’apliquen el tractament de manera coordinada. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... d) Els reis i els emperadors de l’antiguitat vivien a l’esquena dels seus súbdits. ................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 9. Escriu el femení de les paraules destacades en aquest fragment d’El joc de pensar, de Tobies Grimaltos. –D’acord, et diré què és la filosofia: ‘filosofia’ és una paraula que ve del grec i que vol dir ‘amor a la saviesa’. Quan va sorgir, hi havia encara moltes coses per saber. Tots aquells que es dedicaven a intentar conèixer les coses eren filòsofs, perquè s’estimaven el saber, no es conformaven amb els contes, les llegendes o els mites que ho explicaven tot recorrent a personatges extraordinaris, éssers capaços de qualsevol cosa, deus que governaven el destí del món i dels homes. [...] Va arribar un moment en què uns filòsofs es dedicaven més a un tipus de qüestions. Tots aquells que es dedicaven a estudiar les coses materials, foren de l’univers o foren de la terra o els éssers que hi habiten, començaren per anomenar-se filòsofs naturals o filòsofs físics, i després ja cadascú va rebre un nom més específic encara: metge, físic, químic, biòleg, geòleg, etc. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 7 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=