01 Les línies del diàleg L’assaig 1. Llig aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació. Les xarxes socials ens han portat moltes coses bones, però també multipliquen les comparacions, les enveges, la gelosia i l’assetjament. Els trastorns dismòrfics s’han disparat. En un informe intern filtrat per Instagram l’any 2020, la xarxa social va reconéixer que el contingut era dolent per a la salut mental adolescent. L’esclavitud de la imatge «perfecta» porta a trastorns tan greus com l’anorèxia, la bulímia... És aterridora la normalització d’operacions estètiques –cada vegada més presents en els mitjans de comunicació– per a llevar-se arrugues o augmentar els pits en joves el cos dels quals encara s’està desenvolupant i tenen un cervell en construcció! Pensa-ho: les xarxes socials, ben utilitzades, poden ser llocs on trobar informació i gent amb gustos afins, però també és un embornal d’odi. A més de sotmetre’t a judici de gent que no coneixes de res, a través d’internet i les xarxes socials podràs caure en l’angoixa per comparació. Hi ha un llibre molt conegut escrit pel psicòleg Barry Schwartz titulat La paradoxa de l’elecció: per què més és menys que, d’alguna manera, explicaria l’alt grau d’insatisfacció que vivim (sí!, tu també). Enfrontar-te cada dia a moltes possibilitats d’elecció augmenta el nerviosisme i el desig d’aconseguir «el millor». Pot ocórrer que, una vegada comprovades totes les opcions, després d’examinar-les metòdicament, triem... MALAMENT! O, almenys, que ens quede aquesta percepció. És el que el psicòleg en diu oportunitat perduda: la sensació, quan ja hem pres una decisió, de creure que n’hi havia una de millor, d’havernos equivocat. La insatisfacció ha convertit «l’elecció» en un càsting interminable, aplicable a tot el que consumim... inclosa la recerca de parella: al final, l’amor o el desig semblen formar part d’una entrevista de treball. Només falta dir el famós «deixa el teu número, ja et cridarem». Et contaré un secret de domini públic! La llibertat d’elecció no és l’obligació d’estar decidint i descartant contínuament. Triar també implica parar-se i aprendre a valorar el més pròxim, sense filtres, sense bellesa plastificada ni cossos perfectes. No sotmetre’s a judicis continus és molt alliberador... I recorda: la psicologia pot ajudar-te! Si no et vols posar en el disparador de gent que et pot fer molt de mal, no ho faces! Et trobaràs persones molt nocives que usen l’anonimat per a fer el mal. No alimentes els trols. Es pot viure sense exposar-se cada dia. Tu poses els límits de la teua pròpia tribu! Valentín Coronel. M’entenc, però no sempre Bromera © Cristina Picazo 4 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=